Fins aviat, Nèstor!

El 8 de juny de 2025 ens va deixar als 88 anys, després d'una llarga malaltia, Néstor Sanchiz Guerrero, pintor, modelador naval, artesà del suro, dibuixant i arqueòleg. En Néstor va ser conservador i restaurador del Museu d'Història de Sant Feliu des del 1990 fins a la seva jubilació el 2002 i també va col·laborar amb l'Arxiu Municipal. Va treballar intensament al llarg de la seva vida per a donar a conèixer i defensar el patrimoni guixolenc.

En agraïment al seu compromís i dedicació, el 28 de desembre de 2023 l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, per mitjà del Museu d'Història, li va retre un homenatge.

Néstor Sanchiz durant l'homenatge que va rebre el 2023 (Autoria desconeguda)

Transcrivim a continuació les paraules que va llegir la directora del Museu d'Història, Sílvia Alemany, durant la cerimònia de comiat d'en Néstor, el 10 de juny de 2025.

Comiat per a Néstor Sanchiz Guerrero

Hi ha personalitats que quan ens deixen, ens fan veure diferent el nostre entorn, el nostre poble. Deixen una buidor perquè el seu dia a dia ha significat molt per a moltes persones, i que ha permès a la ciutat tenir una llum especial, comptar amb una expertesa que la fa sobresortir.

Com definir la trajectòria professional d’en Néstor? Valorem prou el compromís cultural i intel.lectual fet des del propi país i comarques?

En Néstor en un moment de les excavacions arqueològiques que feia amb Lluís Esteva, pels volts de la dècada de 1970 (AMSFG. Autoria: Lluís Esteva)

Ara fa poc més de 2 anys vam poder agrair a en Néstor en persona el seu paper en el coneixement de la prehistòria a les comarques gironines de l’Empordà i la Selva, on Néstor Sanchiz ha estat peça clau en la descoberta de jaciments i fent treball de conservació i divulgació, al davant i al costat de col.laboradors, de nivell internacional. Aquell dia, Eudald Carbonell va dir que Sant Feliu ha tingut la sort de tenir un Néstor Sanchiz. Perquè ell va ser una persona que amb el seu coneixement del territori i sense tenir formació a nivell acadèmic, treballant des de la penombra, va formar part i posar en comú els seus descobriments amb el grup de l’Associació d’Arqueologia de Girona. Descobriments que van canviar la perspectiva fins llavors d’analitzar l’origen de la humanitat a Catalunya, i que ha significat que les noves generacions formats a l’entorn de l’aquesta entitat siguin presents a jaciments d’arreu del món.

Puc parlar PRIMER des del Museu de la Ciutat, on vaig tenir la sort de poder estar al seu costat i a on vam coincidir amb les persones de l’Arxiu i del Museu, i copsar com tota una sèrie d’experts o artistes anaven fent xarxa d’amistat amb en Néstor, des de conservadors i investigadors d’altres museus, químics i restauradors, artistes amb qui organitzava tan exposicions com els concursos de pintura ràpida. Així Néstor Sanchiz fou un gran col.laborador molt valorat en el si de la xarxa catalana de museus marítims i la del Mediterrani (vàrem assistir plegats per difondre la col.lecció de salvament de nàufrags al Fòrum de museus a Gibraltar), per la societat de restauradors de l’Estat espanyol (amb qui pogué fer una sortida a Rússia), pel Centre de restauració de Béns mobles de la Generalitat, etc.

Néstor Sanchiz construint un vaixell dins d'una ampolla, el 1991 (AMSFG. Autoria: Joan i Josep Segur)

També vull parlar des de la perspectiva de la societat i cultura guixolenca, que avança gràcies al compromís de persones com Néstor Sanchiz Guerrero. Ingent tasca feta, en dos nivells.

Una escala més individual i solitària, per exemple:

- La seva vessant de modelista i de constructor de vaixells de miniatura dins d’ampolles. Inventor d’un nou sistema de fer vaixells dintre d’ampolles, amb títol de mestre artesà, i diplomes d’honor com a millor modelador naval de l’Estat espanyol, i el d’honor europeu.

- La seva vessant de dibuixant, aquarel.lista i constructor de retallables.

I un nivell de compromís a través de grups o associacions, en les que esmento:

- La Junta Tècnica del Museu, consell assessor i articulador del projecte del museu.

Durant el decenni del setanta, en temps -i a l’entorn- de Lluís Esteva, un petit grup de guixolencs posaren els fonaments d’un projecte de Museu d’Història. Més endavant, amb els Tallers d’Història, es recollí material i fons museístic a partir de les exposicions temporals que es feien conjuntament amb l’Arxiu Municipal. Néstor Sanchis ha estat cabdal en l’entrada de fons etnològics i de vida quotidiana, amb una implicació activa en la recerca de col.leccions interessants.

- Institut d’Estudis del Baix Empordà

El març de 1981 va ser un dels membres fundadors a Sant Feliu de Guíxols de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà (IEBE) junts amb Lluís Esteva i Cruañas, qui en fou el primer president, Joan Badia i Homs, Pere Caner, Josep Escortell Cerqueda, Lluís Pallí Buxó, Jordi Cama Ribas i Montserrat Darnaculleta.

- L’Associació Arqueològica de Girona, amb qui ja a partir de 1973 començà a treballar i compartir junt amb el seu germà Joan i Josep Escortell els descobriments prehistòrics de la comarca de la Selva.

- L’Associació Ardenya. Patrimoni i Natura, on vam coincidir des de la seva creació, en el projecte de restauració de l’ermita de Sant Amanç, i a on va exercir la seva presidència durant uns anys, fins que va poder tenir lloc un canvi generacional i continuar com una entitat ben activa.

- L’Associació d’Amics del Museu, posant-se sempre a disposició i treballant molt activament perquè al llarg de cada Dia internacional dels museus hi hagués un ambient de creació amb artistes en diferents llocs participant per al concurs de pintura ràpida.

- Grup d’adults de les classes d’aquarel.la, per transmetre les seves tècniques.

Tècnics de l'Àrea de Patrimoni, Museu i Arxiu la dècada de 1990: Francesc Aicart, Néstor Sanchiz, Àngel Jiménez, M. Àngels Comas, Sílvia Alemany i Jordi Colomeda (AMSFG. Autoria: Ramon Tauler)

Néstor Sanchiz va tenir una infància dura, amb el pare que hagué de marxar a l’exili on morí, al camp de Vernet d’Arieja, i esforçant-se per tirar endavant en la dura postguerra, com a família de vençuts. El seu testimoni forma part del dossier educatiu que es treballa amb professors i alumnes cada any:

“Hi havia un altre tipus de ferides que se’t feien per dins quan —sense entendre-ho— senties

dir: «nen, no juguis amb aquell altre nen», que era jo. O les mirades furtives, les distàncies

prudents, quan t’arraconaven per donar pas a altres. Tan perillosos érem? Teníem tan sols

quatre o cinc anys, i em van fer patir sense sentit!”.

Als anys 90 va entrar a treballar formalment al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols fins a la seva jubilació. Aquí tinc l’oportunitat de poder expressar, també en nom de l’equip del Museu, el que ha significat poder treballar i aprendre al seu costat.

Com encarar els reptes, com buscar sempre l’excel.lència, com tenir una capacitat d’inventiva i científica per crear les pròpies eines o solucions, sigui en conservació o restauració, sigui per poder dibuixar peces arqueològiques a partir d’una camèra obscura. Tot sempre amanit amb un esperit de treball d’equip, i amb molta ironia, crítica, bon humor i generositat.

Des del seu treball individual i solitari a voltes, sabé crear molts equips, una mena d’individualitat col.lectiva en molts diferents camps, actuant tal volta com si d’un home del Renaixement es tractés.

Sílvia Alemany

Juny de 2025