Recordant el Sr. Lluís Esteva Cruañas, aquest dissabte 30 de juny

Aquest dissabte 30 de juny de 2012, a les 6 de la tarda, es presenta a la sala d'actes del Monestir el darrer número de la revista Gavarres. La revista conté un article d'Àngel Jiménez dedicat a Lluís Esteva Cruañas (1906-1994). El Sr. Esteva, mestre, arqueòleg, arxiver i investigador guixolenc, va ser un incansable defensor i divulgador del patrimoni cultural de l'Ardenya i les Gavarres i, molt especialment, de les imponents restes megalítiques que encara conserven aquestes mutanyes.

L'article d'Àngel Jiménez s'il·lustra amb fotografies del fons fotogràfic de Lluís Esteva, fons que es custodia a l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per exprés desig dels fills del Sr. Esteva, Francesc i Elena Esteva Massaguer. El conjunt el formen més de 12.000 imatges, totes elles digitalitzades, de gran interès per a l'estudi del patrimoni arqueològic i patrimonial de Sant Feliu de Guíxols, però també de l'Empordà i, fins i tot, del conjunt de les comarques gironines.

La presentació d'aquest dissabte 30 de juny anirà a càrrec del Sr. Pitu Basart, director de Gavarres, i comptarà amb la participació del Sr. Joan Alfons Albó, alcalde de Sant Feliu; la Sra. Elena Massaguer, vídua del Sr. Lluís Esteva; la Sra. Elena Esteva i el Sr. Francesc Esteva, fills del Sr. Esteva; i el Sr. Àngel Jiménez, que moderarà la tertúlia.

A les imatges, a dalt, el Dr. Lluís Pericot i Lluís Esteva a la Cova d'en Daina de Romanyà de la Selva, el 1971. A la imatge de sota, diversos col·laboradors de Lluís Esteva durant l'aixecament del menhir del Puig Ses Forques, a Sant Antoni de Calonge, pels volts de 1964. Ambdues fotos provenen de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Fons Lluís Esteva Cruañas, i el seu autor és el mateix Sr. Esteva.

Sant Feliu té música. L’Orfeó Gesòria

Des de temps immemorials, la música ha estat present a Sant Feliu amb formes i estils molt diversos. Els guixolencs i les guixolenques han ballat i escoltat ritmes i melodies que van des de la sardana i l’havanera a músiques “modernes” com el jazz o el rock o, més recentement, el hardcore i la música electrònica. La nostra ciutat ha estat bressol de compositors, orquestres, grups musicals i solistes de relleu. Tot un ventall de notes i sonoritats per a tots els gustos, que han fet de Sant Feliu una ciutat que té música. El Festival Internacional de la Porta Ferrada, que enguany compleix el seu 50è aniversari i és el degà de Catalunya, n’és un bon exemple.

Avui us presentem un document de la Societat Coral Orfeó Gesòria que es troba a l’Arxiu Municipal. En el document, de 20 d’octubre de 1919, es comunica a l’Ajuntament l’adreça social de l’entitat (a la carretera de Girona), i els membres que formen la junta. És especialment interessant el segell de l’Orfeó, que posa de relleu la relació entre la música i la nostra ciutat a què abans apuntàvem.

(Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

L’any 1891 tingué lloc a Sant Feliu la fundació de les dues societats corals més populars i de renom a la vila: la coral L’Avant i la coral Gesòria. Malgrat la forta rivalitat existent entre ambdues, el mes de juny de 1903 les dues corals es fusionaren en una sola entitat: naixia així l’Orfeó Gesòria. A mitjans de l’any 1906, l’orfeó va traslladar la seva seu social al teatre Vidal de la carretera de Girona, on hem vist que encara eren el 1919. L’entitat comptava el 1906 amb prop de 180 orfeonistes i més de 1000 socis protectors. El mateix any, la societat estrenà una nova secció lírica i dramàtica. L’Orfeó es mantingué en actiu, amb alts i baixos, fins a la seva pràctica desaparició entre els anys 1920 i 1921. Amb tot, l’any 1923 s’impulsaria de nou la constitució a Sant Feliu d’una entitat coral i cultural que recollís i continués la tasca iniciada per l’Orfeó Gesòria. És per aquesta rao que, de forma significativa, l’entitat prendria el nom de Societat Coral Nova Gesòria.

Si esteu interessats en saber més coses de l’Orfeó Gesòria, d’algunes de les personalitats musicals guixolenques que hi estiguren en contacte o bé de la música en general que s’ha fet a casa nostra, podeu llegir el llibre de Gerard Bussot “El fet musical a Sant Feliu de Guíxols (1865-1965 i apèndix)”. Us convidem també a consultar els diversos inventaris de la documentació que guardem a l’Arxiu Municipal referent a l’Orfeó Gesòria, Josep M. Vilà Gandol, Rafel Figueras Auladell, Josep i Arseni Roig, Josep Gravalosa Geronès...

Lletres Guixolenques, revista digital

Avui volem donat la benvinguda a una nova iniciativa cultural guixolenca que de ben segur tindrà un fort ressò a casa nostra, la revista literària Lletres Guixolenques.

Lletres Guixolenques és una revista digital que vol donar presència i publicitat regular als textos dels autors que formen el patrimoni literari de la nostra ciutat. Té un propòsit divulgador d’un bagatge cultural ciutadà adreçat tant a joves com a grans, com a contribució al gaudi i al coneixement d’aquest llegat.

La revista acull una àmplia temàtica, que trobaràs expressada en la capçalera del blog. Els continguts dels escrits que figuren en la revista són responsabilitat exclusiva dels seus autors. La col·lecció de textos serà vigent durant sis mesos, al cap dels quals quedarà substituïda per una altra col·lecció, el número següent de la revista. Alguns textos són seleccions de fragments de publicacions ja editades, altres són inèdits.

Per coneixer la revista: Cliqueu aquí

Celebració, aquest dissabte 2 de juny, del Cinquantenari del Primer Festival Internacional del Film Amateur de la Costa Brava a Sant Feliu, l’any 1962

Aquest proper dissabte 2 de juny de 2012 s’han programat a la nostra ciutat un seguit d’actes de commemoració del 50è aniversari del Primer Festival Internacional del Film Amateur de la Costa Brava. Aquest festival s’inicià el mes de maig de 1962 com una aposta gairebé personal de l’aleshores alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Joan Puig Admetller, com a eina de promoció de la ciutat. El festival va tenir continuïtat l’any següent, i arribà a celebrar-se anualment a Sant Feliu fins a la seva XIX edició, l’any 1982.

La sirena Líl·lia compleix 35 anys

L’any 1974, el dibuixant Humà va dissenyar el cartell del Festival en el qual es representava una sirena els cabells de la qual eren trossos solts de cel·luloide. Des d’aleshores, la sirena Líl·lia -batejada amb aquest nom pel crític de cinema Miquel Porter Moix- esdevingué la icona del Festival. El maig de 1977, coincidint amb la XV edició, es col·locà a l’estany dels Jardins Juli Garreta una escultura de la sirena Líl·lia, realitzada per l’escultor Antoni Delgado. Actualment aquesta escultura dóna la benvinguda a les persones que arriben a Sant Feliu per la Ronda de Ponent.

Per a més informació de la història del Festival, podeu consultar la documentació que en conserva l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, o bé llegir l’article que Alfons Hereu escrigué l’any 1995 al llibre Perspectives entorn dels cent anys de cinema a Sant Feliu de  Guíxols  (disponible clicant aquí)

Calendari d’actes programat per aquest dissabte 2 de juny de 2012

Al matí a  2/4 de 12 - Visita a les Torres del Corn i del Fum del Monestir Benedictí, recentment restaurades, i a la Sirena Líl·lia de la Ronda de Ponent, amb la presentació de l’esbós d’una futura placa explicativa. En acabar el recorregut, el Sr. Joan Alfons Albó, Alcalde de Sant Feliu, oferirà una copa de cava de benvinguda a la terrassa de l'Ajuntament.

                                                        ----

A la tarda a 2/4 de 6.- A la Casa Irla – Hi intervindran la Sra. Encarnació Soler (CinemaAcció/Cinema Rescat), el Sr. Alfons Hereu (Coordinador del Cinquantenari), i el Sr. Joan Alfons Albó (Alcalde de la Ciutat).

Projecció dels següents films

Documentals realitzats pels cineastes sobre Sant Feliu:

-“Draps nous i ferro vell” de Josep Roig Trinxant    1964   Color – Muda     12’

-“Festival de Cine Amateur” de Josep Roig Trinxant     1965   Color – Muda     9’

-“Estos hermosos vetustos”   d’Arcadi Gili   1964  -  Color – Sonora     8’

-“Sant Feliu 1965”  de Jan Beranovi  (Txecoeslovàquia)  - B/N.  – Sonora    11’

Films d’argument :

-“La ventana” de Pere Font Marcet   1959 -  Color – Sonora   23’  Projectada a Sant Feliu el 1963

-“Hàbitat” de Jan Baca i Toni Garriga   1971  - Color  - Sonora   8’

-“La Porta” de Jan Baca i Toni Garriga   1973  - Color – Sonora – 22’

-“Seqüències d’un grup” de Raül Contel    1981 – B/N. – Sonora   22’

Els Amics del Museu d’Història de Sant Feliu han visitat l’Arxiu Municipal

Aquest dissabte 26 de maig de 2012, una quinzena de membres dels Amics del Museu d’Història de la Ciutat han visitat l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. M. Àngels Suquet i Marc Auladell, directora i tècnic de l’Arxiu, han explicat als assistents les funcions que realitza el centre. S’ha fet especial èmfasi en què l’Arxiu és un servei públic obert a la consulta de tothom, que vetlla per la conservació i l’accés de la documentació generada per l’Ajuntament. Així mateix, l’Arxiu acull la documentació de persones, empreses i entitats del municipi, gràcies a la qual s’enriqueix i amplia el coneixement del nostre passat. En aquest sentit, els tècnics de l’Arxiu han remarcat la gran riquesa de fons que custodien, amb una menció especial a la documentació generada per l’Ajuntament que es conserva des del segle XIV fins als nostres dies sense pràcticament buit documentals.

La visita s’ha completat amb una mostra de documentació històrica del fons de l’Ajuntament. De tots els documents mostrats, el que ha despertat més curiositat entre els assistents ha estat el llibre vermell, nom amb què és conegut el llibre de privilegis del municipi, iniciat el 1354. Des de l’Arxiu Municipal volem agrair als Amics del Museu d’Història i al seu president, Sr. Josep M. Vicens, el seu interès per conèixer l’Arxiu i el patrimoni documental que s’hi conserva, patrimoni que és de tots els guixolencs.

(A la foto, façana de l'edifici de l'Arxiu Municipal de la carretera de Girona. AMSFG, Fons Ajuntament. Autor desconegut)

Ingressa a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols el fons documental de l’antiga Cooperativa de Consum Reverend Santos Boada

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha ingressat darrerament, a través del Sr. Josep-Lluís Lucena Fuentes, el fons documental de l’antiga cooperativa de consum reverend Santos Boada. Es tracta d’un fons del qual fins ara l’Arxiu només en conservava un petit conjunt de documents esparsos, i que és de gran interès per al coneixement de la història social, política i econòmica de Sant Feliu en el transcurs del segle XX. Moltes generacions de guixolencs tenen ben present encara el record d’aquesta entitat i de les seves dependències dels carrers Santa Llúcia i la Rutlla.

El total del fons de la cooperativa disponible a partir d’ara a l’Arxiu és de 7,37 metres linials de documentació compresa entre els anys 1898 i 1996. Tot i l’existència de buits documentals clars, ens trobem davant d’un fons ric i divers, amb escriptures de propietat, plànols, correspondència, llibres comptables, actes de la junta de govern o documentació referent a la gestió dels associats i dels recursos humans de la cooperativa.

Cliqueu aquí per descarregar-vos l’inventari del Fons de la Cooperativa de Consum Reverend Santos Boada

(A la imatge, interior de les dependències de la cooperativa cap a la dècades de 1940-1950. (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Fons Cooperativa de Consum Reverend Santos Boada. Autor desconegut)

La Cooperativa de Consum Reverend Santos Boada neix l’any 1908 amb la denominació de Cooperativa Obrera del Ateneo Social, amb la voluntat d’esdevenir una cooperativa distributiva o de consum de caràcter “popular” centrada en aconseguir la millora social i material dels obrers. L’any 1940, finalitzada la Guerra Civil, l’entitat absorbí la cooperativa “La Guixolense”, fundada a la ciutat l’any 1898. La nova cooperativa, l’única existent a partir d’aquell moment a Sant Feliu, prengué el nom de Cooperativa Obrera Rdo. Santos Boada en homenatge al seu fundador, que havia estat assassinat el 1936, víctima de la violència revolucionària incontrolada. La Cooperativa va sobreviure a la dictadura, a la transició i a diverses crisis, fins arribar als anys 90 del passat segle XX, quan una conjunció de dificultats econòmiques, entre d’altres factors, va precipitar la seva desaparició.

Després del tancament de l’entitat, el volum principal de documentació quedà abandonat a les antigues dependències de la cooperativa. El Sr. Josep-Lluís Lucena Fuentes la recuperà d’aquest mateix lloc poc abans de l’enderroc de l’edifici, i n’ha tingut cura fins el seu ingrés a l’Arxiu, la qual cosa ha evitat la destrucció irreparable del fons documental. La possibilitat d’ingressar el fons s’originà a principis de desembre de 2011, en el marc de les gestions realitzades pel periodista guixolenc Julià Castelló per a l’organització d’una xerrada sobre el cooperativisme a Sant Feliu.

L’Arxiu Municipal celebra el Sant Jordi 2012 penjant a la web dos llibres de l’investigador guixolenc Gerard Bussot

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols celebra la diada de Sant Jordi de 2012 posant a l’abast dels usuaris, a la xarxa Internet, dos llibres més de la història i la cultura del nostre municipi que s’afegeixen a la dotzena de títols que ja hi ha disponibles. En aquesta ocasió es tracta de dues obres de referència escrites per l’investigador guixolenc Gerard Bussot: El fet musical a Sant Feliu de Guíxols (1865-1965 i Apèndix), publicat l’any 1992 i Carrers, cases i arquitectes, aparegut el 2000.

El fet musical a Sant Feliu de Guíxols (1865-1965 i Apèndix) és un estudi de les cobles, orquestes, solistes i grups musicals que hi ha hagut a Sant Feliu de Guíxols des de mitjans del segle XX. Des de les orquestres de ball populars fins als grups de rock i heavy de les dècades de 1970 i 1980, passant per cobles, grups d'havaneres, conjunts de jazz, cantants melòdics... L'obra es publicà per entregues periòdiques al setmanari guixolenc Àncora, que també tingué cura de la seva edició final en format llibre i a qui agraïm la gentilesa de permetre que l’Arxiu en pugui penjar un exemplar digitalitzat al web municipal. Les persones interessades en aconseguir un exemplar d’aquest llibre en paper poden contactar amb Àncora a través del mail redaccio@setmanariancora.cat o dirigir-se a les oficines d’Àncora, a les galeries del Mar del passeig dels Guíxols, els dilluns de 18 a 20 hores.

(http://www.guixols.cat/web/files/arxiu_guixols_ancora_bussot_fet_musical_ocr.pdf)

Pel que fa al llibre Carrers, cases i arquitectes. Sant Feliu de Guíxols, dels inicis fins el 1931, estudia l'evolució urbanística i constructiva del municipi al llarg dels segles, amb gran profusió de detalls sobre la vila baix medieval, les muralles, l'antiga toponímia, el planejament urbanístic o els principals arquitectes i mestres de cases que han deixat la seva petja a Sant Feliu. El text s'acompanya amb un seguit de gràfics i dibuixos que reconstrueixen la vila medieval i les façanes de cases vuitcentistes de la plaça, el passeig i les rambles guixolenques. Aquest llibre està exhaurit des de fa diversos anys, de manera que la seva versió digital és una bona oportunitat de redescobrir-lo.

(http://www.guixols.cat/web/files/arxiu_bussot_carrers_cases_arquitectes_guixols_sencer.pdf)

Bona lectura, i bona diada de Sant Jordi!