L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

dimarts, 7 de juny de 2016

Els 150 anys de l’Escola Cor de Maria al darrer número de L’Arjau



El centre educatiu Cor de Maria ha esdevingut tota una institució a Sant Feliu de Guíxols. Les Beates Blanques, presidides per la guixolenca Maria Joaquima Geli Aligós, van fundar l’escola de nenes el 1845, vint anys abans que es transformés en el Cor de Maria. Un segle i mig més tard, aquesta commemoració permet revisar la història de l’escola i veure l’esforç que s’ha dut a terme al llarg del temps per renovar el projecte i donar-li continuïtat. 


La revista cultural L’Arjau, editada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a través de l’Arxiu Municipal, se suma a aquest aniversari i dedica el seu darrer número, corresponent al mes de juny, a l’escola Cor de Maria. Al llarg de les pàgines de la revista s’aborden diferents temàtiques, des del passat de la institució fins als reptes de futur que planteja el centre en l’actualitat, en el marc d’una societat multicultural i en evolució permanent. 


L'Arjau es pot aconseguir gratuïtament als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal.

Si ho preferiu, podeu descarregar-vos aquest número de L'Arjau CLICANT AQUÍ  

dilluns, 2 de maig de 2016

L’Hotel Panorama Park, una recerca històrica víctima de plagi

Daniel Pedrero Rosón és un jove guixolenc que en els darrers anys ha estat investigant la història dels diversos hotels dels germans Anlló. El desenllaç d’aquests establiments hotelers després de la mort sense descendència dels seus propietaris és de sobres coneguda per tothom i a hores d’ara ha tornat al primer pla de l’actualitat mitjançant les obres d’enderroc de les velles instal·lacions turístiques de la rambla del Portalet.

En l’últim número de la Revista del Baix Empordà, de març de 2016, hi podem llegir l’article “La torre de Can Rius de Sant Feliu de Guíxols”, en què Daniel Pedrero recupera els avatars d’un dels establiments dels Anlló: l’Hotel Panorama, del qual traça el recorregut des dels seus orígens com a xalet d’estiueig de l’hisendat Pere Rius fins a l’actual situació d’abandonament, tot repassant la dramàtica biografia dels seus propietaris.

L’article de Pedrero subsana una irregularitat esdevinguda fa pocs mesos i que amb aquestes línies creiem oportú posar de manifest. I és que la història narrada pel guixolenc li va ser plagiada per part d’un estudiant de periodisme madrileny, en el que esdevé una manca absoluta d’ètica personal i praxis professional.

Fa un temps Pedrero va establir contacte, a través de les xarxes socials, amb Álvaro Anula, un jove madrileny estudiant de periodisme interessat en el món de les ciències ocultes. Aprofitant la bona predisposició i l’entusiasme de Pedrero, Anula va aconseguir que aquest li fes arribar una còpia de la seva recerca sobre l’Hotel Panorama, prometent-li que havia intercedit per a la seva publicació en una revista especialitzada. Efectivament, l’article aparegué al número de gener de 2016 de la revista Enigmas, d’àmbit estatal, amb el títol El hotel maldito. Ara bé, el text anava signat únicament per Álvaro Anula, i Daniel Pedrero figurava tan sols com a autor de les fotografies. A més, contenia un apartat final afegit pel mateix Anula, totalment inventat, per donar major misteri a la història.

Daniel Pedrero és un usuari assidu de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, on acudeix per documentar-se en les seves recerques. Per aquesta raó, l’Arxiu coneixia al detall el resultat d’aquestes investigacions i va tenir ocasió de comprovar que el text publicat era un calc del que tenia preparat Pedrero. El mateix Pedrero va aportar diverses proves, incloent-hi missatges amb el Sr. Anula, que corroboraven aquesta apropació indeguda.

L’Arxiu Municipal va contactar amb la direcció de l’esmentada revista Enigmas, posant-los en coneixement d’aquesta situació, que ells ignoraven. En aquest sentit, en el número següent de la publicació ja figura la correcció i es fa constar Daniel Pedrero com l’autèntic redactor de l’article . Això, i la recent publicació d’aquest mateix article a la Revista del Baix Empordà fan justícia a una història que sortosament s’ha resolt satisfactòriament  però que convé denunciar públicament perquè no es torni a repetir.

A la imatge, una vista general del xalet Malionis de Pere Rius cap el 1925-1930, posteriorment l'Hotel Panorama dels germans Anlló (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, fons Pere Rius, autor desonegut).

dimarts, 19 d’abril de 2016

Temps d’Herois, una novel·la històrica del guixolenc Gerard Bussot

Gerard Bussot presenta aquest proper dijous 21 d’abril a Sant Feliu de Guíxols el seu darrer llibre, titulat Temps d’Herois. Escriptor prolífic, Bussot és autor d’una llarga llista de publicacions sobre la història i el patrimoni de Sant Feliu i la Vall d’Aro. En aquesta ocasió, però, ens sorprèn amb un canvi de registre. I és que Temps d’Herois és la seva primera obra literària de ficció, en què, sense perdre de vista el rigor històric que l’ha caracteritzat fins ara, relata de forma novel·lada la biografia del guixolenc Narcís Massanas, heroi de la Guerra del Francès.

L’any 1989 Bussot va publicar un llibre sobre la trajectòria vital d’aquest jove militar, mort prematurament en el marc de la guerra que tenia lloc a Catalunya per alliberar-se del jou napoleònic. Ara, a la novel·la, Bussot situa el punt de partida de la trama a Girona l’any 1809, enmig del setge amb què els exèrcits francesos tenen sotmesa la ciutat. Al llarg de més de 700 pàgines de lectura amena, Gerard Bussot ens condueix per un relat trepidant en què es combinen ingredients com l’amor, la traïció o  l’heroïsme, mentre el capità Massanas, cirurgià a primera línia de foc, i la resta de combatents lluiten fins a l’extenuació per a evitar la rendició d’una població castigada per la fam, la misèria i la por. Per acabar de complicar el setge, entrarà en escena un ancestral orde secret, la Germandat del Sant Drap i Arbre de la Ciència, creada per Ramon Llull i perseguida pel mateix Ferran VII per mantenir el seu poder a Espanya.

El llibre Temps d’herois, de Gerard Bussot, ha estat editat per Efadós dins la col·lecció Fil d’Història. Es tracta d’una col·lecció innovadora, que incorpora al text notes a peu de pàgina digitals en codi QR mitjançant les quals el lector pot aprofundir en el context històric real de la novel·la.

Temps d’herois es presenta aquest proper dijous 21 d’abril a les 19 h. de la tarda, a la sala Abat Panyellas de Sant Feliu de Guíxols, amb la presència de l’autor, així com de l’alcalde, Carles Motas, i de l’historiador Àngel Jiménez. De ben segur que el darrer llibre de Gerard Bussot esdevindrà una de les novetats més destacades i llegides d’aquest Sant Jordi 2016.

dimarts, 5 d’abril de 2016

L’Arxiu Municipal rep una important donació de 12 llibres de comptes d’una banca guixolenca de principis del segle XX

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha rebut una important donació de llibres de comptabilitat del primer quart del segle XX del desaparegut Banc de l’Empordà. La cessió ha estat efectuada pel Sr. Josep Amat Girbau i la Sra. Rosa M. Girbau Serramitja, en representació dels descendents del darrer propietari del banc, Sr. Enecon Girbau Valls (1882-1936). La documentació comprèn el període 1913-1924 i inclou alguns volums de la banca predecessora, Girbau y Cia. En conjunt, els llibres disponibles corresponen tant a la seu social de Sant Feliu –situada al carrer Hospital- com a la sucursal que totes dues entitats tenien a Palafrugell.

La banca Girbau y Cia va ser fundada a Sant Feliu de Guíxols pel banquer guixolenc Narcís Girbau Serra i va estar en actiu fins el 1914, en què fou substituïda pel Banc de l’Empordà, presidida pel mateix Girbau i pels seus dos fills, Arseni i Enecon Girbau Valls. Es tracta d’una empresa privada d’origen familiar, amb unes estratègies de negoci pròpies, en què es gestionen els afers econòmics del patrimoni familiar i, alhora, s’administren els dipòsits dels clients.  Malgrat que aquest era un sistema habitual en la banca de l’època, no és freqüent que es conservi documentació d’aquest tipus d’empreses. Per aquest motiu, el contingut d’aquests llibres de comptabilitat permetrà conèixer els mecanismes d’un sistema de crèdit i finançament que, pels seus orígens i context, contrasta radicalment amb els conceptes que caracteritzen l’actual món de la banca. Alhora, aportarà dades sobre el funcionament econòmic, les empreses i les famílies del Sant Feliu de Guíxols del primer quart del segle XX, dins la conjuntura derivada de la Primera Guerra Mundial. En aquest sentit, la documentació ha començat a ser estudiada per un equip de recerca de la Universitat de Girona encapçalat pel Sr. Jaume Portella i la Sra. Helena Benito, professors i investigadors de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.




Els llibres de comptes entregats a l’Arxiu Municipal han seguit una trajectòria que també convé assenyalar per la seva excepcionalitat. En esclatar la Guerra Civil, Enecon Girbau va ser empresonat i posteriorment assassinat, víctima de la repressió republicana. Abans de ser detingut, va demanar a la seva vídua i fills que amaguessin escrupulosament aquells llibres perquè pensava que, en aquell context incert, les dades nominals que contenien podien comprometre les persones citades i els seus béns si queien en mans inapropiades. Acabada la guerra, els llibres es guardaren als soterranis de la casa familiar dels Girbau, al carrer Capmany. Sembla ser que els fills d’Enecon Girbau van voler destruir els llibres per les dades personals que contenien, però no van trobar la manera ni el moment de fer-.ho degut al gran format d’aquests documents. Per aquesta raó, continuaren als soterranis, d’on foren recuperats pels cedents l’any 2000. Transcorreguts més de 100 anys de la seva creació, doncs, el Sr. Amat i la Sra. Girbau creuen que ha passat temps suficient perquè aquesta documentació pugui ser consultable públicament, atès al seu valor cultural i patrimonial, i per això n’han fet donació a l’Arxiu Municipal. Des de l’Ajuntament de la ciutat es valora molt positivament aquest gest desinteressat, que de ben segur permetrà conèixer millor aspectes essencials del Sant Feliu industrial i burgès de començaments del segle XX i, alhora, sensibilitzarà els guixolencs de la importància de preservar el nostre patrimoni documental.

A la imatge, el Sr. Josep Amat i la Sra. Rosa M. Girbau acompanyats de l'alcalde, Sr. Carles Motas (al centre), en el moment de la signatura del document (Autor: Pere Carreras)

dilluns, 11 de gener de 2016

El darrer número de la revista cultural L’Arjau reivindica la figura de Lluís Esteva Cruañas, mestre, historiador i arqueòleg

El guixolenc Lluís Esteva Cruañas (1906-1994) fou un actiu investigador i divulgador de la història i el patrimoni cultural de Sant Feliu de Guíxols, la Vall d’Aro i l’Empordà. Mestre de professió i historiador autodidacte, investigà i rastrejà minuciosament fons documentals i restes arqueològiques. Els resultats de les seves recerques els plasmà en prop de tres-cents escrits d’àmbit local i de les comarques gironines que publicà de manera constant des de l’any 1951.


La dilatada i fructifera trajectòria de Lluís Esteva centra el darrer número de la revista cultural L’Arjau, publicació gratuïta que edita l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols des de l’Arxiu Municipal. A través de diversos escrits s’hi repassen les seves aportacions en el camp de la prehistòria i l’arqueologia, així com la seva actuació en el camp de la recerca, que el portà per exemple a ser un dels fundadors de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà. També s’hi recorda el seu paper de mestre als Estudis Nous (actual Col·legi Gaziel). Una menció especial mereix la donació del fons personal Lluís Esteva a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per part dels seus fills Elena i Francesc, de la qual cosa també se’n fan ressò les pàgines de la revista. A tall d’exemple, pràcticament la totalitat de les fotografies que il·lustren aquest L’Arjau provenen de l’esmentat fons documental.


Cliqueu l'enllaç per accedir a la revista http://issuu.com/arjau/docs/75_arxiu_guixols_arjau_lluis_esteva

L'Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de Sant Feliu de Guíxols, guardonada el mes de febrer de 2014 amb el premi a la millor iniciativa de comunicació institucional dins la V edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local que organitzen la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes de la demarcació. Podeu trobar la revista als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. La revista també es pot consultar a la xarxa des del número 1.

dimecres, 21 d’octubre de 2015

Curs de Paleografia aplicada a l'estudi de la genealògia



L’Arxiu Comarcal del Baix Empordà ha programat en els últims anys diversos cursos de recerca genealògica. La proposta actual vol donar més eines als genealogistes i estudiosos interessats en aquest camp per tal de facilitar la lectura i interpretació dels documents.

El curs, estructurat en dues sessions, serà bàsicament molt pràctic i es treballarà sobre les tipologies documentals que són bàsiques per buscar les arrels familiars.

PROFESSORA
Rosa Salvadó Rumech és llicenciada en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona; membre del Seminari Permanent de Paleografia i membre del Grup de Genealogia de la Societat Catalana de Genealogia
(SCGHSVN)

DISSABTE 7 DE NOVEMBRE
• .Bibliografia
• Com encarar la transcripció paleogràfica d'un document.
• Principals abreviatures
• Signes més comuns a l'hora de publicar un text.
• Llengües: català/castellà antic, llatí
• L'estructura dels documents:
− batejos
− matrimonis
− òbits
− capítols matrimonials
− testaments
− inventaris
Exemples pràctics. Lectura de diversos documents des del punt de vista paleogràfic. Algun document per treballar
individualment i voluntàriament per al dia següent.

DISSABTE 14 DE NOVEMBRE
• Més exemples pràctics.
• Correcció dels exercicis lliurats en la sessió anterior.
• Consultes. Els assistents podran portar documents propis
per comentar-los.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIÓ
MATRÍCULA: 12 €
Places limitades
INSCRIPCIÓ:
Fins al 2 de novembre del 2015
Matins: 9.00 a 14.00
Tardes: 15.30 a 18.00
Arxiu Comarcal del Baix Empordà
Carrer del Teatre Vell, 8
17100 La Bisbal d’Empordà
Telèfon: 972 64 10 93
Correu electrònic: acbaixemporda.cultura@gencat.cat

dimecres, 23 de setembre de 2015

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols posa a disposició del públic el seu audiovisual sobre la història del barri del Puig

El passat 28 d’agost, coincidint amb la festa del barri, es va presentar l’audiovisual “El barri del Puig, un racó amb història. Sant Feliu de Guíxols”. Es tracta d’un documental de l'Arxiu Municipal amb muntatge i entrevistes d'Alfons Hereu i Ferran Massans, elaborat en el marc de les actuacions del Programa del Pla de Barris del Puig que desenvolupa l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya.

Amb la voluntat de divulgar el màxim possible aquest treball, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha penjat l’audiovisual a Internet CLIC AQUÍ . El documental també està disponible, en forma de prèstec, a la Biblioteca Municipal Octavi Viader. Finalment, les persones que en desitgin còpia poden adreçar-se a l’Arxiu Municipal (carretera de Girona, 45-47, de dilluns a divendres de 9 a 15 i també els dimarts a la tarda de 16 a 18,30). La còpia és gratuïta si es porta un llapis de memòria o un DVD grabable.



El documental “El barri del Puig, un racó amb història. Sant Feliu de Guíxols” presenta l’evolució urbanística i social que ha experimentat aquest sector de la ciutat en el transcurs del temps, centrant-se en els diversos elements que l’han singularitzat, com la fortificació militar del segle XIX, els safaretjos públics de començaments del segle XX o el refugi antiaeri de la Guerra Civil. El relat es complementa amb fragments de testimonis orals de persones del barri, seleccionades d’entre més de quaranta entrevistes i un total de 20 hores d’enregistraments que han quedat dipositats a l’Arxiu com a material per a futures recerques.