Informació extreta de l’article
“Inventari de la premsa guixolenca (1878-1979)” de Lluís i Elena Esteva,
aparegut en “Estudis sobre temes guixolencs” Publicacions del Museu Municipal
Sant Feliu de Guíxols, número 2.
Segons Lluís i Elena Esteva, L’Avi Muné era un “Setmanari en català,
catalanista, conté notes informatives d’actualitat local. Per la seva llarga
durada, per les campanyes que portà a terme i per l’abundosa i excel·lent
col·laboració que tingué, ha estat una de les millors publicacions guixolenques
(...) Josep Oliver signà els exemplars dels primers números. Des del 7, Enric
Bosch i Viola fou el propietari, director, administrador i venedor: com diu
Givanel, fou l’ànima de la publicació. Molts números eren escrits quasi
exclusivament per ell”
Els mateixos Lluís i Elena Esteva
recollien, en l’apartat del seu treball dedicat a l’ideari del setmanari, un
fragment de l’editorial del primer número de l’Avi Muné, aparegut el 20 d'abril de 1918, que reflecteix
l’aspiració exposada en el seu primer subtítol de “setmanari satíric i humorístic”:
“...com en temps ja passats,
plau-me avui tornar entre vosaltres, que ensopits per la guerra gran, esteu
tots tristos i marrits. Setmanalment, des d’aquestes columnes vos en aniré
dient quatre de fresques. Mentres els altres diaris vos parlaran de la guerra grupea, jo parlaré de lo que passi en
els tallers de modistes, en els cines, els camps de fut-bol, el municipi, les
cantonades oscures i otras hierbas que
es vagin presentant. De tot, això sí, procuraré parlar-ne imparcialment . Com
que ja sóc molt vell, no tingueu por que la ambició em destrempi i em faci
perdre el coneixement. Sóc jubilat voluntari, i no aspiro a ésser diputat, ni
regidor solzament.”
Amb el temps l’Avi Muné es
transformaria en un setmanari modern, amb molts col·laboradors i amb la realització
de números extraordinaris que transcendien l’àmbit purament local com el
dedicat a Àngel Guimerà, o a l’Orfeó Gracienc. Això portà l’expansió de la
publicació, tal i com explicà el director Enric Bosch i Viola en el número 500
l’any 1927:
“L’Avi Muné, i no és petulància,
té subscriptors a tot arreu; allà on resideixi un guixolenc, allà trobareu el
nostre setmanari. Cuba, Puerto Rico, República Dominicana, Costa Rica, Xile,
Argentina, Estats Units, Canada, Fernando Poo, Guinea Espanyola, Marroc,
Argèlia, França, Anglaterra, Suïssa, Portugal, Bèlgica, Alemanya, Filipines, Austràlia,
reben el setmanari guixolenc”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada