L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols publica el llibre de fotografies antigues “Sant Feliu de Guíxols desaparegut”

Portada del llibre de l'Arxiu Municipal

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i l’Editorial Efadós presenten el proper dissabte 11 d’abril, a les 12h a la sala Abat Panyellas del Monestir de Sant Feliu de Guíxols el llibre Sant Feliu de Guíxols desaparegut, dels tècnics de l’Arxiu Municipal M. Àngels Suquet Fontana, Marc Auladell Agulló I Josep Auladell Payró. L’acte comptarà amb la presència de l’Il·lm. Alcalde de Sant Feliu, Joan Alfons Albó, i dels autors.

Les fotografies del llibre Sant Feliu de Guíxols desaparegut, realitzades entre el 1880 i el 1986, mostren un Sant Feliu que ja no podem veure. Són com petites finestres al passat que ens permeten contemplar retalls d’indrets i d’elements característics dels municipi que han experimentat nombrosos canvis o que han deixat d’existir. Un recull visual d’un Sant Feliu diferent que despertarà el record dels lectors i els descobrirà paisatges i escenes inèdits.

Aquesta novetat ha estat coeditada per l’Editoral Efadós i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Es tracta de la darrera col·laboració entre ambdues parts, de la qual n’han sortit altres llibres de fotografia amb gran acceptació del públic com Costa Brava panoràmica i Costa Brava. Història en relleu, realitzats també per l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i editats respectivament els anys 2010 i 2011. Durant l’acte es farà un recordatori especial al Sr. Joaquim Molas, autor del pròleg, amb motiu del seu recent traspàs; el Sr. Molas, reconegut filòleg i historiador de la llengua catalana, passava des de feia molts anys llargues temporades a Sant Feliu, ciutat per la qual sentia una gran estimació.

Tot i que la presentació oficial es farà el dia 11 d’abril, el llibre ja es troba a les llibreries, papereries i quioscos del municipi, com a novetat destacada per Sant Jordi.

L’obra Sant Feliu de Guíxols desaparegut forma part de la col·lecció Catalunya Desapareguda que ja compta amb altres títols al mercat: Vic, Olot, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Palamós, Sant Boi de Llobregat i Olesa de Montserrat. Conjuntament amb la publicació del llibre que fa referència a Sant Feliu, sortiran al mercat altres títols com Barcelona, Poblenou, Igualada i Gavà.

En record d'Òscar Costa

Òscar Costa, caporal de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols

Dissabte passat va morir el company Òscar Costa, caporal de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols, a l’edat de 57 anys. En la cerimònia, molt emotiva, es van recordar les seves qualitats com a persona. Des de l’Arxiu volem manifestar públicament el nostre agraïment per les seves col·laboracions i recordar la seva sensibilitat i el seu interès per la història i pel patrimoni documental. L’any 2003, per exemple, va fer una interessant tasca de recerca per documentar la creació de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols i, gràcies a la seva iniciativa, es van poder aplegar cap a un centenar de fotografies de diferents procedències. Aquest material va ser utilitzat posteriorment l’any 2013 en la celebració del 125è aniversari d’aquesta institució. Novament, gràcies Òscar...

El banc del governador

Que ningú s’espanti! Aquest text no té res a veure ni amb els rescats financers ni amb la crisi econòmica que malauradament estan tant d’actualitat. Ben al contrari, el nostre és un d’aquells bancs per seure tranquil·lament i gaudir d’un moment d’esbarjo o de conversa. El banc del governador es troba al passeig del Mar, a la banda de la carretera i a l’alçada de la casa Patxot. Segur que l’heu fet servir més d’una vegada, però mai heu observat que en un dels laterals hi figura el nom d’una persona: Francisco Díez Ticio.

Quin és, doncs, el significat d’aquest nom tan peculiar? I qui era, el Sr. Díez Ticio?

Durant la Guerra Civil espanyola, els bombardejos del bàndol franquista destruïren nombrosos edificis i malmeteren espais públics de la ciutat. A partir de 1939 calgué començar a treballar en la reconstrucció de la ciutat. L’Ajuntament guixolenc s’acollí a les ajudes que facilitava el mateix estat franquista mitjançant un programa de Regiones devastadas. Aquells que tres anys abans havien estat els causants de llançar les bombes damunt la localitat proporcionaven ara els mitjans per reconstruir el país. Per poder disposar d’algunes de les ajudes, la ciutat havia de ser prèviament adoptada pel caudillo, la qual cosa a Sant Feliu només s’aconseguí de manera parcial el juny de 1943.

Les obres d’urbanització i embelliment del passeig del Mar s’enllestiren pels volts de 1943. L’arquitecte Joan Bordàs s’ocupà de dirigir el projecte i del disseny dels elements ornamentals, entre ells els bancs de pedra que tanta personalitat donen als passejos guixolencs. La part inferior del respatller i dels laterals d’aquests bancs estan decorats amb ceràmiques que contenen elements al·legòrics de Sant Feliu.

L’estiu de 1943, l’alcalde informava que el governador civil de Girona, Francisco Díez Ticio, “habiendo encontrado como un verdadero acierto la construcción y modelo de bancos monumentales del Paseo del Mar” havia decidit regalar-ne un a l’ajuntament, és a dir, assumir-ne el cost. Una mostra de magnanimitat de les noves autoritats del règim envers el poder local, reduït a la mínima expressió i sota la tutela de les instàncies superiors. En correspondència, el consistori guixolenc, col·locà el seu nom en una de les peces de ceràmica laterals del que, per aquesta raó, ha esdevingut el banc del governador.