 |
En Jordi Rabell l'any 2016, al garatge de casa seva (Autoria i procedència: Toni Ferrer Gallego i Anna Vicens Feliu) |
El 20 d’abril de 2023 va morir en Jordi Rabell Rigau, només tres dies abans de celebrar el seu 90è aniversari, que complia el mateix dia del sant. En Jordi va ser una persona inquieta i molt activa, amb múltiples interessos com ara la música (tocava l’harmònica i el piano), l’excursionisme i, molt especialment, el col·leccionisme i la fotografia. Al llarg de la seva llarga i prolífica vida va atresorar un volum important de maquetes i joguines de locomotores, vagons, camions, cotxes... que tenia perfectament organitzades en vitrines al garatge de casa. Deia que havia gaudit molt durant tots els anys en què havia anat formant aquestes col·leccions. De fet, el món del ferrocarril era una altra de les passions d’en Jordi, que el va dur a formar part de l’associació Amics dels Ferrocarrils i a implicar-se en la recuperació del patrimoni moble del desaparegut carrilet. Com a bon col·leccionista, però, estava interessat en aplegar molts altres objectes de tota mena, que també formaven part de l’escenografia del seu garatge, des de cartells de publicitat fins a segells, passant per revistes, postals i un llarg etcètera. A més, va formar part de l’Associació Filatèlica entre els anys 1960 i 1970, col·laborà en l’organització de diverses edicions del Festival Internacional de Cinema Amateur de la Costa Brava, fou un dels promotors de l’Associació Turística Guixolenca l’any 1982 i va ser membre de la junta tècnica del Museu d’Història de la Ciutat de 1993 a 1997.
 |
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Fons i autoria: Jordi Rabell Rigau |
El contacte d’en Jordi Rabell amb l’Arxiu Municipal va venir de la seva altra gran passió: la fotografia. Va ser l’any 2008, amb motiu de l’exposició dels Tallers d’Història
De bat a bat. Un lloc per viure: Sant Feliu de Guíxols 1954-2008, que en Jordi va començar a col·laborar regularment amb l’Arxiu, al qual va cedir una reproducció digitalitzada del seu fons fotogràfic. Durant els anys següents van venir altres ingressos de documentació igualment interessants. De tant en tant trucava per fer-nos saber que havia localitzat nou material que podria ser d’interès per l’Arxiu: col·leccions de postals de la Costa Brava, cartells dels banys de Sant Elm, documents personals, fotografies realitzades pel seu pare.... La relació amb en Jordi va acabar superant l’àmbit estrictament professional i ha perdurat fins al darrer moment.
 |
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Fons i autoria: Jordi Rabell Rigau |
L’afició d’en Jordi Rabell per la fotografia es va despertar de ben jove, de la mà del seu amic i veí del carrer Major Timoteu Font, tot i que el pare, Josep Rabell Massoni, també era fotògraf afeccionat. En Jordi va complir el servei militar com a voluntari a aviació aconseguint incorporar-se a l’especialitat de cartografia i fotografia. Després d’un període de formació a Madrid, el van destinar a Palma de Mallorca. Allà, explicava haver-se allotjat al pis d’un matrimoni que es dedicava al contraban de tabac i que guardava tot l’arsenal de cartrons de cigarretes a l’armari d’una de les habitacions, d’on tant ell com els altres soldats rellogats es podien proveir lliurement per fumar a canvi de guardar silenci. De fet, un altre dels trets inconfusibles d’en Jordi era el seu hàbit de fumador
empedernit, que no va abandonar mai. Un cop feta la mili i novament a Sant Feliu, va muntar un laboratori fotogràfic a la botiga familiar del carrer Major juntament amb l’amic i també fotògraf amateur Jaume Cervera. Eren els anys de l’arribada dels primers turistes estrangers, als quals revelaven fotos i venien postals de record d’una idíl·lica Costa Brava. Mentrestant, una forta nevada a Sant Feliu el desembre de 1962 va ser el detonant perquè una colla de fotògrafs guixolencs es decidissin a organitzar-se col·lectivament per promoure i gaudir de la seva afició. D’aquesta manera naixia, el 1963, l’Associació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu de Guíxols (AFiC), entitat encara en actiu de la qual en Jordi, com no podia ser d’altra manera, en fou un dels membres fundadors.
 |
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Fons i autoria: Jordi Rabell Rigau |
La qualitat de l’obra fotogràfica d’en Jordi Rabell és excepcional i conté imatges que podrien atribuir-se perfectament a fotògrafs professionals que gaudeixen d'un gran reconeixement. Les seves fotografies van més enllà de la voluntat de documentar la realitat i incorporen conscientment una mirada artística i social, en què la figura humana adquireix un notable protagonisme. Es tracta d’una obra molt personal, d’autor, en què es conjuga l’habilitat narrativa amb aspectes més tècnics com l’enquadrament de l’escena i el domini de la llum. Moltes de les seves fotografies han aparegut a la revista
L’Arjau, que edita l’Arxiu Municipal, i en altres llibres i publicacions locals. Al llarg de la seva dilatada trajectòria, en Jordi va rebre nombrosos premis i distincions, dels quals destaca el Primer Premi del XI Concurs Nacional de Fotografia l’any 1965 amb una exquisit retrat de mig cos en clarobscur de la seva esposa, la Joaquima.
Vaig convertir-me en l’interlocutor habitual d’en Jordi quan venia a l’Arxiu a portar-nos fotografies o altra documentació. Amb ell ja ens coneixíem perquè, de fet, érem veïns del carrer Ortiz de la Vega. La diferència d’edat feia que la nostra relació mai hagués anat més enllà de la salutació formal quan ens trobàvem pel carrer. Però el punt de trobada a l’Arxiu i l’interès compartit per la fotografia i el passat guixolenc van acabar teixint una relació d’amistat i, en el meu cas, d’admiració pel talent creatiu d’aquella persona que vivia a la casa del davant i que fins aleshores m’havia passat absolutament desapercebuda.
 |
En Jordi a Andorra, l'any 1952 (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Fons Jordi Rabell. Autoria desconeguda) |
Quan la suma d’anys va fer que en Jordi ja no es veiés prou valent per venir a l’Arxiu, les trobades es van traslladar al garatge del seu domicili; ens assèiem a la taula d’un despatx muntat de manera informal, envoltats d’objectes i peces de col·leccionista. Al cap de poca estona venia a fer-nos companyia el seu gat, mentre en Jordi encenia l’habitual cigarret. Aleshores em mostrava la darrera troballa que havia fet remenant algun calaix, fent endreça d’un prestatge o a l’interior d’una capsa oblidada, i passàvem una bona estona fent-la petar. En Jordi sabia que era un dels darrers supervivents d’una generació en vies d’extinció i que el seu món ja havia quedat arraconat pels nous temps; però alhora era conscient que podia invocar-lo a través de tots aquells documents i objectes aplegats pacientment amb els anys i retrobar, encara que fos momentàniament, vells amics i vivències. Així, m’explicava els seus inicis en el món de la fotografia, l’estada a l’estranger de jove per aprendre anglès, la mili a Palma... Recordava amb satisfacció la Costa Brava verge i l’època daurada del turisme, que també va viure de la mà de Vicenç Gandol, un home de gran talent empresarial amb qui compartia l’interès per la fotografia i pel qual va treballar en l’administració de finques i el lloguer d’habitatges d’estiueig.
En els darrers anys, quan les forces ja li flaquejaven, el punt de reunió es va traslladar al menjador, tot ell també decorat amb mobles antics i peces de col·leccionista. Aleshores les visites ja havien deixat de tenir una suposada justificació professional: es tractava només de compartir una estona amb en Jordi i fer-li companyia. Va ser aquí on encara el vaig visitar fa una mica més d’un mes. Em van advertir que portava uns dies amb poc humor, però, en canvi, va ser una de les millors trobades que recordo. La conversa va ser animada i en algun moment –ell, que era una persona força seriosa- fins i tot es va deixar anar amb algun somriure. M’agrada recordar el bon regust d’aquella trobada, ara que sé que va ser la darrera. Sigui on sigui, en Jordi sap que gràcies a les seves magnífiques fotografies i a les seves aportacions documentals, el Sant Feliu de Guíxols i la Costa Brava que li van tocar viure i que tan enyorava ja formen part del nostre llegat històric i cultural.
Marc Auladell Agulló
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols
