Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

dijous, 18 de desembre de 2014

L'Univers Guixolenc del científic i mecenes Rafael Patxot protagonitza el darrer número de la revista cultural L’Arjau

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols dedica el darrer número de la revista cultural L’Arjau, coordinada des de l’Arxiu Municipal, al vincle del mecenes i científic guixolenc Rafael Patxot Jubert amb la seva ciutat natal. Enguany s’ha celebrat l'Any Univers Patxot per commemorar el cinquantè aniversari de la mort de Patxot. Nascut a Sant Feliu de Guíxols l'any 1872 en el si d’una família benestant, ha passat a la història com a científic, especialment per les seves aportacions en meteorologia, i també com a mecenes, per la seva contribució en la recuperació del patrimoni cultural de Catalunya.

Cliqueu l'enllaç per accedir a la revista  http://www.guixols.cat/files/72_arxiu_guixols_arjau_patxot(2).pdf
Rafael Patxot és un personatge colossal, per l'abast de les seves actuacions i pel carisma que els va imprimir. La celebració de l'Any Univers Patxot ha estat promoguda pel Consell Assessor de la Masia Mariona, institució depenent de la Diputació de Barcelona i situada a l'antiga residència d'estiu de Rafael Patxot, al Parc Natural del Montseny. L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols forma part d'aquest Consell Assessor des de la seva creació i ha participat activament en l'organització de l'Any Univers Patxot. Així, els centres educatius de la ciutat han donat a conèixer aquest personatge i el seu llegat als alumnes, mitjançant els Tallers d'Història que organitza l'Arxiu Municipal. També es va fer un homenatge institucional a la Casa Patxot, actual seu de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols. I el mes de setembre han estat dedicades a la seva memòria l'Exposició de Filatèlia i Col·leccionisme i la XIII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica, ambdós esdeveniments celebrats a Sant Feliu.
El darrer número de L'Arjau vol contribuir al reconeixement de la dimensió humana i cultural d'aquest català universal tot reivindicant-ne la seva essència guixolenca. L'Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de Sant Feliu de Guíxols, guardonada el mes de febrer d’aquest any amb el premi a la millor iniciativa de comunicació institucional dins la V edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local que organitzen la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes de la demarcació. Podeu trobar la revista als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. La revista també es pot consultar a la xarxa des del número 1. 

dimecres, 12 de novembre de 2014

La distància dels noms



Quatre estudiants universitaris volen tirar endavant un projecte molt interessant. Han localitzat a infants que durant la guerra civil van estar en cases d'acollida de Catalunya (una de les cases estava a Sant Feliu de Guíxols) i fer un documental on recullen d'una part el procés d'investigació que van dur a terme per localitzar-los i, de l'altra les mateixes entrevistes. 

L’equip del documental està format per quatre joves recent graduats en Comunicació Audiovisual, que coincideixen en la manera de percebre el món i tenen un interès comú en el camp del documental. Havent format equip en projectes anteriors, encaren La distància dels noms com un projecte personal que els permet explorar a fons el gènere de la no-ficció i trobar els testimonis directes d’una història que sinó quedaria enterrada pel temps. Durant tot el procés han estat guiats per professionals de l'audiovisual com Jordi Balló o Isaki Lacuesta, gràcies al suport acadèmic de la UPF.

Per saber-ne més, cliqueu l’enllaç: La distància dels noms



dilluns, 27 d’octubre de 2014

Nous contes dels quaderns didàctics "El Trinquet"

L'any 2014, els Tallers d’Història de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols han elaborat dos contes per aprendre a llegir i alhora explicar la figura de Rafael Patxot als més petits. El guió ha estat elaborat a partir de les xerrades que s’han fet als alumnes de P3, P4 i P5 de les diferents escoles de Sant Feliu de Guíxols durant el curs 2013-2014, en què s’ha commemorat l’Any Univers Patxot. L’objectiu és transmetre d’una manera molt simple el vessant humà de Rafael, la seva estimació per la família i per la seva terra i, alhora, donar a conèixer la seva passió per la ciència i per l’aprenentatge. Per això, cada conte està dedicat a una de les seves facetes com a científic: en un es parla de l’astronomia i en l’altre de la meteorologia. També es fa referència a les seves contribucions personals a la meteorologia i al fet que, com a mecenes, va ajudar econòmicament moltes persones sense mitjans perquè poguessin estudiar. En els contes es reflecteixen també les diferents etapes de la vida de Rafael Patxot des que era un infant fins a la seva vellesa. Els contes són:



Jo vull aprendre... com en Rafael Patxot
És un recurs per aprendre a llegir adreçat als alumnes d’Educació Infantil. Els textos es presenten en lletra lligada i en lletra de pal i expliquen com, des de la seva infantesa, a Rafael Patxot li agradava aprendre i com es va acostumar a observar la natura i a descobrir per què passen les coses. Quan va ser més gran, va ser meteoròleg i va fer moltes publicacions per a difondre les dades que recollia, a més, també va ajudar molta gent sense recursos perquè pogués estudiar.

Per descarregar el PDF del conte: Cliqueu aquí



Jo vull estimar... com en Rafel Patxot
És un recurs per aprendre a llegir adreçat als alumnes d’Educació Infantil. Els textos es presenten en lletra lligada i en lletra de pal i expliquen com el jove Rafael Patxot sentia passió per l’astronomia i va instal·lar un observatori astronòmic a la seva casa de Sant Feliu de Guíxols. També explica que es va casar amb Lluïsa Rabell i que van formar una família que va estimar molt; que es dedicà a les seves filles, igual com havien fet amb ell els seus pares i el seu avi; que després va estar pels seus néts i que mai no va deixar d’estimar el seu país i la seva gent. 

Per descarregar el PDF del conte: Cliqueu aquí


dijous, 9 d’octubre de 2014

Cursos al Consell Comarcal del Baix Empordà


MATRÍCULA: 12 €
Places limitades
INSCRIPCIÓ:
Fins al 31 d’octubre del 2014
Arxiu Comarcal del Baix Empordà
Carrer del Teatre Vell, 8 (17100 La Bisbal d’Empordà)
Horari de l’Arxiu Comarcal:
Matins: 9.00 - 14.00 // Tardes: 15.30 - 18.00
Telèfon: 972 64 10 93
Correu electrònic: acbaixemporda.cultura@gencat.cat



Informació i inscripcions
Consell Comarcal del Baix Empordà
Promoció Econòmica
Pl. Joan Carreras i Dagas, 4-5, bxs.
17100 La Bisbal d’Empordà
Tel. 972 64 23 10
empresa@baixemporda.cat

diumenge, 5 d’octubre de 2014

Ja ha sortit el darrer número de la revista L’Arjau, dedicat al Casino dels Nois

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, a través del seu Arxiu Municipal, dedica el darrer número de la revista cultural L’Arjau al Casino la Constancia, conegut popularment com a Casino dels Nois, amb motiu dels 125 anys de la construcció de la seva seu social del passeig dels Guíxols cantonada amb la rambla del Portalet.
L'entitat es va fundar a Sant Feliu de Guíxols el 1850 per iniciativa d'una quarantena de joves que es van inspirar en una societat recreativa de Figueres. L'any 1888, després de diversos trasllats, el Casino dels Nois va emplaçar la seva nova seu social al xamfrà del paseig dels Guíxols amb la rambla del Portalet, tot construint un sumptuós i singular edifici com a centre d’esbarjo i cultura.
Actualment el Casino La Constancia és un element destacat del patrimoni i de la història de la ciutat. La seva seu constitueix un magnífic exemple d'arquitectura modernista amb una estètica molt singular, peça clau per a la identitat del passeig i amb elements sigificatius com la seva biblioteca; l’edifici va estar a punt de ser enderrocat el 1975 però se salvà, entre d'altres, gràcies a la mobilització popular. 125 anys després d'estrenar la seu del passeig, l'entitat del Casino dels Nois no es rendeix i es manté amb ganes de renovar-se i seguir bategant amb la ciutat.
L'Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de Sant Feliu de Guíxols, guardonada el mes de febrer d’aquest any amb el premi a la millor iniciativa de comunicació institucional dins la V edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local que organitzen la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes de la demarcació. Podeu trobar la revista als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. La revista també es pot consultar a la xarxa des del número 1. 

dijous, 25 de setembre de 2014

Ha mort Teresa Rovira, filla adoptiva de Sant Feliu de Guíxols

Aquest dimarts 23 de setembre ens ha deixat Teresa Rovira Comes, a l’edat de 96 anys. Filla de l’escriptor i polític Antoni Rovira Virgili, la Teresa va néixer a Barcelona el 1918 però estar molt vinculada a la nostra ciutat arran del seu matrimoni amb el guixolenc Felip Calvet Costa, comerciant de taps i col·laborador estret del qui fou president de la Generalitat a l’exili, el també guixolenc Josep Irla.


La Teresa i en Felip es van conèixer a l’exili, a la Residència d’Intel•lectuals Catalans, institució creada a Montpeller sota el patronatge de diverses entitats. Contragueren matrimoni l’any 1946 a Andorra, l’únic lloc on aleshores podien celebrar la cerimònia en català, i s’intal•laren a Perpinyà. Malgrat tot, les visites a Catalunya cada vegada eren més freqüents, especialment per part de la Teresa; bibliotecària de formació, acabà els seus estudis d’aquesta especialitat el curs 1949-1950 a Barcelona, i el 1953 obtingué una plaça de bibliotecària a la Biblioteca Popular d'Esparreguera. La parella retornà definitivament de l’exili el 1958 i s’instal•là a Barcelona, sense perdre mai el contacte amb Sant Feliu, alhora que la Teresa entrava a treballar a la Biblioteca de Catalunya. Del 1971 al 1981 dirigí la Biblioteca Popular de Santa Pau i, del 1981 al 1983, fou cap de la xarxa de biblioteques populars de la Diputació de Barcelona. Dins el camp de la biblioteconomia, s’especialitzà en literatura juvenil i infantil.

L’any 2003, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va nomenar Felip Calvet Fill Predilecte (a títol pòstum) i Teresa Rovira Filla Adoptiva de la ciutat. En aquest mateix any, Teresa Rovira féu donació del fons documental del seu marit a l’Arxiu Municipal, de gran interès per a l’estudi de l’exili català de 1939 i de la trajectòria personal i política de Josep Irla. 

A les imatges, Teresa Rovira durant l’acte de nomenament de Filla Adoptiva de Sant Feliu de Guíxols, el 2003, i el matrimoni Calvet Rovira a Sant Feliu de Guíxols el 1962.

dimarts, 23 de setembre de 2014

Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya. Ruta pel Sant Feliu del XIX i XX


Ruta cientificohistòrica per diferents edificis patrimonials de la ciutat: la Casa Patxot, on es commemora el 50è aniversari de la mort del científic i mecenes Rafael Patxot; el Casino dels Nois, societat obrera de finals del s. XIX encara en actiu de la qual destaca la biblioteca, depurada durant el franquisme, i la caseta del Salvament de Nàufrags, on es descriuran les tècniques de construcció de bots de salvament. Al final hi haurà una copa de cava.

Divendres 26 de setembre, 18 h. Durada: 90 minuts. Lloc de sortida: Museu d'Història de la ciutat - Monestir. 

Inscripcions prèvies a la Biblioteca publica, carrer Joan Surís, 28 - 34.

Aquesta ruta és una activitat paral·lela de la 1a Fira del llibre prohibit (Llagostera, 14/09).

dijous, 18 de setembre de 2014

Tricentenari de la Guerra de Successió. Un pany de clau “austriacista” a Sant Feliu de Guíxols

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Col·lecció Municipal d'Imatges. Autor: Josep Auladell Payró.


Les simpaties a Catalunya per la causa austriacista varen comportar l’aparició de tota mena de simbologia en objectes d’us quotidià: plats, forjats, mobles, etc. varen ser adornats, principalment, amb retrats de Carles III i amb escuts de l’àliga bifront, tradicionalment identificada amb la casa d’Àustria. Acabada la guerra tota aquesta mena d’objectes varen ser destruïts, es tractava d’esborrar tot record de l’arxiduc Carles. Malgrat l’esforç destructiu institucional, i la destrucció dels particulars impulsada per la por, alguns d’aquest símbols han sobreviscut en diversos pobles i ciutats. A Sant Feliu de Guíxols s’ha conservat un bon exemple d’aquesta simbologia: un pany de clau amb l’àliga bicèfala. El pany està situat en un portal de la casa número 47 del carrer de sant Pere.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Col·lecció Municipal d'Imatges. Autor: Josep Auladell Payró.

Cal remarcar que, durant la Guerra de Successió, molts partidaris de Carles III varen adoptar aquesta icona com a manifestació del seu posicionament polític. L’àliga bicèfala apareixia així en molts objectes tant d’ús públic com privat. Fins i tot, alguns treballs assenyalen que l’ús de l’àliga va perdurar en anys posteriors com una forma encoberta de resistència als ocupants borbònics. És, doncs, aquesta àliga del carrer Sant Pere un indicatiu de resistència per part dels propietaris d’aquell habitatge? Un antic símbol de posicionament polític, oblidat després de la desfeta?. No ho podem assegurar amb rotunditat, fins i tot existeix una tercera possibilitat: l’àliga bicèfala va arribar a formar part, amb el temps, de tota una sèrie de formes decoratives que conformaven l’imaginari popular, ja molt allunyada de la ideologia primigènia que representava.

divendres, 12 de setembre de 2014

El Tricentenari a la Biblioteca de Sant Feliu de Guíxols


En motiu de la diada de l'11 de setembre, i durant tot aquest mes, a la Biblioteca Pública Octavi Viader i Margarit trobareu tots els llibres que ens parlen del 1714 i la Guerra de Successió exposats al vestíbul de la Biblioteca, disponibles per a que us els pogueu emportar a casa.
Ja sigui per a adults, joves o infants, des de l'assaig o des de la ficció (penseu, per exemple, en Victus, d'Albert Sánchez Piñol), podeu endinsar-vos en el tricentenari a través dels llibres. 

dilluns, 8 de setembre de 2014

La Guerra de Successió a Sant Feliu de Guíxols



L'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols us presenta una nova eina de divulgació de la història de casa nostra: les exposicions virtuals. Aquest és un espai on podreu trobar documents de tota mena, conservats a l'Arxiu Municipal, i que ara podreu tenir al vostra abast. Cal remarcar que aquestes exposicions no són peces tancades, nous documents s'aniran afegint a l'exposició fins a completar una visió de l'època o del esdeveniment en qüestió. La primera exposició que us volem presentar porta per títol: 

La Guerra de Successió a Sant Feliu de Guíxols
Documents i testimonis de la Guerra de Successió a l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Per veure l'exposició cliqueu l'enllaç:

divendres, 5 de setembre de 2014

Presentació del llibre de Jordi Turró al Museu del Suro de Palafrugell


Presentació del llibre de Jordi Turró i Anguila, el divendres dia 5 a les vuit del vespre al museu del suro de Palafrugell. El llibre que porta per títol La Guerra de Successió i la introducció del règim borbònic a Palafrugell. Una lectura històrica és una edició conjunta de l'Ajuntament de Palafrugell i de l'Institut d'estudis del Baix Empordà.

Durant l'acte Conxa Saurí, de l'Arxiu de Palafrugell, parlarà de la contribució com arxivers a la commemoració del 1714 i d'altres treballs que està realitzant l'ABE (Arxivers del Baix Empordà).

diumenge, 24 d’agost de 2014

Donació del fons Lluís Esteva Cruañas a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

El proppassat 22 d’agost de 2014 es va formalitzar l’ingrés a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols del fons documental Lluís Esteva Cruañas, mitjançant la donació que n’han fet els seus fills, Sr. Francesc i Sra. Elena Esteva Massaguer. Podeu consultar i descarregar en xarxa l’inventari del fons Lluís Esteva Cruañas a la web de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, dins l’apartat de l’Arxiu Municipal, clicant aquí
Lluís Esteva Cruañas (Sant Feliu de Guíxols, 1906-1994) va ser una persona vital i polifacètica. Fou l’impulsor i fundador, l’any 1981, de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà. Mestre de professió, va destacar com a investigador de temes d’història local guixolenca i també com a arqueòleg, amb especial dedicació al món de la prehistòria i els monuments megalítics.
El fons abarca 7,4 metres linials, desglossats en 499 unitats documentals textuals, aprox. 12.300 negatius fotogràfics, 134 plaques de vidre, 340 diapositives i un nombre aproximat de 600 positius fotogràfics, així com 92 publicacions i 267 separates de revistes. Es tracta d’un conjunt documental generat entre els anys 1919 i 1994, amb alguns documents d’època més antiga afegits pel mateix Esteva, així com d’altres de data posterior incorporats després de la seva mort.

 

Lluís Esteva, a la dreta, amb el doctor Lluís Pericot, al Dolmen de la Cova d’en Daina de Romanyà de la Selva, l’any 1971. Excavació d’un forn hispanoromà localitzat l’any 1969 a tocar de la zona residencial de S’Agaró

 
L’any 1943, essent destinat com a mestre a Begur, el Sr. Esteva va tenir el primer contacte amb el doctor Lluís Pericot arran de la primera excavació al castell d’aquesta localitat baixempordanesa amb els alumnes de la seva escola. Destinat posteriorment com a mestre nacional a Sant Feliu de Guíxols als Estudis Nous (Escola Gaziel), Esteva endegà tot un seguit d’actuacions arqueològiques, com la reposició del menhir de la Murtra a Romanyà de la Selva (1952), la llosa de la coberta del dolmen del mas Bousarenys a Santa Cristina d’Aro (1953), o la primera actuació a la Cova d’en Daina, també a Romanyà (1954). El 20 de maig de 1955 va ser nomenat Delegat Local del Servei Nacional d’Excavacions Arqueològiques i, el 10 de novembre del mateix any, conservador del Museu Municipal de Sant Feliu. La frenètica activitat de Lluís Esteva va proseguir en els anys següents: el 1956 es va realitzar la restauració definitiva de la Cova d’en Daina; el 1957 es va excavar i reposar el sepulcre del Mas Bousarenys; i l’any 1958 es va restaurar el menhir del Puig ses Forques (Calonge). Aquell mateix any publicava el seu llibre Prehistoria de la comarca guixolense, una obra de referència en el camp de la recerca arqueològica. 
L’any 1960 va intervenir en la restauració de l’església de Bell-lloc amb Miquel Oliva i Joan Sanz. A partir d’aquell any va centrar el seu interès principalment en l’excavació i restauració del Monestir de Sant Feliu de Guíxols fins el 1975. No obstant això, el 1966 va dirigir també l’excavació de la basílica de Santa Cristina d’Aro; el 1969 va fer l’estudi d’un forn de ceràmica ibero-romà de S’Agaró i l’any 1979 va excavar diferents dòlmens de l’Alt Empordà (Espolla, Darnius, Agullana, Cantallops, la Jonquera).


Obres de restauració a l’entrada de l’església del monestir de Sant Feliu de Guíxols, el 1966 

Lluís Esteva va dimitir com a Conservador del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols el 1966 i, l’any següent, es va jubilar voluntàriament de mestre nacional. L’any 1969 va ser designat acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. L’any 1974 va ser nomenat Director del Museu i Arxiu municipals de Sant Feliu de Guíxols, càrrecs que va exercir fins el 1985. L’any 1977 va esdevenir acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
Les aportacions de Lluís Esteva són un referent necessari en la recerca i el coneixement de la prehistòria i dels monuments megalítics de Catalunya. Tanmateix, la seva obra té un abast molt més ampli, ja que va publicar més de 250 articles i estudis sobre temes i períodes històrics molt diversos, bona part d’ells centrats en Sant Feliu de Guíxols i rodalia.
El fons comprèn material de treball utilitzat per Lluís Esteva en les seves recerques sobre la història i el patrimoni de Sant Feliu de Guíxols i la vall d’Aro, apareguts en la seva majoria com a articles en publicacions diverses: còpies de documents d’arxiu, anotacions manuscrites i buidatges de dades, articles i resums de llibres... Tots aquests documents permeten disposar d’una font importantíssima per a aprofundir en les recerques iniciades pel Sr. Esteva i obtenir informació de detalls que, per raons òbvies d’espai i de selecció de la informació, no pogué incloure íntegrament en els articles que anà publicant. Així mateix, alguns d’aquests textos romanen parcialment o totalment inèdits.
Són igualment importants els documents referents a les excavacions arqueològiques dirigides pel Sr. Esteva, com les realitzades a la Porta Ferrada del monestir de Sant Feliu de Guíxols durant la dècada de 1960; i, molt especialment, tot allò referent a l’estudi de la prehistòria i els monuments megalítics de la zona, incloent-hi dibuixos i planimetria de jaciments, dòlmens, etc.
El fons conté també la correspondència establerta entre Lluís Esteva i una llarga llista de  corresponsals. Es tracta de cartes sobretot de caràcter professional, referides a recerques empreses pel mateix Esteva o en les quals aconsella o facilita informació a altres investigadors. Una menció especial mereix la correspondència generada arran de les excavacions arqueològiques comissariades per Lluís Esteva a Sant Feliu o en altres indrets, reflectides en la relació de cartes intercanviades amb personalitats de referència de l’arqueologia gironina i catalana com Miquel Oliva Prat, Lluís Pericot, Pere de Palol...

Moment de la signatura del conveni de donació del fons documental de Lluís Esteva a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. D’esquerra a dreta, Francesc Esteva, Elena Esteva i l’alcalde Joan Alfons Albó

Pel que fa a les imatges fotogràfiques, són el fruit d’activitats personals i familiars i, també professionals, com a investigador i arqueòleg. Inclouen des d’excursions i viatges amb la seva dona i amics fins a retrats de parents, retrats dels companys de l’Escola Gaziel i, sobretot, fotografia documentativa de treballs d’excavacions arqueològiques, dòlmens i patrimoni arquitectònic de les comarques gironines. Això fa aquesta part del fons especialment útil i atractiva per a recerques molt variades que van més enllà de l’àmbit local de Sant Feliu i la vall d’Aro.
La documentació de Lluís Esteva es completa amb part de la seva biblioteca, formada per obres escrites per autors guixolencs o vinculades a Sant Feliu de Guíxols, així com per un nombre important de separates d’articles de recerca arqueològica, prehistòria i història intercanviades per Esteva amb diversos companys i col·legues, tant catalans com estrangers. En aquest sentit, cal assenyalar que la Universitat de Girona conserva també una part de la biblioteca del Sr. Esteva formada per cap a 200 llibres que fan referència essencialment a educació i ensenyament. Formen part del Fons per a la història de l’educació que acull l’esmentada universitat, i foren donats a aquesta entitat pels fills del Sr. Esteva.
En resum, el fons documental de Lluís Esteva Cruañas esdevé una valuosa font d’informació i coneixement per a l’estudi de la història, l’arqueologia i el patrimoni del nostre entorn; alhora, permet copsar l’evolució que han experimentat, com a disciplines científiques, la Història i l’Arqueologia al nostre país durant més de mig segle. La sensibilitat de la Sra. Elena i el Sr. Francesc Esteva Massaguer envers el llegat del seu pare permetrà a patir d’ara posar-lo a disposició de tothom que hi estigui interessat mitjançant la consulta a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

dilluns, 4 d’agost de 2014

El banc del governador

Que ningú s’espanti! Aquest text no té res a veure ni amb els rescats financers ni amb la crisi econòmica que malauradament estan tant d’actualitat. Ben al contrari, el nostre és un d’aquells bancs per seure tranquil·lament i gaudir d’un moment d’esbarjo o de conversa. El banc del governador es troba al passeig del Mar, a la banda de la carretera i a l’alçada de la casa Patxot. Segur que l’heu fet servir més d’una vegada, però mai heu observat que en un dels laterals hi figura el nom d’una persona: Francisco Díez Ticio.

Quin és, doncs, el significat d’aquest nom tan peculiar? I qui era, el Sr. Díez Ticio?


Durant la Guerra Civil espanyola, els bombardejos del bàndol franquista destruïren nombrosos edificis i malmeteren espais públics de la ciutat. A partir de 1939 calgué començar a treballar en la reconstrucció de la ciutat. L’Ajuntament guixolenc s’acollí a les ajudes que facilitava el mateix estat franquista mitjançant un programa de Regiones devastadas. Aquells que tres anys abans havien estat els causants de llançar les bombes damunt la localitat proporcionaven ara els mitjans per reconstruir el país. Per poder disposar d’algunes de les ajudes, la ciutat havia de ser prèviament adoptada pel caudillo, la qual cosa a Sant Feliu només s’aconseguí de manera parcial el juny de 1943.

Les obres d’urbanització i embelliment del passeig del Mar s’enllestiren pels volts de 1943. L’arquitecte Joan Bordàs s’ocupà de dirigir el projecte i del disseny dels elements ornamentals, entre ells els bancs de pedra que tanta personalitat donen als passejos guixolencs. La part inferior del respatller i dels laterals d’aquests bancs estan decorats amb ceràmiques que contenen elements al·legòrics de Sant Feliu.


L’estiu de 1943, l’alcalde informava que el governador civil de Girona, Francisco Díez Ticio, “habiendo encontrado como un verdadero acierto la construcción y modelo de bancos monumentales del Paseo del Mar” havia decidit regalar-ne un a l’ajuntament, és a dir, assumir-ne el cost. Una mostra de magnanimitat de les noves autoritats del règim envers el poder local, reduït a la mínima expressió i sota la tutela de les instàncies superiors. En correspondència, el consistori guixolenc, col·locà el seu nom en una de les peces de ceràmica laterals del que, per aquesta raó, ha esdevingut el banc del governador. 

dilluns, 30 de juny de 2014

Visita a Girona i Sant Feliu de Guíxols 05/07/2014


Ens plau convocar-vos a la propera activitat de l’Agrupació d'Arquitectes per a la defensa i la intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), prevista per al dissabte 5 de juliol de 2014 i organitzada pel Dr. Arquitecte Ricardo Gómez Val, Director del XXXVIIè Curset, i la Bianca Lázaro, Arquitecte Tècnica, membre de l’equip organitzador. Aquesta és la segona visita relacionada amb la temàtica de les Jornades però està oberta a tots els membres de l’AADIPA i als arquitectes col·legiats.
El programa previst és el següent:

09Trobada davant de l’església de Sant Pere de Llorà (Llorà, carretera GI-531,
direcció a Les Planes d’Hostoles, Km 12.5).
10Visita a l’església de Sant Pere de Llorà, acompanyats per Lluís Bayona Prats, Cap del Servei de Monuments de la Diputació de Girona.
11Finalització de la visita i trasllat al següent punt de trobada.
12Trobada a l’entrada de la Parròquia de Sant Josep (Avinguda de Lluís Pericot, núm.2, G
12Visita a la parròquia de Sant Josep, acompanyats per Mn. Jordi Reixach.
13Finalització de la visita i trasllat al següent punt de trobada.
14Trobada al restaurant Bahía (Passeig del Mar núm. 17, Sant Feliu de Guíxols).
16Recepció de benvinguda per part de l’il·lustríssim Alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Joan Alfons Albó, i visita al Monestir de Sant Feliu de Guíxols, acompanyats per Albert Plà i Gisbert, arquitecte autor del Pla Director del conjunt actuacions de restauració del Palau de l’Abat, la Torre del Fum, la Torre del Corn, l’exterior de l’absis i el camí de ronda; Salvador Ventura, arquitecte autor de la restaura portalada de l’església; Francesc Plà i Josep Bohigas, arquitectes autors de l’Espai Thyssen. Freixes, arquitecte autor de l’Espai Metge Rural.
19Fi de la visita i cloenda.

El cost de la visita és de 25€ per als membres de l’AADIPA i de la Demarcació de Girona i de 30€ per a la resta d’assistents. D’acord amb l’article 20.Ú.14º.d de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit, aquesta factura estarà exempta d’IVA.

Per a participar, cal formalitzar la inscripció abans de les dues del migdia del dijous 3 de juliol de 2014.



És indispensable omplir una butlleta per a cadascun dels inscrits amb el nom complet, el correu electrònic i un telèfon mòbil de contacte.

dimarts, 20 de maig de 2014

La revista L’Arjau dedica el seu darrer número a la popera exposició permanent sobre salut i medicina al Monestir de Sant Feliu de Guíxols

La propera inauguració de l'exposició permanent "Curar-se en salut" a la quarta planta del Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, a l'edifici de l'antic Monestir, té l'objectiu d'entretenir, educar i fer reflexionar sobre la salut com a patrimoni individual i també com a responsabilitat comunitària. La iniciativa, molt important per a la ciutat, és fruit de la col·laboració entre l'Ajuntament i el Museu d'Història de la Medicina de Catalunya i ha estat impulsada en el marc de l'Espai del Metge i la Salut Rural del Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols.
En aquest context, el darrer número de la revista L’Arjau proposa un recorregut, a través de diversos articles i imatges, sobre salut i medicina, posant espcial èmfasi en el context local de Sant Feliu i la vall d’Aro i en el projecte “Curar-se en salut”. A través de les pàgines de la revista podreu descobrir com ha evolucionat la ciència mèdica en el transcurs dels segles i de quina manera el progrés i els avenços en medicina ha fet canviar les mentalitats i les formes de guariment a casa nostra. No en va, la salut és i ha estat la clau de volta de l'existència humana, i la seva conservació constitueix una de les preocupacions fonamentals de la humanitat.
L'Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de Sant Feliu de Guíxols que edita l'Ajuntament a través de l'Arxiu Municipal. El mes de febrer d’aquest any, la revista va rebre el premi a la millor iniciativa de comunicació institucional dins la V edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, organitzats per la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes de la demarcació.
Podeu trobar la revista als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. La revista també es pot consultar a la xarxa des del número 1. 



divendres, 25 d’abril de 2014

Els nens i nenes de Sant Feliu de Guíxols homenatgen Rafael Patxot

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Ajuntament. Autor Salvador Estibalca

Els 3.219 alumnes dels vuit centres educatius de Sant Feliu de Guíxols durant aquest curs han homenatjat la figura de Rafael Patxot, realitzant escrits i treballs de plàstica relacionats amb les múltiples facetes d’aquest guixolenc. D’aquesta manera, a través de les propostes dels Tallers d’Història de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, les escoles i instituts de la ciutat s’han adherit a la celebració de l’Any Univers Patxot, en commemoració del cinquantè aniversari de la mort d’aquest personatge. Rafael Patxot, nascut l’any 1872 en una família d’industrials del suro, va ser pioner en l’estudi de la meteorologia i també un dels més grans mecenes que ha tingut la cultura catalana. L’Any Univers Patxot ha estat promogut pel Consell Assessor de la Masia Mariona, organisme que depèn de la Diputació de Barcelona i que té la seu a l’antiga residència d’estiu de Rafael Patxot i la seva esposa Lluïsa Rabell, situada al Parc del Montseny.  

Els alumnes han descobert en Rafael Patxot un important científic i filantrop, i també els valors de compromís, generositat i esforç que el van guiar durant tota la seva vida. Malgrat la seva condició benestant i la seva gran fortuna, va tenir una vida tràgica, marcada sobretot per la mort de dues de les seves filles quan eren molt joves. Per aquest motiu va crear diverses fundacions en honor dels seus familiars difunts. A partir d’aquestes institucions va donar ajudes a persones, especialment dones, de classe pobra i també va patrocinar projectes com l’Estudi de la Masia Catalana i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. També va promoure la creació i la recerca en àmbits tan diversos com la música, la història, el dret, la literatura, la cultura popular, etc. L’altra faceta, no menys important, de Rafael Patxot és la seva actuació com a científic. Fou un dels pioners en l’estudi de la climatologia de Catalunya. Va contribuir de manera decisiva a la creació del Servei Meteorològic de Catalunya i va promoure l’estudi dels núvols a nivell internacional. La Guerra Civil va estroncar la seva activitat i, perseguit per ambdós bàndols, es va haver d’exiliar a Suïssa. Dotat d’una gran tenacitat, malgrat les circumstàncies, va mantenir actives les seves fundacions. Contrari al règim de Franco, no va voler tornar mai a Catalunya i va manifestar obertament la seva oposició al dictador.

La culminació del treball realitzat durant tot el curs conjuntament per totes les escoles i instituts de Sant Feliu de Guíxols i l’Arxiu Municipal ha estat el lliurament de premis de la 28a Mostra Artística de Sant Jordi, organitzat per la Biblioteca Pública Octavi Viader i que va tenir lloc el mateix dia 23. També es pot visitar una mostra dels treballs de plàstica seleccionats pels centres a la Casa Patxot, seu de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, fins al dia 22 de maig (matins de 9 a 14.00 h)


dilluns, 24 de febrer de 2014

La revista cultural L’Arjau, premiada a la cinquena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local

l'Alcalde de Sant Feliu de Guíxols rep el premi Carles Rahola en presència de la directora de l'Arxiu Municipal i responsable de l'Arjau

La revista cultural guixolenca L’Arjau ha estat premiada com a millor iniciativa de comunicació institucional en el marc de la cinquena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació local que atorga la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes de la demarcació i que es van lliurar a Girona el proppassat 20 de febrer.

L’Arjau és una revista cultural editada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, que té per objectiu difondre la cultura, la història i el patrimoni de la ciutat. La direcció i coordinació es realitza des de l’Arxiu Municipal i compta amb la particpació d’altres serveis municipals com la Biblioteca Octavi Viader, el Museu d’Història de la Ciutat o les àrees de cultura, educació, premsa i turisme. Es tracta d’una publicació gratuïta que surt tres cops l’any i que també es publica electrònicament a través del web de l’Ajuntament (http://guixols.cat/cultura/arxiu-municipal/larjau-revista-cultural.html).

L’Arjau es va iniciar modestament a mitjan de la dècada de 1980 com a butlletí informatiu de l’Arxiu Municipal i del Museu d’Història. L’any 2008 es va apostar per donar-li un nou gir en continguts i dissenys per adaptar-la als nous temps, sense perdre però el seu esperit original. La publicació té un caràcter monogràfic, de manera que cada número se centra en un tema concret que s’aborda des de l’òptica del passat, però també pensant en el present i posant la mirada en les perspectives de futur. S’ha apostat per treballar temes de ciutat, d’interès col·lectiu, alhora que es busca l’apropament i la col·laboració amb les entitats socials i culturals del nostre municipi. Fins ara s’han tractat temes com el tren, els banys de Sant Elm, el passeig del Mar, el Festival de la Porta Ferrada o els aniversaris de Radio Sant Feliu i l’Agrupació Cinematogràfica i Fotogràfica de Sant Feliu.


La directora de l'Arjau i el regidor de l'Àrea Història, Coneixement i Difusió de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols amb el premi 



El premi Carles Rahola de Comunicació Local que la demarcacó de Girona dal Col·legi de Periodistes de Catalunya acaba d’atorgar a L’Arjau suposa un reconeixement a la feina feta i un estímul per continuar treballant per promocionar la nostra identitat cultural i acostar-la tant als guixolencs com als visitants.

dijous, 13 de febrer de 2014

La revista L'Arjau de Sant Feliu de Guíxols competirà amb l'Ajuntament de Palafrugell per optar al premi Carles Rahola de Comunicació Local



El jurat avaluador dels 73 treballs presentats a la cinquena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local s’ha reunit per elegir els finalistes de cadascuna de les set categories. Els guanyadors d’aquests guardons, instituïts per la Diputació de Girona i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, no es coneixeran fins al mateix dia que es lliurin, el dijous 20 de febrer a l’Auditori Palau de Congressos de Girona, a les vuit del vespre, i comptarà amb la presència de la majoria dels participants i amb una extensa representació del món periodístic i cultural gironí

El jurat ha elegit com a finalistes, en la categoria de millor iniciativa de comunicació institucional, el conjunt de la gestió de la comunicació digital feta des de l’Ajuntament de Palafrugell, i la revista L’Arjau, de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. 

El regidor d'Història Coneixement i Difusió de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Pau Casals, considera que la tasca realitzada per l'Arxiu Municipal (organisme que edita la revista L'Arjau) és "summament satisfactòria i excel.lent".  Per Pau Casals, "el sol fet d'haver arribat a finalistes davant d'altres sis propostes de les comarques de Girona ja demostra que la publicació guixolenca és ben vista i valorada pels professionals del periodisme i la cultura". És la segona vegada que l'Arjau se situa finalista en aquests guardons, els més rellevants de Girona en aquest àmbit, i que es donen a conèixer en una gala especial.

Els Premis de Comunicació Local Carles Rahola tenen per objectiu reconèixer la tasca de la professió periodística a les comarques gironines i fomentar la creativitat informativa i les iniciatives per difondre, recuperar, gestionar o aplegar informació de tipus periodístic en qualsevol format, àmbit i estructura. Els Premis es divideixen en set categories: projecte sobre comunicació periodística, premsa escrita, ràdio, televisió, fotoperiodisme, comunicació institucional i informació digital. Tots els premis estan dotats amb 1.000€, a excepció del guardó al millor projecte de comunicació periodística, que té una dotació de 2.000€. 






dijous, 16 de gener de 2014

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols posa en xarxa la seva hemeroteca històrica a través de la plataforma XAC_Premsa del Departament de Cultura


L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha posat en xarxa bona part de la seva hemeroteca històrica, concretament una vintena llarga de capçaleres locals compreses entre 1878 i 1991. Aquest fet ha estat possible gràcies a la col·laboració prestada pel Departament de Cultura de la Generalitat, a través de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà i la Subdirecció General d’Arxius i Museus.

Es tracta de més de 52.000 pàgines digitalitzades de publicacions periòdiques guixolenques que des d’aquesta setmana es poden consultar i descarregar lliurement a Internet a través del recurs XAC-Premsa, del Departament de Cultura (http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora).

Entre les diverses publicacions hi figuren capçaleres de finals del segle XIX com El Eco Guixolense o El Bajo Ampurdán; setmanaris dels anys 20 i 30 com L’Avi Muné o La Costa Brava; o el setmanari Àncora, el degà dels mitjans de comunicació locals, que inicià la seva etapa amb aquesta capçalera l’any 1949 i que encara es publica en l’actualitat.

Aquest extraordinari volum documental suposa una font inesgotable de dades per prendre el pols a l’actualitat que ha marcat la vida quotidiana, social, política i cultural dels guixolencs durant el darrer segle.

La càrrega de l’hemeroteca a XAC-Premsa és fruit d’un treball conjunt entre diverses institucions públiques que persegueixen l’objectiu comú d’acostar als ciutadans el ric patrimoni documental del nostre país. L’Arxiu Municipal continua treballant per completar la digitalització de la resta de fons hemerogràfics que custodia, així com per completar els buits que s’han detectat en algunes capçaleres. Si disposeu de premsa històrica de Sant Feliu de Guíxols que creieu que pot ser d’interès per a la ciutat, poseu-vos en contacte amb l’Arxiu Municipal (tel . 972 322 593, arxiu@guixols.cat).

El conjunt de capçaleres guixolenques disponible a XAC-Premsa és el següent:


Acció Social Obrera (1919-1932)
Alcaldia de Sant Feliu de Guíxols (1940-1941)
Àncora (1949-1991)
Chut (1947-1949)
Ciutat Nova (1910-1920)
El Bajo Ampurdán (1884-1889)
El Eco Guixolense (1878-1884)
El Faro (1906-1909)
El Guixolense (1880-1881)
El Noticiero (1891-1894)
El Noticiero. Suplement (1892-1892)
El Programa (1907-1934)
El Puerto (1899-1900)
Espalmatorium (1923-1924)
La Costa Brava (1930-1936)
La Información (1903-1905)
La Lealtad (1895-1898)
L’Avi Muné (1918-1932)
L’Ideal (1920-1923)
Llevor (1901-1908)
L’Onada (1932-1933)
Palmarium (1922-1926)
Proa (1936-1936)
Quaderns d’Informació Municipal (1979-1980)
Setmana (1988-1988)
Símbolo (1942-1961)


dilluns, 13 de gener de 2014

El darrer número de L’Arjau


Aquest mes de gener ha sortit publicat el darrer número de la revista cultural L’Arjau que, aquest cop, ha estat dedicat monogràficament a l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu de Guíxols amb motiu del seu cinquantè aniversari. En aquest número es parla de com i quan es va constituir l’AFiC, de les persones que n’han format part, de les activitats que s’organitzen i de les experiències d’alguns afeccionats. També es fa referència al naixement i a l’evolució de la fotografia i del cinema, de la seva història a Sant Feliu de Guíxols. Durant aquests anys l’AFIC ha crescut, s’ha renovat i ha sabut engrescar un bon grapat de ganxons de diverses generacions: l’Agrupació, de fet, ha esdevingut la cronista gràfica de la ciutat. Amb aquest Arjau volem felicitar-la per tota la feina feta i desitjar-li un càlid “per molts anys!”.

Xerrada sobre rebirthing a la Biblioteca Municipal



El proper dijous 16 de gener, a les 19 h., tindrà lloc a la Biblioteca una xerrada sobre Rebirthing, a càrrec de Carme Frigola.

El Rebirthing és una tècnica, creada per Leonard Orr, que treballa amb la respiració conscient i connectada. Mitjançant aquesta tècnica es pot superar l’estrés que genera l’activitat diària.

Carme Frigola s’ha format amb el mateix Leonard Orr, a més de la Sondra Ray, en Bob Mandel i també a l’escola de Manuel Rodríguez i Doia Riera, i de formar part de la junta directiva de Rebirthing Internacional España, organització internacional creada per Leonard Orr per tal de difondre i mantenir el coneixement del Rebirthing tal com ell el concep.

Amb aquesta xerrada la Biblioteca inaugura el cicle Les altres teràpies: el proper dijous 6 de febrer Cecilia Jori, mestra i terapeuta, ens parlarà de "Els sòlids platònics i la seva relació amb la salut"; i el 6 de març,  tindrem una “Xerrada pràctica sobre Constel·lacions familiars” a càrrec de Neus Pont Quirós.


Totes les xerrades seran a les 19 h., a la sala d’actes de la Biblioteca Pública.