Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

divendres, 23 de juny de 2017

Presentació d’un nou documental d’Anna Vicens sobre el turisme

La guixolenca Anna Vicens presenta aquest proper divendres 1 de juliol, a les 20.00 h., a la Sala Abat Panyellas del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, el seu nou documental La segona rifa, a través del qual fa un recorregut pel desenvolupament del turisme a la nostra ciutat i l’impacte que va tenir en la transformació social, econòmica, cultural i paisatgística del municipi. L’autora mostra un especial interès en esbrinar fins a quin punt Sant Feliu va perdre part de la seva identitat arran del desenvolupament turístic iniciat a partir de la dècada de 1950 i que va tenir el seu punt culminant durant els anys seixanta i setanta del segle XX . El turisme fou, en paraules de l’escriptor guixolenc Agustí Calvet Gaziel, “la segona rifa” que va tocar a Sant Feliu de Guíxols, després de la “primera rifa” que havia viscut la ciutat dècades abans amb l’eclosió de la indústria surera. L’un i l’altre –turisme i suro- possibilitaren el progrés econòmic i social de Sant Feliu, generaren abundant riquesa –no sempre prou compartida per tots els guixolencs- i transformaren radicalment la fesomia de la ciutat i la manera d’entendre la vida dels seus habitants. Tot plegat, amb els seus encerts i errors, és el que mostra Anna Vicens, pel que fa al turisme, en aquest darrer documental.

La segona rifa és un nou exemple de l’extrema vitalitat d’Anna Vicens, que amb aquest darrer treball suma un altre èxit a la seva prolífica trajectòria com a cineasta amateur. En els darrers anys, l’Anna ha elaborat documentals de temàtica diversa sobre Sant Feliu, com ara la premsa local, l’antic hospital, la presència ganxona a l’antiga colònia espanyola de Guinea o el ninotaire guixolenc Narcís Masferrer. Per a la realització del seu nou projecte, l’Anna ha comptat amb la col·laboració, entre d'altres, de l’Arxiu Municipal, on ha acudit per a la consulta de diversa documentació conservada al centre i l’entrevista a algun dels seus responsables.

Des d’aquí felicitem l’Anna Vicens pel seu treball La segona rifa i l’encoratgem a continuar brindant a Sant Feliu i als seus ciutadans nous projectes audiovisuals.

dilluns, 19 de juny de 2017

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols penja en xarxa un miler i mig de documents digitalitzats de l’antic tren a Girona

Enguany es compleixen 125 anys de la inauguració de la línia de ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona. La posada en funcionament d’aquell tren va esdevenir una fita de progrés econòmic i social per a la vila guixolenca. Encara avui en dia, més de quaranta anys després de la seva desaparició, continua essent recordat amb afecte per tots aquells que el van utilitzar. Aquest sentiment és compartit també per les persones de la resta de pobles per on transcorria el carrilet des de Sant Feliu fins arribar a Girona: Castell d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Cassà de la Selva, Llambilles i Quart. 

Actualment encara queden presents molts elements d’aquell popular tren que han esdevingut patrimoni cultural dels ciutadans. Un d’aquests elements és la seva documentació, que es custodia a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols des de l’any 1992 i que, a diferència d’altres ferrocarrils que hi va haver a les comarques gironines, es conserva de manera gairebé íntegra. Aquest fons documental ocupa 35 metres lineals de documents compresos entre 1867 i 1988.









La preservació de pràcticament la totalitat d’aquest fons, malgrat els avatars soferts, permet una visió global de la història del tren de Sant Feliu des d’una triple vessant tècnica, econòmica i social. A més, l’abast geogràfic de molts documents transcendeix l’àmbit local de Sant Feliu de Guíxols i ens aporta informació d’interès per a reconstruir detalls de les altres poblacions per on passava la línia fins a la seva arribada a Girona. Els municipis de Castell Platja d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Cassà de la Selva, Llambilles Quart i Girona, també són presents entre els papers de la companyia del ferrocarril. 

Conscients de la importància d’aquest llegat documental, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha penjat a Internet el catàleg de la documentació del tren de Sant Feliu a Girona. La consulta es realitza des del portal Arxius en Línia (Generalitat de Catalunya) i dóna accés a la descripció dels 10.236 documents que integren el fons (a excepció de les fotografies). A més, és possible consultar i descarregar lliurement una còpia digitalitzada d’un miler i mig d’aquests documents, que en total comprenen 9.107 pàgines digitalitzades. La major part d’aquests documents digitalitzats corresponen a plànols en els quals s’hi representa la complexa realitat que conformava la línia: des de plantes i seccions d’elements de gran envergadura com poden ser les instal·lacions i els equipaments fins als objectes de detall com cargols o bieles. La informació tècnica que aporten aquests plànols, doncs, permet reconstruir mimèticament tant la superfície i la distribució de les instal·lacions (estacions i baixadors, ponts, xarxa de clavegueram, etc) com el funcionament dels diversos aparells i ginys vinculats al traçat i a la maquinària (giratoris, passos a nivell, motors, etc).

Entre els documents digitalitzats accessibles en línia també hi ha els llibres d’actes del Consell d’Administració de 1899 a 1977 i les memòries anuals de la companyia des de 1892 fins a 1963, que ens expliquen com s’organitzava la direcció de la societat, quina era la seva política empresarial i quin va ser el desenvolupament de l’entitat en el transcurs del temps. 

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols aposta per continuar oferint els nombrosos fons documentals que custodia a través del portal Arxius en línia, en el qual ja s’hi poden cercar un total de 26.295 documents, dels quals 3007 (equivalents a 28.998 pàgines digitalitzades) ja es poden descarregar lliurement.

Per accedir al catàleg i als documents digitalitzats del tren de Sant Feliu a Girona cliqueu aquí

A les imatges, una mostra dels diversos documents digitalitzats accessibles en línia, entre d'altres, el plànol de l'estació de passatgers de Sant Feliu (actual escola l'Estació) i una de les obligacions al portador emeses per la Companyia per finançar el cost de la línia.

dimarts, 23 de maig de 2017

Preestrena del documental El segrest de Núria



Preestrena del documental El segrest de Núria i presentació del llibre Mossèn, ens han pres la marededéu! escrit conjuntament per  Manuel Castellet i Rosa Anna Felip. L’acte tindrà lloc el dia 6 de juny a les 7 de la tarda a l’Institut d’Estudis Catalans al carrer del Carme, 47 de Barcelona.

dimecres, 15 de març de 2017

Ja es pot consultar en línia la col·lecció sencera de la Revista de S’Agaró (1935 / 1974)

La Revista de S’Agaró fou fundada el 1935 per Josep Ensesa Gubert, impulsor i promotor de la urbanització residencial de S’Agaró i es publicà fins a l’estiu de 1936, tot just abans d’iniciar-se la Guerra Civil. Reaparegué el 1949 i es mantingué fins el 1974, a raó d’un número per any. En aquesta segona etapa també s’edità traduïda al francès i l’anglès. 

L’objectiu de la publicació era testimoniar les activitats culturals i promocionals que es duien a terme a S’Agaró i a la platja veïna de Sant Pol i, alhora, actuar com a mitjà de promoció i atracció de nous visitants. La seva consulta esdevé essencial per a copsar el naixement i la consolidació de S’Agaró com un espai turístic de referència, primer durant l’incipient turisme dels anys trenta del segle XX i, posteriorment, a partir de la dècada dels anys cinquanta i seixanta, en què esdevingué un dels indrets de la Costa Brava amb més glamur i projecció internacional. S’Agaró, amb espais com l’Hotel La Gavina, i la platja de Sant Pol, acolliren nombroses activitats culturals i socials i reberen la visita de personalitats de reconeixement mundial. 

Els 29 números de la Revista de S’Agaró ja es poden consultar lliurement en línia al portal de premsa històrica de la Generalitat de Catalunya Xac Premsa http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top. Aquest fet ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols –que conserva una col·lecció sencera de la revista- i l’Arxiu Municipal de Castell-Platja d’Aro –que s’ha fet càrrec de la seva digitalització. També ho ha fet possible la bona predisposició que han mostrat en tot moment els hereus del Sr. Ensesa per tal que aquesta singular i excepcional revista pugui estar a la xarxa a l’abast de tothom.

Amb la Revista de S’Agaró, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols disposa a Xac Premsa de gairebé 85.000 pàgines digitalitzades d’una trentena de diaris i revistes publicats a Sant Feliu des de les darreres dècades del segle XIX fins als nostres dies. Juntament amb la Revista de S’Agaró també s’ha publicat en línia el Full Parroquial de Sant Feliu de Guíxols de 1920 a 1952 mitjançant la col·laboració de la parròquia guixolenca, que en conserva els originals. Des de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols es continua treballant per incrementar les publicacions guixolenques disponibles a Xac Premsa. En aquest sentit, properament s’hi podran trobar els exemplars del Setmanari Àncora de 2015 a 2016, amb els quals es completarà la col·lecció de números d’aquesta revista que ja s’hi poden consultar actualment i que comprèn de l’any 1949 al 2014.

dijous, 16 de febrer de 2017

El món del suro centra el darrer número de la revista cultural L’Arjau

La indústria del suro, sorgida a mitjan segle XVIII, va esdevenir una de les principals activitats econòmiques de Sant Feliu de Guíxols fins a meitats del segle XX. La decadència del sector surer s’accelerà amb el turisme i l’aparició del plàstic i l’alumini com a substitutius d’aquesta matèria primera. Però el temps ha donat la raó al suro, que actualment es considera insubstituïble i amb uns valors molt importants per al medi ambient. En diverses poblacions del Baix Empordà i del Gironès, aquest sector econòmic hi fou també molt important i en algunes d’elles encara hi té un gran pes.

A Sant Feliu, en canvi, les traces d’aquest món es van esborrant indefectiblement. Aquest és el motiu que ha impulsat l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols a dedicar el darrer número de la revista cultural L’Arjau a explicar la història del suro, les seves peculiaritats i l’empremta que va deixar a la nostra ciutat. Hi ha també una voluntat de mirar endavant i d’explicar les avantatges ecològiques que té aquest producte natural, i de mostrar de quina manera s'hi segueix treballant avui dia, amb controls de qualitat exhaustius i una producció altament tecnificada. A la revista també hi ha espai per parlar de com era la vida dels tapers guixolencs, del patrimoni documental de les fàbriques de la ciutat, del valor cultural i la divulgació del patrimoni surer, dels records d’infantesa d’una filla i néta de tapers narrats en primera persona, o de l’experiència personal d'un guixolenc que s'ha dedicat professionalment  al suro, primer de taper i posteriorment com a negociant.

L'Arjau és una revista cultural gratuïta que tracta monogràficament temes de cultura i patrimoni de Sant Feliu de Guíxols. Es coordina des de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i l’edita l’Ajuntament de la ciutat. Es pot aconseguir, sense cap cost, als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal.


Si ho preferiu, podeu descarregar-vos aquest número de L'Arjau CLICANT AQUÍ 

dijous, 1 de desembre de 2016

Per una reparació social de les víctimes del franquisme: difonem els sumaríssims, difonem els arxius





Associació d’Arxivers-Gestors de Catalunya i l’Associació d’Arxivers Sense Fronteres

El passat 19 d’octubre, a proposta de la Comissió de la Dignitat el Parlament va aprovar la proposició de llei per declarar nuls els consells de guerra sumaríssims celebrats pel franquisme entre 1938 i 1975. Tal com recull el text de la proposició, s’articularà un reglament perquè les famílies puguin sol·licitar i rebre la certificació de nul·litat del procediment i la sentència corresponent. Es tracta d’un imperatiu democràtic llargament esperat i, des de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Catalunya i l’Associació d’Arxivers Sense Fronteres donem tot el suport a aquesta iniciativa legislativa. Creiem que és necessari dotar de la major força cívica possible l’acte jurídic de nul·litat, tal com s’ha fet en d’altres països a l’hora de retre comptes sobre els seus períodes dictatorials. Per posar fi realment a la impunitat, cal socialitzar el coneixement dels crims comesos, començant per garantir l’accés universal a la documentació generada pels mateixos victimaris: els arxius de la repressió han de transformar-se en arxius de la reparació. El Parlament és conscient del valor cívic dels arxius, com demostrà amb la seva adhesió a la Declaració Universal dels Arxiu el juliol de 2013. Una declaració on s’estableix que “l’accés lliure als arxius enriqueix el nostre coneixement de la societat, promou la democràcia i protegeix els drets de la ciutadania”. La proposició de llei és una excel·lent oportunitat per refermar aquests principis. És per això que, en el marc dels treballs parlamentaris que han de portar a l’aprovació del text definitiu de la llei, demanem la inclusió d’un article que reguli la creació d’un portal web de víctimes de la repressió franquista a Catalunya que permeti la difusió i la socialització de l’exercici de reparació que pretén aquesta llei. Comptem amb els treballs d’arxivament i descripció fets entre 2003-2013 per l’Arxiu Nacional de Catalunya, arran del conveni de col·laboració amb el Tribunal Militar Territorial Tercer i el Memorial Democràtic. D’aquests treballs en resultà el catàleg de persones represaliades (unes 78.000, 70.470 homes i 7.718 dones) i la Guia dels procediments judicials militars instruïts entre 1939 i 1980, publicada l’any 2015 per l’ANC. Ara cal sumar-hi la voluntat política, facilitant els mitjans, i la implicació de víctimes i familiars, donant el seu consentiment, per garantir que el conjunt d’aquest patrimoni documental arribi directament a la ciutadania. Fem que la reparació de les víctimes no només sigui jurídica, sinó sobretot social. Fem així que cap tribunal, ni passat ni present, pugui arrabassar-los novament la seva dignitat.


Barcelona, 29 de novembre de 2016.

dilluns, 21 de novembre de 2016

En record de l’Enric Àguila

Aquest divendres 18 de novembre de 2016 ens ha deixat l’Enric Àguila Solsona. Durant els darrers anys, l’Enric ha estat un entusiasta col·laborador de l’Arxiu Municipal, al qual ha aportat un conjunt d’enregistraments sonors de grups i intèrprets musicals guixolencs, així com un valuós i ingent nombre de fotografies sobre la música a Sant Feliu de Guíxols des dels anys seixanta fins a l’actualitat (locals, esdeveniments, bandes...).


La col·laboració de l’Enric amb l’Arxiu s’havia intensificat en el darrer any amb motiu de la preparació des de l’Arxiu Municipal del llibre de fotografies L’Abans. L’Enric ha estat un dels principals participants en el recull d’imatges d’aquest llibre mitjançant la cessió per a la seva digitalització de la col·lecció d’àlbums de fotos i records personals en els quals es recollien els més de cinquanta anys de l’existència de l’Albatros Klub, nom amb què s’autodenominaven una colla d’amics entusiastes de la música.



Ens hem sentit molt afortunats d’haver pogut conèixer l’Enric, d’haver gaudit de la seva companyia i d’haver compartit les vivències i els coneixements que amb tant d’entusiasme ens transmetia sempre que acudia a l’Arxiu. Per a nosaltres, l’Enric ha estat una persona vital, oberta i de tracte cordial, que ràpidament s’oferia per donar-nos un cop de mà sempre que li demanàvem. Les seves històries i records ens traslladaven a una època, la dels anys seixanta del segle XX, en què alguns joves guixolencs carregats d’energia i d’idees trobaren en la música rock una fórmula de divertir-se i enriquir-se culturalment, tot fugint de l’estancament d’un temps i un país de grisors. Els amics i la música, vet aquí dues constants en la manera de ser i de viure de l’Enric, que confluïren fa més de cinquanta anys en la creació de l’abans esmentat Albatros Klub, del qual ell mateix n’era encara avui en dia el principal animador. La passió de l’Enric per la música també l’havia portat a ser locutor de ràdio i cofundador de Ràdio Sant Feliu, membre de bandes musicals com els Sherpas i The Hound Dogs, i president de l’Associació d’Amics de la Música dels Anys Seixanta, entitat des de la qual va impulsar diverses iniciatives per a la difusió de la música.

La memòria de l’Enric perviurà en tota la gent que el va conèixer, i també en el llegat que ha deixat a l’Arxiu Municipal. No podem deixar d’imaginar-nos que, allà on sigui ara, de ben segur que ja està conversant animadament de música amb els seus nous companys.

A les dues fotografies, Enric Àguila durant un programa de ràdio i tocant la guitarra, els anys 1981 i 1982 respectivament (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Fons Enric Àguila Solsona. Autor desconegut)