Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

dijous, 7 de setembre de 2017



Presentació del llibre Mossèn, ens han pres la marededéu! escrit conjuntament per  Manuel Castellet i Rosa Anna Felip. L’acte tindrà lloc el dijous dia 14 de setembre a les 7 de la tarda a la Llibreria 22, carrer de les Hortes, 22 de Girona.

dimecres, 16 d’agost de 2017

Patricia Langdon-Davies, in loving memory

Patricia Langdon-Davies ha mort aquest dilluns 14 d’agost, a punt de fer els 95 anys. Tot i que havia nascut a Essex, a Anglaterra, fa més de seixanta anys els atzars de la vida la conduïren fins a Sant Feliu de Guíxols, on residia des de feia temps. Sense renunciar a la seva condició britànica, la Patricia havia esdevingut, per mèrits propis, guixolenca d’adopció.

Va arribar a Sant Feliu l’any 1952 de la mà del seu marit, el periodista i escriptor John Langdon-Davies, per a regentar un petit hotel d’estiueig a Casa Rovira, al camí de Sant Amanç, adreçat especialment a turistes estrangers i especialment britànics, que cercaven un espai de recolliment i de descans enmig d’una Costa Brava aleshores encara força verge i gens massificada. Feia dos anys que la parella havia deixat Anglaterra per instal·lar-se a Premià de Dalt. John Langdon-Davies ja havia estat a Sant Feliu abans d’esclatar la Guerra Civil, i era un gran coneixedor i admirador de la cultura i la identitat catalana. Ben al contrari, aquella jove britànica trasplantada a casa nostra de la nit al dia potser no era gaire conscient d’arribar a un país amb uns costums socials i culturals radicalment oposats als seus i en el qual, a més, es patia l’ofec de les llibertats per part d’una dictadura franquista. Aquell canvi d’aires transformà, però, la seva vida. Malgrat el xoc inicial, la Patricia arrelà a la vida i costums de la terra d’acollida, aprengué la llengua pròpia dels catalans i esdevingué, com el seu marit, una entusiasta balladora de sardanes, afició que mantingué fins al final i per la qual va rebre diversos reconeixements.

El matrimoni Langdon-Davies amb alguns dels primers estiuejants a Casa Rovira el 1952 (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons John Langdon-Davies. Autor desconegut)

La presa de contacte de Patricia Langdon-Davies amb Sant Feliu i l’experiència de l’hotel van ser descrites per ella mateixa al llibre autobiogràfic El gat, unes llavors i quinze llibres, que amb el subtítol Una anglesa va a viure a Catalunya el 1950 va publicar la Diputació de Girona l’any 2011 i que ella va escriure amb gairebé noranta anys d’edat. Segons hi explica l’autora, la Casa Rovira esdevé el locus amoenus del matrimoni Langdon-Davies, un espai íntim i confortable -malgrat alguns aspectes de casa tronada- on la vida transcorre plàcidament amb els seus quatre fills. John Langdon-Davies va morir l’any 1971. Casa Rovira havia estat tancada els darrers anys, però Patricia la va obrir el 1973 amb l’ajuda d’un dels seus fills. La incursió tardana de Patricia Langdon-Davies en la literatura donaria encara un segon fruit el 2016 amb El llibre del forat del mig, en el qual narrava els records d’infantesa i joventut a Anglaterra dels anys anteriors a la coneixença de John Langdon-Davies. Aquests dos llibres revelen una escriptora d’una gran lucidesa, a qui l’edat no ha fet perdre la capacitat d’anàlisi, que sap narrar els fets de forma precisa i amb una fina ironia. També deixen entreveure una dona valenta i activa, capaç de sobreposar-se a l’adversitat. 

Patricia Langdon-Davies ballant una sardana al passeig del Mar, amb motiu de la celebració del seu 90è aniversari , el 20122 (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Ajuntament. Autor desconegut)

La relació entre l’Arxiu Municipal i la Patricia va iniciar-se arran de l’ingrés a l’Arxiu, l’any 2007, del fons documental de John Langdon-Davies. Amb la mort del seu company, el pintor també britànic John Palmer, la Patricia va canviar l’amplitud de Casa Rovira per un pis més confortable del passeig dels Guíxols. Les consultes habituals a la documentació del fons Langdon-Davies, adreçades directament a l’Arxiu o per mitjà de la mateixa Patricia, feren sovintejar el contacte amb ella, sempre per motius professionals. Formal però alhora propera, amb aquell punt d’ironia típicament britànic, la Patricia era  una persona de tracte excel·lent, que parlava en un català perfecte, empeltat lleugerament del típic deix de qui té l’anglès com a llengua materna. Llarga i prima, correctíssima en les formes i amb una educació exquisida. Una dona d’esperit jove, carregada d’energia i amb entusiasme per seguir fent coses tot i la seva edat. Bona prova d’això en són els dos llibres que va escriure i que hem esmentat abans. Tampoc li resultaven estranyes les noves tecnologies, de manera que era habitual que es comuniqués amb l’Arxiu per mitjà del correu electrònic. 

Noranta-quatre anys i una mica més plens de vida, que la Patricia ha sabut esprémer per treure’n tot el suc i que la ciutat de Sant Feliu de Guíxols ha tingut la sort de gaudir. Des de l’Arxiu volem homenatjar-la i recordar-la.

dimarts, 8 d’agost de 2017

L’Arxiu Municipal estrena instal·lacions per a la conservació de documentació

L’Arxiu Municipal està d’estrena. Darrerament han finalitzat els treballs d’adequació d’un dels dipòsits del centre amb la instal·lació de nous armaris compactes i prestatges que permetran allotjar un major nombre de documentació. 

Les actuals dependències de l’Arxiu Municipal es van inaugurar el 2003 a la carretera de Girona, amb una capacitat per a 20.600 capses, equivalents a 2.060 metres lineals de documents. L’Arxiu conserva als seus dipòsits documentació de diverses característiques i formats relacionada amb el municipi i el seu entorn, amb una cronologia que va des del segle XII fins a l’actualitat i que també inclou una xifra aproximada de 150.000 fotografies. Aquest impressionant volum de documents arriba per dues vies. Per una banda, han estat generats per les oficines municipals durant les seves tasques quotidianes i es transfereixen a l’Arxiu un cop ja no tenen una vigència o utilitat immediata; l’Arxiu els conserva perquè segueixen essent essencials per a garantir drets i deures i, a més, amb el temps adquiriran un valor cultural com a testimoni de la nostra època. La segona via d’ingrés correspon a donacions de particulars de documentació històrica generada per empreses, institucions i personalitats del municipi que per la seva aportació a la memòria col·lectiva dels guixolencs s’incorporen com a patrimoni documental de la ciutat.

En els darrers temps els dipòsits de l’Arxiu havien quedat petits i es trobaven al 95% d’ocupació, la qual cosa impossibilitava acollir noves transferències o ingressos de documents. Les obres realitzades han consistit en la substitució dels armaris fixes que hi havia encara en un dels dipòsits de l’Arxiu per armaris compactes. Els armaris compactes es mouen amb un volant i permeten una major optimització de l’espai. Les parets laterals, on no era possible l’adequació d’aquesta mena d’armaris, s’han folrat amb prestatgeries fixes fins al sostre. Tot plegat ha permès augmentar amb més de 2.000 capses el volum d’emmagatzematge, la qual cosa suposa un increment d’un 150% de la capacitat que tenia fins ara aquest dipòsit.

Amb aquesta intervenció, l’Arxiu Municipal encara les properes dècades amb la plena garantia de seguir acollint, preservant i divulgant la documentació generada per l’administració municipal i pel teixit social, cultural i econòmic guixolenc. Malgrat que ens trobem immersos en la denominada administració electrònica o oficina sense papers, es fa imprescindible seguir disposant d’espais preparats per a rebre la nombrosa documentació que hi ha a la nostra societat que encara ha estat generada amb el tradicional suport físic en paper i que algun dia haurà de ser conservada a l’Arxiu.

dijous, 6 de juliol de 2017

50 anys d'agermanaments al darrer número de la revista L'Arjau

Aquest any 2017 l’agermanament de Sant Feliu de Guíxols amb les localitats de Bourg-de-Péage, Mindelheim i Verbania compleix 50 anys. L’Arjau es vol sumar a aquesta celebració i, amb l’objectiu de promoure intercanvis entre els municipis agermanats, es proposa explicar als ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu de Guíxols en què consisteixen els agermanaments i tot el ventall de possibilitats que els ofereixen. Però, per altra banda, també s’adreça a tots els amics i amigues de les ciutats agermanades per contribuir a què coneguin Sant Feliu de Guíxols i animar-los a visitar la nostra ciutat.

Aquest L’Arjau vol ser fidel a l’esperit dels agermanaments, en els quals es viu amb tota naturalitat que els representants s’expressin en la seva llengua mare, com a manifestació de diversitat i respecte vers les diferents identitats. Per aquest motiu, en la revista s’han mantingut els idiomes en què han estat elaborats cadascun dels escrits alhora que se’n facilita una traducció al castellà, ja que aquest idioma s’utilitza als agermanaments, juntament amb l’anglès, com a llengua comuna.

Promogut per Henri Durand, el protocol reproduïa el document elaborat pel Consell de Comuns d’Europa: els signants adquirien el compromís de mantenir lligams permanents per afavorir intercanvis en tots els àmbits per desenvolupar comprensió mútua i fraternitat amb l’objectiu de construir la unitat europea, fonament de l’entesa entre pobles i de la pau al món. Al s. xx, les guerres van fer veure la necessitat de trobar mecanismes per garantir la pau. Després de la Primera Guerra Mundial es creà la Societat de Nacions, precedent de l’ONU, operativa fins el 1946. Després de la Segona Guerra Mundial van proliferar els agermanaments de municipis. Era una mobilització des de les institucions més properes als ciutadans, a diferència de la Societat de Nacions, basada en els estats. 

Per a l'elaboració d'aquest número extraordinari de L'Arjau, amb el doble de pàgines de l'habitual i imatges a color, s'ha convidat a representants de totes les ciutats agermanades actualment amb Sant Feliu de Guíxols perquè expliquin què ha representat l'agermanament per als seus municipis, quins fets remarquen i què n'esperen en el futur: Bourg-de-Péage (França), Mindelheim (Alemanya), Verbania (Itàlia), East Grinstead (Anglaterra), Schwaz (Àustria), Tramin (Itàlia) i Nueva Trinidad (El Salvador). 

L'Arjau és una revista cultural gratuïta que tracta monogràficament temes de cultura i patrimoni de Sant Feliu de Guíxols. Es coordina des de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i l’edita l’Ajuntament de la ciutat. Es pot aconseguir, sense cap cost, als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal.

Si desitgeu rebre gratuïtament la revista a casa vostra envieu-nos un correu electrònic a l'Arxiu Municipal (arxiu@guixols.cat) amb el nom i adreça. Si ho preferiu, podeu descarregar-vos aquest número de L'Arjau al següent enllaç:

divendres, 30 de juny de 2017

Exposició virtual sobre els 125 anys del tren de Sant feliu

El 30 de juny de 1892 s'inicià el servei regular de la línia de tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona. Avui, 125 anys després, l'Arxiu Municipal els presenta una exposició virtual de documents i imatges per retre el nostre petit homenatge al ferrocarril de Sant Feliu i als homes i dones que varen fer possible aquell gran tren.


divendres, 23 de juny de 2017

Presentació d’un nou documental d’Anna Vicens sobre el turisme

La guixolenca Anna Vicens presenta aquest proper divendres 1 de juliol, a les 20.00 h., a la Sala Abat Panyellas del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, el seu nou documental La segona rifa, a través del qual fa un recorregut pel desenvolupament del turisme a la nostra ciutat i l’impacte que va tenir en la transformació social, econòmica, cultural i paisatgística del municipi. L’autora mostra un especial interès en esbrinar fins a quin punt Sant Feliu va perdre part de la seva identitat arran del desenvolupament turístic iniciat a partir de la dècada de 1950 i que va tenir el seu punt culminant durant els anys seixanta i setanta del segle XX . El turisme fou, en paraules de l’escriptor guixolenc Agustí Calvet Gaziel, “la segona rifa” que va tocar a Sant Feliu de Guíxols, després de la “primera rifa” que havia viscut la ciutat dècades abans amb l’eclosió de la indústria surera. L’un i l’altre –turisme i suro- possibilitaren el progrés econòmic i social de Sant Feliu, generaren abundant riquesa –no sempre prou compartida per tots els guixolencs- i transformaren radicalment la fesomia de la ciutat i la manera d’entendre la vida dels seus habitants. Tot plegat, amb els seus encerts i errors, és el que mostra Anna Vicens, pel que fa al turisme, en aquest darrer documental.

La segona rifa és un nou exemple de l’extrema vitalitat d’Anna Vicens, que amb aquest darrer treball suma un altre èxit a la seva prolífica trajectòria com a cineasta amateur. En els darrers anys, l’Anna ha elaborat documentals de temàtica diversa sobre Sant Feliu, com ara la premsa local, l’antic hospital, la presència ganxona a l’antiga colònia espanyola de Guinea o el ninotaire guixolenc Narcís Masferrer. Per a la realització del seu nou projecte, l’Anna ha comptat amb la col·laboració, entre d'altres, de l’Arxiu Municipal, on ha acudit per a la consulta de diversa documentació conservada al centre i l’entrevista a algun dels seus responsables.

Des d’aquí felicitem l’Anna Vicens pel seu treball La segona rifa i l’encoratgem a continuar brindant a Sant Feliu i als seus ciutadans nous projectes audiovisuals.

dilluns, 19 de juny de 2017

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols penja en xarxa un miler i mig de documents digitalitzats de l’antic tren a Girona

Enguany es compleixen 125 anys de la inauguració de la línia de ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona. La posada en funcionament d’aquell tren va esdevenir una fita de progrés econòmic i social per a la vila guixolenca. Encara avui en dia, més de quaranta anys després de la seva desaparició, continua essent recordat amb afecte per tots aquells que el van utilitzar. Aquest sentiment és compartit també per les persones de la resta de pobles per on transcorria el carrilet des de Sant Feliu fins arribar a Girona: Castell d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Cassà de la Selva, Llambilles i Quart. 

Actualment encara queden presents molts elements d’aquell popular tren que han esdevingut patrimoni cultural dels ciutadans. Un d’aquests elements és la seva documentació, que es custodia a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols des de l’any 1992 i que, a diferència d’altres ferrocarrils que hi va haver a les comarques gironines, es conserva de manera gairebé íntegra. Aquest fons documental ocupa 35 metres lineals de documents compresos entre 1867 i 1988.









La preservació de pràcticament la totalitat d’aquest fons, malgrat els avatars soferts, permet una visió global de la història del tren de Sant Feliu des d’una triple vessant tècnica, econòmica i social. A més, l’abast geogràfic de molts documents transcendeix l’àmbit local de Sant Feliu de Guíxols i ens aporta informació d’interès per a reconstruir detalls de les altres poblacions per on passava la línia fins a la seva arribada a Girona. Els municipis de Castell Platja d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Cassà de la Selva, Llambilles Quart i Girona, també són presents entre els papers de la companyia del ferrocarril. 

Conscients de la importància d’aquest llegat documental, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha penjat a Internet el catàleg de la documentació del tren de Sant Feliu a Girona. La consulta es realitza des del portal Arxius en Línia (Generalitat de Catalunya) i dóna accés a la descripció dels 10.236 documents que integren el fons (a excepció de les fotografies). A més, és possible consultar i descarregar lliurement una còpia digitalitzada d’un miler i mig d’aquests documents, que en total comprenen 9.107 pàgines digitalitzades. La major part d’aquests documents digitalitzats corresponen a plànols en els quals s’hi representa la complexa realitat que conformava la línia: des de plantes i seccions d’elements de gran envergadura com poden ser les instal·lacions i els equipaments fins als objectes de detall com cargols o bieles. La informació tècnica que aporten aquests plànols, doncs, permet reconstruir mimèticament tant la superfície i la distribució de les instal·lacions (estacions i baixadors, ponts, xarxa de clavegueram, etc) com el funcionament dels diversos aparells i ginys vinculats al traçat i a la maquinària (giratoris, passos a nivell, motors, etc).

Entre els documents digitalitzats accessibles en línia també hi ha els llibres d’actes del Consell d’Administració de 1899 a 1977 i les memòries anuals de la companyia des de 1892 fins a 1963, que ens expliquen com s’organitzava la direcció de la societat, quina era la seva política empresarial i quin va ser el desenvolupament de l’entitat en el transcurs del temps. 

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols aposta per continuar oferint els nombrosos fons documentals que custodia a través del portal Arxius en línia, en el qual ja s’hi poden cercar un total de 26.295 documents, dels quals 3007 (equivalents a 28.998 pàgines digitalitzades) ja es poden descarregar lliurement.

Per accedir al catàleg i als documents digitalitzats del tren de Sant Feliu a Girona cliqueu aquí

A les imatges, una mostra dels diversos documents digitalitzats accessibles en línia, entre d'altres, el plànol de l'estació de passatgers de Sant Feliu (actual escola l'Estació) i una de les obligacions al portador emeses per la Companyia per finançar el cost de la línia.