![]() |
AMSFG. Fons Maria Pujol. Retrat de Francesc Campà Viarnés . |
Enguany es commemoren
els 80 anys de l’afusellament de Francesc Campà i Viarnés. Nascut a Darnius el
1901, Francesc Campà arribà a Sant Feliu l’any 1920. Lampista de professió i
afiliat al sindicat CNT, va ser regidor d’ERC a l’Ajuntament republicà dels
anys 30. El mes de juliol de 1936, just a l’inici de la Guerra Civil Espanyola,
Campà substituí l’Alcalde Ponç Valls i Ferrer que deixà l’alcaldia de Sant Feliu
per una malaltia. Francesc Campà també va ser membre del Comitè Local de Milícies
Antifeixistes. Els seus càrrecs li permeteren actuar durant la repressió
republicana per preservar la vida de diversos religiosos com el rector mossèn
Àngel Dalmau o el vicari mossèn Salvador Planella, entre d’altres. També actuà
per salvar objectes de culte de gran valor.
A finals de 1938 Campà entraria
com a voluntari a l’exèrcit republicà passant a formar part de l’exèrcit de
l’Ebre. A principi de l’any 1939 seria retirat del front i enviat a una línia
defensiva situada en l’eix Figueres - Capmany. En aquell instant Campà decidí
deixar les armes i retornar a Sant Feliu de Guíxols. Un cop a la seva ciutat va
ser denunciat per ciutadans afectes al nou règim, pel solt fet d’haver estat
alcalde, i portat a presó. Condemnat per rebelión
militar moriria afusellat al cementiri de Girona el 16 de març de 1939
juntament amb els també guixolencs Bernabé Llorens Collell i Manuel Colom
Palasí.
Per desgràcia no serien
els únics afusellats de la nostra ciutat. Durant l’any 1939 executaren a Joan
Castro Martínez (24 de març) Josep Tauler Perals (25 d’abril) Joan Darna Planellas
(12 d’agost) i Joan Plaja Pla (7 de desembre). Mentre que el 10 de març de 1941
afusellaren a Josep Torroella Ferrer i a Josep Piqueras Canet.
Al llarg dels anys la
ciutat de Sant Feliu ha homenatjat en diverses ocasions als represaliats pel
feixisme. Així, l’any 1990 es decidí batejar amb el nom de Francesc Campà un
passatge que va paral·lel al primer tram de la ronda de ponent, al seu inici
des de la carretera de Girona. El 3 d’abril de 1994 s’inaugurà un monòlit als
jardins Juli Garreta en memòria de les víctimes del feixisme i de l’extermini
als camps nazis i, el 30 d’aquell mateix mes, la ciutat va retre un homenatge
als guixolencs afusellats en el cementiri de Girona per la seva condició de
representants de les institucions democràtiques de la república o simplement
per la delació de simpatitzants del règim feixista. Durant l’acte es
col·locaren làpides amb els seus noms en una de les parets del cementiri
gironí.
El nombre total
d’execucions decretades pels consells de guerra a la demarcació de Girona entre
els anys 1939 i 1945 va ser de 514.
Arxiu Municipal de Sant
Feliu de Guíxols
Informació extreta dels
llibres Gent d’un segle. Sant Feliu de
Guíxols 1900 - 2000 de Gerard Bussot i Liñón i La Guerra Civil a Sant Feliu de Guíxols (1936 - 1939) d’Àngel
Jiménez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada