Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

divendres, 15 de març de 2019

En memòria de Francesc Campà i Viarnés i els represaliats pel feixisme

AMSFG. Fons Maria Pujol. Retrat de Francesc Campà Viarnés .


Enguany es commemoren els 80 anys de l’afusellament de Francesc Campà i Viarnés. Nascut a Darnius el 1901, Francesc Campà arribà a Sant Feliu l’any 1920. Lampista de professió i afiliat al sindicat CNT, va ser regidor d’ERC a l’Ajuntament republicà dels anys 30. El mes de juliol de 1936, just a l’inici de la Guerra Civil Espanyola, Campà substituí l’Alcalde Ponç Valls i Ferrer que deixà l’alcaldia de Sant Feliu per una malaltia. Francesc Campà també va ser membre del Comitè Local de Milícies Antifeixistes. Els seus càrrecs li permeteren actuar durant la repressió republicana per preservar la vida de diversos religiosos com el rector mossèn Àngel Dalmau o el vicari mossèn Salvador Planella, entre d’altres. També actuà per salvar objectes de culte de gran valor.
A finals de 1938 Campà entraria com a voluntari a l’exèrcit republicà passant a formar part de l’exèrcit de l’Ebre. A principi de l’any 1939 seria retirat del front i enviat a una línia defensiva situada en l’eix Figueres - Capmany. En aquell instant Campà decidí deixar les armes i retornar a Sant Feliu de Guíxols. Un cop a la seva ciutat va ser denunciat per ciutadans afectes al nou règim, pel solt fet d’haver estat alcalde, i portat a presó. Condemnat per rebelión militar moriria afusellat al cementiri de Girona el 16 de març de 1939 juntament amb els també guixolencs Bernabé Llorens Collell i Manuel Colom Palasí.
Per desgràcia no serien els únics afusellats de la nostra ciutat. Durant l’any 1939 executaren a Joan Castro Martínez (24 de març) Josep Tauler Perals (25 d’abril) Joan Darna Planellas (12 d’agost) i Joan Plaja Pla (7 de desembre). Mentre que el 10 de març de 1941 afusellaren a Josep Torroella Ferrer i a Josep Piqueras Canet.
Al llarg dels anys la ciutat de Sant Feliu ha homenatjat en diverses ocasions als represaliats pel feixisme. Així, l’any 1990 es decidí batejar amb el nom de Francesc Campà un passatge que va paral·lel al primer tram de la ronda de ponent, al seu inici des de la carretera de Girona. El 3 d’abril de 1994 s’inaugurà un monòlit als jardins Juli Garreta en memòria de les víctimes del feixisme i de l’extermini als camps nazis i, el 30 d’aquell mateix mes, la ciutat va retre un homenatge als guixolencs afusellats en el cementiri de Girona per la seva condició de representants de les institucions democràtiques de la república o simplement per la delació de simpatitzants del règim feixista. Durant l’acte es col·locaren làpides amb els seus noms en una de les parets del cementiri gironí.
El nombre total d’execucions decretades pels consells de guerra a la demarcació de Girona entre els anys 1939 i 1945 va ser de 514.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Informació extreta dels llibres Gent d’un segle. Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 de Gerard Bussot i Liñón i La Guerra Civil a Sant Feliu de Guíxols (1936 - 1939) d’Àngel Jiménez