El proper dijous 8 de novembre,
a les 20:00 hores, a la sala d’actes
de la Biblioteca Pública
Octavi Viader i Margarit, la professora de llengua i literatura catalanes Rosa
Massallé ens presentarà el llibre Llegendes
de mar de la Costa Brava,
publicat per edicions Sidillà. L’acte comptarà, a més, amb la presència de
l’autor, Miquel Martín. Durant la presentació hi haurà una lectura dramatitzada de l'actriu Olga Cercós.
Llegendes de mar de la Costa Brava, que es va
presentar a mitjans del passat mes d’octubre al Museu Marítim de Barcelona,
recull el patrimoni immaterial de la història marítima de la nostra costa. Amb
il·lustracions de Llenas Llensa, es tracta del tercer volum de la
col·lecció la Talaia
publicat per Edicions Sidillà. Aquesta petita editorial amb seu al Baix
Empordà, ens explica:
“Fa només un parell de generacions als pobles
i viles de la Costa Brava,
des de Blanes fins a Portbou, la gent tenia una relació estreta amb el mar.
Mariners, pescadors, sargidores, patrons de barca, mestres d’aixa i peixaters
vivien de la seva riquesa. Al mar, l’estimaven i el temien. Del mar arribava la
vida i també la mort, per això no ens ha d’estranyar que hagi generat tantes
llegendes: sirenes, monstres, mariners perduts, tempestes inesperades, tresors
amagats, pirates, contrabandistes i amors incondicionals entre molts altres
regalims marins que travessen la nostra geografia i que miren també
d’explicar-la. Miquel Martín ha anat pescant les llegendes de la memòria de la
gent, de publicacions antigues. Algunes són molt conegudes, d’altres inèdites.
Són l’altre tresor de la
Costa Brava.”
Tant la Biblioteca com l’Arxiu de Sant Feliu de Guíxols
han col·laborat amb Martín en la recerca d’informació i el contacte amb
persones que encara perpetuen la tradició oral.
El begurenc Miquel Martín és autor de diverses novel·les i relats, com
ara L’estratègia de la gallina (finalista del premi Ramon Llull) i Cabells
de Medusa. A més, l’escriptor
col·labora habitualment amb La
Vanguardia, Diari de Girona i Revista de
Girona, entre d’altres mitjans.
A les imatges, a dalt, el Dr. Lluís Pericot i Lluís Esteva a la Cova d'en Daina de Romanyà de la Selva, el 1971. A la imatge de sota, diversos col·laboradors de Lluís Esteva durant l'aixecament del menhir del Puig Ses Forques, a Sant Antoni de Calonge, pels volts de 1964. Ambdues fotos provenen de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Fons Lluís Esteva Cruañas, i el seu autor és el mateix Sr. Esteva.
El fet musical a Sant Feliu de Guíxols (1865-1965 i Apèndix) és un estudi de les cobles, orquestes, solistes i grups musicals que hi ha hagut a Sant Feliu de Guíxols des de mitjans del segle XX. Des de les orquestres de ball populars fins als grups de rock i heavy de les dècades de 1970 i 1980, passant per cobles, grups d'havaneres, conjunts de jazz, cantants melòdics... L'obra es publicà per entregues periòdiques al setmanari guixolenc Àncora, que també tingué cura de la seva edició final en format llibre i a qui agraïm la gentilesa de permetre que l’Arxiu en pugui penjar un exemplar digitalitzat al web municipal. Les persones interessades en aconseguir un exemplar d’aquest llibre en paper poden contactar amb Àncora a través del mail redaccio@setmanariancora.cat o dirigir-se a les oficines d’Àncora, a les galeries del Mar del passeig dels Guíxols, els dilluns de 
Pel que fa al llibre Carrers, cases i arquitectes. Sant Feliu de Guíxols, dels inicis fins el 1931, estudia l'evolució urbanística i constructiva del municipi al llarg dels segles, amb gran profusió de detalls sobre la vila baix medieval, les muralles, l'antiga toponímia, el planejament urbanístic o els principals arquitectes i mestres de cases que han deixat la seva petja a Sant Feliu. El text s'acompanya amb un seguit de gràfics i dibuixos que reconstrueixen la vila medieval i les façanes de cases vuitcentistes de la plaça, el passeig i les rambles guixolenques. Aquest llibre està exhaurit des de fa diversos anys, de manera que la seva versió digital és una bona oportunitat de redescobrir-lo.
Seguint amb l’objectiu d’acostar els seus fons i col·leccions als ciutadans, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha posat a la xarxa la col·lecció sencera de la revista cultural L’Arjau, publicació que edita ininterrompudament des de fa més de gairebé 25 anys. En total es tracta de 64 números i un volum aproximat de 1800 pàgines amb articles i notícies referits a la història, el patrimoni i la cultura de Sant Feliu de Guíxols i el seu entorn.
