Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

divendres, 23 d’octubre de 2020

El cinema de la vida. Adéu a en Toni Ferrer Gallego

El dia 17 d’octubre de 2020 va morir, als 94 anys d’edat, en Toni Ferrer Gallego, reconegut artista pintor, home de teatre i cineasta amateur de la nostra ciutat. En els darrers anys, des de l’Arxiu Municipal vam tenir la sort de comptar sovint amb les visites i la col·laboració d’en Toni en tasques com per exemple la identificació de caricatures i dibuixos del qui fou ninotaire i també home de teatre guixolenc Narcís Masferrer Buixó, la documentació del qual es conserva a l’Arxiu. De fet, en Toni era un gran coneixedor del món del còmic, dels dibuixos animats i dels seus creadors. La vinculació d’en Toni amb l’Arxiu, però, va venir donada sobretot per una altra de les seves grans passions: el món del cinema i, més concretament, del cinema amateur guixolenc, del qual ell en va ser una destacada figura local. En aquesta aventura creativa cinematogràfica en Toni ha format un binomi inseparable amb la seva esposa i també cineasta amateur, l’Anna Vicens Feliu. 

Toni Ferrer Gallego el 2005 (Fotografia de Pere Carreras).


L’Arxiu ha trobat en el tàndem format per en Toni Ferrer i l’Anna Vicens uns col·laboradors entusiastes en la recuperació i preservació del patrimoni fílmic guixolenc, als quals cal sumar-hi el fill, en Toni Ferrer Vicens, i la jove, la Judith Albertí. Els treballs de telecinat d’en Toni i l’Anna, que sempre han realitzat desinteressadament, han permès a l’Arxiu disposar d’una còpia digitalitzada de bona part de la seva producció artística i documental. Gràcies a en Toni i l’Anna, l’Arxiu també ha pogut digitalitzar algunes de les pel·lícules que custodia del desaparegut Alexandre Matas, pintor i cineasta amateur guixolenc i que fou amic de la parella. A tot això cal afegir-hi la cessió de fotografies o de cartells i impresos d’obres de teatre. En Toni també va col·laborar, el desembre de 2013, en el monogràfic que, des de la revista cultural L’Arjau, l’Arxiu Municipal va dedicar als 50 anys de la creació de l’Associació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu de Guíxols

Toni Ferrer (dreta) amb Alexandre Matas durant la projecció
de la pel·lícula “L’home i l’ofici” per a l’equip de rodatge
 i col·laboradors, l’any 1982 (Autoria desconeguda.
Procedència: Antoni Ferrer i Anna Vicens).

D’entre les diverses obres d’en Toni Ferrer disponibles a l’Arxiu podem citar Escapada amb tren (1965), en què uns nens aconsegueixen el somni de pujar en un tren real; L’home que va morir (1968), basada en un conte argentí; o Il castel·lo maladetto, també de 1968, un divertit conte de dibuixos animats d’aires medievals narrat per en Toni en llatí macarrònic i en el qual es reflecteix la seva passió pel món del còmic i el dibuix. També mereixen una atenció especial Ciutat entre pedra i aigua (1971), documental en homenatge al compositor guixolenc Juli Garreta, segons una idea de Josep Vicente; o la interpretació lliure en format de videoclip, l’any 1973, de la cançó All-i-oli del grup La Trinca. En altres produccions veiem en Toni fent d’actor, com per exemple a L’Anell, rodada el 1968 per l’Anna Vicens. 

Precisament, en aquests darrers anys l’Anna Vicens s’ha mostrat molt activa cinematogràficament i ha estat autora de diverses pel·lícules documentals sobre la història i la cultura de Sant Feliu de Guíxols. Això l’ha portat a acudir regularment a l’Arxiu Municipal a la recerca de materials o per a entrevistar-ne el personal. En Toni sempre l’acompanyava en aquestes visites, disposat a donar-li un cop de mà en el que calgués. En aquests moments, mentre l’Anna estava més ocupada, era quan més gaudíem de l’agradable conversa d’en Toni, del seu ànim alegre i del seu bon humor. Xerraire com pocs, en Toni explicava anècdotes i vivències divertides que sempre t’arrencaven un somriure. D’una manera o altra, a les seves històries hi acabaven apareixent els noms dels actors, de les actrius i dels cantants que tant l’havien fascinat de jove al teatre o al cinema i que ell era capaç de recordar fins al menor detall amb una prodigiosa memòria enciclopèdica. 

En Toni ha arribat al final de la pel·lícula de la vida, després d’un llarg i fructífer recorregut. Però el seu record perviurà en tots els qui hem tingut la sort de conèixer-lo i, més enllà encara, a través dels films que va crear o protagonitzar. 

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols 

dimarts, 19 de maig de 2020

Vine a coneixer Sant Feliu de Guíxols!


Ara més que mai, sense moure’t de casa, dedica part del teu temps a conèixer Sant Feliu de Guíxols.

Visita el nou portal, un aparador on trobaràs diversos recursos per descobrir la història i el patrimoni de la nostra ciutat: personatges, tradicions, arquitectura, art, història...

dimecres, 15 de gener de 2020

El darrer número de la revista cultural L’Arjau posa en valor la importància dels arxius per a garantir els drets dels ciutadans, la transparència administrativa i la preservació de la memòria històrica col·lectiva

Els dies 9 a 12 de maig Sant Feliu de Guíxols va acollir el XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya, un dels més grans que se celebren a Catalunya, en el qual es van aplegar prop de 320 professionals. Aquest esdeveniment ha suposat un reconeixement del col·lectiu d’arxivers a la tasca realitzada durant dècades per l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Sota el lema L’arxiu social, ponents i congressistes van exposar, proposar i debatre com els arxius donen servei a la comunitat en el vessant més humà. 

Els arxius, com la història, van néixer amb l’escriptura –fa 6.000 anys. Als centres d'arxiu es guarden els documents que ha anat generant la societat en el transcurs dels segles. Aquests documents configuren la memòria col·lectiva i individual, des de l’àmbit oficial o el privat. Els arxius són centres especialitzats en el tractament i gestió de documentació amb l’objectiu de fer accessible la informació a tots els ciutadans, ja sigui per a finalitats administratives o per interessos culturals. 

En aquest L’Arjau volem reflexionar sobre la funció necessària, però sovint força desconeguda, que tenen els arxius en la nostra societat. També ens plantegem de quina manera la revolució digital que viu actualment la societat ha transformat no només la forma d’entendre el món laboral, les relacions humanes o el sector de l’oci, sinó també la professió d’arxiver. En aquest sentit, l’arxiver ha passat de custodiar pergamins, papers o negatius fotogràfics a preocupar-se també per la gestió de dades, documents electrònics i suports digitals. L’Arjau també dedica les pàgines del seu darrer número a explicar la historia i l’actualitat de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, del qual se’n té noticia des de 1605, i a destacar alguns dels valuosos tresors documentals que conserva. 

L'Arjau és una revista gratuïta que edita l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per mitjà de l’Arxiu Municipal i es pot aconseguir sense cap cost als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. També podeu rebre'l a casa gratuïtament enviant-nos un correu amb el vostre nom i cognoms i domicili a arxiu@guixols.cat

Si ho preferiu, podeu llegir-la en format electrònic al següent enllaç:

dilluns, 12 d’agost de 2019

Guixolencs víctimes de l’horror nazi

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el 9 d’agost de 2019 una relació de 4.427 espanyols que van morir durant la II Guerra Mundial al camp de concentració nazi de Mauthausen i al seu camp satèl·lit de Gusen. En aquests dos recintes d’Àustria -territori que en aquell moment Hitler havia annexionat al III Reich alemany- hi van ingressar el gruix dels republicans que s’havien exiliat a França després de la Guerra Civil espanyola i que en esclatar el conflicte bèl·lic mundial van ser capturats per l’exèrcit alemany quan aquest ocupà territori francès. Un cop sota domini germànic, la dictadura de Franco es va desentendre de la seva sort en no reconèixer-los com a ciutadans espanyols, de manera que van perdre la consideració de presoners de guerra i van ser deportats als camps de concentració. A Mauthausen, els presoners republicans van ser marcats amb el triangle blau dels apàtidres damunt del qual s’hi afegia irònicament una “S” que els identificava com Spanniers (espanyols). 

Retrat d'algunes de les víctimes guixolenques dels camps nazis

La publicació al BOE es contempla com una fórmula de reconeixement i reparació social de les víctimes i pretén que els seus familiars puguin inscriure’n formalment la defunció al Registre Civil Central. En paral·lel, el Consell de Ministres ha aprovat designar oficialment el 5 de maig com a data anual d’homenatge a les víctimes espanyoles del nazisme, coincidint amb el dia en què les tropes aliades van alliberar Mauthausen i Gusen. 

La llista apareguda al BOE conté el nom de nombrosos catalans, entre els quals hi figuren diverses persones nascudes o residents a Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro. L’existència de víctimes de la barbàrie nazi provinents de casa nostra va ser relatada l’any 1977 per la periodista i escriptora Montserrat Roig al seu llibre Els catalans als camps nazis, una obra que s’ha convertit en un referent sobre el món concentracionari nazi per la valentia i el compromís amb què va exposar un tema que fins aleshores havia estat públicament silenciat. El mes de juliol de 2006 els historiadors Benito Bermejo i Sandra Checa van revisar exhaustivament la relació de víctimes i en van oferir una nova llista ampliada al conjunt de l’Estat espanyol, a Libro Memoria. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945)

Postal enviada des d'un camp de presoners alemany per Lluís Morgat 
el 18 de febrer de 1941 (Proc. Dolors Vall-llosera)

El gener de 2006, uns mesos abans de l’aparició del llibre de Bermejo i Checa, el llistat de víctimes guixolenques va ser objecte d’un estudi que es va publicar a El Trenta-Nou, un butlletí divulgatiu que editava el Grup de Recerca de l’època Franquista (GREF) format per joves historiadors locals a l’entorn de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Les dades aparegudes recentment al BOE permeten observar-hi la permanència de diversos errors que ja van ser advertits i corregits a l’esmentat treball d'El Trenta-Nou. No es tracta, ni de bon tros, de criticar la recent publicació d’aquests 4.427 noms; ben al contrari, aquesta iniciativa dels poders públics de l'Estat és de gran importància tant pel seu valor documental i historiogràfic com per la necessària funció social que ha de complir. A més, és fàcil incórrer en errors i imprecisions quan el volum de dades recollit és tan voluminós i heterogeni que resulta impossible contrastar-les una per una, especialment en relació als noms i la procedència de les víctimes. En realitat, aquesta és una tasca que s’ha d’abordar a partir de recerques d’àmbit local, amb la intervenció d'investigadors que en coneguin les fons documentals i el territori, tal com es va fer en la recerca de Sant Feliu. Amb aquest ànim positiu i amb la voluntat de contribuir modestament a la recuperació de la memòria històrica individual i col·lectiva -en allò que té a veure amb Sant Feliu de Guíxols- d’una de les etapes més fosques i vergonyoses de la nostra història recent, relacionem a continuació les dades que tenim sobre el nombre i la identificació de les víctimes guixolenques dels camps nazis, a partir de l’article aparegut a El Trenta-Nou (podeu llegir l’article original aquí) 

Vista del camp de Mauthausen, extreta del llibre de Montserrat Roig


Guixolencs morts als camps nazis de Mauthausen i Gusen

Josep Coll Cervosa. Nascut a Sant Feliu el 14.1.1908. Deportat a Mauthausen el 6.8.1940. Traslladat a Gusen el 29.3.1941. Mort a Gusen, 2.11.1941. 

Joan Cubel Cosp. Nascut a Sant Feliu el 17.3.1920. La seva família marxà de Sant Feliu entre 1921 i 1924, probablement a Molló (Ripollès). Deportat a Mauthausen el 25.1.1941. Traslladat a Gusen el 8.4.1941. Mort a Gusen el 15.1.1942. 

Lluís Morgat Clos. Nascut a Sant Feliu el 25.8.1906. Deportat a Mauthausen el 26.4.1941. Traslladat a Gusen el 20.10.1941. Mort a Gusen el 28.11.1941. 

Francesc Parramon Ponjuan. Nascut a Sant Feliu l’1.11.1912. Deportat a Mauthausen el 27.1.1941. Traslladat a Gusen el 30.6.1941. Mort a Gusen el 30.11.1941. 

Emili Puigmolé Magrià. Nascut a Llagostera el 4.11.1909. Resident a Sant Feliu des de 1915-1916. Deportat a Mauthausen el 27.1.1941. Mort a Mauthausen el 10.3.1941. 

Josep Ribas Juncà. Nascut a Sant Feliu el 8.6.1916. Deportat a Mauthausen el 25.1.1941. Traslladat a Gusen el 21.4.1941. Mort a Gusen el 31.1.1942. 

Ricard Ruscalleda Lloveras. Nascut a Sant Feliu el 3.2.1902. Deportat a Mauthausen el 27.1.1941. Traslladat a Gusen el 8.4.1941. Mort a Gusen el 12.8.1941. 

Francesc Sabater Roquer. Nascut a Sant Feliu el 24.3.1904. Deportat a Mauthausen el 13.12.1940. Traslladat a Gusen el 27.10.1941. Mort a Gusen el 20 o 27.1.1942. 



A la llista del BOE s’hi fa constar erròniament com a víctima de Sant Feliu de Guíxols a Vicenç Pujol Orenga, quan aquesta persona era natural de Sant Feliu de Llobregat. 

A totes les llistes publicades fins a la data, també a l’edicte del BOE, es fa constar com a víctima de Sant Feliu una persona anomenada Joan Inconi Oliveras. En realitat, creiem que el mot inconi correspon a una mala interpretació de la paraula francesa inconnu, que indica que el primer cognom d’aquest intern era desconegut. Segons es dedueix de la informació que consta a les llistes de deportats dipositades al Museu d’Història de Catalunya, el seu nom complet era Joan Salvador Oliveras. No s’ha trobat cap persona anomenada així als padrons municipals d’habitants de Sant Feliu de Guíxols de 1924 a 1936 ni als llibres de baptismes de la parròquia guixolenca de 1899 a 1930, de manera que cal suposar que es tracta d’algú sense cap vinculació amb Sant Feliu de Guíxols. 

També ens hem de referir, tot i no produir-se ni a Mauthausen ni a Gusen, a la mort d’Alexandre Amir Borrell a Dora-Mittelbau, a Alemanya, el 9 de juny de 1944. Aquest jove nasqué a Sant Feliu de Guíxols l’1 d’agost de 1920, tot i que en marxà amb la família de ben petit, entre 1922 i 1924. Amir havia estat arrestat pels nazis a França el 1943, probablement com a membre de la resistència. La tardor d’aquell any fou deportat des de la localitat de Compiègne al camp de Buchenwald, i posteriorment traslladat a un Kommando d’aquest camp, a Dora, consistent en una fàbrica subterrània sense aigua, llum ni instal·lacions sanitàries on s’hi construïen els models de míssils V1 i V2. 

Finalment, creiem oportú, per proximitat geogràfica i pel vincle entre Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro, d’incloure en aquesta llista Eusebi Vicens Sagué, nascut a Castell d’Aro l’11 d’abril de 1910 i resident a Santa Cristina d’Aro. Sagué va ser deportat a Mauthausen el 13 de desembre de 1940, traslladat a Gusen el 17 de febrer de 1941 i mort al castell de Hartheim el 22 de setembre de 1941, on els nouvinguts eren gasejats normalment després d’haver realitzat experiments pseudocientífics amb els seus cossos. L’any 2016 la figura d’Eusebi Vicens va ser objecte d’un reconeixement institucional per part de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. 

(A la imatge de l'esquerra, monòlit inaugurat als jardins del passeig de Sant Feliu l'any 1994 en record de les víctimes guixolenques i baixempordaneses dels camps nazis).


Guixolencs supervivents dels camps nazis 

Esteve Esteve Mer. Nascut a Sant Feliu el 25.1.1914. La seva família marxà de Sant Feliu abans de 1924 i s’establí probablement a Montcada i Reixac. Deportat a Mauthausen el 27.1.1941. Alliberat, probablement de Mauthausen, el 5.5.1945. 

Josep Jordà Perich. Nascut a Sant Feliu el 16.4.1913. Deportat a Mauthausen el 27.1.1941. Alliberat de Mauthausen el 5.5.1945. 

Antoni Moret Bartí. Nascut a Sant Feliu el 2.6.1919. Deportat a Mauthausen el 13.12.1940. Alliberat de Mauthausen el 5.5.1945. 

Basili Polo Pulgar. Nascut a Villovela (Burgos) el 17.1.1910. Resident a Sant Feliu. Deportat a Mauthausen el 27.1.1941. Alliberat, probablement de Mauthausen, el 5.5.1945. S’establí a França. 


Per les mateixes raons apuntades a l’apartat anterior sobre Eusebi Vicens Sagué, també incloem entre la relació de supervivents a Jaume Ribas Pons, nascut a Castell d’Aro el 24.7.1915, deportat a Mauthausen el 13.12.1940 i alliberat de Mauthausen el 5.5.1945; s’establí a França.

dijous, 16 de maig de 2019

La revista cultural L’Arjau dedica un monogràfic als 40 anys d’ajuntaments democràtics a Sant Feliu de Guíxols


El 3 d’abril de 1979 es van celebrar a l’Estat espanyol les primeres eleccions municipals democràtiques després de la mort del dictador Franco. Aquests quaranta anys d’ajuntaments democràtics han suposat una profunda transformació de Sant Feliu de Guíxols i de la manera de viure dels seus ciutadans. La revista cultural L’Arjau dedica el seu darrer número a fer memòria de la transformació i la millora col·lectives que ha experimentat Sant Feliu de Guíxols en aquests darrers quaranta anys i de quina manera això ha estat possible mitjançant la participació, el teixit associatiu i l’acció política del guixolencs.

Al llarg de les pàgines de la revista es reflexiona sobre el procés de transició democràtica als municipis, es fa una crònica de les diferents candidatures i governs municipals que s’han succeït legislatura rere legislatura i s’explica el desenvolupament de la població i la dotació d’infraestructures i equipaments per a donar resposta a les necessitats dels ciutadans. També es descriu la transformació del municipi guixolenc en aquestes quatre dècades des d’un punt de vista econòmic i turístic.

L’Arjau s’integra, amb aquest número monogràfic, dins les diverses activitats que l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha programat per commemorar el quarantè aniversari de la constitució dels primers ajuntaments democràtics a casa nostra després del franquisme (vegeu-ne el programa clicant aquí).


L'Arjau és una revista gratuïta que edita l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per mitjà de l’Arxiu Municipal i es pot aconseguir sense cap cost als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. També podeu rebre'l a casa gratuïtament enviant-nos un correu amb el vostre nom i cognoms i domicili a arxiu@guixols.cat

Si ho preferiu, podeu llegir-la en format electrònic al següent enllaç: