Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

dimecres, 31 de gener del 2018

L'edifici de Cal Duro

De ben segur que en algun moment o altre, passejant per l'avinguda Juli Garreta, us heu adonat de l'existència d'un singular edifici, d'aspecte decrèpit, caracteritzat pel seu porxo amb columnes. Aquest immoble, de més de cent anys d'antiguitat, resisteix heroicament el pas del temps encaixat entre dos voluminosos blocs d'apartaments. Es tracta de la cara posterior d'una casa amb façana principal a la plaça del Mercat, que es coneix popularment com a Cal Duro. Si llegiu a continuació podreu saber una mica més sobre aquest edifici.

L’any 1900 Teresa Jordà, vídua Matas, va demanar permís a l’Ajuntament per a reformar una casa de la seva propietat situada als números 6 i 7 de la plaça del Mercat, aleshores anomenada plaça de la Constitució. Es tracta, lògicament, de la casa protagonista d'aquest text. En aquell moment l'immoble ja comunicava per la part posterior a la riera del Monestir, que es va tapar la dècada de 1930 i actualment correspon a l’avinguda Juli Garreta. En aquesta cara posterior de l’edifici s’hi trobava el pati, al qual es va donar l’aspecte que encara té avui dia, format per una façana amb columnes. Els plànols foren dibuixats pel mestre d’obres Francesc Salvat, que projectà una cuina a la banda esquerra de la columnata, i una habitació per a bany a l’altre costat. No sabem per quin motiu, però, un any més tard, el 1901, es feren uns nous plànols de reforma, iguals als de Salvat però de línies més curoses, realitzats per l’arquitecte Modest Deu Estrada. És possible que, malgrat que el disseny original hagués estat ideat per Salvat, calgués que els plànols fossin elaborats per un tècnic amb titulació superior per a ser autoritzats per l'Ajuntament. Sigui com sigui, el projecte de Modest Deu, doncs, fou el que se seguí finalment per a executar l’obra, que degué finalitzar-se cap el 1902.

Plànols de la reforma de 1900 dibuixats pel mestre d'obres Francesc Salvat (Arxiu Municipal)

Per molt que avui dia costi de creure, la porxada formava part del primer pis de l’edifici. Cal tenir present, tal com s’ha dit abans, que en el moment en què es va fer la reforma l’actual avinguda Juli Garreta no existia i en el seu lloc hi passava la riera del Monestir, de manera que el nivell de circulació era molt més baix que l’actual; aquesta diferència de nivell també explica, per exemple, que per accedir a la plaça del Mercat des de l’avinguda Juli Garreta calgui baixar escales. 


Efectes d’un aiguat a la riera del Monestir el 1908. A la dreta s'observa la columnata de Cal Duro (Arxiu Municipal. Fons Josep Escortell, autoria desconeguda)

Com hem dit, la casa es coneix popularment com a Cal Duro, segurament en al·lusió al malnom que rebien els seus propietaris, que hauria estat la família Jordà. Segons recollí el metge i investigador Benet Julià Figueras, la casa romangué com a propietat de la família Matas, integrada pels germans Elvira i Rodolf Matas Jordà (probablement fills de la Teresa Jordà que el 1900 féu les obres de reforma abans apuntades). Rodolf Matas (1860-1957) fou en eminent metge, de llarga i reconeguda trajectòria professional a nivell internacional. Tot i néixer i formar-se als Estats Units, mai oblidà les seves arrels catalanes i guixolenques. Elvira havia retornat dels Estats Units durant la seva joventut i residia a Cal Duro. El 1936, per exemple, segons consta al padró municipal d'habitants, hi vivia amb una minyona. Elvira Matas va morir el 1949. Aleshores el Dr. Matas, proper als 90 anys d’edat, viatjà a Sant Feliu i liquidà el patrimoni familiar, tot cedint la finca de Cal Duro al Bisbat de Girona amb la finalitat que servís per a obra benèfica i social. El 1990 a Cal Duro encara hi havia el despatx parroquial, els serveis de Càritas i el Patronat.


A la darrera fotografia, obres de cobriment de la riera del Monestir el 1934, on s'observa el desnivell que hi havia antigament respecte les cases que hi tenien façana, com la de Cal Duro, que apareix a la dreta (Arxiu Municipal. Fons Jaume Cervera, autoria desconeguda)