Associació d’Arxivers-Gestors de Catalunya i l’Associació d’Arxivers Sense Fronteres
El passat 19 d’octubre, a
proposta de la Comissió de la Dignitat el Parlament va aprovar la proposició de
llei per declarar nuls els consells de guerra sumaríssims celebrats pel
franquisme entre 1938 i 1975. Tal com recull el text de la proposició,
s’articularà un reglament perquè les famílies puguin sol·licitar i rebre la
certificació de nul·litat del procediment i la sentència corresponent. Es
tracta d’un imperatiu democràtic llargament esperat i, des de l’Associació
d’Arxivers-Gestors de Catalunya i l’Associació d’Arxivers Sense Fronteres donem
tot el suport a aquesta iniciativa legislativa. Creiem que és necessari dotar
de la major força cívica possible l’acte jurídic de nul·litat, tal com s’ha fet
en d’altres països a l’hora de retre comptes sobre els seus períodes
dictatorials. Per posar fi realment a la impunitat, cal socialitzar el
coneixement dels crims comesos, començant per garantir l’accés universal a la
documentació generada pels mateixos victimaris: els arxius de la repressió han
de transformar-se en arxius de la reparació. El Parlament és conscient del
valor cívic dels arxius, com demostrà amb la seva adhesió a la Declaració
Universal dels Arxiu el juliol de 2013. Una declaració on s’estableix que
“l’accés lliure als arxius enriqueix el nostre coneixement de la societat,
promou la democràcia i protegeix els drets de la ciutadania”. La proposició de
llei és una excel·lent oportunitat per refermar aquests principis. És per això
que, en el marc dels treballs parlamentaris que han de portar a l’aprovació del
text definitiu de la llei, demanem la inclusió d’un article que reguli la
creació d’un portal web de víctimes de la repressió franquista a Catalunya que
permeti la difusió i la socialització de l’exercici de reparació que pretén
aquesta llei. Comptem amb els treballs d’arxivament i descripció fets entre
2003-2013 per l’Arxiu Nacional de Catalunya, arran del conveni de col·laboració
amb el Tribunal Militar Territorial Tercer i el Memorial Democràtic. D’aquests
treballs en resultà el catàleg de persones represaliades (unes 78.000, 70.470
homes i 7.718 dones) i la Guia dels procediments judicials militars instruïts
entre 1939 i 1980, publicada l’any 2015 per l’ANC. Ara cal sumar-hi la voluntat
política, facilitant els mitjans, i la implicació de víctimes i familiars,
donant el seu consentiment, per garantir que el conjunt d’aquest patrimoni
documental arribi directament a la ciutadania. Fem que la reparació de les
víctimes no només sigui jurídica, sinó sobretot social. Fem així que cap
tribunal, ni passat ni present, pugui arrabassar-los novament la seva dignitat.
Barcelona, 29 de novembre de
2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada