Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

dijous, 25 de setembre de 2014

Ha mort Teresa Rovira, filla adoptiva de Sant Feliu de Guíxols

Aquest dimarts 23 de setembre ens ha deixat Teresa Rovira Comes, a l’edat de 96 anys. Filla de l’escriptor i polític Antoni Rovira Virgili, la Teresa va néixer a Barcelona el 1918 però estar molt vinculada a la nostra ciutat arran del seu matrimoni amb el guixolenc Felip Calvet Costa, comerciant de taps i col·laborador estret del qui fou president de la Generalitat a l’exili, el també guixolenc Josep Irla.


La Teresa i en Felip es van conèixer a l’exili, a la Residència d’Intel•lectuals Catalans, institució creada a Montpeller sota el patronatge de diverses entitats. Contragueren matrimoni l’any 1946 a Andorra, l’únic lloc on aleshores podien celebrar la cerimònia en català, i s’intal•laren a Perpinyà. Malgrat tot, les visites a Catalunya cada vegada eren més freqüents, especialment per part de la Teresa; bibliotecària de formació, acabà els seus estudis d’aquesta especialitat el curs 1949-1950 a Barcelona, i el 1953 obtingué una plaça de bibliotecària a la Biblioteca Popular d'Esparreguera. La parella retornà definitivament de l’exili el 1958 i s’instal•là a Barcelona, sense perdre mai el contacte amb Sant Feliu, alhora que la Teresa entrava a treballar a la Biblioteca de Catalunya. Del 1971 al 1981 dirigí la Biblioteca Popular de Santa Pau i, del 1981 al 1983, fou cap de la xarxa de biblioteques populars de la Diputació de Barcelona. Dins el camp de la biblioteconomia, s’especialitzà en literatura juvenil i infantil.

L’any 2003, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va nomenar Felip Calvet Fill Predilecte (a títol pòstum) i Teresa Rovira Filla Adoptiva de la ciutat. En aquest mateix any, Teresa Rovira féu donació del fons documental del seu marit a l’Arxiu Municipal, de gran interès per a l’estudi de l’exili català de 1939 i de la trajectòria personal i política de Josep Irla. 

A les imatges, Teresa Rovira durant l’acte de nomenament de Filla Adoptiva de Sant Feliu de Guíxols, el 2003, i el matrimoni Calvet Rovira a Sant Feliu de Guíxols el 1962.

dimarts, 23 de setembre de 2014

Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya. Ruta pel Sant Feliu del XIX i XX


Ruta cientificohistòrica per diferents edificis patrimonials de la ciutat: la Casa Patxot, on es commemora el 50è aniversari de la mort del científic i mecenes Rafael Patxot; el Casino dels Nois, societat obrera de finals del s. XIX encara en actiu de la qual destaca la biblioteca, depurada durant el franquisme, i la caseta del Salvament de Nàufrags, on es descriuran les tècniques de construcció de bots de salvament. Al final hi haurà una copa de cava.

Divendres 26 de setembre, 18 h. Durada: 90 minuts. Lloc de sortida: Museu d'Història de la ciutat - Monestir. 

Inscripcions prèvies a la Biblioteca publica, carrer Joan Surís, 28 - 34.

Aquesta ruta és una activitat paral·lela de la 1a Fira del llibre prohibit (Llagostera, 14/09).

dijous, 18 de setembre de 2014

Tricentenari de la Guerra de Successió. Un pany de clau “austriacista” a Sant Feliu de Guíxols

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Col·lecció Municipal d'Imatges. Autor: Josep Auladell Payró.


Les simpaties a Catalunya per la causa austriacista varen comportar l’aparició de tota mena de simbologia en objectes d’us quotidià: plats, forjats, mobles, etc. varen ser adornats, principalment, amb retrats de Carles III i amb escuts de l’àliga bifront, tradicionalment identificada amb la casa d’Àustria. Acabada la guerra tota aquesta mena d’objectes varen ser destruïts, es tractava d’esborrar tot record de l’arxiduc Carles. Malgrat l’esforç destructiu institucional, i la destrucció dels particulars impulsada per la por, alguns d’aquest símbols han sobreviscut en diversos pobles i ciutats. A Sant Feliu de Guíxols s’ha conservat un bon exemple d’aquesta simbologia: un pany de clau amb l’àliga bicèfala. El pany està situat en un portal de la casa número 47 del carrer de sant Pere.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Col·lecció Municipal d'Imatges. Autor: Josep Auladell Payró.

Cal remarcar que, durant la Guerra de Successió, molts partidaris de Carles III varen adoptar aquesta icona com a manifestació del seu posicionament polític. L’àliga bicèfala apareixia així en molts objectes tant d’ús públic com privat. Fins i tot, alguns treballs assenyalen que l’ús de l’àliga va perdurar en anys posteriors com una forma encoberta de resistència als ocupants borbònics. És, doncs, aquesta àliga del carrer Sant Pere un indicatiu de resistència per part dels propietaris d’aquell habitatge? Un antic símbol de posicionament polític, oblidat després de la desfeta?. No ho podem assegurar amb rotunditat, fins i tot existeix una tercera possibilitat: l’àliga bicèfala va arribar a formar part, amb el temps, de tota una sèrie de formes decoratives que conformaven l’imaginari popular, ja molt allunyada de la ideologia primigènia que representava.

divendres, 12 de setembre de 2014

El Tricentenari a la Biblioteca de Sant Feliu de Guíxols


En motiu de la diada de l'11 de setembre, i durant tot aquest mes, a la Biblioteca Pública Octavi Viader i Margarit trobareu tots els llibres que ens parlen del 1714 i la Guerra de Successió exposats al vestíbul de la Biblioteca, disponibles per a que us els pogueu emportar a casa.
Ja sigui per a adults, joves o infants, des de l'assaig o des de la ficció (penseu, per exemple, en Victus, d'Albert Sánchez Piñol), podeu endinsar-vos en el tricentenari a través dels llibres. 

dilluns, 8 de setembre de 2014

La Guerra de Successió a Sant Feliu de Guíxols



L'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols us presenta una nova eina de divulgació de la història de casa nostra: les exposicions virtuals. Aquest és un espai on podreu trobar documents de tota mena, conservats a l'Arxiu Municipal, i que ara podreu tenir al vostra abast. Cal remarcar que aquestes exposicions no són peces tancades, nous documents s'aniran afegint a l'exposició fins a completar una visió de l'època o del esdeveniment en qüestió. La primera exposició que us volem presentar porta per títol: 

La Guerra de Successió a Sant Feliu de Guíxols
Documents i testimonis de la Guerra de Successió a l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Per veure l'exposició cliqueu l'enllaç:

divendres, 5 de setembre de 2014

Presentació del llibre de Jordi Turró al Museu del Suro de Palafrugell


Presentació del llibre de Jordi Turró i Anguila, el divendres dia 5 a les vuit del vespre al museu del suro de Palafrugell. El llibre que porta per títol La Guerra de Successió i la introducció del règim borbònic a Palafrugell. Una lectura històrica és una edició conjunta de l'Ajuntament de Palafrugell i de l'Institut d'estudis del Baix Empordà.

Durant l'acte Conxa Saurí, de l'Arxiu de Palafrugell, parlarà de la contribució com arxivers a la commemoració del 1714 i d'altres treballs que està realitzant l'ABE (Arxivers del Baix Empordà).