L’Arxiu Municipal estrena instal·lacions per a la conservació de documentació

L’Arxiu Municipal està d’estrena. Darrerament han finalitzat els treballs d’adequació d’un dels dipòsits del centre amb la instal·lació de nous armaris compactes i prestatges que permetran allotjar un major nombre de documentació. 

Les actuals dependències de l’Arxiu Municipal es van inaugurar el 2003 a la carretera de Girona, amb una capacitat per a 20.600 capses, equivalents a 2.060 metres lineals de documents. L’Arxiu conserva als seus dipòsits documentació de diverses característiques i formats relacionada amb el municipi i el seu entorn, amb una cronologia que va des del segle XII fins a l’actualitat i que també inclou una xifra aproximada de 150.000 fotografies. Aquest impressionant volum de documents arriba per dues vies. Per una banda, han estat generats per les oficines municipals durant les seves tasques quotidianes i es transfereixen a l’Arxiu un cop ja no tenen una vigència o utilitat immediata; l’Arxiu els conserva perquè segueixen essent essencials per a garantir drets i deures i, a més, amb el temps adquiriran un valor cultural com a testimoni de la nostra època. La segona via d’ingrés correspon a donacions de particulars de documentació històrica generada per empreses, institucions i personalitats del municipi que per la seva aportació a la memòria col·lectiva dels guixolencs s’incorporen com a patrimoni documental de la ciutat.

En els darrers temps els dipòsits de l’Arxiu havien quedat petits i es trobaven al 95% d’ocupació, la qual cosa impossibilitava acollir noves transferències o ingressos de documents. Les obres realitzades han consistit en la substitució dels armaris fixes que hi havia encara en un dels dipòsits de l’Arxiu per armaris compactes. Els armaris compactes es mouen amb un volant i permeten una major optimització de l’espai. Les parets laterals, on no era possible l’adequació d’aquesta mena d’armaris, s’han folrat amb prestatgeries fixes fins al sostre. Tot plegat ha permès augmentar amb més de 2.000 capses el volum d’emmagatzematge, la qual cosa suposa un increment d’un 150% de la capacitat que tenia fins ara aquest dipòsit.

Amb aquesta intervenció, l’Arxiu Municipal encara les properes dècades amb la plena garantia de seguir acollint, preservant i divulgant la documentació generada per l’administració municipal i pel teixit social, cultural i econòmic guixolenc. Malgrat que ens trobem immersos en la denominada administració electrònica o oficina sense papers, es fa imprescindible seguir disposant d’espais preparats per a rebre la nombrosa documentació que hi ha a la nostra societat que encara ha estat generada amb el tradicional suport físic en paper i que algun dia haurà de ser conservada a l’Arxiu.

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols penja en xarxa un miler i mig de documents digitalitzats de l’antic tren a Girona

Enguany es compleixen 125 anys de la inauguració de la línia de ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona. La posada en funcionament d’aquell tren va esdevenir una fita de progrés econòmic i social per a la vila guixolenca. Encara avui en dia, més de quaranta anys després de la seva desaparició, continua essent recordat amb afecte per tots aquells que el van utilitzar. Aquest sentiment és compartit també per les persones de la resta de pobles per on transcorria el carrilet des de Sant Feliu fins arribar a Girona: Castell d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Cassà de la Selva, Llambilles i Quart. 

Actualment encara queden presents molts elements d’aquell popular tren que han esdevingut patrimoni cultural dels ciutadans. Un d’aquests elements és la seva documentació, que es custodia a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols des de l’any 1992 i que, a diferència d’altres ferrocarrils que hi va haver a les comarques gironines, es conserva de manera gairebé íntegra. Aquest fons documental ocupa 35 metres lineals de documents compresos entre 1867 i 1988.

La preservació de pràcticament la totalitat d’aquest fons, malgrat els avatars soferts, permet una visió global de la història del tren de Sant Feliu des d’una triple vessant tècnica, econòmica i social. A més, l’abast geogràfic de molts documents transcendeix l’àmbit local de Sant Feliu de Guíxols i ens aporta informació d’interès per a reconstruir detalls de les altres poblacions per on passava la línia fins a la seva arribada a Girona. Els municipis de Castell Platja d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Cassà de la Selva, Llambilles Quart i Girona, també són presents entre els papers de la companyia del ferrocarril. 

Conscients de la importància d’aquest llegat documental, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha penjat a Internet el catàleg de la documentació del tren de Sant Feliu a Girona. La consulta es realitza des del portal Arxius en Línia (Generalitat de Catalunya) i dóna accés a la descripció dels 10.236 documents que integren el fons (a excepció de les fotografies). A més, és possible consultar i descarregar lliurement una còpia digitalitzada d’un miler i mig d’aquests documents, que en total comprenen 9.107 pàgines digitalitzades. La major part d’aquests documents digitalitzats corresponen a plànols en els quals s’hi representa la complexa realitat que conformava la línia: des de plantes i seccions d’elements de gran envergadura com poden ser les instal·lacions i els equipaments fins als objectes de detall com cargols o bieles. La informació tècnica que aporten aquests plànols, doncs, permet reconstruir mimèticament tant la superfície i la distribució de les instal·lacions (estacions i baixadors, ponts, xarxa de clavegueram, etc) com el funcionament dels diversos aparells i ginys vinculats al traçat i a la maquinària (giratoris, passos a nivell, motors, etc).

Entre els documents digitalitzats accessibles en línia també hi ha els llibres d’actes del Consell d’Administració de 1899 a 1977 i les memòries anuals de la companyia des de 1892 fins a 1963, que ens expliquen com s’organitzava la direcció de la societat, quina era la seva política empresarial i quin va ser el desenvolupament de l’entitat en el transcurs del temps. 

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols aposta per continuar oferint els nombrosos fons documentals que custodia a través del portal Arxius en línia, en el qual ja s’hi poden cercar un total de 26.295 documents, dels quals 3007 (equivalents a 28.998 pàgines digitalitzades) ja es poden descarregar lliurement.

Per accedir al catàleg i als documents digitalitzats del tren de Sant Feliu a Girona cliqueu aquí

A les imatges, una mostra dels diversos documents digitalitzats accessibles en línia, entre d'altres, el plànol de l'estació de passatgers de Sant Feliu (actual escola l'Estació) i una de les obligacions al portador emeses per la Companyia per finançar el cost de la línia.

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols rep la documentació del Casino dels Nois

El proppassat 31 d’octubre de 2016 es va formalitzar la cessió a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols del fons documental de l’entitat recreativa Nou Casino la Constància, coneguda popularment com a Casino dels Nois. Es tracta d’un conjunt de 63 capses d’arxiu que contenen 445 unitats documentals i 27 positius fotogràfics (alguns d’ells són reproducció digitalitzada), amb una cronologia que va de 1867 a 2010.

Vista general de l’edifici del Nou Casino la Constància pels volts de 1930 (Arxiu Municipal, col·lecció Carme Arxer, autor desconegut).

L’Ajuntament ha arribat a un acord amb l’actual junta directiva de l’entitat pel qual els documents es custodiaran a l’Arxiu Municipal en règim de comodat. Això permetrà garantir la conservació d’aquest valuós llegat documental i potenciar el seu ús cultural amb finalitats divulgatives i de recerca, tot evitant alhora el perill de dispersió o destrucció incontrolada de documents. L’acord signat ha estat possible gràcies a la predisposició i col·laboració dels membres de l’actual junta directiva del casino, que va prendre possessió dels seus càrrecs el gener de 2013, i no comporta el traspàs de la propietat dels documents a favor de l’Ajuntament. 

Moment de signatura de l’acord d’ingrés de la documentació a l’Arxiu Municipal. D’esquerra a dreta, el regidor d’Economia i Organització Josep Melcior Muñoz; l’alcalde Carles Motas; el president del Casino Josep Valentí; el secretari del Casino Joaquim Fons; i el regidor de l’Arxiu Municipal Jordi Vilà (Autor: Pere Carreras)

A començaments de l’any 1851 una quarantena de guixolencs fundaren a la vila una associació recreativa denominada La Constància. Després de passar per nombrosos locals, el 1889 inauguraren la seu de la rambla del Portalet, aleshores encara sense la característica torratxa que fa xamfrà amb el passeig dels Guíxols i que és fruit d’una ampliació de l’edifici iniciada el 1899. L’any 1894 diversos problemes provocaren la dissolució de La Constància, que ràpidament es refundà un any més tard, el 1895, amb el nom de Nou Casino la Constància. El 1929 finalitzà la darrera reforma de l’immoble, que li va donar l’aspecte actual. En el transcurs de més d’un segle i fins ben bé la dècada de 1960, el Casino simbolitzà per a molts guixolencs un espai de referència per al lleure, l’esbarjo i fins i tot la formació cultural. Els balls i concerts del Casino dels Nois atreien un gran nombre de públic, especialment a l’estiu –l’entitat muntava un envelat propi durant la Festa Major– i per les festes nadalenques. La planta baixa del local oferia el servei de consergeria, és a dir, de cafè–bar, amb terrassa exterior. L’entitat disposava també d’una assortida biblioteca per a la lectura i formació intel·lectual dels socis, amb títols d’autors nacionals i estrangers, que fou depurada el 1939 per les autoritats franquistes. Aquesta biblioteca es conserva encara, amb el seu mobiliari original. L’edifici del Casino dels Nois ha esdevingut una icona de la ciutat, si bé a mitjan dècada de 1970 estigué a punt de desaparèixer, engolit pel procés d’especulació vertical que transformà una part substancial de la façana marítima guixolenca.

La documentació conservada a l’Arxiu Municipal permet resseguir totes aquestes qüestions d’ençà de la refundació com a Nou Casino la Constància l’any 1895 i, molt especialment, les activitats realitzades per l’entitat durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle XX. Malgrat que hi ha alguns buits documentals, és possible estudiar l’entitat des de múltiples vessants: culturals, socials, econòmiques... S’hi conserven bona part dels llibres d’actes, correspondència, contractes de músics i orquestres, projectes d’ampliació de l’edifici o de construcció d’una nova seu social, etc. Es tracta, en definitiva, del testimoni d’una de les entitats amb més projecció social i cultural de casa nostra que a través de les seves vicissituds també ens explica una part significativa de la història de Sant Feliu.

La consulta de l’inventari de documents del fons del Nou Casino la Constància pot efectuar-se al recurs web Arxius en Línia http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/

El darrer número de la revista cultural L’Arjau reivindica la figura de Lluís Esteva Cruañas, mestre, historiador i arqueòleg

El guixolenc Lluís Esteva Cruañas (1906-1994) fou un actiu investigador i divulgador de la història i el patrimoni cultural de Sant Feliu de Guíxols, la Vall d’Aro i l’Empordà. Mestre de professió i historiador autodidacte, investigà i rastrejà minuciosament fons documentals i restes arqueològiques. Els resultats de les seves recerques els plasmà en prop de tres-cents escrits d’àmbit local i de les comarques gironines que publicà de manera constant des de l’any 1951.

La dilatada i fructifera trajectòria de Lluís Esteva centra el darrer número de la revista cultural L’Arjau, publicació gratuïta que edita l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols des de l’Arxiu Municipal. A través de diversos escrits s’hi repassen les seves aportacions en el camp de la prehistòria i l’arqueologia, així com la seva actuació en el camp de la recerca, que el portà per exemple a ser un dels fundadors de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà. També s’hi recorda el seu paper de mestre als Estudis Nous (actual Col·legi Gaziel). Una menció especial mereix la donació del fons personal Lluís Esteva a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per part dels seus fills Elena i Francesc, de la qual cosa també se’n fan ressò les pàgines de la revista. A tall d’exemple, pràcticament la totalitat de les fotografies que il·lustren aquest L’Arjau provenen de l’esmentat fons documental.

Cliqueu l'enllaç per accedir a la revista http://issuu.com/arjau/docs/75_arxiu_guixols_arjau_lluis_esteva

L'Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de Sant Feliu de Guíxols, guardonada el mes de febrer de 2014 amb el premi a la millor iniciativa de comunicació institucional dins la V edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local que organitzen la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes de la demarcació. Podeu trobar la revista als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. La revista també es pot consultar a la xarxa des del número 1.

Els Amics del Museu d’Història de Sant Feliu han visitat l’Arxiu Municipal

Aquest dissabte 26 de maig de 2012, una quinzena de membres dels Amics del Museu d’Història de la Ciutat han visitat l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. M. Àngels Suquet i Marc Auladell, directora i tècnic de l’Arxiu, han explicat als assistents les funcions que realitza el centre. S’ha fet especial èmfasi en què l’Arxiu és un servei públic obert a la consulta de tothom, que vetlla per la conservació i l’accés de la documentació generada per l’Ajuntament. Així mateix, l’Arxiu acull la documentació de persones, empreses i entitats del municipi, gràcies a la qual s’enriqueix i amplia el coneixement del nostre passat. En aquest sentit, els tècnics de l’Arxiu han remarcat la gran riquesa de fons que custodien, amb una menció especial a la documentació generada per l’Ajuntament que es conserva des del segle XIV fins als nostres dies sense pràcticament buit documentals.

La visita s’ha completat amb una mostra de documentació històrica del fons de l’Ajuntament. De tots els documents mostrats, el que ha despertat més curiositat entre els assistents ha estat el llibre vermell, nom amb què és conegut el llibre de privilegis del municipi, iniciat el 1354. Des de l’Arxiu Municipal volem agrair als Amics del Museu d’Història i al seu president, Sr. Josep M. Vicens, el seu interès per conèixer l’Arxiu i el patrimoni documental que s’hi conserva, patrimoni que és de tots els guixolencs.

(A la foto, façana de l'edifici de l'Arxiu Municipal de la carretera de Girona. AMSFG, Fons Ajuntament. Autor desconegut)