Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

dijous, 18 de setembre de 2014

Tricentenari de la Guerra de Successió. Un pany de clau “austriacista” a Sant Feliu de Guíxols

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Col·lecció Municipal d'Imatges. Autor: Josep Auladell Payró.


Les simpaties a Catalunya per la causa austriacista varen comportar l’aparició de tota mena de simbologia en objectes d’us quotidià: plats, forjats, mobles, etc. varen ser adornats, principalment, amb retrats de Carles III i amb escuts de l’àliga bifront, tradicionalment identificada amb la casa d’Àustria. Acabada la guerra tota aquesta mena d’objectes varen ser destruïts, es tractava d’esborrar tot record de l’arxiduc Carles. Malgrat l’esforç destructiu institucional, i la destrucció dels particulars impulsada per la por, alguns d’aquest símbols han sobreviscut en diversos pobles i ciutats. A Sant Feliu de Guíxols s’ha conservat un bon exemple d’aquesta simbologia: un pany de clau amb l’àliga bicèfala. El pany està situat en un portal de la casa número 47 del carrer de sant Pere.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Col·lecció Municipal d'Imatges. Autor: Josep Auladell Payró.

Cal remarcar que, durant la Guerra de Successió, molts partidaris de Carles III varen adoptar aquesta icona com a manifestació del seu posicionament polític. L’àliga bicèfala apareixia així en molts objectes tant d’ús públic com privat. Fins i tot, alguns treballs assenyalen que l’ús de l’àliga va perdurar en anys posteriors com una forma encoberta de resistència als ocupants borbònics. És, doncs, aquesta àliga del carrer Sant Pere un indicatiu de resistència per part dels propietaris d’aquell habitatge? Un antic símbol de posicionament polític, oblidat després de la desfeta?. No ho podem assegurar amb rotunditat, fins i tot existeix una tercera possibilitat: l’àliga bicèfala va arribar a formar part, amb el temps, de tota una sèrie de formes decoratives que conformaven l’imaginari popular, ja molt allunyada de la ideologia primigènia que representava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada