Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

dimarts, 5 de febrer del 2013

Els Carnavals d'abans a Sant Feliu de Guíxols


Els carnavals que es realitzaven a mitjan segle XIX a Sant Feliu de Guíxols eren sonats. Aquesta festa era la més esperada de l’any, juntament amb la Festa Major. La temporada carnavalesca ja començava el mes anterior amb tres o quatre balls de màscares organitzats cada setmana per la societat Lo Gibrell. Així es podien començar a lluir les disfresses i es recaptaven fons per finançar el Carnaval.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant feliu de Guíxols. Autor: Fèlix Romaní.
Carrossa desfilant al passeig del Mar durant el Carnaval de 1934.

El Carnaval començava el dissabte amb una cavalcada, descrita a El Eco Guixolense els anys 1879 i 1881. Aquesta cercavila representava la comitiva organitzada per “l’Arcalde Carnavalesch” per donar la benvinguda a sa Magestat el rei Carnestoltes. La desfilada circulava pels principals carrers de la vila i era encapçalada per un batedor a cavall (1879) o dos macers (1881), seguit per nans i galls gegants de paper. A continuació les colles desfilaven agrupades darrera el seu penó, a ritme de xarangues i orquestres. El 1879 hi havia els penons de l’Esparver, del Ratpenat, del Gibrell i també de la indústria tapera; però en la cavalcada de 1881 ja no hi ha notícia dels mateixos. Tancava la comitiva l’alcalde carnavalesc acompanyat pel seu secretari, ministres i una guàrdia d’honor amb rucs. Quan la desfilada arribava al Nuevo Casino Guixolense, el marquès se situava en el seu tro i pronunciava el seu tradicional discurs. Finalitzat aquest acte, tothom es dirigia al ball.

divendres, 1 de febrer del 2013

Carnaval...Carnaval!!!!!


Ja tenim el Carnaval a tocar!!!. Durant els propers dies mostrarem imatges i documents dels carnavals d’ahir i de sempre de Sant Feliu de Guíxols, el bressol del Carnaval a la Costa Brava!!!!.


AMSFG. Col·lecció Antoni Vidal Arxer.
Programa de ball del Casino La Constància  pel Carnaval de 1887



Segons Lluís Esteva les primeres notícies conservades del Carnaval a Sant Feliu de Guíxols corresponen al segle XV. Una de les anècdotes més antigues conegudes a Sant Feliu de Guíxols és el Carnaval de les cortines negres, que va ser el de 1862. Aquell any la societat La Constància, presidida pel demòcrata Pere Caimó i Bascós, havia decidit constituir l’orquestra Nova sota la direcció de Dionís Baró. Sebastià Andreu, alcalde conservador i simpatitzant del partit isabelí, encarregà a l’orquestra Nova el concert de sardanes de Carnaval, cosa que els músics van rebutjar al·legant que no estaven prou preparats. Davant la negativa, l’alcalde els va dir que si no tocaven les sardanes a la plaça tampoc no les podrien tocar al local de La Constància, que llavors era al número 36 de l’actual rambla Vidal. Com que els músics no van cedir, el Casino no va poder celebrar el seu ball i guarní el local amb cortines negres en senyal de dol. Els socis van anar a fer la festa a Castell d’Aro lluint barretines negres. Apunta Joan Canet que aquest incident tan sols fou una excusa i que el conflicte de fons era polític, ja que aquesta societat apostava públicament per la democràcia com a forma de govern.