Per a l’Agustí Roldós Soler

Aquest proppassat 13 d’octubre vam acomiadar l’Agustí Roldós Soler, una persona molt coneguda, en part perquè durant la seva vida va tenir una llibreria-papereria que, els darrers anys, es trobava al c/ Anselm Clavé, número 5. Però la seva popularitat va lligada a múltiples facetes que han fet que la seva existència tingui un significat col·lectiu, que transcendeix abastament els límits de l’individu. La seva ha estat una vida dedicada a la recerca, des d’un profund coneixement per Sant Feliu de Guíxols. Polifacètic i belluguet, historiador local i col·leccionista de postals i fotografies antigues, principalment.

L’Agustí ha estat un guixolenc enamorat de la seva ciutat i ben orgullós dels seus orígens. Va néixer a Girona l’any 1952, la seva infantesa va ser feliç, encara que alguns esdeveniments van marcar durament aquesta etapa de la seva vida.

Amb poc més de vint anys, ja es comença a manifestar la seva vocació de comunicador i la seva passió per la ciutat, que inicialment tindria una forma més social i periodística i, posteriorment, es convertiria en recerca. A principis dels anys 70, l’Agustí participava en les tertúlies diàries que es feien a l’Amura, des de la tardor fins a la primavera. El tema de les converses solia girar entorn de la ciutat i dels esdeveniments que es produïen a nivell polític i social al país.

Presentació del llibre Per una clavellina, de Francesc Masferrer (text) i Josep Maria Vilà (música), el 2005, al Centre Cívic Vilartagues. D’esquerra a dreta: Narcís Masferrer, Agustí Roldós, l’alcalde Miquel Lobato, Toni Ferrer Gallego i Toni Ferrer Vicens (AMSFG. Fons Ajuntament. Autoria: Pere Carreras)

A principis de 1973 ja era col·laborador a Àncora, signant la secció “Panorama deportivo”. L’any següent, en Joan Canadell i l’Agustí Roldós feien conjuntament la secció d’entrevistes “Nuestro Personaje”.

Als 80, va conduir el programa “Enrocka l’AM”, emès els dijous a les 9 del vespre per Ràdio Sant Feliu. Aquesta dada descobreix un nou aspecte de l’abast dels seus interessos i gustos culturals: la música.

A l’Àncora del 12 de desembre de 2002, s’inicià la sèrie de la “Dèria del Col·leccionisme: fotògrafs i fotografies”, de l’Agustí. Aquest fet marca un punt d’inflexió en la seva producció escrita, ara ja basada en la recerca sobre història local, política, biografia, viatges, cinema, teatre i fotografia antiga. Així va col·laborar en diverses revistes i anuaris i també esdevingué editor dels seus propis llibres, sobre temes inèdits de Sant Feliu de Guíxols. Va ser redactor habitual del setmanari d’Àncora, on va publicar de manera especialment prolífica entre 2004 i 2009. També ha fet aportacions per la revista cultural L’Arjau, editada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, i a la revista cristinenca Ridaura. Ha publicat articles d’investigació en els llibres anuals de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà (2006, 2007, 2008). Ha col·laborat amb articles i fotografies, dins els llibres El port de Sant Feliu de Guíxols, editat per l’Ajuntament guixolenc i la Diputació de Girona (2004); Per una clavellina, editat per l’Escola d’Adults C.F.A. de Sant Feliu (2005); Silenci, rodem! Història del cinema a les comarques de Girona, de Joaquim Romaguera i Ramió, editat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona (2005); Un volt pel Sant Feliu de Gaziel, editat per l’Ajuntament guixolenc i la Diputació (2007). El 2013 va ser autor del pròleg i de la presentació del llibre Nous contes dels Guíxols de Mark Russell, anglès resident des de fa temps a la nostra ciutat.

Algunes de les sèries d’articles publicats a Àncora van ser recollits i editats pel mateix autor en forma de llibres, com Sant Feliu de Guíxols, 140 anys de fotografia (1864-2004) Imatges i glosses, editat el 2004 amb la col·laboració de l’Ajuntament guixolenc i escrits de 14 autors. A continuació va obsequiar-nos amb Història de l’Agrupació Romea i del teatre d’afeccionats a Sant Feliu de Guíxols (1901-2003), editat el 2005 per l’Ajuntament guixolenc, amb la col·laboració de la Diputació de Girona. El 2006 publicà Sant Feliu de Guíxols, Pinzellades, fantasies i membrances, il·lustrat amb fotografia antiga inèdita. El 2008 va presentar l’estudi El cinema documental i amateur a Sant Feliu de Guíxols (1898-2007) als premis Àncora d’Investigació i Recerca. El 2019 publicar i també editar Records de Sant Feliu, amb pròleg de Gerard Bussot.

Fruit d’aquest treball incessant, posteriorment revisà i completa alguns d’aquests treballs enciclopèdics. Així, el 2022 va editar i publicar Història de la fotografia i el cinema a Sant Feliu de Guíxols.

Presentació del llibre Pinzellades, fantasies i membrances d’Agustí Roldós al Monestir, el 2006. D’esquerra a dreta: el director del setmanari Àncora, Josep M. Isern, l’autor del llibre i Josep Solà, llicenciat en Filologia Catalana (AMSFG. Fons Ajuntament. Autoria: Pere Carreras)

Aquesta semblança de l’Agustí seria incompleta si no féssim esment de la seva faceta esportiva. La seva activitat no s’ha cenyit a l’àmbit intel·lectual, sinó que també ha abastat l’esport, al qual s’ha dedicat intensament, tant com a l’assaig i a la recerca. Inicialment es bolcà en el futbol. L’any 1977 ja feia d’entrenador per la Penya Guixolenca Amura i era soci de la Penya Barcelonista Guixolenca. L’any 1992, quan tenia 40 anys, es produí un fet decisiu en la seva trajectòria esportiva: el 15 de març va participar en la seva primera marató, la XV edició de la Marató de Barcelona. Ho va fer com a atleta veterà, en representació del Club Atlètic Guíxols. Durant anys, va participar i destacar en moltes més, sempre en el mateix club.

Quan va dedicar-se intensament a la recerca, l’Agustí va venir com a usuari a l’Arxiu Municipal, aleshores era director l’Àngel Jiménez. Aquella relació, que primer fou de confiança, tot seguit es convertí en col·laboració. Una relació que, com en el cas de les seves facetes de comunicador, investigador i esportista, l’Agustí va mantenir fins al final. A més del seu suport en publicacions i projectes, va fer diverses donacions de documentació. El 2005 va cedir les reproduccions del fons del seu avi matern, Joan Soler Cazeaux; el 2006, de part del fons fotogràfic de Jordi Budó. El 2007 va fer donació del fons documental del seu avi, Agustí Roldós Calzada. El 2014 va fer donació dels treballs de recerca i articles realitzats sobre Sant Feliu de Guíxols, la seva activitat com a col·leccionista de fotografies i investigador de la història guixolenca. Al cap de dos anys començaria la donació de la seva col·lecció, tant fotografies com cartells i programes de mà, acompanyats dels seus escrits. El 2017 va completar el conjunt, format per documents originals i altres materials relacionats. L’any 2023 ha tingut la generositat de donar a l’Ajuntament 34 llibres Història de la fotografia i el cinema a Sant Feliu de Guíxols, editat l’any anterior.

Mercès a la seva labor, però també al seu altruisme, en desprendre’s de la col·lecció formada al llarg d’una vida, la ciutat de Sant Feliu de Guíxols gaudeix i disposa d’un valuós llegat. Aquest llegat material ha vingut acompanyat d’una deixa intel·lectual, que és el material generat durant la recerca i elaboració del gran nombre de publicacions que va fer durant tants anys, constant, incansable, sense perdre la il·lusió, la guspira de la curiositat permanent.

Donació d’un interessant llegat bibliogràfic de Joaquim Molas a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Aquest mes d’agost la Sra. Maria Capdevila, ha fet donació a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, amb destinació a l’Arxiu Municipal, de dos documents d’arxiu i 46 llibres escrits o coescrits pel seu difunt marit Joaquim Molas Batllori. La Sra. Capdevila ha efectuat aquesta cessió per expressa voluntat del seu marit, que va morir el 16 de març de 2015.

Nascut a Barcelona el 1930, Joaquim Molas Batllori és una figura destacada de les lletres catalanes i un acadèmic influent en el camp de la literatura catalana, mestre i referent de diverses generacions de filòlegs. Fou escriptor, professor i catedràtic universitari i historiador de la literatura catalana. Des de fa una trentena d’anys, el Sr. Molas passava llargues temporades a Sant Feliu de Guíxols, ciutat que va descobrir gràcies a la literatura de Gaziel i on disposava de casa pròpia. Han estat tres dècades d’una estreta relació amb la nostra ciutat i el seu teixit cultural. A Sant Feliu, el Sr. Molas hi escrigué una nombrosa producció literària. Alhora, es mostrà sempre disposat a col·laborar desinteressadament en nombroses iniciatives culturals, com per exemple els premis literaris Àncora, les jornades promogudes per l’Associació Cultural Mall o activitats de la Biblioteca i l’Arxiu Municipal. Precisament la seva darrera aportació va consistir en prologar el llibre de fotografies Sant Feliu de Guíxols desaparegut, realitzat per l’Arxiu Municipal i aparegut el passat Sant Jordi.
 

La donació del llegat bibliogràfic del Sr. Joaquim Molas Batllori a l’Arxiu Municipal, per tant, contribuirà a la divulgació de la seva extensa obra literària i, alhora, permetrà mantenir viu el seu record entre els seus conciutadans guixolencs.

A la imatge, Joaquim Molas (a l’esquerra) durant la presentació del seu llibre Fragments de Memòria, al Monestir, l’any 1997, acompanyat del regidor Joan Casamitjana i la professora de literatura Margarida Casacuberta (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Autor desconegut).

Presentació d’un original llibre de contes sobre de Sant Feliu, escrit per Mark Russell

Mark Russell és un britànic enamorat de Sant Feliu de Guíxols i la seva història, que fa temps que resideix a la nostra ciutat. Com a resultat de la seva passió guixolenca, Russell ha escrit el llibre Nous contes dels Guíxols. Es tracta d’un recull d’una cinquantena de relats breus que, d’una manera divertida i sorprenent, presenta una visió original i molt personal d’alguns dels episodis, elements o singularitats de Sant Feliu. De la ploma de Mark Russell han sorgit teories tan originals com la que atribueix als francesos i als jueus medievals l’origen del nom de la vila, o les vicissituds d’un estrany visitant caigut del cel, entre moltes altres històries.

El llibre de Mark Russell s’acompanya amb dibuixos del ninotaire Narcís Masferrer Buixó Narmas, que es conserven a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu. Si bé Narmas va elaborar aquestes il·lustracions fa anys i per a altres usos, la capacitat creativa de Narmas i la seva prolífica producció artística han permès ara reflexar amb gran fidelitat les paraules de Russell, talment com si el mateix Narmas i Russell haguessin planejat junts aquest llibre.

La presentació de Nous contes dels Guíxols tindrà lloc el proper dimecres 19 de juny de 2013 a la Biblioteca Octavi Viader Margarit de Sant Feliu, a les set de la tarda. Comptarà amb el seu autor, Mark Russell, amb el llibreter Agustí Roldós, que n’ha fet el pròleg, i amb l’editor, el també escriptor i fotògraf Quim Curbet.

L’Arxiu Municipal celebra el Sant Jordi 2012 penjant a la web dos llibres de l’investigador guixolenc Gerard Bussot

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols celebra la diada de Sant Jordi de 2012 posant a l’abast dels usuaris, a la xarxa Internet, dos llibres més de la història i la cultura del nostre municipi que s’afegeixen a la dotzena de títols que ja hi ha disponibles. En aquesta ocasió es tracta de dues obres de referència escrites per l’investigador guixolenc Gerard Bussot: El fet musical a Sant Feliu de Guíxols (1865-1965 i Apèndix), publicat l’any 1992 i Carrers, cases i arquitectes, aparegut el 2000.

El fet musical a Sant Feliu de Guíxols (1865-1965 i Apèndix) és un estudi de les cobles, orquestes, solistes i grups musicals que hi ha hagut a Sant Feliu de Guíxols des de mitjans del segle XX. Des de les orquestres de ball populars fins als grups de rock i heavy de les dècades de 1970 i 1980, passant per cobles, grups d'havaneres, conjunts de jazz, cantants melòdics... L'obra es publicà per entregues periòdiques al setmanari guixolenc Àncora, que també tingué cura de la seva edició final en format llibre i a qui agraïm la gentilesa de permetre que l’Arxiu en pugui penjar un exemplar digitalitzat al web municipal. Les persones interessades en aconseguir un exemplar d’aquest llibre en paper poden contactar amb Àncora a través del mail redaccio@setmanariancora.cat o dirigir-se a les oficines d’Àncora, a les galeries del Mar del passeig dels Guíxols, els dilluns de 18 a 20 hores.

(http://www.guixols.cat/web/files/arxiu_guixols_ancora_bussot_fet_musical_ocr.pdf)

Pel que fa al llibre Carrers, cases i arquitectes. Sant Feliu de Guíxols, dels inicis fins el 1931, estudia l'evolució urbanística i constructiva del municipi al llarg dels segles, amb gran profusió de detalls sobre la vila baix medieval, les muralles, l'antiga toponímia, el planejament urbanístic o els principals arquitectes i mestres de cases que han deixat la seva petja a Sant Feliu. El text s'acompanya amb un seguit de gràfics i dibuixos que reconstrueixen la vila medieval i les façanes de cases vuitcentistes de la plaça, el passeig i les rambles guixolenques. Aquest llibre està exhaurit des de fa diversos anys, de manera que la seva versió digital és una bona oportunitat de redescobrir-lo.

(http://www.guixols.cat/web/files/arxiu_bussot_carrers_cases_arquitectes_guixols_sencer.pdf)

Bona lectura, i bona diada de Sant Jordi!

Èxit de públic a la presentació del llibre de memòries d’Albert Tauler

El passat divendres 13 d’abril, el primer pis de la Biblioteca Octavi Viader de Sant Feliu es va omplir de gom a gom amb motiu de la presentació del llibre “Memòries i reflexions d’un vell ganxó”, d’Albert Tauler. El llibre és un relat autobiogràfic de les experiències i idees que han anat configurant la personalitat del Sr. Tauler en el transcurs de la seva vida, des de la infantesa fins a l’actualitat.

El Sr. Tauler és una persona de tarannà vitalista, gran conversadora i amb una memòria prodigiosa. Va treballar en diversos oficis durant la seva joventut fins a dedicar-se a la feina de pastisser, ocupació que va exercir durant 47 anys. Persona culturalment inquieta i gran lector, “Memòries i reflexions d’un vell ganxó” constitueix la primera obra literària d’aquest novell escriptor de gairebé 88 anys.

L’acte va comptar amb la presència del Sr. Tauler; de l’Alcalde, Sr. Joan Alfons Albó; i del també escriptor Sr. Xavier Colomer-Ribot, que ha tingut cura de l’edició del llibre. També hi foren presents les dues nétes del Sr. Tauler, que glossaren amb emoció i tendresa la figura del seu avi.

El proper dilluns 23 d’abril, diada de Sant Jordi, el Sr. Tauler serà a la rambla Vidal de la nostra ciutat signant exemplars del seu llibre “Memòries i reflexions d’un vell ganxó”.

(A les imatges, una instantància del públic assistent a la presentació, i el Sr. Albert Tauler signant exemplars del seu llibre. Autor de les imatges: Salvador Estibalca).

La baronessa Thyssen presenta als mitjans de comunicació un llibre d’imatges en 3D de l’Arxiu Municipal

El dilluns 23 de gener de 2012, la baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza va presentar als mitjans de comunicació el llibre “Costa Brava, història en relleu”, del qual n’ha escrit el pròleg. Davant d’una sala de plens de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a vessar de periodistes de ràdio, premsa i televisió, la baronessa va manifestar la seva satisfacció pel llibre alhora que expressà la seva admiració per la Costa Brava i, molt especialment, per Sant Feliu de Guíxols, ciutat on passa llargues temporades i on se sent una veïna més.

El llibre “Costa Brava, història en relleu” ha estat realitzat pels tècnics de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols (M. Àngels Suquet, Josep Auladell i Marc Auladell) i l’ha publicat l’Editorial Efadós. Es tracta d’un recull de 160 imatges de la Costa Brava dels anys vint i trenta del segle passat que es poden veure en tres dimensions amb l’ajuda d’unes ulleres bicolor. L’efecte que s’aconsegueix amb aquesta tècnica és espectacular: les imatges prenen vida i els objectes es poden agafar amb les mans, aconseguint una màxima sensació de realitat.

Podeu visitar una petita mostra de les imatges del llibre al Monestir de Sant Feliu (entrada per la plaça del Monestir). Demaneu les vostres ulleres a l’entrada, i gaudiu de la visita!

A la imatge superior, la baronessa Thyssen amb un exemplar del llibre (foto de Josep Andújar, "SÉ"). A la imatge inferior, la baronessa amb l'alcalde Joan Alfons Albó; l'editora Elisabet Martínez; i els autors del llibre, Josep Auladell, M. Àngels Suquet i Marc Auladell (foto de Pere Carreras)