Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris franquisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris franquisme. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de març de 2019

En memòria de Francesc Campà i Viarnés i els represaliats pel feixisme

AMSFG. Fons Maria Pujol. Retrat de Francesc Campà Viarnés .


Enguany es commemoren els 80 anys de l’afusellament de Francesc Campà i Viarnés. Nascut a Darnius el 1901, Francesc Campà arribà a Sant Feliu l’any 1920. Lampista de professió i afiliat al sindicat CNT, va ser regidor d’ERC a l’Ajuntament republicà dels anys 30. El mes de juliol de 1936, just a l’inici de la Guerra Civil Espanyola, Campà substituí l’Alcalde Ponç Valls i Ferrer que deixà l’alcaldia de Sant Feliu per una malaltia. Francesc Campà també va ser membre del Comitè Local de Milícies Antifeixistes. Els seus càrrecs li permeteren actuar durant la repressió republicana per preservar la vida de diversos religiosos com el rector mossèn Àngel Dalmau o el vicari mossèn Salvador Planella, entre d’altres. També actuà per salvar objectes de culte de gran valor.
A finals de 1938 Campà entraria com a voluntari a l’exèrcit republicà passant a formar part de l’exèrcit de l’Ebre. A principi de l’any 1939 seria retirat del front i enviat a una línia defensiva situada en l’eix Figueres - Capmany. En aquell instant Campà decidí deixar les armes i retornar a Sant Feliu de Guíxols. Un cop a la seva ciutat va ser denunciat per ciutadans afectes al nou règim, pel solt fet d’haver estat alcalde, i portat a presó. Condemnat per rebelión militar moriria afusellat al cementiri de Girona el 16 de març de 1939 juntament amb els també guixolencs Bernabé Llorens Collell i Manuel Colom Palasí.
Per desgràcia no serien els únics afusellats de la nostra ciutat. Durant l’any 1939 executaren a Joan Castro Martínez (24 de març) Josep Tauler Perals (25 d’abril) Joan Darna Planellas (12 d’agost) i Joan Plaja Pla (7 de desembre). Mentre que el 10 de març de 1941 afusellaren a Josep Torroella Ferrer i a Josep Piqueras Canet.
Al llarg dels anys la ciutat de Sant Feliu ha homenatjat en diverses ocasions als represaliats pel feixisme. Així, l’any 1990 es decidí batejar amb el nom de Francesc Campà un passatge que va paral·lel al primer tram de la ronda de ponent, al seu inici des de la carretera de Girona. El 3 d’abril de 1994 s’inaugurà un monòlit als jardins Juli Garreta en memòria de les víctimes del feixisme i de l’extermini als camps nazis i, el 30 d’aquell mateix mes, la ciutat va retre un homenatge als guixolencs afusellats en el cementiri de Girona per la seva condició de representants de les institucions democràtiques de la república o simplement per la delació de simpatitzants del règim feixista. Durant l’acte es col·locaren làpides amb els seus noms en una de les parets del cementiri gironí.
El nombre total d’execucions decretades pels consells de guerra a la demarcació de Girona entre els anys 1939 i 1945 va ser de 514.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Informació extreta dels llibres Gent d’un segle. Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 de Gerard Bussot i Liñón i La Guerra Civil a Sant Feliu de Guíxols (1936 - 1939) d’Àngel Jiménez

dijous, 1 de desembre de 2016

Per una reparació social de les víctimes del franquisme: difonem els sumaríssims, difonem els arxius





Associació d’Arxivers-Gestors de Catalunya i l’Associació d’Arxivers Sense Fronteres

El passat 19 d’octubre, a proposta de la Comissió de la Dignitat el Parlament va aprovar la proposició de llei per declarar nuls els consells de guerra sumaríssims celebrats pel franquisme entre 1938 i 1975. Tal com recull el text de la proposició, s’articularà un reglament perquè les famílies puguin sol·licitar i rebre la certificació de nul·litat del procediment i la sentència corresponent. Es tracta d’un imperatiu democràtic llargament esperat i, des de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Catalunya i l’Associació d’Arxivers Sense Fronteres donem tot el suport a aquesta iniciativa legislativa. Creiem que és necessari dotar de la major força cívica possible l’acte jurídic de nul·litat, tal com s’ha fet en d’altres països a l’hora de retre comptes sobre els seus períodes dictatorials. Per posar fi realment a la impunitat, cal socialitzar el coneixement dels crims comesos, començant per garantir l’accés universal a la documentació generada pels mateixos victimaris: els arxius de la repressió han de transformar-se en arxius de la reparació. El Parlament és conscient del valor cívic dels arxius, com demostrà amb la seva adhesió a la Declaració Universal dels Arxiu el juliol de 2013. Una declaració on s’estableix que “l’accés lliure als arxius enriqueix el nostre coneixement de la societat, promou la democràcia i protegeix els drets de la ciutadania”. La proposició de llei és una excel·lent oportunitat per refermar aquests principis. És per això que, en el marc dels treballs parlamentaris que han de portar a l’aprovació del text definitiu de la llei, demanem la inclusió d’un article que reguli la creació d’un portal web de víctimes de la repressió franquista a Catalunya que permeti la difusió i la socialització de l’exercici de reparació que pretén aquesta llei. Comptem amb els treballs d’arxivament i descripció fets entre 2003-2013 per l’Arxiu Nacional de Catalunya, arran del conveni de col·laboració amb el Tribunal Militar Territorial Tercer i el Memorial Democràtic. D’aquests treballs en resultà el catàleg de persones represaliades (unes 78.000, 70.470 homes i 7.718 dones) i la Guia dels procediments judicials militars instruïts entre 1939 i 1980, publicada l’any 2015 per l’ANC. Ara cal sumar-hi la voluntat política, facilitant els mitjans, i la implicació de víctimes i familiars, donant el seu consentiment, per garantir que el conjunt d’aquest patrimoni documental arribi directament a la ciutadania. Fem que la reparació de les víctimes no només sigui jurídica, sinó sobretot social. Fem així que cap tribunal, ni passat ni present, pugui arrabassar-los novament la seva dignitat.


Barcelona, 29 de novembre de 2016.

dilluns, 4 d’agost de 2014

El banc del governador

Que ningú s’espanti! Aquest text no té res a veure ni amb els rescats financers ni amb la crisi econòmica que malauradament estan tant d’actualitat. Ben al contrari, el nostre és un d’aquells bancs per seure tranquil·lament i gaudir d’un moment d’esbarjo o de conversa. El banc del governador es troba al passeig del Mar, a la banda de la carretera i a l’alçada de la casa Patxot. Segur que l’heu fet servir més d’una vegada, però mai heu observat que en un dels laterals hi figura el nom d’una persona: Francisco Díez Ticio.

Quin és, doncs, el significat d’aquest nom tan peculiar? I qui era, el Sr. Díez Ticio?


Durant la Guerra Civil espanyola, els bombardejos del bàndol franquista destruïren nombrosos edificis i malmeteren espais públics de la ciutat. A partir de 1939 calgué començar a treballar en la reconstrucció de la ciutat. L’Ajuntament guixolenc s’acollí a les ajudes que facilitava el mateix estat franquista mitjançant un programa de Regiones devastadas. Aquells que tres anys abans havien estat els causants de llançar les bombes damunt la localitat proporcionaven ara els mitjans per reconstruir el país. Per poder disposar d’algunes de les ajudes, la ciutat havia de ser prèviament adoptada pel caudillo, la qual cosa a Sant Feliu només s’aconseguí de manera parcial el juny de 1943.

Les obres d’urbanització i embelliment del passeig del Mar s’enllestiren pels volts de 1943. L’arquitecte Joan Bordàs s’ocupà de dirigir el projecte i del disseny dels elements ornamentals, entre ells els bancs de pedra que tanta personalitat donen als passejos guixolencs. La part inferior del respatller i dels laterals d’aquests bancs estan decorats amb ceràmiques que contenen elements al·legòrics de Sant Feliu.


L’estiu de 1943, l’alcalde informava que el governador civil de Girona, Francisco Díez Ticio, “habiendo encontrado como un verdadero acierto la construcción y modelo de bancos monumentales del Paseo del Mar” havia decidit regalar-ne un a l’ajuntament, és a dir, assumir-ne el cost. Una mostra de magnanimitat de les noves autoritats del règim envers el poder local, reduït a la mínima expressió i sota la tutela de les instàncies superiors. En correspondència, el consistori guixolenc, col·locà el seu nom en una de les peces de ceràmica laterals del que, per aquesta raó, ha esdevingut el banc del governador.