 |
| Entrades del refugi del barri del Puig. Autor: Josep Auladell Payró, Arxiu Municipal |
La
Guerra Civil espanyola
es va iniciar amb un alçament militar a la ciutat de Melilla el 17 de juliol de
1936, que l’endemà es va estendre a tot l’Estat. Molts historiadors consideren la Guerra Civil com un preludi, i
un banc de proves, de la Segona Guerra
Mundial. L’Alemanya nazi d’Adolf Hitler i la Itàlia feixista de Mussolini contribuïren a la
causa dels revoltats amb tropes, municions i avions. La península Ibèrica es
convertia així en una zona de proves, principalment per l’aviació i l’armament
pesant.
Un
cop començada la guerra l’illa de Mallorca va quedar, ben aviat, al bàndol sollevat.
Això va facilitar que es convertís en la seu de l’aviació legionària italiana i
de la Legió Còndor
alemanya, així com en base naval per a la flota franquista. Amb Mallorca sota
control dels sollevats els pobles i ciutats de la costa catalana, que fins
aleshores estaven força allunyats de la guerra, quedaven a l’abast d’atacs
aeris i navals. Tot i que oficialment es deia que només s’atacaven els ports,
objectius militars i comunicacions, el cert és que moltes vegades les bombes
arribaven al centre de les poblacions amb total intencionalitat.
El primer atac a Sant Feliu de
Guíxols va arribar el 7 de juny de 1937. Entre les 2 i les 3 de la tarda un
vaixell de guerra, identificat més tard com el creuer Canarias, va disparar sobre la ciutat. Les bombes varen tocar
algunes cases del carrer Tetuan (actual passeig Rius i Calvet), les oficines de
la companyia elèctrica i l’Escola d’Arts i Oficis annexa a l’edifici del
Monestir. L’atac no va produir cap víctima mortal, però sí vuit ferits. A
partir d’aquest bombardeig, les autoritats locals varen emprendre un seguit de
mesures per poder protegir la població: es crearen unes brigades de salvament,
s’habilitaren alguns soterranis de fàbriques com a refugis i en construïren refugis
nous a diversos indrets de la ciutat. El barri del Puig va comptar amb un dels
més importants. Es tractava de galeries obertes a cop de dinamita en la roca
dura. El gruix del sostre d’aquest refugi era de 2 a 7 m, la superfície excavada era
d’uns 200 m
amb una capacitat per a 600 persones. Tot i que, en un principi, estava
prevista una capacitat de 850 persones. Aquest refugi disposava de quatre
entrades, una al carrer de la
Penitència cantonada baixada dels Metges, dues al carrer de la Lluna (una prop del carrer
Nou del Garrofer) i una altra al carrer del Sol, prop dels safareigs públics.
Seguint les normatives de construcció de defensa passiva els passadissos de les
entrades estaven construïts en zig-zag per evitar que, en el cas d’una explosió
just al davant de l’entrada, la metralla i l’ona expansiva penetressin al
refugi. Cada entrada donava pas a una galeria. Les quatre galeries s’havien de
trobar formant una gran creu, però mai s’acabaren els treballs. Així, el refugi
del Puig era, de fet, quatre refugis, ja que les galeries no estaven enllaçades.
La defensa del Puig es completava amb la ubicació a la fàbrica Planellas (a can
Nyagues), a la carretera de Girona, de la sirena encarregada de donar l’alarma
a tota la població.
Pel
barri del Puig l’hora negra va arribar el 5 de novembre de 1937. Aquell dia, a
tres quarts de sis de la tarda, va començar un gran bombardeig. Fins a setze
bombes explosives caigueren sobre la ciutat. Una d’elles va caure sobre la casa
de telègrafs al carrer Caymó (actual
Carrer Sant Domènec) deixant entre les runes la família de Ferran Alonso, el
telegrafista. Ell, la seva dona i dos fills foren rescatats ferits però amb
vida. També va ser destruïda la casa número 50 propietat de Jesús Vilaret.
Altres edificis del carrer resultaren afectats amb major o menor mesura, com la
fleca Viñas, situada al costat de telègrafs. També es produïren impactes en
cases del carrer del Sol, en la fàbrica Janer i en diverses cases del carrer de
la Lluna. L’endemà
es va repetir el bombardeig. A dos quarts de set del matí els avions
bombardejaren la ciutat. Al carrer baixada del Puig una bomba va destruir els
safareigs públics i una altra va tocar la fàbrica de Joan Costa.
El febrer de 1938 un informe de la Junta de Defensa Passiva de
Sant Feliu a la
Generalitat de Catalunya detallava fins a 14 bombardeigs de la
ciutat, amb 221 bombes caigudes. El barri del Puig va gaudir d’una tranquil·litat
relativa fins el mes de novembre. Els bombardeigs es concentraven en el port i
la part baixa de la ciutat. Els atacs es dividien entre l’objectiu tàctic del
port i les seves instal·lacions i l’objectiu psicològic d’aterrir la població
civil amb la destrucció de les seves llars. El 26 de novembre de 1938 s’inicia
un nou bombardeig amb objectiu civil. Els avions descarregaren fins a 40 bombes
sobre Sant Feliu, moltes cases quedaren destruïdes. Foren bombardejats, entre
d’altres, el carrer de la Creu
i el carrer de Sant Domènec. Moriren deu persones durant l’atac i seixanta
resultaren ferides. Deu d’aquests ferits moririen en dies posteriors, fet que
fa augmentar fins a 20 el nombre de víctimes mortals de l’atac.
Acabada
la guerra, un informe de l’Ajuntament de Sant Feliu al governador de la província
donava les següents estadístiques: trenta-cinc bombardeigs d’aviació i quatre
de navals. Prop de cinc-centes bombes caigudes, cinquanta edificis destruïts
totalment i prop de sis-centes edificacions afectades en diversos graus. Aquest
informe oficial no recull el nombre de morts i ferits, però diverses fonts
situen entre 56 i 70 els morts i entre 83 i 130 els ferits.
Josep Auladell Payró
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols
