Dimecres 8 de març de 2023 ens va deixar, als 98 anys d’edat, l’Albert Tauler Payet. Des de l’Arxiu Municipal i la Biblioteca Octavi Viader vam tenir el privilegi de tractar l’Albert arran de la preparació del seu llibre “Memòries i reflexions d’un vell ganxó”, que va publicar l’abril de 2012, amb 87 anys d’edat. En aquesta obra, a mig camí de l’autobiografia, el diari i l’assaig, l’Albert recordava amb passió el trajecte d’una llarga vida i de les persones que havia trobat tot fent camí, alhora que reivindicava el seu amor per Sant Feliu de Guíxols; també s’hi revelava una lúcida mirada de la realitat sociopolítica que es vivia en aquell moment tant a nivell nacional com internacional, fruit de la seva inquietud i capacitat analítica. La portada del llibre venia il·lustrada amb una fotografia de la pista de patinatge inaugurada el 1952 a l’extrem del passeig del Mar promoguda per ell mateix juntament amb el seu soci Salvador Guebara i que va suposar un autèntic revulsiu per a l’oci dels guixolencs d’aquella època.
L’Albert es va dedicar professionalment a fer de pastisser durant 47 anys i no va descobrir la seva vocació literària fins a una època tardana. Va destacar especialment en l’àmbit de la poesia, i fruit d’aquesta afició el 2017 va publicar el llibre “42 sonets i uns complements”. La seva poesia també va aparèixer a la pàgines del setmanari Àncora. Aquesta passió poètica-literària el duia a recitar-te alguna de les seves darrers composicions quan coincidies amb ell pel carrer o a la Biblioteca, d’on era un lector assidu. També a través dels sonets, l’Albert expressava el seu amor per a la família que havia construït amb la seva esposa Maria Rosa i que ja els havia convertit en besavis. Queda pendent encara de publicació un recull de 120 poesies que l’Albert va entregar a l’Arxiu Municipal i que condensen la seva gran capacitat creativa i emotiva a través de la paraula escrita.
Es fa difícil resumir la llarga vida, gairebé centenària, de l’Albert Tauler Payet, i per aquesta raó us convidem a llegir les seves vivències, els seus records i els seus pensaments, que quedaran com el seu llegat inesborrable. Per això mateix, ens sembla que la millor manera de recordar-lo i homenatjar-lo és finalitzant aquesta modesta necrològica amb un sonet seu publicat al llibre “42 sonets i uns complements” on defineix què suposa la poesia per a ell:
Què és poesia?
Certament, és la cosa més bonica
posar un xic de poesia a la vida
parlar del sentiment que mai s’oblida
amb belles paraules quan s’explica.
L’esclat d’una flor quan el sol la toca
després que hagi sortit de l’horitzó,
el sentir de les onades la remor,
també la salabror a la nostra boca.
Aquestes coses que ara i sempre passen
i que són molt senzilles d’explicar
després de contemplar-les cada dia,
quan notem que el nostre cor traspassen
i aconsegueixen fer-nos emocionar,
és perquè hem fet servir la poesia.
Albert Tauler Payet (1924-2023)
