Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra Civil espanyola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra Civil espanyola. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de març de 2019

En memòria de Francesc Campà i Viarnés i els represaliats pel feixisme

AMSFG. Fons Maria Pujol. Retrat de Francesc Campà Viarnés .


Enguany es commemoren els 80 anys de l’afusellament de Francesc Campà i Viarnés. Nascut a Darnius el 1901, Francesc Campà arribà a Sant Feliu l’any 1920. Lampista de professió i afiliat al sindicat CNT, va ser regidor d’ERC a l’Ajuntament republicà dels anys 30. El mes de juliol de 1936, just a l’inici de la Guerra Civil Espanyola, Campà substituí l’Alcalde Ponç Valls i Ferrer que deixà l’alcaldia de Sant Feliu per una malaltia. Francesc Campà també va ser membre del Comitè Local de Milícies Antifeixistes. Els seus càrrecs li permeteren actuar durant la repressió republicana per preservar la vida de diversos religiosos com el rector mossèn Àngel Dalmau o el vicari mossèn Salvador Planella, entre d’altres. També actuà per salvar objectes de culte de gran valor.
A finals de 1938 Campà entraria com a voluntari a l’exèrcit republicà passant a formar part de l’exèrcit de l’Ebre. A principi de l’any 1939 seria retirat del front i enviat a una línia defensiva situada en l’eix Figueres - Capmany. En aquell instant Campà decidí deixar les armes i retornar a Sant Feliu de Guíxols. Un cop a la seva ciutat va ser denunciat per ciutadans afectes al nou règim, pel solt fet d’haver estat alcalde, i portat a presó. Condemnat per rebelión militar moriria afusellat al cementiri de Girona el 16 de març de 1939 juntament amb els també guixolencs Bernabé Llorens Collell i Manuel Colom Palasí.
Per desgràcia no serien els únics afusellats de la nostra ciutat. Durant l’any 1939 executaren a Joan Castro Martínez (24 de març) Josep Tauler Perals (25 d’abril) Joan Darna Planellas (12 d’agost) i Joan Plaja Pla (7 de desembre). Mentre que el 10 de març de 1941 afusellaren a Josep Torroella Ferrer i a Josep Piqueras Canet.
Al llarg dels anys la ciutat de Sant Feliu ha homenatjat en diverses ocasions als represaliats pel feixisme. Així, l’any 1990 es decidí batejar amb el nom de Francesc Campà un passatge que va paral·lel al primer tram de la ronda de ponent, al seu inici des de la carretera de Girona. El 3 d’abril de 1994 s’inaugurà un monòlit als jardins Juli Garreta en memòria de les víctimes del feixisme i de l’extermini als camps nazis i, el 30 d’aquell mateix mes, la ciutat va retre un homenatge als guixolencs afusellats en el cementiri de Girona per la seva condició de representants de les institucions democràtiques de la república o simplement per la delació de simpatitzants del règim feixista. Durant l’acte es col·locaren làpides amb els seus noms en una de les parets del cementiri gironí.
El nombre total d’execucions decretades pels consells de guerra a la demarcació de Girona entre els anys 1939 i 1945 va ser de 514.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Informació extreta dels llibres Gent d’un segle. Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 de Gerard Bussot i Liñón i La Guerra Civil a Sant Feliu de Guíxols (1936 - 1939) d’Àngel Jiménez

divendres, 22 de febrer de 2019

23 de febrer de 1938. Bombardeig naval de Sant Feliu de Guíxols


El 23 de febrer de 1938 es produí un bombardeig naval contra el port i la ciutat de Sant Feliu. L'atac provocà la mort d'un carrabiner i danys d'importància a la ciutat.


23 de febrer de 1938
Diari de Lluís Llor:
A las 7.05 mañana sirena, repetido peligro a las 7.10 y vuelto a repetir a las 7.15 mañana en cuyo momento el “Canarias” y el “Baleares”, según dicen, descargaron más de 40 cañonazos sobre el muelle en  que había 3 vapores y los guardacostas “Ana”[1] y “V nº 16”[2], resultando alcanzado el “Cabo tres Forcas” ardiendo el puente del mismo y la metralla de los cañonazos alcanzo la casa nº 10 calle hospital abriendo un boquete por una ventana causando destrozos interior, luego alcanzo la casa nº 12 calle del Mall de la sra. Serra vda. Miró, destruyendo un balcón y causando destrozos interiores, otro trozo de  metralla dio contra la casa de enfrente nº 19 matando un carabinero que asomó por la puerta principal y varios heridos, causando daños en la fachada e interiores. Otro trozo de metralla alcanzó la casa del hortelano Palet en la calle de Pecher, de la sra. Rabasa, causando daños importantes, además destruyó mucho arbolado de los paseos del Mar, Rambla Vidal, Calle de Tetuan (casas varias) donde también sufrio daños la casa nº 8 y las casas nº 1 y 4 de la Plaza San Pedroy algunos tejados vecinos por la caida de metralla que sembraba en su explosión. También sufrió daños la cas nº 2 plazuela Raig.
Estadística Joan Bordàs:
Bombardeig naval a les 7,30 hores. 25 bombes. Víctimes: 1 mort. Danys: 2 Fàbriques i 22 cases afectades.
Fulls de camp de Joan Bordàs:
Fàbriques afectades: 2. Cases afectades: 22. Paret de tanca, jardí i pati afectats. Import total dels danys: 120.530,40 pessetes. Hi ha una anotació al marge: Mori un carrabiner




[1] Vaixell civil, militaritzat i reconvertit en Patruller o guardacostes, possiblement és el V-10, (1915-1939), ex Bona Dea, ex Santa Ana, Armament: 1 canó Krupp 105 mm; 1 canó Vickers 47 mm; 1 ametralladora Oerlikon de 20 mm; 1 ametralladora. El 1939 era a Port Vendres (França).[]
[2] Vaixell civil, militaritzat i reconvertit en Patruller o guardacostes. V-16, (1907 - 1939), ex Saxon, ex María. Enfonsat a Barcelona el 1939, Armament: 1 canó Vickers 101,6 mm; 1 canó Vickers 47 mm y 1 ametralladora.[]


Per saber-ne més, consulteu la pàgina de l'Arxiu Municipal dedicada als bombardeigs de Sant Feliu de Guíxols:


dijous, 20 de desembre de 2018

Les brigades internacionals i la solidaritat durant la Guerra Civil centren els continguts del darrer número de la revista cultural L’Arjau


El 2018 es commemoren els 80 anys de la retirada de les Brigades Internacionals del front republicà durant la Guerra Civil espanyola. Els brigadistes eren voluntaris estrangers per defensar la República davant del cop d’estat militar del 18 de juliol. Alguns d’ells van morir a l’Hospital Militar que les Brigades Internacionals havien instal·lat a S’Agaró i estan enterrats al cementiri de Sant Feliu de Guíxols. Una recerca impulsada per la investigadora Esther Bussot ha permès recuperar de l’oblit els noms i la biografia d’aquestes persones i ha servit de punt de partida per a l’homenatge institucional que els tres municipis de la Vall d’Aro (Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro) han fet darrerament a aquests combatents vinguts d’arreu del món.

L’Arjau se suma a aquest reconeixement i dedica a aquests voluntaris estrangers una part important del seu darrer número. Juntament als brigadistes internacionals, la revista amplia la seva mirada cap a d’altres col·lectius i personalitats vinculats amb Sant Feliu de Guíxols que també es van unir solidàriament per fer front als patiments de la Guerra Civil o denunciar l’amenaça feixista. En aquest sentit, es rescata la labor assistencial desplegada pel Comitè Local de Creu Roja en l’atenció als nombrosos ferits que hi hagué a Sant Feliu com a conseqüència dels bombardejos del bàndol franquista, així com l’atenció que també prestà al col·lectiu de refugiats provinents d’altres punts de l’Estat. En el voluntariat de la Creu Roja s’hi incorporaren fins a 27 dones que hi prengueren un paper actiu com a infermeres i que fins ara només havien estat citades de manera genèrica.

Per altra banda, la Guerra Civil fou coberta per nombrosos enviats especials i la causa republicana es guanyà el suport de molts intel·lectuals d’esquerres. Una d’aquestes personalitats fou el periodista i corresponsal de guerra britànic John Langdon-Davies, que a partir de mitjan dècada de 1950 residiria llargues temporades a Sant Feliu de Guíxols. Durant la Guerra Civil, Langdon-Davies mantingué una postura molt crítica amb la política de no-intervenció i va promoure la primera ONG de la història, Plan Internacional, per protegir els infants del conflicte.


Comitiva de l’enterrament d’un brigadista al cementiri de Sant Feliu de Guíxols durant la Guerra Civil. AMSFG. Fons Vicenç Gandol (autoria: Vicenç Gandol)


L’Arjau també aborda el paper de la memòria històrica i de la pedagogia en la construcció de societats democràtiques i fa un reconeixement a la tenaç i pionera labor de l’arxiver Àngel Jiménez per recuperar la memòria històrica de Sant Feliu de Guíxols des de la proclamació de la república fins a la mort del dictador, amb especial atenció a la Guerra Civil.

L'Arjau es pot aconseguir gratuïtament als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. També podeu rebre'l a casa gratuïtament enviant-nos un correu amb el vostre nom i cognoms i domicili a arxiu@guixols.cat 

Si ho preferiu, podeu descarregar-vos aquest número de L'Arjau CLICANT AQUÍ

dilluns, 30 de març de 2015

Els bombardeigs del barri del Puig a la Guerra Civil Espanyola

Entrades del refugi del barri del Puig. Autor: Josep Auladell Payró, Arxiu Municipal

La Guerra Civil espanyola es va iniciar amb un alçament militar a la ciutat de Melilla el 17 de juliol de 1936, que l’endemà es va estendre a tot l’Estat. Molts historiadors consideren la Guerra Civil com un preludi, i un banc de proves, de la Segona Guerra Mundial. L’Alemanya nazi d’Adolf Hitler i la Itàlia feixista de Mussolini contribuïren a la causa dels revoltats amb tropes, municions i avions. La península Ibèrica es convertia així en una zona de proves, principalment per l’aviació i l’armament pesant.
                Un cop començada la guerra l’illa de Mallorca va quedar, ben aviat, al bàndol sollevat. Això va facilitar que es convertís en la seu de l’aviació legionària italiana i de la Legió Còndor alemanya, així com en base naval per a la flota franquista. Amb Mallorca sota control dels sollevats els pobles i ciutats de la costa catalana, que fins aleshores estaven força allunyats de la guerra, quedaven a l’abast d’atacs aeris i navals. Tot i que oficialment es deia que només s’atacaven els ports, objectius militars i comunicacions, el cert és que moltes vegades les bombes arribaven al centre de les poblacions amb total intencionalitat.
El primer atac a Sant Feliu de Guíxols va arribar el 7 de juny de 1937. Entre les 2 i les 3 de la tarda un vaixell de guerra, identificat més tard com el creuer Canarias, va disparar sobre la ciutat. Les bombes varen tocar algunes cases del carrer Tetuan (actual passeig Rius i Calvet), les oficines de la companyia elèctrica i l’Escola d’Arts i Oficis annexa a l’edifici del Monestir. L’atac no va produir cap víctima mortal, però sí vuit ferits. A partir d’aquest bombardeig, les autoritats locals varen emprendre un seguit de mesures per poder protegir la població: es crearen unes brigades de salvament, s’habilitaren alguns soterranis de fàbriques com a refugis i en construïren refugis nous a diversos indrets de la ciutat. El barri del Puig va comptar amb un dels més importants. Es tractava de galeries obertes a cop de dinamita en la roca dura. El gruix del sostre d’aquest refugi era de 2 a 7 m, la superfície excavada era d’uns 200 m amb una capacitat per a 600 persones. Tot i que, en un principi, estava prevista una capacitat de 850 persones. Aquest refugi disposava de quatre entrades, una al carrer de la Penitència cantonada baixada dels Metges, dues al carrer de la Lluna (una prop del carrer Nou del Garrofer) i una altra al carrer del Sol, prop dels safareigs públics. Seguint les normatives de construcció de defensa passiva els passadissos de les entrades estaven construïts en zig-zag per evitar que, en el cas d’una explosió just al davant de l’entrada, la metralla i l’ona expansiva penetressin al refugi. Cada entrada donava pas a una galeria. Les quatre galeries s’havien de trobar formant una gran creu, però mai s’acabaren els treballs. Així, el refugi del Puig era, de fet, quatre refugis, ja que les galeries no estaven enllaçades. La defensa del Puig es completava amb la ubicació a la fàbrica Planellas (a can Nyagues), a la carretera de Girona, de la sirena encarregada de donar l’alarma a tota la població.
                Pel barri del Puig l’hora negra va arribar el 5 de novembre de 1937. Aquell dia, a tres quarts de sis de la tarda, va començar un gran bombardeig. Fins a setze bombes explosives caigueren sobre la ciutat. Una d’elles va caure sobre la casa de telègrafs al carrer Caymó (actual Carrer Sant Domènec) deixant entre les runes la família de Ferran Alonso, el telegrafista. Ell, la seva dona i dos fills foren rescatats ferits però amb vida. També va ser destruïda la casa número 50 propietat de Jesús Vilaret. Altres edificis del carrer resultaren afectats amb major o menor mesura, com la fleca Viñas, situada al costat de telègrafs. També es produïren impactes en cases del carrer del Sol, en la fàbrica Janer i en diverses cases del carrer de la Lluna. L’endemà es va repetir el bombardeig. A dos quarts de set del matí els avions bombardejaren la ciutat. Al carrer baixada del Puig una bomba va destruir els safareigs públics i una altra va tocar la fàbrica de Joan Costa.
                El febrer de 1938 un informe de la Junta de Defensa Passiva de Sant Feliu a la Generalitat de Catalunya detallava fins a 14 bombardeigs de la ciutat, amb 221 bombes caigudes. El barri del Puig va gaudir d’una tranquil·litat relativa fins el mes de novembre. Els bombardeigs es concentraven en el port i la part baixa de la ciutat. Els atacs es dividien entre l’objectiu tàctic del port i les seves instal·lacions i l’objectiu psicològic d’aterrir la població civil amb la destrucció de les seves llars. El 26 de novembre de 1938 s’inicia un nou bombardeig amb objectiu civil. Els avions descarregaren fins a 40 bombes sobre Sant Feliu, moltes cases quedaren destruïdes. Foren bombardejats, entre d’altres, el carrer de la Creu i el carrer de Sant Domènec. Moriren deu persones durant l’atac i seixanta resultaren ferides. Deu d’aquests ferits moririen en dies posteriors, fet que fa augmentar fins a 20 el nombre de víctimes mortals de l’atac.
                Acabada la guerra, un informe de l’Ajuntament de Sant Feliu al governador de la província donava les següents estadístiques: trenta-cinc bombardeigs d’aviació i quatre de navals. Prop de cinc-centes bombes caigudes, cinquanta edificis destruïts totalment i prop de sis-centes edificacions afectades en diversos graus. Aquest informe oficial no recull el nombre de morts i ferits, però diverses fonts situen entre 56 i 70 els morts i entre 83 i 130 els ferits.

Josep Auladell Payró
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols



dimecres, 12 de novembre de 2014

La distància dels noms



Quatre estudiants universitaris volen tirar endavant un projecte molt interessant. Han localitzat a infants que durant la guerra civil van estar en cases d'acollida de Catalunya (una de les cases estava a Sant Feliu de Guíxols) i fer un documental on recullen d'una part el procés d'investigació que van dur a terme per localitzar-los i, de l'altra les mateixes entrevistes. 

L’equip del documental està format per quatre joves recent graduats en Comunicació Audiovisual, que coincideixen en la manera de percebre el món i tenen un interès comú en el camp del documental. Havent format equip en projectes anteriors, encaren La distància dels noms com un projecte personal que els permet explorar a fons el gènere de la no-ficció i trobar els testimonis directes d’una història que sinó quedaria enterrada pel temps. Durant tot el procés han estat guiats per professionals de l'audiovisual com Jordi Balló o Isaki Lacuesta, gràcies al suport acadèmic de la UPF.

Per saber-ne més, cliqueu l’enllaç: La distància dels noms



dimecres, 22 de febrer de 2012

23 de febrer de 1938: el bombardeig naval de Sant Feliu de Guíxols


Font Revista Iberica. Autor desconegut. Canó Vickers de 47 mm del Torpedero nº 1 (1916). Aquest tipus de canó va equipar molts dels guardacostes de la República Espanyola durant la Guerra Civil.



Durant la Guerra Civil espanyola el guixolenc Lluís Llor Sàbat va portar un diari on reflectia la vida quotidiana a Sant Feliu, és la petita crònica de la vida a una ciutat de reraguarda. En aquest diari trobem reflectida la seva angoixa tant per la manca de menjar com pels bombardeigs que patia la ciutat. Seguint aquesta crònica trobem un fet de fa 74 anys: el 23 de febrer de 1938 a les 7,15 del matí dos creuers sollevats, el Canarias i el Baleares, apareixien davant el port de Sant Feliu de Guíxols. Al moll hi havia amarrats 3 vapors i 2 guardacostes republicans, el Ana i el V16. Aquests guardacostes eren en realitat vaixells civils, militaritzats i reconvertits en patrullers o guardacostes. El Ana possiblement és el V-10, (1915 - 1939), ex Bona Dea, ex Santa Ana, armat amb un canó Krupp de 105 mm; 1 canó Vickers de 47 mm; 1 metralladora Oerlikon de 20 mm i 1 metralladora. El 1939 era a Port Vendres (França). El V 16 (1907 - 1939), ex Saxon, és el María, enfonsat a Barcelona el 1939, armat amb un 1 canó Vickers de 101,6 mm, 1 canó Vickers 47 mm y 1 metralladora. El Canarias i el Baleares varen disparar fins a 40 trets contra el port, just en el moment que entrava el vapor Cabo Tres Forcas que va resultar tocat en el pont de comandament. Alguns trets varen arribar a tocar la ciutat, resultant afectades cases del carrer Pecher, del carrer Hospital i del carrer del Mall on la metralla va matar un carrabiner i va produir diversos ferits. Les bombes també varen destruir molts arbres del passeig del Mar i de la rambla d’Antoni Vidal. Un bon nombre de teulats de les cases de la part baixa de Sant Feliu patiren desperfectes per la caiguda de la metralla.