El nou número de la revista L’Arjau proposa una nova mirada a l’obra dels fotògrafs Ricard Mur i Valentí Fargnoli i a la seva relació amb Sant Feliu de Guíxols

El número està dedicat a la figura del recentment traspassat Agustí Roldós Soler, llibreter, col·leccionista de fotografia i historiador local, entre moltes altres facetes.

Ricard Mur Dargallo, va néixer el 1875 a Gallur (Saragossa) i a partir de l’any 1909 es va instal·lar com a fotògraf a Sant Feliu de Guíxols, on va morir el 1939. La seva activitat fotogràfica és la pròpia d’un retratista amb galeria i, a part dels retrats, de presentació luxosa, va comercialitzar també diferents sèries de postals. Com solien fer els fotògrafs locals, per editar les postals va buscar els aspectes propis de Sant Feliu de Guíxols, atractius tant pels mateixos habitants de la ciutat com per als turistes. Aquestes instantànies ara tenen un gran valor documental per conèixer quina era la imatge de Sant Feliu en el passat. Mur també va ser un dels primers fotògrafs en ser valorats a les comarques gironines quan, als anys 80 del segle XX, es va donar a la fotografia valor patrimonial i documental.

L’any 2020 l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va adquirir el fons fotogràfic de Ricard Mur, format per més de 500 negatius originals en placa de vidre, que es va catalogar i digitalitzar. Durant el curs 2022-2023 es va difondre a la ciutadania la figura i l’obra de Mur mitjançant diverses activitats pedagògiques i culturals per mitjà dels Tallers d’Història, el servei pedagògic de l’Arxiu Municipal, amb la col·laboració del Museu d’Història i la Biblioteca Pública Octavi Viader.

Barquejant a la platja de Sant Pol, amb la casa de les Punxes a l'esquerra, a principis dels anys 30 (AMSFG, Col·lecció Espuña-Ibáñez. Autoria; Ricard Mur)

Amb aquest L’Arjau es clou el conjunt d’aquestes actuacions. Alhora, la revista s’ha proposat aprofundir en el coneixement de la biografia i el mestratge de Ricard Mur, que presentava diversos interrogants, així com la seva relació amb un altre fotògraf contemporani seu i a qui Sant Feliu també deu una part de la memòria gràfica de la ciutat: Valentí Fargnoli. Nascut accidentalment a Barcelona el 1885, la família Fargnoli es va instal·lar a Girona cap el 1898, on el fotògraf va morir el 1944. Si Ricard Mur va ser propietari de diversos establiments fotogràfics, Fargnoli, en canvi, va ser fotògraf ambulant. De Fargnoli també s’ha pogut fer una recerca més exhaustiva, tant de la seva relació amb Mur com de la producció fotogràfica relacionada amb Sant Feliu i les comarques gironines.

Agustí Roldós a la seva llibreria (AMSFG, fons i col·lecció Agustí Roldós. Autoria desoneguda)

Finalment, cal destacar que aquest L’Arjau també vol ser un homenatge a l’Agustí Roldós Soler, que va morir l’octubre de 2023 i que ja no va poder col·laborar en l’elaboració de la revista. A l’Agustí li devem nombrosos llibres sobre història de la fotografia i del cinema a Sant Feliu de Guíxols i un gran nombre d’assajos. Polifacètic i belluguet, va regentar una coneguda llibreria-papereria a la nostra ciutat però també va ser historiador local, escriptor i col·leccionista de postals i fotografies antigues, entre moltes altres facetes.

L’Arjau és una revista cultural gratuïta que edita l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per mitjà de l’Arxiu Municipal. Es pot aconseguir sense cap cost els serveis municipals següents de Sant Feliu de Guíxols: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. També podeu rebre'l a casa gratuïtament enviant-nos un correu amb el vostre nom i cognoms i domicili a arxiu@guixols.cat.

Si ho preferiu, podeu llegir-la en format electrònic al següent enllaç:

https://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/arjau_guixols_arxiu_087_fotografs_ricard_mur_valenti_fargnoli.pdf

Gemma Tribó i Traveria, in memoriam

Retrat de Gemma Tribó extret de la web de

l’Ajuntament del Prat de Llobregat

El passat dia 26 d’octubre, ens deixava la Gemma Tribó i Traveria, víctima d’un desafortunat accident. Mestra de mestres, dona de vocació, compromís i acció.

Filla de mestres,—matrimoni pedagògic— tal com a ella li agradava dir, havia nascut a Manlleu el 6 de juny del 1951. Tingué la primera escola a Planoles i després a Molins de Rei. Després dels estudis primaris i secundaris, amb una vocació per la Medecina, canvià de rumb per entendre el món i la societat d’aquells anys del nostre país i es decidí per la Història. Es llicencià en Filosofia i Lletres i més tard fou doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, amb una investigació sobre el Baix Llobregat. Ha estat també vinculada al Centre d’Estudis comarcals del Baix Llobregat, des d’on impulsava i dinamitzava la recerca de la Història a la comarca, ja des de la seva tesi.

A partir d’aquí inicià una tasca de docent i investigadora en paral·lel. Primer com a professora titular de la Universitat de Barcelona i després com a catedràtica a la Facultat de Ciències de l’Educació que la van portar a ser especialista en la didàctica de la Història a Secundària, participant en projectes de recuperació de la memòria històrica i democràtica. També liderà diversos grups de recerca com Arxididàctica, amb el qual inicià un debat del model de didàctica als arxius, a través de l’organització de les Jornades sobre ensenyament i arxius, que portà fins a 4 edicions. Fou també degana de la Facultat durant dues legislatures (2000-2008)

El 1999 va rebre el Premi Llorenç Presas de recerca i a Molins va impulsar la revista “Espai de recerca”, de la qual en va ser la primera presidenta.

Presentació del documental sobre el pont de Carles III, 

produït per l’Ajuntament de Molins de Rei. Josep Monfort 

i Gemma Tribó, dos dels entrevistats al documental 

(Extret de la web Viu Molins de Rei. Autoria: Ruth Font)

La seva vessant de docent la va exercir no només a les aules, sinó en tots els projectes en què s’implicava. Un dels seus objectius era que el coneixement havia d’arribar a tot arreu. És per això que publicà articles —“El nou perfil professional dels professors de secundària” (2008) adreçats als seus estudiants de la facultat —«Ensenyar a pensar històricament: els arxius i les fonts documentals en l’ensenyament de la historia»(2005)— com per a potenciar els materials didàctics per oferir a l’alumnat de secundària —« Perot Rocaguinarda, bandoler del segle XVII» així com dossiers de treball en la línia de la seva investigació.

Una de les seves especialitats fou el treball amb fonts primàries: els arxius, de la qual n’és referent i figura cabdal. Fruit del seu treball com a docent amb alumnes de doctorat establí contacte amb Sant Feliu de Guíxols, a través del l’Arxiu Municipal que dirigia Àngel Jiménez, amb els Tallers d’Història de l’Arxiu.

La seva relació amb la ciutat es mantingué sempre i en moments puntuals la col·laboració fou molt estreta. Així, va participar de manera activa en els Tallers El vaixell de la sal arriba a la vila (1998)  i el del Canvi entre dos segles (1899-1999). També en el Taller del Port, amb una conferència a la sala d’actes de l’Arxiu el 22 d’abril de 2004.

El febrer del 2022 va ser present a l’acte de presentació del Programa Àngel Jiménez de memòria democràtica, organitzat per l’Arxiu que dirigeix Mª Àngels Suquet. Participà en la taula rodona, al costat d’Àngel Jiménez, Salomó Marqués, Joaquim Nadal i Ramon Alberch. Podeu veure la intervenció de la Gemma clicant aquí.

Acte de presentació del Programa Àngel Jiménez de Memòria Democràtica, creat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, el febrer de 2022 (AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autoria: Pere Carreras)

Darrerament havia escrit una novel·la històrica, basada en fets reals: «Avui per tu, demà per mi. El pacte a la recíproca de dues famílies durant la Guerra Civil (1936-1939) (2022)» per ensenyar a llegir la història de manera planera i fàcil. La idea amb la qual va escriure aquesta historia, basada en la vida del seu pare, Miquel Tribó, era la d’acostar la història als més joves i a les persones amb dificultats de comprensió amb un text de lectura fàcil.

Presentació del llibre Superació de la crisi agrària de finals 

del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1939) de Gemma Tribó 

el 2 de febrer de 2022 (Extret de la web Viu Molins de Rei. Autoria: Ruth Font)

Persona incansable, col·laboradora i planera sense deixar de ser erudita i propera a la vegada; feia fàcil el que podia semblar difícil i sabia treure de cadascú els seus millors dons. Escoltar-la o tenir-hi una conversa era un goig difícil de poder traduir en paraules. Després de deixebles, el que va construir la Gemma, van ser amistats perdurables.

La seva, és una pèrdua irreparable per la investigació, la docència i tots els que vam tenir la sort de poder-la tractar.

Maria Calzada Olivella
Tallers d’Història


Enllaç a l’article de Gemma Tribó “Memòria històrica i compromís cívic: construir un futur en pau” a L’Arjau, núm. 81, (desembre 2018) Solidaritat en temps de guerra, p. 6-15

Per a l’Agustí Roldós Soler

Aquest proppassat 13 d’octubre vam acomiadar l’Agustí Roldós Soler, una persona molt coneguda, en part perquè durant la seva vida va tenir una llibreria-papereria que, els darrers anys, es trobava al c/ Anselm Clavé, número 5. Però la seva popularitat va lligada a múltiples facetes que han fet que la seva existència tingui un significat col·lectiu, que transcendeix abastament els límits de l’individu. La seva ha estat una vida dedicada a la recerca, des d’un profund coneixement per Sant Feliu de Guíxols. Polifacètic i belluguet, historiador local i col·leccionista de postals i fotografies antigues, principalment.

L’Agustí ha estat un guixolenc enamorat de la seva ciutat i ben orgullós dels seus orígens. Va néixer a Girona l’any 1952, la seva infantesa va ser feliç, encara que alguns esdeveniments van marcar durament aquesta etapa de la seva vida.

Amb poc més de vint anys, ja es comença a manifestar la seva vocació de comunicador i la seva passió per la ciutat, que inicialment tindria una forma més social i periodística i, posteriorment, es convertiria en recerca. A principis dels anys 70, l’Agustí participava en les tertúlies diàries que es feien a l’Amura, des de la tardor fins a la primavera. El tema de les converses solia girar entorn de la ciutat i dels esdeveniments que es produïen a nivell polític i social al país.

Presentació del llibre Per una clavellina, de Francesc Masferrer (text) i Josep Maria Vilà (música), el 2005, al Centre Cívic Vilartagues. D’esquerra a dreta: Narcís Masferrer, Agustí Roldós, l’alcalde Miquel Lobato, Toni Ferrer Gallego i Toni Ferrer Vicens (AMSFG. Fons Ajuntament. Autoria: Pere Carreras)

A principis de 1973 ja era col·laborador a Àncora, signant la secció “Panorama deportivo”. L’any següent, en Joan Canadell i l’Agustí Roldós feien conjuntament la secció d’entrevistes “Nuestro Personaje”.

Als 80, va conduir el programa “Enrocka l’AM”, emès els dijous a les 9 del vespre per Ràdio Sant Feliu. Aquesta dada descobreix un nou aspecte de l’abast dels seus interessos i gustos culturals: la música.

A l’Àncora del 12 de desembre de 2002, s’inicià la sèrie de la “Dèria del Col·leccionisme: fotògrafs i fotografies”, de l’Agustí. Aquest fet marca un punt d’inflexió en la seva producció escrita, ara ja basada en la recerca sobre història local, política, biografia, viatges, cinema, teatre i fotografia antiga. Així va col·laborar en diverses revistes i anuaris i també esdevingué editor dels seus propis llibres, sobre temes inèdits de Sant Feliu de Guíxols. Va ser redactor habitual del setmanari d’Àncora, on va publicar de manera especialment prolífica entre 2004 i 2009. També ha fet aportacions per la revista cultural L’Arjau, editada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, i a la revista cristinenca Ridaura. Ha publicat articles d’investigació en els llibres anuals de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà (2006, 2007, 2008). Ha col·laborat amb articles i fotografies, dins els llibres El port de Sant Feliu de Guíxols, editat per l’Ajuntament guixolenc i la Diputació de Girona (2004); Per una clavellina, editat per l’Escola d’Adults C.F.A. de Sant Feliu (2005); Silenci, rodem! Història del cinema a les comarques de Girona, de Joaquim Romaguera i Ramió, editat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona (2005); Un volt pel Sant Feliu de Gaziel, editat per l’Ajuntament guixolenc i la Diputació (2007). El 2013 va ser autor del pròleg i de la presentació del llibre Nous contes dels Guíxols de Mark Russell, anglès resident des de fa temps a la nostra ciutat.

Algunes de les sèries d’articles publicats a Àncora van ser recollits i editats pel mateix autor en forma de llibres, com Sant Feliu de Guíxols, 140 anys de fotografia (1864-2004) Imatges i glosses, editat el 2004 amb la col·laboració de l’Ajuntament guixolenc i escrits de 14 autors. A continuació va obsequiar-nos amb Història de l’Agrupació Romea i del teatre d’afeccionats a Sant Feliu de Guíxols (1901-2003), editat el 2005 per l’Ajuntament guixolenc, amb la col·laboració de la Diputació de Girona. El 2006 publicà Sant Feliu de Guíxols, Pinzellades, fantasies i membrances, il·lustrat amb fotografia antiga inèdita. El 2008 va presentar l’estudi El cinema documental i amateur a Sant Feliu de Guíxols (1898-2007) als premis Àncora d’Investigació i Recerca. El 2019 publicar i també editar Records de Sant Feliu, amb pròleg de Gerard Bussot.

Fruit d’aquest treball incessant, posteriorment revisà i completa alguns d’aquests treballs enciclopèdics. Així, el 2022 va editar i publicar Història de la fotografia i el cinema a Sant Feliu de Guíxols.

Presentació del llibre Pinzellades, fantasies i membrances d’Agustí Roldós al Monestir, el 2006. D’esquerra a dreta: el director del setmanari Àncora, Josep M. Isern, l’autor del llibre i Josep Solà, llicenciat en Filologia Catalana (AMSFG. Fons Ajuntament. Autoria: Pere Carreras)

Aquesta semblança de l’Agustí seria incompleta si no féssim esment de la seva faceta esportiva. La seva activitat no s’ha cenyit a l’àmbit intel·lectual, sinó que també ha abastat l’esport, al qual s’ha dedicat intensament, tant com a l’assaig i a la recerca. Inicialment es bolcà en el futbol. L’any 1977 ja feia d’entrenador per la Penya Guixolenca Amura i era soci de la Penya Barcelonista Guixolenca. L’any 1992, quan tenia 40 anys, es produí un fet decisiu en la seva trajectòria esportiva: el 15 de març va participar en la seva primera marató, la XV edició de la Marató de Barcelona. Ho va fer com a atleta veterà, en representació del Club Atlètic Guíxols. Durant anys, va participar i destacar en moltes més, sempre en el mateix club.

Quan va dedicar-se intensament a la recerca, l’Agustí va venir com a usuari a l’Arxiu Municipal, aleshores era director l’Àngel Jiménez. Aquella relació, que primer fou de confiança, tot seguit es convertí en col·laboració. Una relació que, com en el cas de les seves facetes de comunicador, investigador i esportista, l’Agustí va mantenir fins al final. A més del seu suport en publicacions i projectes, va fer diverses donacions de documentació. El 2005 va cedir les reproduccions del fons del seu avi matern, Joan Soler Cazeaux; el 2006, de part del fons fotogràfic de Jordi Budó. El 2007 va fer donació del fons documental del seu avi, Agustí Roldós Calzada. El 2014 va fer donació dels treballs de recerca i articles realitzats sobre Sant Feliu de Guíxols, la seva activitat com a col·leccionista de fotografies i investigador de la història guixolenca. Al cap de dos anys començaria la donació de la seva col·lecció, tant fotografies com cartells i programes de mà, acompanyats dels seus escrits. El 2017 va completar el conjunt, format per documents originals i altres materials relacionats. L’any 2023 ha tingut la generositat de donar a l’Ajuntament 34 llibres Història de la fotografia i el cinema a Sant Feliu de Guíxols, editat l’any anterior.

Mercès a la seva labor, però també al seu altruisme, en desprendre’s de la col·lecció formada al llarg d’una vida, la ciutat de Sant Feliu de Guíxols gaudeix i disposa d’un valuós llegat. Aquest llegat material ha vingut acompanyat d’una deixa intel·lectual, que és el material generat durant la recerca i elaboració del gran nombre de publicacions que va fer durant tants anys, constant, incansable, sense perdre la il·lusió, la guspira de la curiositat permanent.

Recordem en Toni

En Toni Ferrer a l'Arxiu el 2013 durant 

la identificació de caricatures de Narcís

Masferrer (AMSFG. Fons Ajuntament. 

Autoria: Marc Auladell Agulló).

En Toni Ferrer Vicens va morir aquest dissabte 1 d’octubre de 2023. Va ser una notícia que a molts ens va agafar d’imprevist, malgrat saber que estava malalt. Ha marxat massa d’hora, quan de ben segur que el cap li bullia d’idees i projectes. I és que en Toni sempre va ser una persona molt activa en temes culturals, amb interessos relacionats amb la música, el teatre, el còmic o el cinema. Durant la dècada de 1980 va formar part amb una colla d’amics del grup d’animació cultural Peti qui Peti, grup que va ser molt actiu en la recuperació de la Festa Major i del Carnaval dels primers anys de la democràcia. També a través de Peti qui Peti, en Toni Ferrer i a la seva parella Judith Albertí van especialitzar-se en la realització de diverses pel·lícules d’animació i fantasia, a partir de propostes innovadores amb ninots de plastilina i altres materials. De la mateixa manera, en Toni Ferrer Vicens va ser l’autor, juntament amb l’artista guixolenc Carles Piqueras, de diverses edicions del cartell de Festa Major durant aquells anys 80; són cartells alhora festius i irreverents, amb unes il·lustracions que destil·len una gran càrrega satírica i en què es caricaturitzaven diversos polítics i personalitats locals.

Tot aquest bagatge i coneixement, en Toni el va poder viure des de ben petit a casa seva. El seu pare, Toni Ferrer Gallego, també era un gran amant del còmic i la il·lustració i és recordat per la seva faceta de pintor de cavallet i de cineasta amateur. En Toni Ferrer pare és autor d’una bona colla de pel·lícules amb el nom de Toni Films en què també prenia part activa la seva esposa, l’Anna Vicens Feliu, mare d’en Toni Ferrer fill. La parella feia sovint d’actors de les seves pel·lícules i, de fet, a través de la seva cinematografia hi podem anar descobrint com va creixent i fent-se adult en Toni Ferrer Vicens, ja sigui com a figurant o protagonista d’alguns dels films dels seus pares. És el cas, per exemple, de la pel·lícula Conte de Festa Major, rodada el 1965, o del film L’home i l’ofici, pel·lícula de 1982, on veiem un Toni ja adult que s’enfunda fins i tot en una armadura de cavaller medieval en un singular i atrevit rodatge al castell del Montgrí.

En Toni de nen en un fotograma 

de la pel·lícula Conte de Festa 

Major, 1965.

En Toni Ferrer Vicens va ser professor i després director de l’Escola d’Adults - Centre de Formació d’Adults de Sant Feliu de Guixols. Va saber incorporar a la seva activitat docent el seu talent i interès pel cinema, impartint classes de tècniques d’enregistrament i edició digitals, amb què els alumnes aprenien a realitzar les seves pròpies filmacions. Com a cloenda de cada curs, els alumnes elaboraven conjuntament un documental a partir d’un tema concret, que sovint li permetia a en Toni recuperar o reivindicar aspectes genuïnament ganxons, des d’antigues tradicions a anècdotes populars, passant per narracions orals o aspectes del passat. I així, gràcies a aquests enregistraments coordinats des de l’Escola d’Adults, amanits amb un punt d’ironia i sorna, en Toni i els seus alumnes van posar imatges a diverses “ganxoneries” i a històries tan divertides com la de la Mesquita d’en Salvi, van rememorar les desaparegudes sales de festes de Sant Feliu o es van interrogar sobre qui havien estat els ibers que havien poblat el promontori dels Guíxols. En aquests treballs s’hi recullen nombroses entrevistes i hi podem veure el mestratge en l’ús de tècniques d’animació com la de l’stop-motion, a partir de figuretes de playmobil. Tots ells es poden veure en línia al Canal Ganxó

https://www.youtube.com/channel/UCGCFYedci6iacjAYkTYMETQ/videos

En Toni Ferrer el 1983, durant

el final de curs de l’Escola

d’Adults de Sant Feliu (AMSFG.

Fons El Punt. Autoria desconeguda).

En Toni també va col·laborar moltíssimes vegades amb l’Arxiu Municipal, en solitari, juntament als seus pares Toni Ferrer i Anna Vicens, o amb la Judith Albertí. A ell cal agrair-li especialment la seva implicació en les tasques d’inventari de dos fons documentals conservats a l’Arxiu: per una banda, la identificació de més de mig miler de caricatures de personatges locals dibuixades pel ninotaire Narcís Masferrer, de la qual cosa en va sortir una exposició al pati de l’Ajuntament l’any 2013 que també va comissariar en Toni; i, per l’altra banda, la identificació del centenar llarg de pel·lícules del cineasta amateur Alexandre Matas; en aquest cas, es tractava de bobines de filmacions en 16 mm, 8 mm o super 8, que en Toni es va dedicar pacientment a anar mirant una per una a través d’una visionadora per conèixer-ne la temàtica i el contingut. Durant molts mesos, la llarga i prima figura d’en Toni, amb el seu característic barret, apareixia a l’Arxiu per a, seguidament, tancar-se diligentment com un ermità a la sala habilitada per al visionat de les bobines, una feina delicada que ell feia amb autèntica passió.

La relació d’en Toni amb l’Arxiu ens va permetre descobrir una persona molt autèntica, reservada i de poques estridències, amb un parlar tranquil però determinat i amb les idees molt clares. Amb aquestes línies hem volgut recordar-lo a ell i a tot el llegat cultural que ha deixat a Sant Feliu de Guíxols.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Jordi Rabell Rigau: fotògraf, col·leccionista i amic

En Jordi Rabell l'any 2016, al garatge de casa seva

(Autoria i procedència: Toni Ferrer Gallego i Anna 

Vicens Feliu)

El 20 d’abril de 2023 va morir en Jordi Rabell Rigau, només tres dies abans de celebrar el seu 90è aniversari, que complia el mateix dia del sant. En Jordi va ser una persona inquieta i molt activa, amb múltiples interessos com ara la música (tocava l’harmònica i el piano), l’excursionisme i, molt especialment, el col·leccionisme i la fotografia. Al llarg de la seva llarga i prolífica vida va atresorar un volum important de maquetes i joguines de locomotores, vagons, camions, cotxes... que tenia perfectament organitzades en vitrines al garatge de casa. Deia que havia gaudit molt durant tots els anys en què havia anat formant aquestes col·leccions. De fet, el món del ferrocarril era una altra de les passions d’en Jordi, que el va dur a formar part de l’associació Amics dels Ferrocarrils i a implicar-se en la recuperació del patrimoni moble del desaparegut carrilet. Com a bon col·leccionista, però, estava interessat en aplegar molts altres objectes de tota mena, que també formaven part de l’escenografia del seu garatge, des de cartells de publicitat fins a segells, passant per revistes, postals i un llarg etcètera. A més, va formar part de l’Associació Filatèlica entre els anys 1960 i 1970, col·laborà en l’organització de diverses edicions del Festival Internacional de Cinema Amateur de la Costa Brava, fou un dels promotors de l’Associació Turística Guixolenca l’any 1982 i va ser membre de la junta tècnica del Museu d’Història de la Ciutat de 1993 a 1997.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Fons i autoria: Jordi Rabell Rigau

El contacte d’en Jordi Rabell amb l’Arxiu Municipal va venir de la seva altra gran passió: la fotografia. Va ser l’any 2008, amb motiu de l’exposició dels Tallers d’Història De bat a bat. Un lloc per viure: Sant Feliu de Guíxols 1954-2008, que en Jordi va començar a col·laborar regularment amb l’Arxiu, al qual va cedir una reproducció digitalitzada del seu fons fotogràfic. Durant els anys següents van venir altres ingressos de documentació igualment interessants. De tant en tant trucava per fer-nos saber que havia localitzat nou material que podria ser d’interès per l’Arxiu: col·leccions de postals de la Costa Brava, cartells dels banys de Sant Elm, documents personals, fotografies realitzades pel seu pare.... La relació amb en Jordi va acabar superant l’àmbit estrictament professional i ha perdurat fins al darrer moment.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. 
Fons i autoria: Jordi Rabell Rigau

L’afició d’en Jordi Rabell per la fotografia es va despertar de ben jove, de la mà del seu amic i veí del carrer Major Timoteu Font, tot i que el pare, Josep Rabell Massoni, també era fotògraf afeccionat. En Jordi va complir el servei militar com a voluntari a aviació aconseguint incorporar-se a l’especialitat de cartografia i fotografia. Després d’un període de formació a Madrid, el van destinar a Palma de Mallorca. Allà, explicava haver-se allotjat al pis d’un matrimoni que es dedicava al contraban de tabac i que guardava tot l’arsenal de cartrons de cigarretes a l’armari d’una de les habitacions, d’on tant ell com els altres soldats rellogats es podien proveir lliurement per fumar a canvi de guardar silenci. De fet, un altre dels trets inconfusibles d’en Jordi era el seu hàbit de fumador empedernit, que no va abandonar mai. Un cop feta la mili i novament a Sant Feliu, va muntar un laboratori fotogràfic a la botiga familiar del carrer Major juntament amb l’amic i també fotògraf amateur Jaume Cervera. Eren els anys de l’arribada dels primers turistes estrangers, als quals revelaven fotos i venien postals de record d’una idíl·lica Costa Brava. Mentrestant, una forta nevada a Sant Feliu el desembre de 1962 va ser el detonant perquè una colla de fotògrafs guixolencs es decidissin a organitzar-se col·lectivament per promoure i gaudir de la seva afició. D’aquesta manera naixia, el 1963, l’Associació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu de Guíxols (AFiC), entitat encara en actiu de la qual en Jordi, com no podia ser d’altra manera, en fou un dels membres fundadors.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. 
Fons i autoria: Jordi Rabell Rigau

La qualitat de l’obra fotogràfica d’en Jordi Rabell és excepcional i conté imatges que podrien atribuir-se perfectament a fotògrafs professionals que gaudeixen d'un gran reconeixement. Les seves fotografies van més enllà de la voluntat de documentar la realitat i incorporen conscientment una mirada artística i social, en què la figura humana adquireix un notable protagonisme. Es tracta d’una obra molt personal, d’autor, en què es conjuga l’habilitat narrativa amb aspectes més tècnics com l’enquadrament de l’escena i el domini de la llum. Moltes de les seves fotografies han aparegut a la revista L’Arjau, que edita l’Arxiu Municipal, i en altres llibres i publicacions locals. Al llarg de la seva dilatada trajectòria, en Jordi va rebre nombrosos premis i distincions, dels quals destaca el Primer Premi del XI Concurs Nacional de Fotografia l’any 1965 amb una exquisit retrat de mig cos en clarobscur de la seva esposa, la Joaquima.

Vaig convertir-me en l’interlocutor habitual d’en Jordi quan venia a l’Arxiu a portar-nos fotografies o altra documentació. Amb ell ja ens coneixíem perquè, de fet, érem veïns del carrer Ortiz de la Vega. La diferència d’edat feia que la nostra relació mai hagués anat més enllà de la salutació formal quan ens trobàvem pel carrer. Però el punt de trobada a l’Arxiu i l’interès compartit per la fotografia i el passat guixolenc van acabar teixint una relació d’amistat i, en el meu cas, d’admiració pel talent creatiu d’aquella persona que vivia a la casa del davant i que fins aleshores m’havia passat absolutament desapercebuda. 

En Jordi a Andorra, l'any 1952 (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Fons Jordi Rabell. Autoria desconeguda)

Quan la suma d’anys va fer que en Jordi ja no es veiés prou valent per venir a l’Arxiu, les trobades es van traslladar al garatge del seu domicili; ens assèiem a la taula d’un despatx muntat de manera informal, envoltats d’objectes i peces de col·leccionista. Al cap de poca estona venia a fer-nos companyia el seu gat, mentre en Jordi encenia l’habitual cigarret. Aleshores em mostrava la darrera troballa que havia fet remenant algun calaix, fent endreça d’un prestatge o a l’interior d’una capsa oblidada, i passàvem una bona estona fent-la petar. En Jordi sabia que era un dels darrers supervivents d’una generació en vies d’extinció i que el seu món ja havia quedat arraconat pels nous temps; però alhora era conscient que podia invocar-lo a través de tots aquells documents i objectes aplegats pacientment amb els anys i retrobar, encara que fos momentàniament, vells amics i vivències. Així, m’explicava els seus inicis en el món de la fotografia, l’estada a l’estranger de jove per aprendre anglès, la mili a Palma... Recordava amb satisfacció la Costa Brava verge i l’època daurada del turisme, que també va viure de la mà de Vicenç Gandol, un home de gran talent empresarial amb qui compartia l’interès per la fotografia i pel qual va treballar en l’administració de finques i el lloguer d’habitatges d’estiueig. 

En els darrers anys, quan les forces ja li flaquejaven, el punt de reunió es va traslladar al menjador, tot ell també decorat amb mobles antics i peces de col·leccionista. Aleshores les visites ja havien deixat de tenir una suposada justificació professional: es tractava només de compartir una estona amb en Jordi i fer-li companyia. Va ser aquí on encara el vaig visitar fa una mica més d’un mes. Em van advertir que portava uns dies amb poc humor, però, en canvi, va ser una de les millors trobades que recordo. La conversa va ser animada i en algun moment –ell, que era una persona força seriosa- fins i tot es va deixar anar amb algun somriure. M’agrada recordar el bon regust d’aquella trobada, ara que sé que va ser la darrera. Sigui on sigui, en Jordi sap que gràcies a les seves magnífiques fotografies i a les seves aportacions documentals, el Sant Feliu de Guíxols i la Costa Brava que li van tocar viure i que tan enyorava ja formen part del nostre llegat històric i cultural.

Marc Auladell Agulló

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

A reveure “vell ganxó”

Dimecres 8 de març de 2023 ens va deixar, als 98 anys d’edat, l’Albert Tauler Payet. Des de l’Arxiu Municipal i la Biblioteca Octavi Viader vam tenir el privilegi de tractar l’Albert arran de la preparació del seu llibre “Memòries i reflexions d’un vell ganxó”, que va publicar l’abril de 2012, amb 87 anys d’edat. En aquesta obra, a mig camí de l’autobiografia, el diari i l’assaig, l’Albert recordava amb passió el trajecte d’una llarga vida i de les persones que havia trobat tot fent camí, alhora que reivindicava el seu amor per Sant Feliu de Guíxols; també s’hi revelava una lúcida mirada de la realitat sociopolítica que es vivia en aquell moment tant a nivell nacional com internacional, fruit de la seva inquietud i capacitat analítica. La portada del llibre venia il·lustrada amb una fotografia de la pista de patinatge inaugurada el 1952 a l’extrem del passeig del Mar promoguda per ell mateix juntament amb el seu soci Salvador Guebara i que va suposar un autèntic revulsiu per a l’oci dels guixolencs d’aquella època.

L’Albert es va dedicar professionalment a fer de pastisser durant 47 anys i no va descobrir la seva vocació literària fins a una època tardana. Va destacar especialment en l’àmbit de la poesia, i fruit d’aquesta afició el 2017 va publicar el llibre “42 sonets i uns complements”. La seva poesia també va aparèixer a la pàgines del setmanari Àncora. Aquesta passió poètica-literària el duia a recitar-te alguna de les seves darrers composicions quan coincidies amb ell pel carrer o a la Biblioteca, d’on era un lector assidu. També a través dels sonets, l’Albert expressava el seu amor per a la família que havia construït amb la seva esposa Maria Rosa i que ja els havia convertit en besavis. Queda pendent encara de publicació un recull de 120 poesies que l’Albert va entregar a l’Arxiu Municipal i que condensen la seva gran capacitat creativa i emotiva a través de la paraula escrita.

Es fa difícil resumir la llarga vida, gairebé centenària, de l’Albert Tauler Payet, i per aquesta raó us convidem a llegir les seves vivències, els seus records i els seus pensaments, que quedaran com el seu llegat inesborrable. Per això mateix, ens sembla que la millor manera de recordar-lo i homenatjar-lo és finalitzant aquesta modesta necrològica amb un sonet seu publicat al llibre “42 sonets i uns complements” on defineix què suposa la poesia per a ell:

Què és poesia?

Certament, és la cosa més bonica

posar un xic de poesia a la vida

parlar del sentiment que mai s’oblida

amb belles paraules quan s’explica.

L’esclat d’una flor quan el sol la toca

després que hagi sortit de l’horitzó,

el sentir de les onades la remor,

també la salabror a la nostra boca.

Aquestes coses que ara i sempre passen

i que són molt senzilles d’explicar

després de contemplar-les cada dia,

quan notem que el nostre cor traspassen

i aconsegueixen fer-nos emocionar,

és perquè hem fet servir la poesia.

Albert Tauler Payet (1924-2023)

En record de Carmela Palahí

El mes de gener de 2023 ens ha deixat, als 87 anys d’edat, Carme Palahí Fuertes. La Carmela, com molta gent la coneixia, era neta de l’intel·lectual Josep Palahí Auter, director de la fàbrica de gas Palahí i cia i, alhora, filla del futbolista professional Joan Palahí Condom, que arribà a jugar a primera divisió amb el Real Murcia i el València CF. Però més enllà d’aquest pòsit cultural familiar, que ella sempre va reivindicar, la Carmela també va destacar per mèrits propis en la vida cultural guixolenca. Va ser membre de l’Esbart Dansaire del Centre Excursionista Montclar. La seva sensibilitat per a la preservació i divulgació de la memòria col·lectiva guixolenca es va traduir en diverses col·laboracions amb el Museu de la Ciutat, per exemple, en l’exposició “Sant Feliu de Guíxols durant el franquisme (1939-1975)”, i en donacions de documents i fotografies a l’Arxiu Municipal. D’aquestes, són especialment destacables un conjunt d’imatges de l’any 1952 d’una joveníssima Carme Palahí treballant al guarda-roba dels emblemàtics Banys de S’Agaró, a la platja de Sant Pol. Per altra banda, la vocació literària de la Carmela va quedar recollida en diversos escrits i poesies al setmanari Àncora. En aquest mateix sentit, l’any 1995 va escriure el llibre Plantes medicinals guixolenques, amb dibuixos d’Albert Palahí Cervera. L’any 2003 va presentar, amb il·lustracions de Natàlia Román, un nou llibre titulat Tot jugant i recordant...: jocs de la postguerra a Sant Feliu de Guíxols, amb el qual recollia a partir de records i vivències propis els jocs, cançons i passatemps amb què la mainada es divertia durant les primeres dècad
es del franquisme.