75 anys del Centre Excursionista Montclar a les pàgines de la revista L'Arjau

El mes de novembre de 2025 es van complir 75 anys de la sortida d'un grup de guixolencs que originaria el Centre Excursionista Montclar. Des del 1949 el CEM ha sigut referent per als guixolencs. Si bé va néixer com a relleu del Centre Excursionista Mar i Muntanya, una entitat dels anys 30, durant la seva existència el CEM s’ha adaptat als interessos i costums de cada moment. Inicialment les activitats eren hereves del muntanyisme romàntic del s. XIX, amb voluntat de conèixer amb ulls científics l’entorn, bressol de la identitat col·lectiva. Principalment s’organitzaven excursions a les rodalies i conferències sobre patrimoni, art, arqueologia, història, natura... Amb el propòsit de contribuir a la vida cultural i esportiva guixolenca, el CEM es va organitzar per fer teatre, música, fotografia, cinema, bàsquet, ciclisme, etc. d’acord amb les possibilitats d’aquelles dècades. A mitjan anys setanta, la fi de la dictadura va donar peu a un esclat d’activitats i de participació que es va prolongar especialment durant els anys 80.

Als noranta el CEM va adoptar una organització més àgil i flexible per poder obrir-se a nous àmbits com la pràctica competitiva en BTT i tir amb arc; la producció musical o la defensa del medi ambient. El segle XXI ha dut nous entreteniments i ha consolidat el paper acollidor del CEM com a hotel d’entitats enfocades a activitats d’interès col·lectiu i amb un compromís ferm de treball. Us convidem a endinsar-vos en aquestes pàgines sobre la història del Centre Excursionista Montclar com si fos un sender de llarg recorregut, és a dir, un camí ben senyalitzat, a l’abast de tothom, que transita per llocs d’interès paisatgístic, cultural, turístic,històric, social, etc. tot formant part d’una xarxa que uneix pobles. Des d’aquestes pàgines desitgem que el CEM tingui un recorregut encara molt més llarg i profitós.

L’Arjau és una revista que tracta temes culturals del municipi i el seu entorn. L’edita l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per mitjà de l’Arxiu Municipal. Aquesta publicació es distribueix de forma gratuïta i es pot trobar als serveis municipals següents: Oficina de Turisme, Oficina d’Informació i Atenció Ciutadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), centres cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca Pública Octavi Viader i Margarit i Arxiu Municipal.

També podeu llegir-la en format digital clicant aquest enllaç: 

https://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/arjau_guixols_arxiu_089_centre_excursionista_montclar_75_anys.pdf 

La revista cultural L’Arjau celebra els 40 anys de vida de la Coral Cypsella

El mes de gener de 2024 ha fet quaranta anys del naixement de la Coral Cypsella del Centre Excursionista Montclar. La revista cultural L’Arjau, que edita l’Arxiu Municipal, ha volgut afegir-se a aquesta commemoració dedicant-li el seu darrer número, que acaba de sortir publicat.

Des de la fundació del Centre Excursionista Montclar, el 1950, el centre havia organitzat activitats esportives i culturals. De seguida va muntar un grup de teatre i un esbart dansaire; després, entre 1978 i 1979, va organitzar la Coral Infantil i el Cor Patufet, de la mà de Miquel Jacomet i Jordi Riera. Fou el 1984, amb Josep Lluís Rabassó al capdavant de les corals infantils, que naixeria la Coral Cypsella, per donar continuïtat als cantaires que s’havien fet grans. Inicialment estava formada per una vintena de joves, que al cap de poc ja eren el doble. Mercès a la seva il·lusió i esforç, en una dècada van fer cap a 150 concerts i van preparar un repertori de 150 peces d’autors i gèneres diversos, de diferents països, des de l’època Medieval fins a l’actualitat. Això significa l’espectacular mitjana d’un concert mensual i la preparació d’una peça al mes.

La primera sortida de la coral fou del 4 al 10 de maig de 1984 a la xx Festa de la Cançó de Muntanya celebrada a Santa Maria de Corcó. Posteriorment, Cypsella no ha deixat de participar en festivals i mostres de cant coral en moltes poblacions de la geografia catalana. També van establir actuacions anuals en dates assenyalades: concerts de primavera i tardor, de Sant Jordi, de Santa Cecília o els de la temporada nadalenca. Cypsella ha estat present en esdeveniments de Ciutat, com els agermanaments, la inauguració del Centre Cívic de Tueda i del Teatre Auditori Municipal, o la recepció de la Senyera de Rafael Patxot. 

Concert al Palau de la Música Catalana l'any 1987, sota la direcció de Lluís Rabassó
(Procedència: Coral Cypsella, Josep Lluís Rabassó. Autoria desconeguda)

La CoralCypsella ambé ha posat música en cerimònies de casament de molts guixolencs. La seva empenta no té fronteres, el 1988 van viatjar a Alemanya per actuar a Frankfurt i Darmstadt, després anirien a França en vàries ocasions: Lourdes, Mont de Marsant o la Roche des Albéres. Han fet intercanvis amb corals europees com el cor polonès Akademicki Chor Uniwersytetu Gdanskiego, l’anglesa East Grinstead Choral Society, de la ciutat agermanada amb Sant Feliu; el Cor Enrosadira de Moena, Itàlia o el Männerchor Uettligen, Suïssa. El tarannà dinàmic de Cypsella li ha fet emprendre projectes amb ressò a Catalunya, com l’òpera-rock Cats, Cants de la Mediterrània o Misticissimus amb Pedro Burruezo & Bohemia Camerata. Després de Josep Lluís Rabassó, diversos directors han deixat la seva empremta musical i humana a la coral: Lluís Cavalleria, Josep Ramon Llobet, Monti Galdón, Visi Díaz i, a l’actualitat, Cláudio Suzin. Els desitgem molts més anys d’il·lusió i projectes!

Retrat de grup de la coral i el director, Josep Ramon Llobet, caracteritzats per a la representació
del musical Cats, el 1998 (Coral Cypsella, Isabel Illas. Autoria desconeguda) 

L’Arjau és una revista cultural gratuïta que edita l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per mitjà de l’Arxiu Municipal. Es pot aconseguir sense cap cost els serveis municipals següents de Sant Feliu de Guíxols: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. També podeu rebre'l a casa gratuïtament enviant-nos un correu amb el vostre nom i cognoms i domicili a arxiu@guixols.cat.

Si ho preferiu, podeu llegir-la en format electrònic al següent enllaç:

https://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/arjau_guixols_arxiu_088_coral_cypsella_40_anys.pdf 

Recordem en Toni

En Toni Ferrer a l'Arxiu el 2013 durant 

la identificació de caricatures de Narcís

Masferrer (AMSFG. Fons Ajuntament. 

Autoria: Marc Auladell Agulló).

En Toni Ferrer Vicens va morir aquest dissabte 1 d’octubre de 2023. Va ser una notícia que a molts ens va agafar d’imprevist, malgrat saber que estava malalt. Ha marxat massa d’hora, quan de ben segur que el cap li bullia d’idees i projectes. I és que en Toni sempre va ser una persona molt activa en temes culturals, amb interessos relacionats amb la música, el teatre, el còmic o el cinema. Durant la dècada de 1980 va formar part amb una colla d’amics del grup d’animació cultural Peti qui Peti, grup que va ser molt actiu en la recuperació de la Festa Major i del Carnaval dels primers anys de la democràcia. També a través de Peti qui Peti, en Toni Ferrer i a la seva parella Judith Albertí van especialitzar-se en la realització de diverses pel·lícules d’animació i fantasia, a partir de propostes innovadores amb ninots de plastilina i altres materials. De la mateixa manera, en Toni Ferrer Vicens va ser l’autor, juntament amb l’artista guixolenc Carles Piqueras, de diverses edicions del cartell de Festa Major durant aquells anys 80; són cartells alhora festius i irreverents, amb unes il·lustracions que destil·len una gran càrrega satírica i en què es caricaturitzaven diversos polítics i personalitats locals.

Tot aquest bagatge i coneixement, en Toni el va poder viure des de ben petit a casa seva. El seu pare, Toni Ferrer Gallego, també era un gran amant del còmic i la il·lustració i és recordat per la seva faceta de pintor de cavallet i de cineasta amateur. En Toni Ferrer pare és autor d’una bona colla de pel·lícules amb el nom de Toni Films en què també prenia part activa la seva esposa, l’Anna Vicens Feliu, mare d’en Toni Ferrer fill. La parella feia sovint d’actors de les seves pel·lícules i, de fet, a través de la seva cinematografia hi podem anar descobrint com va creixent i fent-se adult en Toni Ferrer Vicens, ja sigui com a figurant o protagonista d’alguns dels films dels seus pares. És el cas, per exemple, de la pel·lícula Conte de Festa Major, rodada el 1965, o del film L’home i l’ofici, pel·lícula de 1982, on veiem un Toni ja adult que s’enfunda fins i tot en una armadura de cavaller medieval en un singular i atrevit rodatge al castell del Montgrí.

En Toni de nen en un fotograma 

de la pel·lícula Conte de Festa 

Major, 1965.

En Toni Ferrer Vicens va ser professor i després director de l’Escola d’Adults - Centre de Formació d’Adults de Sant Feliu de Guixols. Va saber incorporar a la seva activitat docent el seu talent i interès pel cinema, impartint classes de tècniques d’enregistrament i edició digitals, amb què els alumnes aprenien a realitzar les seves pròpies filmacions. Com a cloenda de cada curs, els alumnes elaboraven conjuntament un documental a partir d’un tema concret, que sovint li permetia a en Toni recuperar o reivindicar aspectes genuïnament ganxons, des d’antigues tradicions a anècdotes populars, passant per narracions orals o aspectes del passat. I així, gràcies a aquests enregistraments coordinats des de l’Escola d’Adults, amanits amb un punt d’ironia i sorna, en Toni i els seus alumnes van posar imatges a diverses “ganxoneries” i a històries tan divertides com la de la Mesquita d’en Salvi, van rememorar les desaparegudes sales de festes de Sant Feliu o es van interrogar sobre qui havien estat els ibers que havien poblat el promontori dels Guíxols. En aquests treballs s’hi recullen nombroses entrevistes i hi podem veure el mestratge en l’ús de tècniques d’animació com la de l’stop-motion, a partir de figuretes de playmobil. Tots ells es poden veure en línia al Canal Ganxó

https://www.youtube.com/channel/UCGCFYedci6iacjAYkTYMETQ/videos

En Toni Ferrer el 1983, durant

el final de curs de l’Escola

d’Adults de Sant Feliu (AMSFG.

Fons El Punt. Autoria desconeguda).

En Toni també va col·laborar moltíssimes vegades amb l’Arxiu Municipal, en solitari, juntament als seus pares Toni Ferrer i Anna Vicens, o amb la Judith Albertí. A ell cal agrair-li especialment la seva implicació en les tasques d’inventari de dos fons documentals conservats a l’Arxiu: per una banda, la identificació de més de mig miler de caricatures de personatges locals dibuixades pel ninotaire Narcís Masferrer, de la qual cosa en va sortir una exposició al pati de l’Ajuntament l’any 2013 que també va comissariar en Toni; i, per l’altra banda, la identificació del centenar llarg de pel·lícules del cineasta amateur Alexandre Matas; en aquest cas, es tractava de bobines de filmacions en 16 mm, 8 mm o super 8, que en Toni es va dedicar pacientment a anar mirant una per una a través d’una visionadora per conèixer-ne la temàtica i el contingut. Durant molts mesos, la llarga i prima figura d’en Toni, amb el seu característic barret, apareixia a l’Arxiu per a, seguidament, tancar-se diligentment com un ermità a la sala habilitada per al visionat de les bobines, una feina delicada que ell feia amb autèntica passió.

La relació d’en Toni amb l’Arxiu ens va permetre descobrir una persona molt autèntica, reservada i de poques estridències, amb un parlar tranquil però determinat i amb les idees molt clares. Amb aquestes línies hem volgut recordar-lo a ell i a tot el llegat cultural que ha deixat a Sant Feliu de Guíxols.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

El darrer número de la revista L’Arjau fa balanç de gairebé un any del Coronavirus i recorda altres epidèmies que han sacsejat la vida dels guixolencs al llarg de la història

L’any 2020 passarà als annals de la Humanitat per l’esclat de la pandèmia del Coronavirus i per les seves repercussions tant individuals com col·lectives arreu del planeta. El darrer número de L’Arjau es fa ressò d’aquesta situació i dona les claus per a la contextualització i valoració de la covid-19 a Sant Feliu de Guíxols durant aquests mesos en què hem hagut d’adaptar-nos a noves pautes socials i laborals. Alhora, la revista fa una mirada cap al passat i aborda de quina manera aquesta mena de malalties contagioses han afectat la vida dels guixolencs al llarg de la història. També s'explica com la nostra ciutat s’ha dotat de recursos per fer front a epidèmies i pandèmies i com la medicina ha evolucionat fins a l'actualitat, amb una Sanitat Pública i la millora de les condicions de vida de la ciutadania; una situació molt allunyada de la dels països en vies de desenvolupament, on malauradament les epidèmies es propaguen entre unes condicions de vulnerabilitat extrema en temes de salut, molt allunyades de les que hi ha en el món desenvolupat.

“A grans mals, grans remeis” és el títol d’aquest nou número de L’Arjau, on hi trobareu entrevistes, articles i nombroses fotografies, en una edició especial a color amb gairebé el doble de pàgines del que és habitual en la revista. L’Arjau l’edita l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per mitjà de l’Arxiu Municipal i és gratuïta. Es pot aconseguir sense cap cost els serveis municipals següents de Sa
nt Feliu de Guíxols: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. També podeu rebre'l a casa gratuïtament enviant-nos un correu amb el vostre nom i cognoms i domicili a arxiu@guixols.cat.

Si ho preferiu, podeu llegir-la en format electrònic al següent enllaç:

  http://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/arjau_guixols_arxiu_084_pandemia_coronavirus.pdf

Vols coneixer Sant Feliu?

Imatges, propostes de passejades i curiositats de Sant Feliu de Guíxols. Tot això i molt més a:

Pàgina de Facebook de l'Arxiu Municipal

Vine a coneixer Sant Feliu de Guíxols!

Ara més que mai, sense moure’t de casa, dedica part del teu temps a conèixer Sant Feliu de Guíxols.

Visita el nou portal, un aparador on trobaràs diversos recursos per descobrir la història i el patrimoni de la nostra ciutat: personatges, tradicions, arquitectura, art, història...

Sorpren-te! https://guixolsdescobreix.com/

#GuíxolsDescobreix

El darrer número de la revista cultural L’Arjau posa en valor la importància dels arxius per a garantir els drets dels ciutadans, la transparència administrativa i la preservació de la memòria històrica col·lectiva

Els dies 9 a 12 de maig Sant Feliu de Guíxols va acollir el XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya, un dels més grans que se celebren a Catalunya, en el qual es van aplegar prop de 320 professionals. Aquest esdeveniment ha suposat un reconeixement del col·lectiu d’arxivers a la tasca realitzada durant dècades per l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Sota el lema L’arxiu social, ponents i congressistes van exposar, proposar i debatre com els arxius donen servei a la comunitat en el vessant més humà. 

Els arxius, com la història, van néixer amb l’escriptura –fa 6.000 anys. Als centres d'arxiu es guarden els documents que ha anat generant la societat en el transcurs dels segles. Aquests documents configuren la memòria col·lectiva i individual, des de l’àmbit oficial o el privat. Els arxius són centres especialitzats en el tractament i gestió de documentació amb l’objectiu de fer accessible la informació a tots els ciutadans, ja sigui per a finalitats administratives o per interessos culturals. 

En aquest L’Arjau volem reflexionar sobre la funció necessària, però sovint força desconeguda, que tenen els arxius en la nostra societat. També ens plantegem de quina manera la revolució digital que viu actualment la societat ha transformat no només la forma d’entendre el món laboral, les relacions humanes o el sector de l’oci, sinó també la professió d’arxiver. En aquest sentit, l’arxiver ha passat de custodiar pergamins, papers o negatius fotogràfics a preocupar-se també per la gestió de dades, documents electrònics i suports digitals. L’Arjau també dedica les pàgines del seu darrer número a explicar la historia i l’actualitat de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, del qual se’n té noticia des de 1605, i a destacar alguns dels valuosos tresors documentals que conserva. 

L'Arjau és una revista gratuïta que edita l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per mitjà de l’Arxiu Municipal i es pot aconseguir sense cap cost als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. També podeu rebre'l a casa gratuïtament enviant-nos un correu amb el vostre nom i cognoms i domicili a arxiu@guixols.cat. 

Si ho preferiu, podeu llegir-la en format electrònic al següent enllaç:

http://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/arjau_guixols_arxiu_083_cosa_de_tots.pdf

Guixolencs víctimes de l’horror nazi

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el 9 d’agost de 2019 una relació de 4.427 espanyols que van morir durant la II Guerra Mundial al camp de concentració nazi de Mauthausen i al seu camp satèl·lit de Gusen. En aquests dos recintes d’Àustria -territori que en aquell moment Hitler havia annexionat al III Reich alemany- hi van ingressar el gruix dels republicans que s’havien exiliat a França després de la Guerra Civil espanyola i que en esclatar el conflicte bèl·lic mundial van ser capturats per l’exèrcit alemany quan aquest ocupà territori francès. Un cop sota domini germànic, la dictadura de Franco es va desentendre de la seva sort en no reconèixer-los com a ciutadans espanyols, de manera que van perdre la consideració de presoners de guerra i van ser deportats als camps de concentració. A Mauthausen, els presoners republicans van ser marcats amb el triangle blau dels apàtidres damunt del qual s’hi afegia irònicament una “S” que els identificava com Spanniers (espanyols). 

Retrat d'algunes de les víctimes guixolenques dels camps nazis

La publicació al BOE es contempla com una fórmula de reconeixement i reparació social de les víctimes i pretén que els seus familiars puguin inscriure’n formalment la defunció al Registre Civil Central. En paral·lel, el Consell de Ministres ha aprovat designar oficialment el 5 de maig com a data anual d’homenatge a les víctimes espanyoles del nazisme, coincidint amb el dia en què les tropes aliades van alliberar Mauthausen i Gusen. 

La llista apareguda al BOE conté el nom de nombrosos catalans, entre els quals hi figuren diverses persones nascudes o residents a Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro. L’existència de víctimes de la barbàrie nazi provinents de casa nostra va ser relatada l’any 1977 per la periodista i escriptora Montserrat Roig al seu llibre Els catalans als camps nazis, una obra que s’ha convertit en un referent sobre el món concentracionari nazi per la valentia i el compromís amb què va exposar un tema que fins aleshores havia estat públicament silenciat. El mes de juliol de 2006 els historiadors Benito Bermejo i Sandra Checa van revisar exhaustivament la relació de víctimes i en van oferir una nova llista ampliada al conjunt de l’Estat espanyol, a Libro Memoria. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945). 

Postal enviada des d'un camp de presoners alemany per Lluís Morgat 

el 18 de febrer de 1941 (Proc. Dolors Vall-llosera)

El gener de 2006, uns mesos abans de l’aparició del llibre de Bermejo i Checa, el llistat de víctimes guixolenques va ser objecte d’un estudi que es va publicar a El Trenta-Nou, un butlletí divulgatiu que editava el Grup de Recerca de l’època Franquista (GREF) format per joves historiadors locals a l’entorn de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Les dades aparegudes recentment al BOE permeten observar-hi la permanència de diversos errors que ja van ser advertits i corregits a l’esmentat treball d'El Trenta-Nou. No es tracta, ni de bon tros, de criticar la recent publicació d’aquests 4.427 noms; ben al contrari, aquesta iniciativa dels poders públics de l'Estat és de gran importància tant pel seu valor documental i historiogràfic com per la necessària funció social que ha de complir. A més, és fàcil incórrer en errors i imprecisions quan el volum de dades recollit és tan voluminós i heterogeni que resulta impossible contrastar-les una per una, especialment en relació als noms i la procedència de les víctimes. En realitat, aquesta és una tasca que s’ha d’abordar a partir de recerques d’àmbit local, amb la intervenció d'investigadors que en coneguin les fons documentals i el territori, tal com es va fer en la recerca de Sant Feliu. Amb aquest ànim positiu i amb la voluntat de contribuir modestament a la recuperació de la memòria històrica individual i col·lectiva -en allò que té a veure amb Sant Feliu de Guíxols- d’una de les etapes més fosques i vergonyoses de la nostra història recent, relacionem a continuació les dades que tenim sobre el nombre i la identificació de les víctimes guixolenques dels camps nazis, a partir de l’article aparegut a El Trenta-Nou (podeu llegir l’article original aquí) 

Vista del camp de Mauthausen, extreta del llibre de Montserrat Roig

Guixolencs morts als camps nazis de Mauthausen i Gusen

Josep Coll Cervosa. Nascut a Sant Feliu el 14.1.1908. Deportat a Mauthausen el 6.8.1940. Traslladat a Gusen el 29.3.1941. Mort a Gusen, 2.11.1941. 

Joan Cubel Cosp. Nascut a Sant Feliu el 17.3.1920. La seva família marxà de Sant Feliu entre 1921 i 1924, probablement a Molló (Ripollès). Deportat a Mauthausen el 25.1.1941. Traslladat a Gusen el 8.4.1941. Mort a Gusen el 15.1.1942. 

Lluís Morgat Clos. Nascut a Sant Feliu el 25.8.1906. Deportat a Mauthausen el 26.4.1941. Traslladat a Gusen el 20.10.1941. Mort a Gusen el 28.11.1941. 

Francesc Parramon Ponjuan. Nascut a Sant Feliu l’1.11.1912. Deportat a Mauthausen el 27.1.1941. Traslladat a Gusen el 30.6.1941. Mort a Gusen el 30.11.1941. 

Emili Puigmolé Magrià. Nascut a Llagostera el 4.11.1909. Resident a Sant Feliu des de 1915-1916. Deportat a Mauthausen el 27.1.1941. Mort a Mauthausen el 10.3.1941. 

Josep Ribas Juncà. Nascut a Sant Feliu el 8.6.1916. Deportat a Mauthausen el 25.1.1941. Traslladat a Gusen el 21.4.1941. Mort a Gusen el 31.1.1942. 

Ricard Ruscalleda Lloveras. Nascut a Sant Feliu el 3.2.1902. Deportat a Mauthausen el 27.1.1941. Traslladat a Gusen el 8.4.1941. Mort a Gusen el 12.8.1941. 

Francesc Sabater Roquer. Nascut a Sant Feliu el 24.3.1904. Deportat a Mauthausen el 13.12.1940. Traslladat a Gusen el 27.10.1941. Mort a Gusen el 20 o 27.1.1942. 

A la llista del BOE s’hi fa constar erròniament com a víctima de Sant Feliu de Guíxols a Vicenç Pujol Orenga, quan aquesta persona era natural de Sant Feliu de Llobregat. 

A totes les llistes publicades fins a la data, també a l’edicte del BOE, es fa constar com a víctima de Sant Feliu una persona anomenada Joan Inconi Oliveras. En realitat, creiem que el mot inconi correspon a una mala interpretació de la paraula francesa inconnu, que indica que el primer cognom d’aquest intern era desconegut. Segons es dedueix de la informació que consta a les llistes de deportats dipositades al Museu d’Història de Catalunya, el seu nom complet era Joan Salvador Oliveras. No s’ha trobat cap persona anomenada així als padrons municipals d’habitants de Sant Feliu de Guíxols de 1924 a 1936 ni als llibres de baptismes de la parròquia guixolenca de 1899 a 1930, de manera que cal suposar que es tracta d’algú sense cap vinculació amb Sant Feliu de Guíxols. 

També ens hem de referir, tot i no produir-se ni a Mauthausen ni a Gusen, a la mort d’Alexandre Amir Borrell a Dora-Mittelbau, a Alemanya, el 9 de juny de 1944. Aquest jove nasqué a Sant Feliu de Guíxols l’1 d’agost de 1920, tot i que en marxà amb la família de ben petit, entre 1922 i 1924. Amir havia estat arrestat pels nazis a França el 1943, probablement com a membre de la resistència. La tardor d’aquell any fou deportat des de la localitat de Compiègne al camp de Buchenwald, i posteriorment traslladat a un Kommando d’aquest camp, a Dora, consistent en una fàbrica subterrània sense aigua, llum ni instal·lacions sanitàries on s’hi construïen els models de míssils V1 i V2. 

Finalment, creiem oportú, per proximitat geogràfica i pel vincle entre Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro, d’incloure en aquesta llista Eusebi Vicens Sagué, nascut a Castell d’Aro l’11 d’abril de 1910 i resident a Santa Cristina d’Aro. Sagué va ser deportat a Mauthausen el 13 de desembre de 1940, traslladat a Gusen el 17 de febrer de 1941 i mort al castell de Hartheim el 22 de setembre de 1941, on els nouvinguts eren gasejats normalment després d’haver realitzat experiments pseudocientífics amb els seus cossos. L’any 2016 la figura d’Eusebi Vicens va ser objecte d’un reconeixement institucional per part de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. 

(A la imatge de l'esquerra, monòlit inaugurat als jardins del passeig de Sant Feliu l'any 1994 en record de les víctimes guixolenques i baixempordaneses dels camps nazis).

Guixolencs supervivents dels camps nazis 

Esteve Esteve Mer. Nascut a Sant Feliu el 25.1.1914. La seva família marxà de Sant Feliu abans de 1924 i s’establí probablement a Montcada i Reixac. Deportat a Mauthausen el 27.1.1941. Alliberat, probablement de Mauthausen, el 5.5.1945. 

Josep Jordà Perich. Nascut a Sant Feliu el 16.4.1913. Deportat a Mauthausen el 27.1.1941. Alliberat de Mauthausen el 5.5.1945. 

Antoni Moret Bartí. Nascut a Sant Feliu el 2.6.1919. Deportat a Mauthausen el 13.12.1940. Alliberat de Mauthausen el 5.5.1945. 

Basili Polo Pulgar. Nascut a Villovela (Burgos) el 17.1.1910. Resident a Sant Feliu. Deportat a Mauthausen el 27.1.1941. Alliberat, probablement de Mauthausen, el 5.5.1945. S’establí a França. 

Per les mateixes raons apuntades a l’apartat anterior sobre Eusebi Vicens Sagué, també incloem entre la relació de supervivents a Jaume Ribas Pons, nascut a Castell d’Aro el 24.7.1915, deportat a Mauthausen el 13.12.1940 i alliberat de Mauthausen el 5.5.1945; s’establí a França.

La revista cultural L’Arjau dedica un monogràfic als 40 anys d’ajuntaments democràtics a Sant Feliu de Guíxols

El 3 d’abril de 1979 es van celebrar a l’Estat espanyol les primeres eleccions municipals democràtiques després de la mort del dictador Franco. Aquests quaranta anys d’ajuntaments democràtics han suposat una profunda transformació de Sant Feliu de Guíxols i de la manera de viure dels seus ciutadans. La revista cultural L’Arjau dedica el seu darrer número a fer memòria de la transformació i la millora col·lectives que ha experimentat Sant Feliu de Guíxols en aquests darrers quaranta anys i de quina manera això ha estat possible mitjançant la participació, el teixit associatiu i l’acció política del guixolencs.

Al llarg de les pàgines de la revista es reflexiona sobre el procés de transició democràtica als municipis, es fa una crònica de les diferents candidatures i governs municipals que s’han succeït legislatura rere legislatura i s’explica el desenvolupament de la població i la dotació d’infraestructures i equipaments per a donar resposta a les necessitats dels ciutadans. També es descriu la transformació del municipi guixolenc en aquestes quatre dècades des d’un punt de vista econòmic i turístic.

L’Arjau s’integra, amb aquest número monogràfic, dins les diverses activitats que l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha programat per commemorar el quarantè aniversari de la constitució dels primers ajuntaments democràtics a casa nostra després del franquisme (vegeu-ne el programa clicant aquí).

L'Arjau és una revista gratuïta que edita l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per mitjà de l’Arxiu Municipal i es pot aconseguir sense cap cost als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. També podeu rebre'l a casa gratuïtament enviant-nos un correu amb el vostre nom i cognoms i domicili a arxiu@guixols.cat. 

Si ho preferiu, podeu llegir-la en format electrònic al següent enllaç: 

http://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/article/6655/arjau_guixols_arxiu_082_40_anys_ajuntaments_democracia_redux.pdf

Ha mort Joan Canadell Mas

Aquest dissabte 11 de maig de 2019 hem conegut la mort de Joan Canadell Mas als 74 anys d’edat. La notícia ens ha sorprès a la cloenda del congrés d’arxivística que ha tingut lloc a Sant Feliu el cap de setmana i que ha aplegat més de 300 professionals del sector. Fem aquesta referència precisament perquè en Joan va mantenir la darrera dècada una estreta relació amb el nostre Arxiu Municipal, tant a l’hora de proporcionar-nos informacions diverses com facilitant-nos documentació. 

Per a moltes persones, també per a nosaltres, en Joan fou durant molts anys el llibreter de referència de la desapareguda botiga can Viader de la Rambla. Però a mesura que va començar a col·laborar amb l’Arxiu se’ns va anar dibuixant el perfil d’una persona polifacètica que des de ben jove havia mantingut una estreta implicació amb el món cultural i els mitjans de comunicació locals. Aquestes inquietuds van portar en Joan Canadell a fer de locutor de ràdio, a formar part del grup musical Sherpas o fins i tot a treballar com a corresponsal de premsa escrita (era molt divertit sentir-li explicar com ell i el seu company Jordi Budó van aconseguir l’exclusiva d’on es trobava descansant el futbolista del Barça Johann Cruyff, allunyat de tota pressió mediàtica, i com van aconseguir fotografiar-lo d'imprevist). De fet, en Joan també participà activament en el setmanari local Àncora, del qual en fou una de les cares visibles fins al tancament d’aquest rotatiu l’any 2016. 

Darrerament encara vam poder comptar amb la col·laboració d’en Joan i entrevistar-lo en el marc del projecte de memòria oral sobre els quaranta anys d’ajuntaments democràtics a Sant Feliu de Guíxols que estem portant a terme. El seu testimoni va ser un dels que va aparèixer en l’audiovisual sobre el barri de Vilartagues que es va presentar encara no fa un mes. Haurà esdevingut, sense saber-ho, el darrer reconeixement que l’Arxiu Municipal haurà fet el nostre benvolgut Joan Canadell.

A la primera imatge, retrat de Joan Canadell l'any 1994 (AMSFG, Fons Ajuntament. Autoria desconeguda). A la segona imatge, un joveníssim Joan Canadell tocant el piano, l'any 1963 (AMSFG, Fons Setmanari Àncora. Autoria. Pere Ferré Colomé).

Les brigades internacionals i la solidaritat durant la Guerra Civil centren els continguts del darrer número de la revista cultural L’Arjau

El 2018 es commemoren els 80 anys de la retirada de les Brigades Internacionals del front republicà durant la Guerra Civil espanyola. Els brigadistes eren voluntaris estrangers per defensar la República davant del cop d’estat militar del 18 de juliol. Alguns d’ells van morir a l’Hospital Militar que les Brigades Internacionals havien instal·lat a S’Agaró i estan enterrats al cementiri de Sant Feliu de Guíxols. Una recerca impulsada per la investigadora Esther Bussot ha permès recuperar de l’oblit els noms i la biografia d’aquestes persones i ha servit de punt de partida per a l’homenatge institucional que els tres municipis de la Vall d’Aro (Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro) han fet darrerament a aquests combatents vinguts d’arreu del món.

L’Arjau se suma a aquest reconeixement i dedica a aquests voluntaris estrangers una part important del seu darrer número. Juntament als brigadistes internacionals, la revista amplia la seva mirada cap a d’altres col·lectius i personalitats vinculats amb Sant Feliu de Guíxols que també es van unir solidàriament per fer front als patiments de la Guerra Civil o denunciar l’amenaça feixista. En aquest sentit, es rescata la labor assistencial desplegada pel Comitè Local de Creu Roja en l’atenció als nombrosos ferits que hi hagué a Sant Feliu com a conseqüència dels bombardejos del bàndol franquista, així com l’atenció que també prestà al col·lectiu de refugiats provinents d’altres punts de l’Estat. En el voluntariat de la Creu Roja s’hi incorporaren fins a 27 dones que hi prengueren un paper actiu com a infermeres i que fins ara només havien estat citades de manera genèrica.

Per altra banda, la Guerra Civil fou coberta per nombrosos enviats especials i la causa republicana es guanyà el suport de molts intel·lectuals d’esquerres. Una d’aquestes personalitats fou el periodista i corresponsal de guerra britànic John Langdon-Davies, que a partir de mitjan dècada de 1950 residiria llargues temporades a Sant Feliu de Guíxols. Durant la Guerra Civil, Langdon-Davies mantingué una postura molt crítica amb la política de no-intervenció i va promoure la primera ONG de la història, Plan Internacional, per protegir els infants del conflicte.

Comitiva de l’enterrament d’un brigadista al cementiri de Sant Feliu de Guíxols durant la Guerra Civil. AMSFG. Fons Vicenç Gandol (autoria: Vicenç Gandol)

L’Arjau també aborda el paper de la memòria històrica i de la pedagogia en la construcció de societats democràtiques i fa un reconeixement a la tenaç i pionera labor de l’arxiver Àngel Jiménez per recuperar la memòria històrica de Sant Feliu de Guíxols des de la proclamació de la república fins a la mort del dictador, amb especial atenció a la Guerra Civil.

L'Arjau es pot aconseguir gratuïtament als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. També podeu rebre'l a casa gratuïtament enviant-nos un correu amb el vostre nom i cognoms i domicili a arxiu@guixols.cat 

Si ho preferiu, podeu descarregar-vos aquest número de L'Arjau CLICANT AQUÍ

Sant Feliu de Guíxols acollirà el 2019 el XVII Congrés d’Arxivística de Catalunya

Aquest darrer 8 de juny, coincidint amb el Dia Internacional dels Arxius, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i l’Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de Catalunya han signat un acord de col·laboració pel qual la ciutat guixolenca acollirà el proper any 2019 el XVII Congrés d’Arxivística de Catalunya i Gestió Documental. El Congrés d’Arxivística i Gestió Documental se celebra cada dos anys i és l’esdeveniment de referència en l’àmbit de l’arxivística en tot Catalunya. Aplega més de 350 professionals de l’arxivística i gestió de documents i hi participen també diversos especialistes d’àmbit internacional, amb l’objectiu d’obrir un espai de debat i de renovació de coneixements sobre la professió.

El Congrés se celebrarà a Sant Feliu de Guíxols els dies 9, 10, 11 i 12 de maig de 2019 i se centrarà en les estratègies que porten a terme els Arxius per a la dinamització cultural i la difusió entre el gran públic del patrimoni documental que custodien. Precisament, l’ús dels documents amb finalitats pedagògiques, com a eina de divulgació i comprensió de la identitat i la memòria col·lectives, és una de les línies d’actuació principals de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per mitjà dels anomenats Tallers d’Història. Cada Taller aborda monogràficament un tema vinculat a la història, el patrimoni i la cultura de Sant Feliu, que es treballa a partir de les fonts documentals amb la programació de sessions als diversos centres educatius, l’elaboració de dossiers, contes i materials pedagògics de suport als docents, etc. Els Tallers d’Història han tractat temes com l’antic tren de Sant Feliu a Girona, el món del suro o la figura del científic i mecenes guixolenc Rafael Patxot.

L’edició del XVII Congrés d’Arxivística de Catalunya i Gestió Documental comptarà com a novetat amb la programació de diverses activitats per al públic en general. Es tracta d’obrir el tema del congrés als ciutadans, amb propostes que defugin l’àmbit acadèmic i que permetin, de forma amena i didàctica, sensibilitzar la societat del valor que tenen els documents com a testimonis per a apropar-nos al coneixement del passat i entendre millor com s’ha conformat la nostra identitat i el nostre entorn. Alhora, la celebració del Congrés d’Arxivística serà també una bona oportunitat per donar a conèixer entre els seus assistents els atractius de la nostra ciutat i la seva oferta d’oci i lleure.

En paral·lel a la signatura del Conveni, el Ple de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols s’ha adherit recentment a la Declaració Universal dels Arxius (DUA), aprovada l’any 2010 pel Consell Internacional d’Arxius (ICA), òrgan creat per la UNESCO el 9 de juny del 1948. Aquesta declaració té com a finalitat reconèixer el paper clau dels arxius tant en la transparència administrativa i en la rendició de comptes democràtica com en la preservació de la memòria social col·lectiva i en la investigació històrica. A aquests efectes, la DUA promou el bon exercici de la professió d’arxiver i la conservació i difusió del patrimoni documental, tan públic com privat.

100 anys de l'aparició del setmanari guixolenc "l'Avi Muné"

Informació extreta de l’article “Inventari de la premsa guixolenca (1878-1979)” de Lluís i Elena Esteva, aparegut en “Estudis sobre temes guixolencs” Publicacions del Museu Municipal Sant Feliu de Guíxols, número 2.

Segons Lluís i Elena Esteva, L’Avi Muné era un “Setmanari en català, catalanista, conté notes informatives d’actualitat local. Per la seva llarga durada, per les campanyes que portà a terme i per l’abundosa i excel·lent col·laboració que tingué, ha estat una de les millors publicacions guixolenques (...) Josep Oliver signà els exemplars dels primers números. Des del 7, Enric Bosch i Viola fou el propietari, director, administrador i venedor: com diu Givanel, fou l’ànima de la publicació. Molts números eren escrits quasi exclusivament per ell”

Els mateixos Lluís i Elena Esteva recollien, en l’apartat del seu treball dedicat a l’ideari del setmanari, un fragment de l’editorial del primer número de l’Avi Muné, aparegut el 20 d'abril de 1918, que reflecteix l’aspiració exposada en el seu primer subtítol de “setmanari satíric i humorístic”:

“...com en temps ja passats, plau-me avui tornar entre vosaltres, que ensopits per la guerra gran, esteu tots tristos i marrits. Setmanalment, des d’aquestes columnes vos en aniré dient quatre de fresques. Mentres els altres diaris vos parlaran de la guerra grupea, jo parlaré de lo que passi en els tallers de modistes, en els cines, els camps de fut-bol, el municipi, les cantonades oscures i otras hierbas que es vagin presentant. De tot, això sí, procuraré parlar-ne imparcialment . Com que ja sóc molt vell, no tingueu por que la ambició em destrempi i em faci perdre el coneixement. Sóc jubilat voluntari, i no aspiro a ésser diputat, ni regidor solzament.”

Amb el temps l’Avi Muné es transformaria en un setmanari modern, amb molts col·laboradors i amb la realització de números extraordinaris que transcendien l’àmbit purament local com el dedicat a Àngel Guimerà, o a l’Orfeó Gracienc. Això portà l’expansió de la publicació, tal i com explicà el director Enric Bosch i Viola en el número 500 l’any 1927:

“L’Avi Muné, i no és petulància, té subscriptors a tot arreu; allà on resideixi un guixolenc, allà trobareu el nostre setmanari. Cuba, Puerto Rico, República Dominicana, Costa Rica, Xile, Argentina, Estats Units, Canada, Fernando Poo, Guinea Espanyola, Marroc, Argèlia, França, Anglaterra, Suïssa, Portugal, Bèlgica, Alemanya, Filipines, Austràlia, reben el setmanari guixolenc”

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols comença l’any 2018 estrenant web

L’Arxiu Municipal ha donat la benvinguda al 2018 estrenant un nou web (http://arxiumunicipal.guixols.cat/). Avui en dia les tecnologies han esdevingut essencials en les nostres vides, a l’hora de comunicar-nos, informar-nos i gaudir del temps de lleure. Això ha replantejat la necessitat de fer visible l’Arxiu a la xarxa, per tal d’acostar els seus productes i serveis a una ciutadania cada vegada més interessada per a conèixer el seu passat, però que cada cop té menys disponibilitat d’acudir presencialment al nostre centre.

El nou web de l’Arxiu renova els continguts del web anterior i, com a servei municipal, s’adapta a l’estructura i el disseny corporatiu que s’ha donat a la resta de webs de l’Ajuntament. El resultat és una pàgina web amb una imatge molt més atractiva per a l’usuari en la qual, a més, hi trobareu un nombre significatiu de materials de descàrrega gratuïta. D’entrada, és possible accedir a l’inventari d’una seixantena dels fons i col·leccions documentals que es conserven en aquest centre, amb la possibilitat en alguns casos d’obtenir una còpia digitalitzada dels documents que en formen part mitjançant el recurs de la Generalitat Arxius en Línia. En aquest apartat pren una gran importància la secció d’hemeroteca, que ofereix accés lliure a més de 80.000 pàgines digitalitzades de diaris publicats des de finals del segle XIX. 

Al web de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols també podeu llegir i descarregar la major part de llibres publicats en els darrers 30 anys per aquest servei municipal sobre història, cultura i patrimoni guixolenc, incloent-hi altres publicacions en què ha col·laborat l’Arxiu, així com la setantena llarga de números que hem editat fins ara de la revista cultural L’Arjau; en aquest apartat de publicacions també hi tenen un espai destacat els Quaderns didàctics El Trinquet, amb exercicis i contes per aprendre llegir elaborats a partir del material didàctic que prepara anualment l’Arxiu Municipal per a les escoles, dins dels serveis pedagògics de l’Arxiu que reben el nom de Tallers d’Història. Precisament els Tallers d’Història configuren un altre dels apartats més potents del nou web, amb recursos que els docents poden descarregar lliurement per a treballar a les aules de temàtiques com el tren, el suro, les cases modernistes, els barris de Sant Feliu o biografies de guixolencs rellevants com Rafael Patxot o Josep Albertí.

Finalment, el web de l’Arxiu també dedica un espai a exposicions virtuals a partir de les quals es ressegueixen amb imatges i documents aspectes diversos del passat i la cultura del municipi.

En conclusió, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols aposta amb aquest nou web municipal per a acostar i divulgar l’extens i valuós patrimoni documental que conserva i que explica l’evolució social, cultural i econòmica de la ciutat i dels seus habitants des de l’edat mitjana fins als nostres dies. L’Arxiu treballa per seguir penjant material a la xarxa que permeti ampliar el camp de coneixement i de recerca als seus usuaris en línia.

L’Arxiu Municipal estrena instal·lacions per a la conservació de documentació

L’Arxiu Municipal està d’estrena. Darrerament han finalitzat els treballs d’adequació d’un dels dipòsits del centre amb la instal·lació de nous armaris compactes i prestatges que permetran allotjar un major nombre de documentació. 

Les actuals dependències de l’Arxiu Municipal es van inaugurar el 2003 a la carretera de Girona, amb una capacitat per a 20.600 capses, equivalents a 2.060 metres lineals de documents. L’Arxiu conserva als seus dipòsits documentació de diverses característiques i formats relacionada amb el municipi i el seu entorn, amb una cronologia que va des del segle XII fins a l’actualitat i que també inclou una xifra aproximada de 150.000 fotografies. Aquest impressionant volum de documents arriba per dues vies. Per una banda, han estat generats per les oficines municipals durant les seves tasques quotidianes i es transfereixen a l’Arxiu un cop ja no tenen una vigència o utilitat immediata; l’Arxiu els conserva perquè segueixen essent essencials per a garantir drets i deures i, a més, amb el temps adquiriran un valor cultural com a testimoni de la nostra època. La segona via d’ingrés correspon a donacions de particulars de documentació històrica generada per empreses, institucions i personalitats del municipi que per la seva aportació a la memòria col·lectiva dels guixolencs s’incorporen com a patrimoni documental de la ciutat.

En els darrers temps els dipòsits de l’Arxiu havien quedat petits i es trobaven al 95% d’ocupació, la qual cosa impossibilitava acollir noves transferències o ingressos de documents. Les obres realitzades han consistit en la substitució dels armaris fixes que hi havia encara en un dels dipòsits de l’Arxiu per armaris compactes. Els armaris compactes es mouen amb un volant i permeten una major optimització de l’espai. Les parets laterals, on no era possible l’adequació d’aquesta mena d’armaris, s’han folrat amb prestatgeries fixes fins al sostre. Tot plegat ha permès augmentar amb més de 2.000 capses el volum d’emmagatzematge, la qual cosa suposa un increment d’un 150% de la capacitat que tenia fins ara aquest dipòsit.

Amb aquesta intervenció, l’Arxiu Municipal encara les properes dècades amb la plena garantia de seguir acollint, preservant i divulgant la documentació generada per l’administració municipal i pel teixit social, cultural i econòmic guixolenc. Malgrat que ens trobem immersos en la denominada administració electrònica o oficina sense papers, es fa imprescindible seguir disposant d’espais preparats per a rebre la nombrosa documentació que hi ha a la nostra societat que encara ha estat generada amb el tradicional suport físic en paper i que algun dia haurà de ser conservada a l’Arxiu.

Exposició virtual sobre els 125 anys del tren de Sant feliu

El 30 de juny de 1892 s'inicià el servei regular de la línia de tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona. Avui, 125 anys després, l'Arxiu Municipal els presenta una exposició virtual de documents i imatges per retre el nostre petit homenatge al ferrocarril de Sant Feliu i als homes i dones que varen fer possible aquell gran tren.

Presentació d’un nou documental d’Anna Vicens sobre el turisme

La guixolenca Anna Vicens presenta aquest proper divendres 1 de juliol, a les 20.00 h., a la Sala Abat Panyellas del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, el seu nou documental La segona rifa, a través del qual fa un recorregut pel desenvolupament del turisme a la nostra ciutat i l’impacte que va tenir en la transformació social, econòmica, cultural i paisatgística del municipi. L’autora mostra un especial interès en esbrinar fins a quin punt Sant Feliu va perdre part de la seva identitat arran del desenvolupament turístic iniciat a partir de la dècada de 1950 i que va tenir el seu punt culminant durant els anys seixanta i setanta del segle XX . El turisme fou, en paraules de l’escriptor guixolenc Agustí Calvet Gaziel, “la segona rifa” que va tocar a Sant Feliu de Guíxols, després de la “primera rifa” que havia viscut la ciutat dècades abans amb l’eclosió de la indústria surera. L’un i l’altre –turisme i suro- possibilitaren el progrés econòmic i social de Sant Feliu, generaren abundant riquesa –no sempre prou compartida per tots els guixolencs- i transformaren radicalment la fesomia de la ciutat i la manera d’entendre la vida dels seus habitants. Tot plegat, amb els seus encerts i errors, és el que mostra Anna Vicens, pel que fa al turisme, en aquest darrer documental.

La segona rifa és un nou exemple de l’extrema vitalitat d’Anna Vicens, que amb aquest darrer treball suma un altre èxit a la seva prolífica trajectòria com a cineasta amateur. En els darrers anys, l’Anna ha elaborat documentals de temàtica diversa sobre Sant Feliu, com ara la premsa local, l’antic hospital, la presència ganxona a l’antiga colònia espanyola de Guinea o el ninotaire guixolenc Narcís Masferrer. Per a la realització del seu nou projecte, l’Anna ha comptat amb la col·laboració, entre d'altres, de l’Arxiu Municipal, on ha acudit per a la consulta de diversa documentació conservada al centre i l’entrevista a algun dels seus responsables.

Des d’aquí felicitem l’Anna Vicens pel seu treball La segona rifa i l’encoratgem a continuar brindant a Sant Feliu i als seus ciutadans nous projectes audiovisuals.

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols penja en xarxa un miler i mig de documents digitalitzats de l’antic tren a Girona

Enguany es compleixen 125 anys de la inauguració de la línia de ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona. La posada en funcionament d’aquell tren va esdevenir una fita de progrés econòmic i social per a la vila guixolenca. Encara avui en dia, més de quaranta anys després de la seva desaparició, continua essent recordat amb afecte per tots aquells que el van utilitzar. Aquest sentiment és compartit també per les persones de la resta de pobles per on transcorria el carrilet des de Sant Feliu fins arribar a Girona: Castell d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Cassà de la Selva, Llambilles i Quart. 

Actualment encara queden presents molts elements d’aquell popular tren que han esdevingut patrimoni cultural dels ciutadans. Un d’aquests elements és la seva documentació, que es custodia a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols des de l’any 1992 i que, a diferència d’altres ferrocarrils que hi va haver a les comarques gironines, es conserva de manera gairebé íntegra. Aquest fons documental ocupa 35 metres lineals de documents compresos entre 1867 i 1988.

La preservació de pràcticament la totalitat d’aquest fons, malgrat els avatars soferts, permet una visió global de la història del tren de Sant Feliu des d’una triple vessant tècnica, econòmica i social. A més, l’abast geogràfic de molts documents transcendeix l’àmbit local de Sant Feliu de Guíxols i ens aporta informació d’interès per a reconstruir detalls de les altres poblacions per on passava la línia fins a la seva arribada a Girona. Els municipis de Castell Platja d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Cassà de la Selva, Llambilles Quart i Girona, també són presents entre els papers de la companyia del ferrocarril. 

Conscients de la importància d’aquest llegat documental, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha penjat a Internet el catàleg de la documentació del tren de Sant Feliu a Girona. La consulta es realitza des del portal Arxius en Línia (Generalitat de Catalunya) i dóna accés a la descripció dels 10.236 documents que integren el fons (a excepció de les fotografies). A més, és possible consultar i descarregar lliurement una còpia digitalitzada d’un miler i mig d’aquests documents, que en total comprenen 9.107 pàgines digitalitzades. La major part d’aquests documents digitalitzats corresponen a plànols en els quals s’hi representa la complexa realitat que conformava la línia: des de plantes i seccions d’elements de gran envergadura com poden ser les instal·lacions i els equipaments fins als objectes de detall com cargols o bieles. La informació tècnica que aporten aquests plànols, doncs, permet reconstruir mimèticament tant la superfície i la distribució de les instal·lacions (estacions i baixadors, ponts, xarxa de clavegueram, etc) com el funcionament dels diversos aparells i ginys vinculats al traçat i a la maquinària (giratoris, passos a nivell, motors, etc).

Entre els documents digitalitzats accessibles en línia també hi ha els llibres d’actes del Consell d’Administració de 1899 a 1977 i les memòries anuals de la companyia des de 1892 fins a 1963, que ens expliquen com s’organitzava la direcció de la societat, quina era la seva política empresarial i quin va ser el desenvolupament de l’entitat en el transcurs del temps. 

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols aposta per continuar oferint els nombrosos fons documentals que custodia a través del portal Arxius en línia, en el qual ja s’hi poden cercar un total de 26.295 documents, dels quals 3007 (equivalents a 28.998 pàgines digitalitzades) ja es poden descarregar lliurement.

Per accedir al catàleg i als documents digitalitzats del tren de Sant Feliu a Girona cliqueu aquí

A les imatges, una mostra dels diversos documents digitalitzats accessibles en línia, entre d'altres, el plànol de l'estació de passatgers de Sant Feliu (actual escola l'Estació) i una de les obligacions al portador emeses per la Companyia per finançar el cost de la línia.

Ja es pot consultar en línia la col·lecció sencera de la Revista de S’Agaró (1935 / 1974)

La Revista de S’Agaró fou fundada el 1935 per Josep Ensesa Gubert, impulsor i promotor de la urbanització residencial de S’Agaró i es publicà fins a l’estiu de 1936, tot just abans d’iniciar-se la Guerra Civil. Reaparegué el 1949 i es mantingué fins el 1974, a raó d’un número per any. En aquesta segona etapa també s’edità traduïda al francès i l’anglès. 

L’objectiu de la publicació era testimoniar les activitats culturals i promocionals que es duien a terme a S’Agaró i a la platja veïna de Sant Pol i, alhora, actuar com a mitjà de promoció i atracció de nous visitants. La seva consulta esdevé essencial per a copsar el naixement i la consolidació de S’Agaró com un espai turístic de referència, primer durant l’incipient turisme dels anys trenta del segle XX i, posteriorment, a partir de la dècada dels anys cinquanta i seixanta, en què esdevingué un dels indrets de la Costa Brava amb més glamur i projecció internacional. S’Agaró, amb espais com l’Hotel La Gavina, i la platja de Sant Pol, acolliren nombroses activitats culturals i socials i reberen la visita de personalitats de reconeixement mundial. 

Els 29 números de la Revista de S’Agaró ja es poden consultar lliurement en línia al portal de premsa històrica de la Generalitat de Catalunya Xac Premsa http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top. Aquest fet ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols –que conserva una col·lecció sencera de la revista- i l’Arxiu Municipal de Castell-Platja d’Aro –que s’ha fet càrrec de la seva digitalització. També ho ha fet possible la bona predisposició que han mostrat en tot moment els hereus del Sr. Ensesa per tal que aquesta singular i excepcional revista pugui estar a la xarxa a l’abast de tothom.

Amb la Revista de S’Agaró, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols disposa a Xac Premsa de gairebé 85.000 pàgines digitalitzades d’una trentena de diaris i revistes publicats a Sant Feliu des de les darreres dècades del segle XIX fins als nostres dies. Juntament amb la Revista de S’Agaró també s’ha publicat en línia el Full Parroquial de Sant Feliu de Guíxols de 1920 a 1952 mitjançant la col·laboració de la parròquia guixolenca, que en conserva els originals. Des de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols es continua treballant per incrementar les publicacions guixolenques disponibles a Xac Premsa. En aquest sentit, properament s’hi podran trobar els exemplars del Setmanari Àncora de 2015 a 2016, amb els quals es completarà la col·lecció de números d’aquesta revista que ja s’hi poden consultar actualment i que comprèn de l’any 1949 al 2014.