Jordi Rabell Rigau: fotògraf, col·leccionista i amic

En Jordi Rabell l'any 2016, al garatge de casa seva

(Autoria i procedència: Toni Ferrer Gallego i Anna 

Vicens Feliu)

El 20 d’abril de 2023 va morir en Jordi Rabell Rigau, només tres dies abans de celebrar el seu 90è aniversari, que complia el mateix dia del sant. En Jordi va ser una persona inquieta i molt activa, amb múltiples interessos com ara la música (tocava l’harmònica i el piano), l’excursionisme i, molt especialment, el col·leccionisme i la fotografia. Al llarg de la seva llarga i prolífica vida va atresorar un volum important de maquetes i joguines de locomotores, vagons, camions, cotxes... que tenia perfectament organitzades en vitrines al garatge de casa. Deia que havia gaudit molt durant tots els anys en què havia anat formant aquestes col·leccions. De fet, el món del ferrocarril era una altra de les passions d’en Jordi, que el va dur a formar part de l’associació Amics dels Ferrocarrils i a implicar-se en la recuperació del patrimoni moble del desaparegut carrilet. Com a bon col·leccionista, però, estava interessat en aplegar molts altres objectes de tota mena, que també formaven part de l’escenografia del seu garatge, des de cartells de publicitat fins a segells, passant per revistes, postals i un llarg etcètera. A més, va formar part de l’Associació Filatèlica entre els anys 1960 i 1970, col·laborà en l’organització de diverses edicions del Festival Internacional de Cinema Amateur de la Costa Brava, fou un dels promotors de l’Associació Turística Guixolenca l’any 1982 i va ser membre de la junta tècnica del Museu d’Història de la Ciutat de 1993 a 1997.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Fons i autoria: Jordi Rabell Rigau

El contacte d’en Jordi Rabell amb l’Arxiu Municipal va venir de la seva altra gran passió: la fotografia. Va ser l’any 2008, amb motiu de l’exposició dels Tallers d’Història De bat a bat. Un lloc per viure: Sant Feliu de Guíxols 1954-2008, que en Jordi va començar a col·laborar regularment amb l’Arxiu, al qual va cedir una reproducció digitalitzada del seu fons fotogràfic. Durant els anys següents van venir altres ingressos de documentació igualment interessants. De tant en tant trucava per fer-nos saber que havia localitzat nou material que podria ser d’interès per l’Arxiu: col·leccions de postals de la Costa Brava, cartells dels banys de Sant Elm, documents personals, fotografies realitzades pel seu pare.... La relació amb en Jordi va acabar superant l’àmbit estrictament professional i ha perdurat fins al darrer moment.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. 
Fons i autoria: Jordi Rabell Rigau

L’afició d’en Jordi Rabell per la fotografia es va despertar de ben jove, de la mà del seu amic i veí del carrer Major Timoteu Font, tot i que el pare, Josep Rabell Massoni, també era fotògraf afeccionat. En Jordi va complir el servei militar com a voluntari a aviació aconseguint incorporar-se a l’especialitat de cartografia i fotografia. Després d’un període de formació a Madrid, el van destinar a Palma de Mallorca. Allà, explicava haver-se allotjat al pis d’un matrimoni que es dedicava al contraban de tabac i que guardava tot l’arsenal de cartrons de cigarretes a l’armari d’una de les habitacions, d’on tant ell com els altres soldats rellogats es podien proveir lliurement per fumar a canvi de guardar silenci. De fet, un altre dels trets inconfusibles d’en Jordi era el seu hàbit de fumador empedernit, que no va abandonar mai. Un cop feta la mili i novament a Sant Feliu, va muntar un laboratori fotogràfic a la botiga familiar del carrer Major juntament amb l’amic i també fotògraf amateur Jaume Cervera. Eren els anys de l’arribada dels primers turistes estrangers, als quals revelaven fotos i venien postals de record d’una idíl·lica Costa Brava. Mentrestant, una forta nevada a Sant Feliu el desembre de 1962 va ser el detonant perquè una colla de fotògrafs guixolencs es decidissin a organitzar-se col·lectivament per promoure i gaudir de la seva afició. D’aquesta manera naixia, el 1963, l’Associació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu de Guíxols (AFiC), entitat encara en actiu de la qual en Jordi, com no podia ser d’altra manera, en fou un dels membres fundadors.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. 
Fons i autoria: Jordi Rabell Rigau

La qualitat de l’obra fotogràfica d’en Jordi Rabell és excepcional i conté imatges que podrien atribuir-se perfectament a fotògrafs professionals que gaudeixen d'un gran reconeixement. Les seves fotografies van més enllà de la voluntat de documentar la realitat i incorporen conscientment una mirada artística i social, en què la figura humana adquireix un notable protagonisme. Es tracta d’una obra molt personal, d’autor, en què es conjuga l’habilitat narrativa amb aspectes més tècnics com l’enquadrament de l’escena i el domini de la llum. Moltes de les seves fotografies han aparegut a la revista L’Arjau, que edita l’Arxiu Municipal, i en altres llibres i publicacions locals. Al llarg de la seva dilatada trajectòria, en Jordi va rebre nombrosos premis i distincions, dels quals destaca el Primer Premi del XI Concurs Nacional de Fotografia l’any 1965 amb una exquisit retrat de mig cos en clarobscur de la seva esposa, la Joaquima.

Vaig convertir-me en l’interlocutor habitual d’en Jordi quan venia a l’Arxiu a portar-nos fotografies o altra documentació. Amb ell ja ens coneixíem perquè, de fet, érem veïns del carrer Ortiz de la Vega. La diferència d’edat feia que la nostra relació mai hagués anat més enllà de la salutació formal quan ens trobàvem pel carrer. Però el punt de trobada a l’Arxiu i l’interès compartit per la fotografia i el passat guixolenc van acabar teixint una relació d’amistat i, en el meu cas, d’admiració pel talent creatiu d’aquella persona que vivia a la casa del davant i que fins aleshores m’havia passat absolutament desapercebuda. 

En Jordi a Andorra, l'any 1952 (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Fons Jordi Rabell. Autoria desconeguda)

Quan la suma d’anys va fer que en Jordi ja no es veiés prou valent per venir a l’Arxiu, les trobades es van traslladar al garatge del seu domicili; ens assèiem a la taula d’un despatx muntat de manera informal, envoltats d’objectes i peces de col·leccionista. Al cap de poca estona venia a fer-nos companyia el seu gat, mentre en Jordi encenia l’habitual cigarret. Aleshores em mostrava la darrera troballa que havia fet remenant algun calaix, fent endreça d’un prestatge o a l’interior d’una capsa oblidada, i passàvem una bona estona fent-la petar. En Jordi sabia que era un dels darrers supervivents d’una generació en vies d’extinció i que el seu món ja havia quedat arraconat pels nous temps; però alhora era conscient que podia invocar-lo a través de tots aquells documents i objectes aplegats pacientment amb els anys i retrobar, encara que fos momentàniament, vells amics i vivències. Així, m’explicava els seus inicis en el món de la fotografia, l’estada a l’estranger de jove per aprendre anglès, la mili a Palma... Recordava amb satisfacció la Costa Brava verge i l’època daurada del turisme, que també va viure de la mà de Vicenç Gandol, un home de gran talent empresarial amb qui compartia l’interès per la fotografia i pel qual va treballar en l’administració de finques i el lloguer d’habitatges d’estiueig. 

En els darrers anys, quan les forces ja li flaquejaven, el punt de reunió es va traslladar al menjador, tot ell també decorat amb mobles antics i peces de col·leccionista. Aleshores les visites ja havien deixat de tenir una suposada justificació professional: es tractava només de compartir una estona amb en Jordi i fer-li companyia. Va ser aquí on encara el vaig visitar fa una mica més d’un mes. Em van advertir que portava uns dies amb poc humor, però, en canvi, va ser una de les millors trobades que recordo. La conversa va ser animada i en algun moment –ell, que era una persona força seriosa- fins i tot es va deixar anar amb algun somriure. M’agrada recordar el bon regust d’aquella trobada, ara que sé que va ser la darrera. Sigui on sigui, en Jordi sap que gràcies a les seves magnífiques fotografies i a les seves aportacions documentals, el Sant Feliu de Guíxols i la Costa Brava que li van tocar viure i que tan enyorava ja formen part del nostre llegat històric i cultural.

Marc Auladell Agulló

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Recordant el Sr. Lluís Esteva Cruañas, aquest dissabte 30 de juny

Aquest dissabte 30 de juny de 2012, a les 6 de la tarda, es presenta a la sala d'actes del Monestir el darrer número de la revista Gavarres. La revista conté un article d'Àngel Jiménez dedicat a Lluís Esteva Cruañas (1906-1994). El Sr. Esteva, mestre, arqueòleg, arxiver i investigador guixolenc, va ser un incansable defensor i divulgador del patrimoni cultural de l'Ardenya i les Gavarres i, molt especialment, de les imponents restes megalítiques que encara conserven aquestes mutanyes.

L'article d'Àngel Jiménez s'il·lustra amb fotografies del fons fotogràfic de Lluís Esteva, fons que es custodia a l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per exprés desig dels fills del Sr. Esteva, Francesc i Elena Esteva Massaguer. El conjunt el formen més de 12.000 imatges, totes elles digitalitzades, de gran interès per a l'estudi del patrimoni arqueològic i patrimonial de Sant Feliu de Guíxols, però també de l'Empordà i, fins i tot, del conjunt de les comarques gironines.

La presentació d'aquest dissabte 30 de juny anirà a càrrec del Sr. Pitu Basart, director de Gavarres, i comptarà amb la participació del Sr. Joan Alfons Albó, alcalde de Sant Feliu; la Sra. Elena Massaguer, vídua del Sr. Lluís Esteva; la Sra. Elena Esteva i el Sr. Francesc Esteva, fills del Sr. Esteva; i el Sr. Àngel Jiménez, que moderarà la tertúlia.

A les imatges, a dalt, el Dr. Lluís Pericot i Lluís Esteva a la Cova d'en Daina de Romanyà de la Selva, el 1971. A la imatge de sota, diversos col·laboradors de Lluís Esteva durant l'aixecament del menhir del Puig Ses Forques, a Sant Antoni de Calonge, pels volts de 1964. Ambdues fotos provenen de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Fons Lluís Esteva Cruañas, i el seu autor és el mateix Sr. Esteva.

Ingressa a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols el fons documental de l’antiga Cooperativa de Consum Reverend Santos Boada

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha ingressat darrerament, a través del Sr. Josep-Lluís Lucena Fuentes, el fons documental de l’antiga cooperativa de consum reverend Santos Boada. Es tracta d’un fons del qual fins ara l’Arxiu només en conservava un petit conjunt de documents esparsos, i que és de gran interès per al coneixement de la història social, política i econòmica de Sant Feliu en el transcurs del segle XX. Moltes generacions de guixolencs tenen ben present encara el record d’aquesta entitat i de les seves dependències dels carrers Santa Llúcia i la Rutlla.

El total del fons de la cooperativa disponible a partir d’ara a l’Arxiu és de 7,37 metres linials de documentació compresa entre els anys 1898 i 1996. Tot i l’existència de buits documentals clars, ens trobem davant d’un fons ric i divers, amb escriptures de propietat, plànols, correspondència, llibres comptables, actes de la junta de govern o documentació referent a la gestió dels associats i dels recursos humans de la cooperativa.

Cliqueu aquí per descarregar-vos l’inventari del Fons de la Cooperativa de Consum Reverend Santos Boada

(A la imatge, interior de les dependències de la cooperativa cap a la dècades de 1940-1950. (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Fons Cooperativa de Consum Reverend Santos Boada. Autor desconegut)

La Cooperativa de Consum Reverend Santos Boada neix l’any 1908 amb la denominació de Cooperativa Obrera del Ateneo Social, amb la voluntat d’esdevenir una cooperativa distributiva o de consum de caràcter “popular” centrada en aconseguir la millora social i material dels obrers. L’any 1940, finalitzada la Guerra Civil, l’entitat absorbí la cooperativa “La Guixolense”, fundada a la ciutat l’any 1898. La nova cooperativa, l’única existent a partir d’aquell moment a Sant Feliu, prengué el nom de Cooperativa Obrera Rdo. Santos Boada en homenatge al seu fundador, que havia estat assassinat el 1936, víctima de la violència revolucionària incontrolada. La Cooperativa va sobreviure a la dictadura, a la transició i a diverses crisis, fins arribar als anys 90 del passat segle XX, quan una conjunció de dificultats econòmiques, entre d’altres factors, va precipitar la seva desaparició.

Després del tancament de l’entitat, el volum principal de documentació quedà abandonat a les antigues dependències de la cooperativa. El Sr. Josep-Lluís Lucena Fuentes la recuperà d’aquest mateix lloc poc abans de l’enderroc de l’edifici, i n’ha tingut cura fins el seu ingrés a l’Arxiu, la qual cosa ha evitat la destrucció irreparable del fons documental. La possibilitat d’ingressar el fons s’originà a principis de desembre de 2011, en el marc de les gestions realitzades pel periodista guixolenc Julià Castelló per a l’organització d’una xerrada sobre el cooperativisme a Sant Feliu.

Arxiu Municipal: Un any a la xarxa!

La comunicació amb els usuaris ha estat i és encara un dels grans reptes dels arxius. Per una part, cal explicar què són i què fan aquests serveis, ja que continuen essent uns grans desconeguts per a la majoria dels ciutadans. Per una altra part, també és necessari posar a la disposició dels usuaris eines per tal de facilitar l’accés als documents. En aquest sentit, Internet ha esdevingut fonamental, tot allò que no es troba a la xarxa, pràcticament es pot dir que no existeix.

Conscient de tot això, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols l’abril del 2011 va obrir un blog, un compte a You Tube per a penjar vídeos de l’Arxiu, i un compte de Facebook. El blog serveix com a lloc d’exposició dels serveis i productes elaborats pel mateix Arxiu (publicacions, tallers, inventaris, documents en línia), alhora que també és el lloc on es publiquen notícies i novetats. El blog ha esdevingut una de les fonts principals de les quals es nodreix el compte de Facebook on, a més, hi ha àlbums de fotografies i vídeos penjats.

Després d’un any, el blog ha rebut pràcticament 8.500 visites i conté més de 80 articles publicats. Al compte de Facebook hi ha 2357 agregats, s’ha obert el grup “Arxiu Sant Feliu de Guíxols” amb 263 membres i també 11 pàgines de llibres digitals de Sant Feliu de Guíxols.

Recordant Josep Albertí, en el 19è aniversari de la seva mort

Avui, 4 d’abril de 2012, es compleixen 19 anys de la mort de l’artista Josep Albertí Corominas. Pintor i poeta, Albertí va deixar una forta empremta entre les generacions de guixolencs que el van conèixer. Autor d’una prolífica obra, va llegar a la ciutat de Sant Feliu una valuosa col·lecció dels seus quadres, així com el seu habitatge del carrer de la Penitència, conegut popularment com a casa Albertí i que actualment allotja diverses dependències municipals.

A banda d’aquest llegat a la ciutat, hi ha molta obra de Josep Albertí en mans de  particulars, tant de compradors com d’amics de l’artista. Precisament una de les col·leccions més importans de pintura i dibuix de Josep Albertí és la de l’il·lusionista Xevi, amic íntim seu. Aquesta col·lecció es pot visitar a la Casa Màgica – Museu de la Il·lusió i de la Curiositat de Santa Cristina d’Aro (http://www.xevi-ilusionista.com/).

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols posa a la vostra disposició l’inventari del fons documental de Josep Albertí Corominas, format per catàlegs, correspondència, textos literaris, esbossos, etc. (descarregueu-vos l'inventari clicant aquí: http://www.guixols.cat/web/files/10_arxiu_josep_alberti.pdf).

Bona part d’aquest material ha estat recentment digitalitzat en el marc del Programa de divulgació de la memòria que impulsa el Pla de Barris del Puig i Eixample de Llevant de Sant Feliu. La col·laboració entre l’Arxiu i el Pla de Barris pretén localitzar el major volum possible de material referent a Albertí que actualment es troba dispers entre particulars amb l’objectiu de poder-ne disposar d’una còpia digitalitzada a l’Arxiu. D’aquesta manera s’aconseguirà un major coneixement de la figura personal i artística de Josep Albertí, tot escalfant motors davant l’imminent centenari del seu naixement el proper any 2013.

(A la imatge, Josep Albertí pintant. Arxiu Municipal Sant Feliu de Guíxols. Fons Josep Albertí. Autor desconegut)

L’Arxiu Municipal penja a Internet la col•lecció sencera de la revista cultural L’Arjau

Seguint amb l’objectiu d’acostar els seus fons i col·leccions als ciutadans, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha posat a la xarxa la col·lecció sencera de la revista cultural L’Arjau, publicació que edita ininterrompudament des de fa més de gairebé 25 anys. En total es tracta de 64 números i un volum aproximat de 1800 pàgines amb articles i notícies referits a la història, el patrimoni i la cultura de Sant Feliu de Guíxols i el seu entorn.

L'Arjau es va  iniciar modestament el setembre de l'any 1989 amb la capçalera Informatiu de l'Arxiu i Museu de Sant Feliu de Guíxols. Després de diverses transformacions, el mes de novembre de 1997 es va rebatejar amb el seu nom actual i va adoptar com a colors distintius el negre i el salmó-ataronjat que encara avui dia l’identifiquen. La darrera transformació de L’Arjau va tenir lloc l’estiu de 2008, amb l’objectiu d’accentuar el seu paper com a revista cultural municipal tot mantenint la voluntat de donar a conèixer la ciutat de forma amena i plural. La revista és gratuïta i des de fa quatre anys es publica simultàniament en paper i en format digital.

La col·lecció sencera de L’Arjau se suma als diversos títols que l’Arxiu Municipal posa a l’abast dels usuaris de la xarxa i entre els quals hi ha els 10 primers volums de la col·lecció Estudis Guixolencs, publicada pel mateix Arxiu. En breu es preveu incrementar el catàleg d’obres disponibles on line amb altres títols com el de Gerard Bussot “Carrers, cases i arquitectes” o el d’Àngel Jiménez “Sant Feliu de Guíxols, una lectura històrica”, ambdós exhaurits des de fa anys.

Podeu consultar i descarregar-vos la col·lecció sencera de L’Arjau a l’apartat de l’Arxiu Municipal del web de l’Ajuntament (http://www.guixols.cat/web/cultura/arxiu-municipal/larjau-revista-cultural.html#presentacio). Les persones interessades en obtenir exemplars en paper de  números endarrerits de la col·lecció poden fer-ho adreçant-se personalment a l’Arxiu Municipal (carretera de Girona, 45-47, de dilluns a divendres de 9 a 14).

23 de febrer de 1938: el bombardeig naval de Sant Feliu de Guíxols



Font Revista Iberica. Autor desconegut. Canó Vickers de 47 mm del Torpedero nº 1 (1916). Aquest tipus de canó va equipar molts dels guardacostes de la República Espanyola durant la Guerra Civil.



Durant la Guerra Civil espanyola el guixolenc Lluís Llor Sàbat va portar un diari on reflectia la vida quotidiana a Sant Feliu, és la petita crònica de la vida a una ciutat de reraguarda. En aquest diari trobem reflectida la seva angoixa tant per la manca de menjar com pels bombardeigs que patia la ciutat. Seguint aquesta crònica trobem un fet de fa 74 anys: el 23 de febrer de 1938 a les 7,15 del matí dos creuers sollevats, el Canarias i el Baleares, apareixien davant el port de Sant Feliu de Guíxols. Al moll hi havia amarrats 3 vapors i 2 guardacostes republicans, el Ana i el V16. Aquests guardacostes eren en realitat vaixells civils, militaritzats i reconvertits en patrullers o guardacostes. El Ana possiblement és el V-10, (1915 - 1939), ex Bona Dea, ex Santa Ana, armat amb un canó Krupp de 105 mm; 1 canó Vickers de 47 mm; 1 metralladora Oerlikon de 20 mm i 1 metralladora. El 1939 era a Port Vendres (França). El V 16 (1907 - 1939), ex Saxon, és el María, enfonsat a Barcelona el 1939, armat amb un 1 canó Vickers de 101,6 mm, 1 canó Vickers 47 mm y 1 metralladora. El Canarias i el Baleares varen disparar fins a 40 trets contra el port, just en el moment que entrava el vapor Cabo Tres Forcas que va resultar tocat en el pont de comandament. Alguns trets varen arribar a tocar la ciutat, resultant afectades cases del carrer Pecher, del carrer Hospital i del carrer del Mall on la metralla va matar un carrabiner i va produir diversos ferits. Les bombes també varen destruir molts arbres del passeig del Mar i de la rambla d’Antoni Vidal. Un bon nombre de teulats de les cases de la part baixa de Sant Feliu patiren desperfectes per la caiguda de la metralla.

La baronessa Thyssen presenta als mitjans de comunicació un llibre d’imatges en 3D de l’Arxiu Municipal

El dilluns 23 de gener de 2012, la baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza va presentar als mitjans de comunicació el llibre “Costa Brava, història en relleu”, del qual n’ha escrit el pròleg. Davant d’una sala de plens de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a vessar de periodistes de ràdio, premsa i televisió, la baronessa va manifestar la seva satisfacció pel llibre alhora que expressà la seva admiració per la Costa Brava i, molt especialment, per Sant Feliu de Guíxols, ciutat on passa llargues temporades i on se sent una veïna més.

El llibre “Costa Brava, història en relleu” ha estat realitzat pels tècnics de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols (M. Àngels Suquet, Josep Auladell i Marc Auladell) i l’ha publicat l’Editorial Efadós. Es tracta d’un recull de 160 imatges de la Costa Brava dels anys vint i trenta del segle passat que es poden veure en tres dimensions amb l’ajuda d’unes ulleres bicolor. L’efecte que s’aconsegueix amb aquesta tècnica és espectacular: les imatges prenen vida i els objectes es poden agafar amb les mans, aconseguint una màxima sensació de realitat.

Podeu visitar una petita mostra de les imatges del llibre al Monestir de Sant Feliu (entrada per la plaça del Monestir). Demaneu les vostres ulleres a l’entrada, i gaudiu de la visita!

A la imatge superior, la baronessa Thyssen amb un exemplar del llibre (foto de Josep Andújar, "SÉ"). A la imatge inferior, la baronessa amb l'alcalde Joan Alfons Albó; l'editora Elisabet Martínez; i els autors del llibre, Josep Auladell, M. Àngels Suquet i Marc Auladell (foto de Pere Carreras)

Benvinguts Reis d'Orient!!

A Sant Feliu de Guíxols els Reis d'orient han arribat de mil maneres diferents. Però sempre carregats d'il·lusió i alegria.

L'any 1991 els vehicles triats foren els cotxes dels nostres avis!,un transport singular però que va fer molt bé la seva feina.

Bons Reis a tothom!

Els alumnes de 4rt d’ESO de l’IES Sant Feliu visiten l’Arxiu Municipal

Aquest dijous 22 de desembre, l’Arxiu Municipal ha rebut la visita dels estudiants de 4rt d’ESO de l’IES Sant Feliu. La directora de l’Arxiu, M. Àngels Suquet, els ha explicat què és un arxiu i què s’hi guarda. Els nois i noies han pogut veure de primera mà documents originals d’èpoques i tipologies molt diverses: padrons d’habitants per al recompte de la població, pergamins dels segles XII i XIV escrits en llatí, llibres d’actes de l’Ajuntament, plànols d’edificis singulars com el del projecte de construcció dels Banys de Sant Elm l’any 1922, etc.

Tot aquest material ha servit per explicar les raons per les quals es creen els documents i quins usos podem fer-ne posteriorment, un cop els documents assoleixen valor cultural amb el pas del temps. Així mateix, s’han posat de relleu les tècniques i els procediments emprats per a crear els documents, i de quina manera la informàtica i les noves tecnologies han revolucionat la gestió administrativa en les darreres dècades.

L’activitat didàctica ha finalitzat amb la visita als dipòsits de l’Arxiu, on es conserva de forma adequada tota aquesta documentació per a tothom que vulgui o necessiti utilitzar-la.

Us recordem que l’Arxiu és un servei públic obert a tothom, i que entre les diverses activitats divulgatives que oferim s’hi compta la possibilitat de visitar al nostre centre i conèixer els principals documents que formen el patrimoni documental de la ciutat.

Èxit de públic a la xerrada, a l’Arxiu Municipal, "Les cooperatives, una eina contra la crisi"

El proppassat dijous 1 de desembre de 2011, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols va acollir el col·loqui Les cooperatives, una eina contra la crisi. L’acte va ser organitzat per l’Ajuntament-Pla de Barris del Puig-Eixample de Llevant de Sant Feliu de Guíxols conjuntament amb la cooperativa de consum ecològic La Manduca.

La xerrada va ser moderada per Julià Castelló, membre de La Manduca, i va comptar amb un gran èxit de públic. Ivan Miró (La Ciutat Invisible SCCL) va parlar del context general en què sorgeix el cooperativisme a Catalunya a finals del segle XIX. Isidre Ribera, veí del barri del Puig, explicà els seus records de joventut com a soci de l’antiga cooperativa guixolenca Santos Boada. Engràcia Valls va explicar, en nom de la cooperativa La Manduca, l’experiència i els objectius d’aquesta entitat nascuda a Sant Feliu el 2005. També vam poder comptar a la taula de participants amb la presència d’Àngel Jiménez, antic arxiver municipal de Sant Feliu de Guíxols. L’Àngel ha estudiat durant molts anys la història del cooperativisme guixolenc i en va fer una clara i entenedora exposició. Així mateix, el públic va poder contemplar una petita mostra de documents de la cooperativa La Guixolense (que es conserven a l’Arxiu Municipal) i de la cooperativa Reverend Santos Boada (ingressats darrerament a l’Arxiu a través del Sr. Josep-Lluís Lucena, per tal de ser inventariats).

La xerrada col·loqui Les cooperatives, una eina contra la crisi va permetre posar sobre la taula la llarga tradició d’aquestes formes d’associacionisme a casa nostra, així com la seva vigència com a instrument de participació ciutadana per a la gestió de formes de consum responsables i democràtiques. En finalitzar l’acte, els assistents van poder assaborir una mostra de diversos productes ecològics servits per La Manduca.

(A les imatges, d'esquerra a dreta, Julià Castelló, Àngel Jiménez, Ivan Miró, Engràcia Valls i Isidre Ribera)

Xerrada col·loqui: Les cooperatives, una eina contra la crisi

AMSFG. Fons Cooperativa Santos Boada. Autor desconegut

Xerrada col·loqui i exposició de documents i materials històrics sobre el cooperativisme de consum a Sant Feliu de Guíxols. Aquest acte vol contribuir a fer que no es perdi la memòria del cooperativisme, com a forma d'organització de les persones que ajuda a la seva emancipació i a resoldre les seves necessitats.

Dijous 1 de desembre a les 19 h.

A l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Carrer Joan Suris, 28 - 34, 2n pis (entrada per la Biblioteca Pública)

Organitza:

La Manduca SCCL.

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - Pla de Barris del Puig Eixample.

Hi participen:

Ivan Miró. La Ciutat Invisible SCCL.

Àngel Jiménez. Historiador.

Isidre Ribera. Veí del barri del Puig i soci de la cooperativa Santos Boada.

Engràcia Valls. La Manduca SCCL.

Moderat per Julià Castelló (La Manduca SCCL).

L’Arxiu Municipal signa un conveni per a la promoció de la cultura i el patrimoni guixolenc a través d’Internet

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha signat un conveni de col·laboració amb el Sr. Esteban Abdala Tortajada per a la promoció de la cultura i el patrimoni de Sant Feliu de Guíxols a través del seu web http://www.socsantfeliudeguixols.com/ (versió en castellà a http://www.soysantfeliudeguixols.com)

La web del Sr. Abdala té com a objectiu oferir informació comercial, cultural i promocional de Sant Feliu de Guíxols amb la finalitat de donar a conèixer al públic els nombrosos atractius de la ciutat. La participació de l’Arxiu Municipal es concreta en elaborar i proporcionar informació dels elements singulars de la història, la cultura i el patrimoni guixolenc a partir dels nombrosos recursos documentals de què disposa el centre.

De moment ja és possible trobar al web http://www.socsantfeliudeguixols.com/ informació sobre l’origen i evolució dels barris guixolencs, així com una detallada explicació de les festes i tradicions de Sant Feliu. En breu s’hi podran consultar les 401 biografies de gent ganxona recollides per Gerard Bussot al llibre Gent d’un segle, editat per l’Arxiu Municipal el passat mes d’abril i a hores d’ara ja exhaurit.

(A la imatge, moment de signatura del conveni entre el Sr. Abdala i el Sr. Joan Alfons Albó, alcalde de Sant Feliu, en presència de la Sra. M. Àngels Suquet, directora de l'Arxiu Municipal)

Propera presentació d'un llibre de fotografia antiga de la Costa Brava

Properament sortira a la venda un llibre de fotografia antiga en 3D de la Costa Brava. Aquesta novetat editorial ha estat realitzada per l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i editada per l'editorial barcelonina Efados. El 3 de desembre es portara a terme la presentació d'aquest llibre a Sant Feliu de Guíxols. Us anirem informant.

Per començar un petit fragment de l’Àlbum Meravella. Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya, 1933.

«Tot això és la Costa Brava: terrer que tot just es desvetlla i comença a enjoiar-se de noves gràcies –urbanitzacions en curs i d’altres en projecte, residències sumptuoses, rutes arran de mar, etc.– que aconduïdes amb seny faran ressaltar encara més la seva beutat natural; regió ignorada, verge encara de les emocions i dels trasbalsos que la civilització porta aparellats; terra de llibertat, a la fi, gelosa de conservar els seus costums, el seu tipisme i que, no obstant, se us ofereix acollidora, amb una senzillesa i cordialitat tan profundes, que us deixarà corprès i estimareu des del primer moment.»

L’Arxiu Municipal participa en la taula rodona “L’associacionisme i els equipaments culturals al territori: cooperació per a la mediació”

M. Àngels Suquet, directora de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha estat convidat a participar en la setena edició de l’Espai Despuig, organitzat per l’Institut Ramon Muntaner de Barcelona, fundació privada dels centres d’estudis de parla catalana. El tema que es tractarà enguany és “L’associacionisme i els equipaments culturals al territori: cooperació per a la mediació”. La jornada tindrà lloc a Lloret de Mar el dissabte 5 de novembre; a les 12 hi haurà la taula rodona a la Biblioteca Municipal (pl. de Pere Torrent, s/n). El debat serà moderat per la Sra. Amaranta Gibert de Nova Ràdio Lloret i hi participaran la Sra. M. Àngels Suquet, directora de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols; el Sr. Jordi Tura, director del Museu Etnològic del Montseny La Gabella, Arbúcies; el Sr. Josep Vives, cap del Servei de Biblioteques de la Direcció General del Promoció i Cooperació Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Sr. Pere Gifre, president de l’Institut d’Estudis Empordanesos.

Fer festa a Sant Feliu de Guíxols: Llegendes i tradicions

La col·laboració de l'Arxiu Municipal amb la pàgina web "Soc Sant Feliu de Guíxols" comença a donar els seus fruits. Ja podeu gaudir d'un recull de les nostres festes i tradicions. Els textos han estat elaborats per la directora de l'Arxiu Municipal, M. Àngels Suquet, a partir del recull de Joan Amades i altres autors. Les il·lustracions són de Narcís Masferrer, extretes de la seva "Auca de l'any".

Cliqueu aquí: Festes i tradicions de Sant Feliu de Guíxols

Lliurament a l'Arxiu Municipal d'un treball d'arxivística

Marta Fontanet i Ambrós, autora del treball de recerca del Master d'Arxivística i gestió de documents 2010 - 2011: Model estàndard d'ajuda a la realització de gestió de continguts de variables per suportar els procesos administratius. A fet donació d'un exemplar del dit treball a l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Com ens explica la pròpia autora en la presentació de la recerca: "En el treball és fa una anàlisi comparativa d'un procediment administratiu en tres administracions locals amb la finalitat de dissenyar un model unificat per a totes elles. És un treball transversal perquè recull informació i conceptes de diferents disciplines i permet que les administracions locals disposin de pautes per avançar en el camp de l'e-administració". El procediment administratiu analitzat és una llicència urbanística de primera ocupació, la qual pertany a la unitat d'urbanisme dels ajuntaments de Sant Feliu de Guíxols, Castell - Platja d'Aro i Llagostera.

Llibres digitals de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

L'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols us presenta un nou servei: l’accés, en format digital, a llibres exhaurits o fora de catàleg que formen part del seu servei de publicacions. Aquestes publicacions estaran disponibles en format PDF a través del blog de publicacions digitals i de la pàgina de facebook de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. El primer llibre que posem al vostre abast es el número 1 de la col·lecció d’estudis guixolencs “El futbol a Sant Feliu” de Josep Muñoz i Ayats.

Projecte Impuls, any 2011

El passat dia 30 de setembre varen acabar el seu període de treball, a l’Arxiu Municipal, les senyores Pepi García Márquez i Silvia Salvador Enfedaque (treballadores contractades dins el Projecte Impuls del departament de treball de la Generalitat de Catalunya i del Fons Social europeu) a qui volem agrair públicament la labor realitzada i l’excel·lent predisposició que han mostrat. La feina realitzada per Pepi García i Silvia Salvador ha permès la digitalització de més de 14000 imatges del fons fotogràfic de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, la digitalització de 11 llibres, exhaurits o fora de catàleg, del servei de publicacions municipal. També han participat en tasques d’organització de la documentació de l’Arxiu Municipal, pas previ a la digitalització de documents. També volem fer un esment a la feina realitzada per Esther Díaz Mallén i Silvia Rutllan Ferrer, que varen treballar a l’Arxiu Municipal en la primera edició del Projecte Impuls, realitzant una feina imprescindible per a les posteriors tasques de digitalització.

Un cavall esvalotat...fa 101 anys

Una petita notícia del setmanari "Ciutat Nova" del juliol de l'any 1910. Fa 101 anys ja hi havien accidents de trànsit als nostres carrers!.