Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

dimecres, 19 de desembre del 2012

Aquest Nadal, "Serrans i Jurioles"!

El proper dissabte 22 de desembre, a les 18 h., a la sala Abat Panyelles del Monestir, es presentarà el llibre "Serrans i Jurioles. 21 retrats guixolencs". La publicació recull 21 retrats hiperrealistes a gran format dibuixats per l'artista Carles Piqueras, acompanyat d'una selecció de textos elaborada per l'escriptor Joaquim Pijoan. Una mirada personal a 21 guixolencs i guixolenques de procedències i trajectòries heterogènies, però tots ells molt coneguts per la resta dels seus conciutadans.


"Serrans i Jurioles" parteix de l'exposició que, amb el mateix títol, es va poder veure aquest estiu al Museu d'Història de la Ciutat, a la mateixa sala Panyelles on hi haurà la presentació. Uns retrats excel·lents, que reflexen fidelment els trets físics i psicològics dels seus protagonistes i als quals només els falta parlar. La presentació anirà a càrrec del poeta i pintor gironí Narcís Comadira.

dimarts, 4 de desembre del 2012

La revista L'Arjau dedica el seu darrer número a les 50 edicions del Festival de la Porta Ferrada

Aquest any 2012 el Festival de la Porta Ferrada compleix 50 edicions. És per aquest motiu que el darrer número de la revista cultural L'Arjau dedica les seves pàgines a repassar la història del festival, el més antic dels certàmens musicals que se celebren actualment a Catalunya. 

L'Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de Sant Feliu de Guíxols que edita l'Ajuntament a través de l'Arxiu Municipal. Podeu trobar la revista als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal.




http://www.guixols.cat/files/arxiu_guixols_arjau_66(1).pdf


El Festival de la Porta Ferrada es va iniciar l'any 1958 amb un únic concert que va tenir lloc el 13 d'agost a la plaça del Monestir, davant el singular element arquitectònic del monestir que ha donat nom al festival. En les primeres edicions, el programa del festival es va dedicar als autors clàssics, romàntics i barrocs. Ben aviat la programació va consistir en tres concerts i es va vincular amb la Festa Major. Aquells primers concerts anaven a càrrec d'orquestres i formacions catalanes, principalment de Barcelona, i un dels principals protagonistes va ser el pianista guixolenc Joan Padrosa.

Com el Festival de Música de S'Agaró, iniciat l'any 1956, el Festival de la Porta Ferrada va sorgir com a contrapunt de les diferents iniciatives que hi havia hagut a la ciutat durant la dècada dels cinquanta, quan s'havien organitzat diferents festivals de caire folklòric. Amb la democràcia, el Festival de la Porta Ferrada ha estat concebut com a reclam per al turisme cultural i sovint s'ha decantat per intèrprets de fama internacional, la interculturalitat i la tradició mediterrània.




dilluns, 19 de novembre del 2012

Un nou documental d'Anna Vicens: Ganxons a Guinea Equatorial


El proper dissabte 24 de novembre a les 19:00 hores a la Sala d'Actes del Museu d'Història tindrà lloc l'estrena del documental d'Anna Vicens Ganxons a Guinea Equatorial que presentaran Toni Sala, escriptor i Jordi Gallego, fotògraf. El documental recull les històries de diversos guixolencs a les terres d'Àfrica. 

dimecres, 14 de novembre del 2012

L’Arxiu col·labora en un vídeo divulgatiu de Sant Feliu per al Curs de Patrimoni Arquitectònic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.


L’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) organitza per aquesta tardor el curs de patrimoni arquitectònic “Patrimoni Portuari: barris amb port / ports amb ciutat”. Entre les diverses activitats programades hi ha una visita a Sant Feliu de Guíxols i Palamós el proper 16 de desembre per conèixer la relació d’aquestes ciutats amb els respectius ports. Els organitzadors han elaborat un vídeo divulgatiu del contingut d’aquesta visita, en el qual ha col·laborat l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols amb diverses imatges i plànols.

Vegeu el vídeo a https://vimeo.com/50670183
Més informació del curs a http://www.curspatrimoni.com



dilluns, 5 de novembre del 2012

Presentació del llibre “Llegendes de mar de la Costa Brava”, de Miquel Martín




El proper dijous 8 de novembre, a les 20:00 hores, a la sala d’actes de la Biblioteca Pública Octavi Viader i Margarit, la professora de llengua i literatura catalanes Rosa Massallé ens presentarà el llibre Llegendes de mar de la Costa Brava, publicat per edicions Sidillà. L’acte comptarà, a més, amb la presència de l’autor, Miquel Martín. Durant la presentació hi haurà una lectura dramatitzada de l'actriu Olga Cercós.
Llegendes de mar de la Costa Brava, que es va presentar a mitjans del passat mes d’octubre al Museu Marítim de Barcelona, recull el patrimoni immaterial de la història marítima de la nostra costa. Amb il·lustracions de  Llenas Llensa, es tracta del tercer volum de la col·lecció la Talaia publicat per Edicions Sidillà. Aquesta petita editorial amb seu al Baix Empordà, ens explica:
“Fa només un parell de generacions als pobles i viles de la Costa Brava, des de Blanes fins a Portbou, la gent tenia una relació estreta amb el mar. Mariners, pescadors, sargidores, patrons de barca, mestres d’aixa i peixaters vivien de la seva riquesa. Al mar, l’estimaven i el temien. Del mar arribava la vida i també la mort, per això no ens ha d’estranyar que hagi generat tantes llegendes: sirenes, monstres, mariners perduts, tempestes inesperades, tresors amagats, pirates, contrabandistes i amors incondicionals entre molts altres regalims marins que travessen la nostra geografia i que miren també d’explicar-la. Miquel Martín ha anat pescant les llegendes de la memòria de la gent, de publicacions antigues. Algunes són molt conegudes, d’altres inèdites. Són l’altre tresor de la Costa Brava.”
Tant la Biblioteca com l’Arxiu de Sant Feliu de Guíxols han col·laborat amb Martín en la recerca d’informació i el contacte amb persones que encara perpetuen la tradició oral.
El begurenc Miquel Martín és autor de diverses novel·les i relats, com ara L’estratègia de la gallina (finalista del premi Ramon Llull) i Cabells de Medusa. A més, l’escriptor col·labora habitualment amb La Vanguardia, Diari de Girona i Revista de Girona, entre d’altres mitjans.

dimarts, 30 d’octubre del 2012

Col·laboracions de l'Arxiu Municipal amb la web "Soc Sant Feliu": Llegendes i tradicions a Sant Feliu


El concepte que tenim del temps lliure com a gaudi individual és un fenomen força recent. Va ser a partir dels anys 50 del segle XX que la societat del benestar va posar a l’abast de la majoria aficions que tradicionalment havien estat reservades a les classes acomodades. 
Fins al segle XIX, les persones es dedicaven principalment al treball i la rutina diària tan sols es trencava amb motiu de les festes que s’anaven celebrant al llarg de l’any. La industrialització del s. XIX va implicar canvis en els costums i l’organització socials; també va donar peu a nous entreteniments. Van sorgir entitats com casinos, ateneus i societats, que actuaven com a mútues i cooperatives, alhora que organitzaven corals, grups de teatre, excursions i fomentaven la lectura per mitjà de biblioteques.

Un cop finalitzades totes les collites, la natura es prepara pel descans hivernal. Comença la temporada de les castanyes, els bolets i  la cacera. La tardor i, especialment, l’hivern s’han identificat amb la mort, potser per la manca de vegetació o potser perquè les condicions climatològiques afavoreixen la mortalitat. Per aquest motiu durant aquesta època tenien lloc nombroses cerimònies paganes dedicades al record dels difunts. Per aquestes dates, el cristianisme va establir la celebració del dia dels morts, en el qual era tradicional l’anada al cementiri per arreglar les tombes dels familiars difunts.
Els mesos de novembre i desembre les males condicions per a la navegació fan que s’aturin pràcticament totes les tasques del mar. Al camp, el novembre es tasta el vi novell; el desembre, se solen podar els ceps i se sol fer la collita d’olives. La terra reposa i no creix res fins el febrer, que començaran a florir els ametllers.
Per més informació de festes i tradicions de Sant Feliu: Cliqueu aquí

dijous, 13 de setembre del 2012

Nova col•laboració a l’Arxiu Municipal pel fons documental Narcís Masferrer

Aquesta setmana el Sr. Julià Castelló ha cedit a l’Arxiu Municipal una còpia de diversos inventaris que realitzà del fons Narcís Masferrer Buixó abans que aquesta documentació ingressés a l’Arxiu Municipal. Com ja és sabut, els escrits i dibuixos de Narcís Masferrer Narmas es troben actualment dipositats a l’Arxiu Municipal per exprés desig de la seva filla, Sra. Dolors Masferrer, i estan essent descrits i classificats per tal de posar-los a la disposició dels ciutadans i dels usuaris. L’aportació del Sr. Castelló permetrà als tècnics de l’Arxiu disposar d’una eina que serà de gran valor per a completar-ne la catalogació.


Narcís Masferrer caricaturitzat per ell mateix (AMSFG. Fons Narcís Masferrer Buixó. Proc: Dolors Masferrer Baqué)

dijous, 16 d’agost del 2012

La revista L’Arjau dedica el seu darrer número a l’exposició de l’Espai Carmen Thyssen

Ja ha sortit el número 65 de la revista cultural L’Arjau, editada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per mitjà de l’Arxiu Municipal. Aquest número està dedicat monogràficament a l’exposició “Paisatges de llum, paisatges de somni. De Gauguin a Delvaux”, organitzada per l’Espai Carmen Thyssen.


A partir d’ara la revista no s’enviarà per correu sinó que cal recollir-la en els estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal.

dimarts, 31 de juliol del 2012

Exposició dels 50 anys del naixement del Festival del Film Amateur de la Costa Brava

Sabieu que durant 20 anys Sant Feliu va acollir un festival internacional de cinema amateur? Durant la primera quinzena d’agost es podrà visitar al pati de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols una exposició del cinquantenari del naixement a la nostra ciutat d'aquest certamen: el Festival Internacional del Film Amateur de la Costa Brava.

El Festival Internacional del Film de la Costa Brava nasqué l’any 1962 a Sant Feliu de Guíxols i se celebrà fins el 1982, com a mitjà de promoció turística de la ciutat. El certamen, l’únic d’aquestes característiques a l’Estat espanyol, va promoure un gènere de creació que era difícilment controlable per la dictadura franquista. Hi participaren representants de nombrosos països. A més, va acollir un congrés de la UNICA (Unión Internacional de Cine Amateur) i tres edicions del Simposi d’Estudis Cinematogràfics. Un dels símbols representatius del festival fou la imatge de la sirena Líl·lia, de la qual se n’inaugurà una escultura a la nostra localitat el 1977.


L’exposició ha estat organitzada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - Àrea de Cultura Coneixement i Difusió i l’han comissariada Alfons Hereu Ruax i l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Es podrà visitar del 2 al 14 d’agost, de dilluns a divendres de 8 a 15 h. L’entrada és lliure.

dilluns, 30 de juliol del 2012

Un nou número de l'Arjau


Enguany surt publicat el número 65 de la revista cultural L’Arjau, editada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per mitjà de l’Arxiu Municipal. Aquest número està dedicat monogràficament a l’exposició “Paisatges de llum, paisatges de somni. De Gauguin a Delvaux”, organitzada per l’Espai Carmen Thyssen. A partir d’ara la revista no s’enviarà per correu sinó que cal recollir-la en els estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal.

dimarts, 24 de juliol del 2012

Estiu a Sant Pol, una platja guixolenca que molts voldrien per a ells!

AMSFG. Fons Jordi Rabell Rigau. Autor: Desconegut

La platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols plena de banyistes cap a  finals dels anys 60. En aquells anys pràcticament només existien els emblemàtics xalets que, encara avui dia, donen caràcter a aquesta platja guixolenca. Avui que torna a fer calor cal imatges refrescants per alleugerir la jornada!.

dilluns, 23 de juliol del 2012

Un llibre d'història naval de Sant Feliu de Guíxols

Portada del llibre

La recent publicació del llibre Història dels navilis Real San Felipe, Cambí i el Catalhan, construïts a la Real Fàbrica de navios de Sant Feliu de Guíxols d’Antoni de Padua Homs, comença a donar els seus fruits. El Museu Naval de Madrid ha pogut identificar correctament, gracies a aquest treball, dos mitjos cascos de vaixell com els prototips dels navilis construïts a Sant Feliu de Guíxols durant el segle XVIII. Vaixells utilitzats posteriorment per l’Armada Espanyola com a model per a la seva flota.

dilluns, 9 de juliol del 2012

Un nou apartat sobre llegendes ganxones

La web Sóc Sant Feliu, amb la col·laboració de l'Arxiu Municipal, ha presentat el seu nou apartat dedicat a les llegendes ganxones. Una nova manera de gaudir  de les nostres tradicions i no deixar caure en l'oblit aquelles llegendes que, durant anys, varen fer volar la imaginació dels guixolencs!


AMSFG. Fons Arxiu Mas. Autor: Desconegut.
Drac de ferro forjat situat a la façana de can Barraquer (actualment hi ha el mercat municipal) Protagonista de la llegenda "l'Ocell de la Pesta"

Per accedir a les llegendes: Cliqueu aquí

divendres, 29 de juny del 2012

Recordant el Sr. Lluís Esteva Cruañas, aquest dissabte 30 de juny

Aquest dissabte 30 de juny de 2012, a les 6 de la tarda, es presenta a la sala d'actes del Monestir el darrer número de la revista Gavarres. La revista conté un article d'Àngel Jiménez dedicat a Lluís Esteva Cruañas (1906-1994). El Sr. Esteva, mestre, arqueòleg, arxiver i investigador guixolenc, va ser un incansable defensor i divulgador del patrimoni cultural de l'Ardenya i les Gavarres i, molt especialment, de les imponents restes megalítiques que encara conserven aquestes mutanyes.

L'article d'Àngel Jiménez s'il·lustra amb fotografies del fons fotogràfic de Lluís Esteva, fons que es custodia a l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per exprés desig dels fills del Sr. Esteva, Francesc i Elena Esteva Massaguer. El conjunt el formen més de 12.000 imatges, totes elles digitalitzades, de gran interès per a l'estudi del patrimoni arqueològic i patrimonial de Sant Feliu de Guíxols, però també de l'Empordà i, fins i tot, del conjunt de les comarques gironines.

La presentació d'aquest dissabte 30 de juny anirà a càrrec del Sr. Pitu Basart, director de Gavarres, i comptarà amb la participació del Sr. Joan Alfons Albó, alcalde de Sant Feliu; la Sra. Elena Massaguer, vídua del Sr. Lluís Esteva; la Sra. Elena Esteva i el Sr. Francesc Esteva, fills del Sr. Esteva; i el Sr. Àngel Jiménez, que moderarà la tertúlia.
A les imatges, a dalt, el Dr. Lluís Pericot i Lluís Esteva a la Cova d'en Daina de Romanyà de la Selva, el 1971. A la imatge de sota, diversos col·laboradors de Lluís Esteva durant l'aixecament del menhir del Puig Ses Forques, a Sant Antoni de Calonge, pels volts de 1964. Ambdues fotos provenen de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Fons Lluís Esteva Cruañas, i el seu autor és el mateix Sr. Esteva.


dilluns, 25 de juny del 2012

Sant Feliu té música. L’Orfeó Gesòria


Des de temps immemorials, la música ha estat present a Sant Feliu amb formes i estils molt diversos. Els guixolencs i les guixolenques han ballat i escoltat ritmes i melodies que van des de la sardana i l’havanera a músiques “modernes” com el jazz o el rock o, més recentement, el hardcore i la música electrònica. La nostra ciutat ha estat bressol de compositors, orquestres, grups musicals i solistes de relleu. Tot un ventall de notes i sonoritats per a tots els gustos, que han fet de Sant Feliu una ciutat que té música. El Festival Internacional de la Porta Ferrada, que enguany compleix el seu 50è aniversari i és el degà de Catalunya, n’és un bon exemple.

Avui us presentem un document de la Societat Coral Orfeó Gesòria que es troba a l’Arxiu Municipal. En el document, de 20 d’octubre de 1919, es comunica a l’Ajuntament l’adreça social de l’entitat (a la carretera de Girona), i els membres que formen la junta. És especialment interessant el segell de l’Orfeó, que posa de relleu la relació entre la música i la nostra ciutat a què abans apuntàvem.

(Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

L’any 1891 tingué lloc a Sant Feliu la fundació de les dues societats corals més populars i de renom a la vila: la coral L’Avant i la coral Gesòria. Malgrat la forta rivalitat existent entre ambdues, el mes de juny de 1903 les dues corals es fusionaren en una sola entitat: naixia així l’Orfeó Gesòria. A mitjans de l’any 1906, l’orfeó va traslladar la seva seu social al teatre Vidal de la carretera de Girona, on hem vist que encara eren el 1919. L’entitat comptava el 1906 amb prop de 180 orfeonistes i més de 1000 socis protectors. El mateix any, la societat estrenà una nova secció lírica i dramàtica. L’Orfeó es mantingué en actiu, amb alts i baixos, fins a la seva pràctica desaparició entre els anys 1920 i 1921. Amb tot, l’any 1923 s’impulsaria de nou la constitució a Sant Feliu d’una entitat coral i cultural que recollís i continués la tasca iniciada per l’Orfeó Gesòria. És per aquesta rao que, de forma significativa, l’entitat prendria el nom de Societat Coral Nova Gesòria.

Si esteu interessats en saber més coses de l’Orfeó Gesòria, d’algunes de les personalitats musicals guixolenques que hi estiguren en contacte o bé de la música en general que s’ha fet a casa nostra, podeu llegir el llibre de Gerard Bussot “El fet musical a Sant Feliu de Guíxols (1865-1965 i apèndix)”. Us convidem també a consultar els diversos inventaris de la documentació que guardem a l’Arxiu Municipal referent a l’Orfeó Gesòria, Josep M. Vilà Gandol, Rafel Figueras Auladell, Josep i Arseni Roig, Josep Gravalosa Geronès...

dimecres, 20 de juny del 2012

Lletres Guixolenques, revista digital


Avui volem donat la benvinguda a una nova iniciativa cultural guixolenca que de ben segur tindrà un fort ressò a casa nostra, la revista literària Lletres Guixolenques.

Lletres Guixolenques és una revista digital que vol donar presència i publicitat regular als textos dels autors que formen el patrimoni literari de la nostra ciutat. Té un propòsit divulgador d’un bagatge cultural ciutadà adreçat tant a joves com a grans, com a contribució al gaudi i al coneixement d’aquest llegat.

La revista acull una àmplia temàtica, que trobaràs expressada en la capçalera del blog. Els continguts dels escrits que figuren en la revista són responsabilitat exclusiva dels seus autors. La col·lecció de textos serà vigent durant sis mesos, al cap dels quals quedarà substituïda per una altra col·lecció, el número següent de la revista. Alguns textos són seleccions de fragments de publicacions ja editades, altres són inèdits.
Per coneixer la revista: Cliqueu aquí

dijous, 31 de maig del 2012

Celebració, aquest dissabte 2 de juny, del Cinquantenari del Primer Festival Internacional del Film Amateur de la Costa Brava a Sant Feliu, l’any 1962

Aquest proper dissabte 2 de juny de 2012 s’han programat a la nostra ciutat un seguit d’actes de commemoració del 50è aniversari del Primer Festival Internacional del Film Amateur de la Costa Brava. Aquest festival s’inicià el mes de maig de 1962 com una aposta gairebé personal de l’aleshores alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Joan Puig Admetller, com a eina de promoció de la ciutat. El festival va tenir continuïtat l’any següent, i arribà a celebrar-se anualment a Sant Feliu fins a la seva XIX edició, l’any 1982.

La sirena Líl·lia compleix 35 anys

L’any 1974, el dibuixant Humà va dissenyar el cartell del Festival en el qual es representava una sirena els cabells de la qual eren trossos solts de cel·luloide. Des d’aleshores, la sirena Líl·lia -batejada amb aquest nom pel crític de cinema Miquel Porter Moix- esdevingué la icona del Festival. El maig de 1977, coincidint amb la XV edició, es col·locà a l’estany dels Jardins Juli Garreta una escultura de la sirena Líl·lia, realitzada per l’escultor Antoni Delgado. Actualment aquesta escultura dóna la benvinguda a les persones que arriben a Sant Feliu per la Ronda de Ponent.

Per a més informació de la història del Festival, podeu consultar la documentació que en conserva l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, o bé llegir l’article que Alfons Hereu escrigué l’any 1995 al llibre Perspectives entorn dels cent anys de cinema a Sant Feliu de  Guíxols  (disponible clicant aquí)

Calendari d’actes programat per aquest dissabte 2 de juny de 2012

Al matí a  2/4 de 12 - Visita a les Torres del Corn i del Fum del Monestir Benedictí, recentment restaurades, i a la Sirena Líl·lia de la Ronda de Ponent, amb la presentació de l’esbós d’una futura placa explicativa. En acabar el recorregut, el Sr. Joan Alfons Albó, Alcalde de Sant Feliu, oferirà una copa de cava de benvinguda a la terrassa de l'Ajuntament.
                                                        ----
A la tarda a 2/4 de 6.- A la Casa Irla – Hi intervindran la Sra. Encarnació Soler (CinemaAcció/Cinema Rescat), el Sr. Alfons Hereu (Coordinador del Cinquantenari), i el Sr. Joan Alfons Albó (Alcalde de la Ciutat).

Projecció dels següents films

Documentals realitzats pels cineastes sobre Sant Feliu:

-“Draps nous i ferro vell” de Josep Roig Trinxant    1964   Color – Muda     12’

-“Festival de Cine Amateur” de Josep Roig Trinxant     1965   Color – Muda     9’

-“Estos hermosos vetustos”   d’Arcadi Gili   1964  -  Color – Sonora     8’

-“Sant Feliu 1965”  de Jan Beranovi  (Txecoeslovàquia)  - B/N.  – Sonora    11’


Films d’argument :

-“La ventana” de Pere Font Marcet   1959 -  Color – Sonora   23’  Projectada a Sant Feliu el 1963

-“Hàbitat” de Jan Baca i Toni Garriga   1971  - Color  - Sonora   8’

-“La Porta de Jan Baca i Toni Garriga   1973  - Color – Sonora – 22’

-“Seqüències d’un grup” de Raül Contel    1981 – B/N. – Sonora   22’

dimarts, 29 de maig del 2012

Els Amics del Museu d’Història de Sant Feliu han visitat l’Arxiu Municipal

Aquest dissabte 26 de maig de 2012, una quinzena de membres dels Amics del Museu d’Història de la Ciutat han visitat l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. M. Àngels Suquet i Marc Auladell, directora i tècnic de l’Arxiu, han explicat als assistents les funcions que realitza el centre. S’ha fet especial èmfasi en què l’Arxiu és un servei públic obert a la consulta de tothom, que vetlla per la conservació i l’accés de la documentació generada per l’Ajuntament. Així mateix, l’Arxiu acull la documentació de persones, empreses i entitats del municipi, gràcies a la qual s’enriqueix i amplia el coneixement del nostre passat. En aquest sentit, els tècnics de l’Arxiu han remarcat la gran riquesa de fons que custodien, amb una menció especial a la documentació generada per l’Ajuntament que es conserva des del segle XIV fins als nostres dies sense pràcticament buit documentals.


La visita s’ha completat amb una mostra de documentació històrica del fons de l’Ajuntament. De tots els documents mostrats, el que ha despertat més curiositat entre els assistents ha estat el llibre vermell, nom amb què és conegut el llibre de privilegis del municipi, iniciat el 1354. Des de l’Arxiu Municipal volem agrair als Amics del Museu d’Història i al seu president, Sr. Josep M. Vicens, el seu interès per conèixer l’Arxiu i el patrimoni documental que s’hi conserva, patrimoni que és de tots els guixolencs.

(A la foto, façana de l'edifici de l'Arxiu Municipal de la carretera de Girona. AMSFG, Fons Ajuntament. Autor desconegut)

dimarts, 22 de maig del 2012

Ingressa a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols el fons documental de l’antiga Cooperativa de Consum Reverend Santos Boada

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha ingressat darrerament, a través del Sr. Josep-Lluís Lucena Fuentes, el fons documental de l’antiga cooperativa de consum reverend Santos Boada. Es tracta d’un fons del qual fins ara l’Arxiu només en conservava un petit conjunt de documents esparsos, i que és de gran interès per al coneixement de la història social, política i econòmica de Sant Feliu en el transcurs del segle XX. Moltes generacions de guixolencs tenen ben present encara el record d’aquesta entitat i de les seves dependències dels carrers Santa Llúcia i la Rutlla.

El total del fons de la cooperativa disponible a partir d’ara a l’Arxiu és de 7,37 metres linials de documentació compresa entre els anys 1898 i 1996. Tot i l’existència de buits documentals clars, ens trobem davant d’un fons ric i divers, amb escriptures de propietat, plànols, correspondència, llibres comptables, actes de la junta de govern o documentació referent a la gestió dels associats i dels recursos humans de la cooperativa.


(A la imatge, interior de les dependències de la cooperativa cap a la dècades de 1940-1950. (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Fons Cooperativa de Consum Reverend Santos Boada. Autor desconegut)

La Cooperativa de Consum Reverend Santos Boada neix l’any 1908 amb la denominació de Cooperativa Obrera del Ateneo Social, amb la voluntat d’esdevenir una cooperativa distributiva o de consum de caràcter “popular” centrada en aconseguir la millora social i material dels obrers. L’any 1940, finalitzada la Guerra Civil, l’entitat absorbí la cooperativa “La Guixolense”, fundada a la ciutat l’any 1898. La nova cooperativa, l’única existent a partir d’aquell moment a Sant Feliu, prengué el nom de Cooperativa Obrera Rdo. Santos Boada en homenatge al seu fundador, que havia estat assassinat el 1936, víctima de la violència revolucionària incontrolada. La Cooperativa va sobreviure a la dictadura, a la transició i a diverses crisis, fins arribar als anys 90 del passat segle XX, quan una conjunció de dificultats econòmiques, entre d’altres factors, va precipitar la seva desaparició.

Després del tancament de l’entitat, el volum principal de documentació quedà abandonat a les antigues dependències de la cooperativa. El Sr. Josep-Lluís Lucena Fuentes la recuperà d’aquest mateix lloc poc abans de l’enderroc de l’edifici, i n’ha tingut cura fins el seu ingrés a l’Arxiu, la qual cosa ha evitat la destrucció irreparable del fons documental. La possibilitat d’ingressar el fons s’originà a principis de desembre de 2011, en el marc de les gestions realitzades pel periodista guixolenc Julià Castelló per a l’organització d’una xerrada sobre el cooperativisme a Sant Feliu.


dilluns, 23 d’abril del 2012

L’Arxiu Municipal celebra el Sant Jordi 2012 penjant a la web dos llibres de l’investigador guixolenc Gerard Bussot

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols celebra la diada de Sant Jordi de 2012 posant a l’abast dels usuaris, a la xarxa Internet, dos llibres més de la història i la cultura del nostre municipi que s’afegeixen a la dotzena de títols que ja hi ha disponibles. En aquesta ocasió es tracta de dues obres de referència escrites per l’investigador guixolenc Gerard Bussot: El fet musical a Sant Feliu de Guíxols (1865-1965 i Apèndix), publicat l’any 1992 i Carrers, cases i arquitectes, aparegut el 2000.

El fet musical a Sant Feliu de Guíxols (1865-1965 i Apèndix) és un estudi de les cobles, orquestes, solistes i grups musicals que hi ha hagut a Sant Feliu de Guíxols des de mitjans del segle XX. Des de les orquestres de ball populars fins als grups de rock i heavy de les dècades de 1970 i 1980, passant per cobles, grups d'havaneres, conjunts de jazz, cantants melòdics... L'obra es publicà per entregues periòdiques al setmanari guixolenc Àncora, que també tingué cura de la seva edició final en format llibre i a qui agraïm la gentilesa de permetre que l’Arxiu en pugui penjar un exemplar digitalitzat al web municipal. Les persones interessades en aconseguir un exemplar d’aquest llibre en paper poden contactar amb Àncora a través del mail redaccio@setmanariancora.cat o dirigir-se a les oficines d’Àncora, a les galeries del Mar del passeig dels Guíxols, els dilluns de 18 a 20 hores.



Pel que fa al llibre Carrers, cases i arquitectes. Sant Feliu de Guíxols, dels inicis fins el 1931, estudia l'evolució urbanística i constructiva del municipi al llarg dels segles, amb gran profusió de detalls sobre la vila baix medieval, les muralles, l'antiga toponímia, el planejament urbanístic o els principals arquitectes i mestres de cases que han deixat la seva petja a Sant Feliu. El text s'acompanya amb un seguit de gràfics i dibuixos que reconstrueixen la vila medieval i les façanes de cases vuitcentistes de la plaça, el passeig i les rambles guixolenques. Aquest llibre està exhaurit des de fa diversos anys, de manera que la seva versió digital és una bona oportunitat de redescobrir-lo.


Bona lectura, i bona diada de Sant Jordi!

dijous, 19 d’abril del 2012

Èxit de públic a la presentació del llibre de memòries d’Albert Tauler

El passat divendres 13 d’abril, el primer pis de la Biblioteca Octavi Viader de Sant Feliu es va omplir de gom a gom amb motiu de la presentació del llibre “Memòries i reflexions d’un vell ganxó”, d’Albert Tauler. El llibre és un relat autobiogràfic de les experiències i idees que han anat configurant la personalitat del Sr. Tauler en el transcurs de la seva vida, des de la infantesa fins a l’actualitat.

El Sr. Tauler és una persona de tarannà vitalista, gran conversadora i amb una memòria prodigiosa. Va treballar en diversos oficis durant la seva joventut fins a dedicar-se a la feina de pastisser, ocupació que va exercir durant 47 anys. Persona culturalment inquieta i gran lector, “Memòries i reflexions d’un vell ganxó” constitueix la primera obra literària d’aquest novell escriptor de gairebé 88 anys.



L’acte va comptar amb la presència del Sr. Tauler; de l’Alcalde, Sr. Joan Alfons Albó; i del també escriptor Sr. Xavier Colomer-Ribot, que ha tingut cura de l’edició del llibre. També hi foren presents les dues nétes del Sr. Tauler, que glossaren amb emoció i tendresa la figura del seu avi.

El proper dilluns 23 d’abril, diada de Sant Jordi, el Sr. Tauler serà a la rambla Vidal de la nostra ciutat signant exemplars del seu llibre “Memòries i reflexions d’un vell ganxó”.

(A les imatges, una instantància del públic assistent a la presentació, i el Sr. Albert Tauler signant exemplars del seu llibre. Autor de les imatges: Salvador Estibalca).

dimarts, 17 d’abril del 2012

Arxiu Municipal: Un any a la xarxa!



La comunicació amb els usuaris ha estat i és encara un dels grans reptes dels arxius. Per una part, cal explicar què són i què fan aquests serveis, ja que continuen essent uns grans desconeguts per a la majoria dels ciutadans. Per una altra part, també és necessari posar a la disposició dels usuaris eines per tal de facilitar l’accés als documents. En aquest sentit, Internet ha esdevingut fonamental, tot allò que no es troba a la xarxa, pràcticament es pot dir que no existeix.

Conscient de tot això, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols l’abril del 2011 va obrir un blog, un compte a You Tube per a penjar vídeos de l’Arxiu, i un compte de Facebook. El blog serveix com a lloc d’exposició dels serveis i productes elaborats pel mateix Arxiu (publicacions, tallers, inventaris, documents en línia), alhora que també és el lloc on es publiquen notícies i novetats. El blog ha esdevingut una de les fonts principals de les quals es nodreix el compte de Facebook on, a més, hi ha àlbums de fotografies i vídeos penjats.

Després d’un any, el blog ha rebut pràcticament 8.500 visites i conté més de 80 articles publicats. Al compte de Facebook hi ha 2357 agregats, s’ha obert el grup “Arxiu Sant Feliu de Guíxols” amb 263 membres i també 11 pàgines de llibres digitals de Sant Feliu de Guíxols.

dimarts, 10 d’abril del 2012

Presentació d'un llibre de memòries a la Biblioteca Octavi Viader

El proper divendres 13 d'abril a les 20.30 h. tindrà lloc a la Biblioteca Pública Octavi Viader la presentació del llibre Memòries i reflexions d'un vell Ganxó d'Albert Tauler.

Albert Tauler va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 15 de juny de 1924, fill d’obrers del suro. Va assistir a l’escola racionalista fins a l’edat de 12 anys. Va començar a estudiar el batxillerat elemental, però va haver d’interrompre els estudis perquè en acabar la Guerra Civil van tancar l’institut. Va començar a treballar ja als 11 anys d’aprenent de barber, però també ha fet de llescador de suro, de picapedrer, ha fabricat tacons i sobretot de pastisser durant 47 anys, a més també d’un cert treball artístic i d’artesà del suro. Es va jubilar a l’edat de 64 anys. Des de llavors, ha mantingut una gran afició per la lectura.





A Memòries i reflexions d’un vell ganxó, Albert Tauler narra amb la mateixa passió amb què ha viscut la vida les seves vivències i inquietuds, que han fet que als 87 anys s’hagi decidit a escriure el seu primer llibre. Va començar escrivint-lo en papers que eren el revers en blanc d’un fullet de propaganda, muntatge o manteniment d’una làmpada de peu fins acabar fent-ho sobre paper ratllat. Un text que s’ha convertit en un corpus sòlid i emocionat del seu testimoni vital i un llegat que Sant Feliu de Guíxols ha de tenir ben present.

dimecres, 4 d’abril del 2012

Recordant Josep Albertí, en el 19è aniversari de la seva mort

Avui, 4 d’abril de 2012, es compleixen 19 anys de la mort de l’artista Josep Albertí Corominas. Pintor i poeta, Albertí va deixar una forta empremta entre les generacions de guixolencs que el van conèixer. Autor d’una prolífica obra, va llegar a la ciutat de Sant Feliu una valuosa col·lecció dels seus quadres, així com el seu habitatge del carrer de la Penitència, conegut popularment com a casa Albertí i que actualment allotja diverses dependències municipals.

A banda d’aquest llegat a la ciutat, hi ha molta obra de Josep Albertí en mans de  particulars, tant de compradors com d’amics de l’artista. Precisament una de les col·leccions més importans de pintura i dibuix de Josep Albertí és la de l’il·lusionista Xevi, amic íntim seu. Aquesta col·lecció es pot visitar a la Casa Màgica – Museu de la Il·lusió i de la Curiositat de Santa Cristina d’Aro (http://www.xevi-ilusionista.com/).

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols posa a la vostra disposició l’inventari del fons documental de Josep Albertí Corominas, format per catàlegs, correspondència, textos literaris, esbossos, etc. (descarregueu-vos l'inventari clicant aquí: http://www.guixols.cat/web/files/10_arxiu_josep_alberti.pdf).

Bona part d’aquest material ha estat recentment digitalitzat en el marc del Programa de divulgació de la memòria que impulsa el Pla de Barris del Puig i Eixample de Llevant de Sant Feliu. La col·laboració entre l’Arxiu i el Pla de Barris pretén localitzar el major volum possible de material referent a Albertí que actualment es troba dispers entre particulars amb l’objectiu de poder-ne disposar d’una còpia digitalitzada a l’Arxiu. D’aquesta manera s’aconseguirà un major coneixement de la figura personal i artística de Josep Albertí, tot escalfant motors davant l’imminent centenari del seu naixement el proper any 2013.

(A la imatge, Josep Albertí pintant. Arxiu Municipal Sant Feliu de Guíxols. Fons Josep Albertí. Autor desconegut)

dimarts, 27 de març del 2012

Un llibre per llegir i per estimar Sant Feliu de Guíxols



Història de Sant Feliu de Guíxols des dels orígens llegendaris fins al segle xxi, és el llibre que acaba de publicar Novaura Ocicultural aquest mes de març. Miquel Borrell n’és l’autor i ell mateix explica com va encetar el seu relat el juliol del 2009 a la cala de l’Ametller, arran de les paraules que Gaziel –al seu llibre Sant Feliu de la Costa Brava- dedicà a les nostres cales, tot comparant-les amb el paradís terrenal. Amb aquest llibre coneixerem la nostra història. Descobrirem el simbolisme de Pedralta, el racó dels Guíxols, la fundació del monestir, el naixement de la vila i del seu Consell, les lluites constants entre els ganxons i el seu senyor: l’abat del monestir. Veurem com creix la vila, com es relaciona amb l’exterior, com es defensa dels enemics, com la indústria del suro canvia i fa créixer la ciutat al segle xix i com el turisme l’engrandeix al segle xx. El tren, els artistes, i els escriptors, els casinos, els menjars i vestits, els jocs i les diversions al llarg del temps... tot hi és analitzat i explicat de forma entenedora, amb un toc de  fantasia màgica.

dilluns, 19 de març del 2012

L’Arxiu Municipal penja a Internet la col•lecció sencera de la revista cultural L’Arjau

Seguint amb l’objectiu d’acostar els seus fons i col·leccions als ciutadans, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha posat a la xarxa la col·lecció sencera de la revista cultural L’Arjau, publicació que edita ininterrompudament des de fa més de gairebé 25 anys. En total es tracta de 64 números i un volum aproximat de 1800 pàgines amb articles i notícies referits a la història, el patrimoni i la cultura de Sant Feliu de Guíxols i el seu entorn.
L'Arjau es va  iniciar modestament el setembre de l'any 1989 amb la capçalera Informatiu de l'Arxiu i Museu de Sant Feliu de Guíxols. Després de diverses transformacions, el mes de novembre de 1997 es va rebatejar amb el seu nom actual i va adoptar com a colors distintius el negre i el salmó-ataronjat que encara avui dia l’identifiquen. La darrera transformació de L’Arjau va tenir lloc l’estiu de 2008, amb l’objectiu d’accentuar el seu paper com a revista cultural municipal tot mantenint la voluntat de donar a conèixer la ciutat de forma amena i plural. La revista és gratuïta i des de fa quatre anys es publica simultàniament en paper i en format digital.
La col·lecció sencera de L’Arjau se suma als diversos títols que l’Arxiu Municipal posa a l’abast dels usuaris de la xarxa i entre els quals hi ha els 10 primers volums de la col·lecció Estudis Guixolencs, publicada pel mateix Arxiu. En breu es preveu incrementar el catàleg d’obres disponibles on line amb altres títols com el de Gerard Bussot “Carrers, cases i arquitectes” o el d’Àngel Jiménez “Sant Feliu de Guíxols, una lectura històrica”, ambdós exhaurits des de fa anys.
Podeu consultar i descarregar-vos la col·lecció sencera de L’Arjau a l’apartat de l’Arxiu Municipal del web de l’Ajuntament (http://www.guixols.cat/web/cultura/arxiu-municipal/larjau-revista-cultural.html#presentacio). Les persones interessades en obtenir exemplars en paper de  números endarrerits de la col·lecció poden fer-ho adreçant-se personalment a l’Arxiu Municipal (carretera de Girona, 45-47, de dilluns a divendres de 9 a 14).

dijous, 8 de març del 2012

8 de març. Dia de la dona treballadora

AMSFG. Fons Dolors Buxó Guitart. Autor: desconegut. Grup de dones treballadores de la fàbrica de suro Suber C. de P. (1927 - 1936)
Durant la primera meitat del segle XX, la dificil situació econòmica i social de la població de Sant Feliu de Guíxols va portar l'Ateneu Social, l'any 1923, a establir una nova fàbrica per donar feina als socis de la cooperativa que es trobessin a l'atur. El proces de constitució d'una nova cooperativa de producció va ser lent. L'any 1927 una assemblea ordinària de socis autoritzava, al cap i a la fi, la seva constitució. Oficialment hi treballaven 4 persones: un taper, dos d'aglomerat i un peó. Però les imatges de la Suber C. de p. mostren un bon nombre de dones treballadores. Aquest és el petit homenatge de l'Arxiu Municipal a totes elles.

Informació extreta del llibre d'Àngel Jiménez, de la col·lecció Cooperativistes Catalans de Cossetània Edicions: Sants Boada i Calsada.