 |
| Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Col·lecció Municipal d'Imatges. Autor: Josep Auladell Payró. |
Les simpaties a
Catalunya per la causa austriacista varen comportar l’aparició de tota mena de
simbologia en objectes d’us quotidià: plats, forjats, mobles, etc. varen ser
adornats, principalment, amb retrats de Carles III i amb escuts de l’àliga
bifront, tradicionalment identificada amb la casa d’Àustria. Acabada la guerra
tota aquesta mena d’objectes varen ser destruïts, es tractava d’esborrar tot
record de l’arxiduc Carles. Malgrat l’esforç destructiu institucional, i la
destrucció dels particulars impulsada per la por, alguns d’aquest símbols han
sobreviscut en diversos pobles i ciutats. A Sant Feliu de Guíxols s’ha
conservat un bon exemple d’aquesta simbologia: un pany de clau amb l’àliga bicèfala.
El pany està situat en un portal de la casa número 47 del carrer de sant Pere.
 |
| Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Col·lecció Municipal d'Imatges. Autor: Josep Auladell Payró. |
Cal remarcar que,
durant la Guerra
de Successió, molts partidaris de Carles III varen adoptar aquesta icona com a
manifestació del seu posicionament polític. L’àliga bicèfala apareixia així en
molts objectes tant d’ús públic com privat. Fins i tot, alguns treballs assenyalen
que l’ús de l’àliga va perdurar en anys posteriors com una forma encoberta de
resistència als ocupants borbònics. És, doncs, aquesta àliga del carrer Sant
Pere un indicatiu de resistència per part dels propietaris d’aquell habitatge?
Un antic símbol de posicionament polític, oblidat després de la desfeta?. No ho
podem assegurar amb rotunditat, fins i tot existeix una tercera possibilitat:
l’àliga bicèfala va arribar a formar part, amb el temps, de tota una sèrie de
formes decoratives que conformaven l’imaginari popular, ja molt allunyada de la
ideologia primigènia que representava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada