Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

dilluns, 16 de desembre del 2013

Lucien Demazel, un dels pioners de l'aviació i Sant Feliu de Guíxols


Lucien Demazel és fill d’un mecànic de cotxes que s’interessa per l’aviació des del seu començament. L’any 1911 pare i fill són constructors d’avions a Issy-les-Moulineaux, prop de París. L’any 1913, quan el contracta Sant Feliu de Guíxols, Demazel té solamente dinou anys. És un jove valent i decideix que el seu avió no arribarà a Sant Feliu de Guíxols desmuntat: ell mateix el portarà volant des de Barcelona, farà un viatge en avió entre dues ciutats catalanes, una cosa que encara no ha fet ningú. Demazel s’enlaira a l’hipòdrom de Can Tunis de Barcelona, puja a mil metres i va seguint la costa. Si té una parada de motor aterrarà a una platja, però el motor aguanta i una hora després sobrevola vàries vegades la vila de Sant Feliu de Guíxols i aterra als horts d’en Riembau, a Sant Pol, prop d’on ara hi ha el parc de les Dunes, on s’ha improvisat un camp d’aviació seguint les instruccions del seu mecànic Labatut.

L’any 1963 Sant Feliu de Guíxols celebra el cinquantenari de la Festa de l’Aviació. Lucien Demazel torna a Sant Feliu de Guíxols, rep un homenatge a l’hotel de l’Hostal de la Gavina i és nomenat fill adoptiu de Sant Feliu de Guíxols. Entre els assistents a la festa, hi ha la senyora Aurora Duran. Demazel li diu “així que vostè és aquella bella jove de l’ofrena floral, ja fa cinquanta anys?” tot traient de la butxaca la cinta de seda del ram que li havia entregat i que l’aviador havia guardat durant cinquanta anys i dues guerres. Aurora va respondre en francès “sí, Monsieur, però ja ho veu, amb la diferència que aquella vestia de blanc i tenia els cabells negres, mentre que ara vesteix de negre i té els cabells blancs”. Qui sap si en aquell ja llunyà 1913 va saltar una suspira entre el jove aviador i la bonica noia catalana que parlava francès, que la guerra va ofegar.



Text extret de l’article  Lucien Demazel, un dels pioners de l’aviació de Jaume Alonso Morejón, Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya, publicat a l’Arjau número 69.

dimecres, 6 de novembre del 2013

Novembre Masferrer. Exposició de caricatures de Narcís Masferrer Narmas al pati de l’Ajuntament i d’ex-libris, tipografies i capçaleres a la Biblioteca Municipal Octavi Viader



Del 6 al 30 de novembre, al pati de l'Ajuntament, es podra gaudir de l'exposició El món vist per Narcís Masferrer: 169 personatges on s'hi veuran caricatures d'artistes, mestres, músics, personatges populars i d'altres. La gran majoria de personatges són ganxons i ganxones ben coneguts. Per altra banda, a la Biblioteca pública Octavi Viader Margarit, del 4 al 16 de novembre, s'obrira l'exposició Tipografia de Narcís Masferrer: ex-libris i capçaleres dedicada als treballs de Narcís Maferrer en l'àmbit de les capçaleres de diferents seccions de publicacions com el setmanari Àncora, el Tarlà o la revista Gerundin. Així com d'ex-libris realitzats per encàrrec de coneguts o familiars. Aquestes exposicions són un veritable recorregut per més de seixanta anys de dibuixos així com un reconeixement a la faceta de ninotaire de Narcís Masferrer en motiu del centenari del seu naixement.

Narcís Masferrer (Sant Feliu de Guíxols, 1913-2010) va ser mestre, ninotaire i un autèntic apassionat pel teatre. Conegut i estimat per moltes generacions de guixolencs, va ser nomenat fill predilecte de la Ciutat. Els seus dibuixos, entranyables i familiars, han captat personatges, tradicions i escenes de la nostra ciutat. Des dels anys 30, va publicar il·lustracions en tebeos com Flechas y Pelayos o Maravillas;  en revistes com L’Esquetlla de la Torratxa, Patufet i El Tarlà; en diaris i publicacions periòdiques com Las Noticias, Costa Brava, Los Sitios, L’Empordà o Àncora, amb la qual col·laborà des dels seus inicis. Narmas va dirigir la revista infantil il·lustrada Gerundín, editada a través de la revista de mestres Gerunda i que finalment va ser prohibida perquè hi havia articles en llengua catalana. També va treballar amb diverses editorials com l’Editorial Hispano de Barcelona, amb qui realitzà revistes infantils; amb l’editorial Dalmau Carles Pla de Girona, amb qui va fer diversos manuals escolars i una col·lecció juvenil de novel·les; i amb l’editorial Arimany, il·lustrant diverses novel·les. També fou autor dels dibuixos del llibre Rovelló, escrit per Josep Vallverdú..


dimarts, 5 de novembre del 2013

Xerrada sonre el pintor Josep Albertí aquest dimecres 6 de novembre al Centre Cívic Tueda

Aquest dimecres 6 de novembre de 2013, a les 18 h, hi ha programada al Centre Cívic Tueda la xerrada “Josep Albertí Inèdit. La seva pintura escrita”, a càrrec de Sònia Agüera i Alfons Hereu. Josep Albertí Corominas (1913-1993) ha estat un dels pintors més carismàtics de Sant Feliu de Guíxols, un artista polifacètic que també escrivia poemes i assajos, a part de ser un gran aficionat al cant. A la xerrada d’aquest dimecres, Alfons Hereu i Sònia Agüera ens parlaran de l’Albertí pintor i de l’Albertí poeta, així com de la relació que l’artista va saber trobar entre ambdós llenguatges per a expressar i desenvolupar la seva creativitat.



Enguany, la ciutat de Sant Feliu de Guíxols commemora el centenari de Josep Albertí a través de diverses activitats: exposicions, xerrades... En el marc d’aquests actes, l’Arxiu Municipal va dedicar el seu número del mes d’abril de la revista cultural L’Arjau a en “Pitu” Albertí, “el pintor enamorat de la vida”. Entre les diverses col·laboracions de la revista, hi podeu llegir els articles “Albertiniana. Memòria d’un pintor-poeta”, d’Alfons Hereu, investigador i amic seu; i “Escrits inèdits”, de Sònia Agüera, llicenciada en Història de l’Art. Podeu consultar L’Arjau prement aquest enllaç http://www.guixols.cat/files/arxiu_guixols_arjau_67(1).pdf

dilluns, 7 d’octubre del 2013

La Comissió Masferrer visita l’Arxiu Municipal per a la preparació d’una exposició de dibuixos de Narcís Masferrer Buixó Narmas

La Comissió Masferrer està preparant una exposició de dibuixos i obra gràfica de Narcís Masferrer Buixó Narmas (1913-2010), mestre, ninotaire i home de teatre, del qual se celebra enguany el centenari del seu naixement. Per aquesta raó, el proppassat dimecres 2 d’octubre de 2013 diversos membres de la comissió van visitar l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per començar a seleccionar el material, atès que aquest centre custodia el fons documental de Narcís Masferrer per expressa voluntat de la seva filla, Sra. Dolors Masferrer. L’Arxiu va comptar, concretament, amb la presència de Toni Ferrer Gallego, Anna Vicens, Lolita Loubat, Toni Ferrer Vicens, Lluís Palahí i Josep M. Isern.. Tots ells, a banda de ser membres de l’esmentada comissió, han col·laborat en anteriors ocasions amb l’Arxiu Municipal en la identificació de dibuixos de Masferrer.

Els representants de la comissió van començar la seva tasca consultant l’extens repertori de caricatures que Narmas va elaborar al llarg de la seva trajectòria i que inclouen des de personatges de rellevància internacional fins a guixolencs vinculats a activitats locals com el teatre, la literatura, la política, els escacs... Sens dubte les caricatures guixolenques són les que més faran gaudir el públic, que hi reconeixerà molts conciutadans... i fins i tot més d’un s’hi veurà retratat.

L’exposició sobre Narcís Masferrer està prevista per a principis de novembre i es dividirà en dos espais. Per una banda, es podrà visitar una mostra d’aquestes caricatures al pati de l’Ajuntament; per l’altra, la Biblioteca Pública Octavi Viader Margarit oferirà una selecció d’ex-libris, capçaleres i tipografies sorgides de la ploma imaginativa de Masferrer. Es tracta, en el seu conjunt, d’oferir als visitants un tastet d’aquest singular fons documental i de mostrar algunes de les facetes menys conegudes de Narmas com a il·lustrador i artista gràfic.



A la imatge, els diversos membres de la Comissió revisant algunes de les caricatures de Narmas. D’esquerra a dreta: Antoni Ferrer Vicens, Josep M. Isern, Lolita Loubat, Toni Ferrer Gallego i Anna Vicens, i Lluís Palahí.

dimarts, 24 de setembre del 2013

Viquimarató fotogràfica



El proper dissabte 28 de setembre la Biblioteca Pública de Sant Feliu de Guíxols organitza una Viquimarató fotogràfica en motiu de les Jornades de Patrimoni Europees. L'objectiu és fer fotografies de monuments i elements arquitectònics (principalment recollits dins el Catàleg del patrimoni arquitectònic i elements d'interès històric i artístic local) i d'art públic per millorar els articles de la Viquipèdia on apareix Sant Feliu i difondre el patrimoni de la ciutat.


L'activitat començarà a les 10 h. a la Biblioteca, on es repartiran les rutes entre els participants amb els principals llocs a fotografiar. A les 13 h., els participants es tornaran a reunir a la Biblioteca per compartir les fotografies realitzades. Per participar-hi, es recomana incriure's els dies abans a la Biblioteca (directament allí o a través del telèfon 972 324057 o el correu electrònic biblioteca@guixols.cat ). Només cal ser major de 12 anys i portar una càmera digital pròpia el dia de la Viquimarató. 

dilluns, 29 de juliol del 2013

Èxit d’assistència a la visita guiada de Jordi Reynés pel Sant Feliu de Guíxols del segle XVII

Dissabte passat, 27 de juliol de 2013, una seixantena de persones van desafiar l’extrema xafogor per guadir d’una visita guiada pel nucli antic de Sant Feliu de Guíxols. Amb el títol de Sant Feliu de Guíxols al segle XVII: pestes, pirateria i guerra, l’historiador torroellenc Jordi Reynés ens va explicar les dificultats i els reptes que hagueren d’afrontar els guixolencs durant la segona meitat del segle XVII i el primer terç del segle XVIII arran de les guerres que enfrontaren les monarquies absolutistes de Castella i França i que assolaren l’Empordà. Una època difícil, en què el poder civil local intentava sobreposar-se a les adversitats i vetllar pel benestar dels guixolencs, tot deslliurant-se del jou feudal del monestir benedictí.



La visita va ser organitzada per l’Associació d’Amics del Museu d'Història de Sant Feliu en col·laboració amb l’Arxiu Municipal de Sant Feliu, amb motiu de la publicació del llibre escrit pel mateix Jordi Reynés i que porta per títol Guerra a Sant Feliu de Guíxols i a la vall d’Aro en època moderna.

Les explicacions es van realitzar davant d’espais significatius com la plaça de l’Ajuntament, la casa de la Marquesa o l’antic Hospital. La visita finalitzà a l’edifici del Monestir, on els visitants pogueren pujar fins a la torre del Fum i assaborir una copa de cava.


El llibre Guerra a Sant Feliu de Guíxols i a la vall d’Aro en època moderna és el resultat de la IV Beca d’Investigació Lluís Esteva que l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va convocar l’any 2006. Podeu trobar aquesta publicació a les llibreries de Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí.

divendres, 26 de juliol del 2013

El Barça a Sant Feliu de Guíxols… el segle XVII? Un curiós escut municipal

És àmpliament conegut que el blau i el grana són els colors representatius del Barça, però també d’altres equips de futbol com l’Ateneu Deportiu Guíxols, el Guíxols.




A l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols conservem un llibre d’actes del ple de l’Ajuntament de 1628 a 1638 amb el dibuix a la coberta d’un singular escut de la vila. La particularitat d’aquesta imatge és el color blau i grana amb què està pintat i que mai han format part dels colors de l’escut municipal. El futbol, sens dubte l’esport més popular dels nostres tremps, va néixer tal com l’entenem avui dia a a Anglaterra, a mitjans del segle XIX. Qui sap si, fent un exercici d’història-ficció, amb molta imaginació i sense cap mena de rigor, al Sant Feliu del segle XVII ja hi havia passió barcelonista per aquest esport. O potser van ser els guixolencs de fa gairebé 400 anys els verdaders inventors del futbol? 

divendres, 19 de juliol del 2013

La filatèlia i el col·leccionisme centren el darrer número de la revista L’Arjau, amb motiu de la VIII Exposició Filatèlica de Catalunya. Memorial Juli Garreta

Del dia 20 al 28 de juliol, Sant Feliu Guíxols acull, a l'edifici del Monestir, la VIII Exposició Filatèlica Nacional de Catalunya (Exfilcat), que organitza la Federació Catalana de Filatèlia i que enguany prepara l'Associació Filatèlica i de Col·leccionisme de Sant Feliu de Guíxols.  La revista L’Arjau se suma a aquest rellevant esdeveniment per a la ciutat, i per aquest motiu dedica el seu darrer número a explicar diferents aspectes del món de la filatèlia i el col·leccionisme.

L'afició per la filatèlia i el col·leccionisme es caracteritza per dos elements fonamentals: la constància i la fortuna. La perseverança en la recerca d'objectes és bàsica per completar progressivament un conjunt aplegat amb criteri i també amb sort. A banda, la filatèlia i el col·leccionisme constitueixen una font de coneixement, sovint sobre aspectes quotidians: la història dels objectes, així com el context en què van ser creats.

L'Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de Sant Feliu de Guíxols que edita l'Ajuntament a través de l'Arxiu Municipal. Podeu trobar la revista al Monestir, on es realitza l’Exposició Filtatèlica. També està disponible als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal.

dijous, 4 de juliol del 2013

Aquelles botigues d’abans… Un treball de recerca de batxillerat analitza l’evolució dels comerços de comestibles guixolencs dels darrers 90 anys

Durant l’hivern de l’any passat l’Arxiu Municipal va comptar amb la presència de l’Anna Roure Gardó, una estudiant de segon de batxillerat de l’IES Sant Elm que preparava el seu treball de recerca. Aquest mes de juny, l’Anna ha presentat el seu treball, titulat Estudi dels petits comerços de l’alimentació de Sant Feliu de Guíxols entre 1925 i 2012, que ha dirigit el professor José Antonio Llano.

L’Anna s’ha centrat en l’evolució dels comerços d’alimentació guixolencs dels darrers 90 anys combinant el tractament estadístic de les dades amb l’anàlisi de casos concrets. Per poder-ho fer ha treballat, per una banda, la documentació de l’Arxiu Municipal i, per l’altra, les fonts orals, entrevistant-se amb guixolencs que actualment regeixen negocis de venda de productes d’alimentació.

En el cas dels documents d’arxiu, ha consultat i buidat la informació dels llibres de matrícula industrial –posteriorment registres de l’IAE- elaborats per l’Ajuntament des de l’any 1925 i que es conserven a l’Arxiu Municipal. En aquests llibres hi consta la relació anual de persones que havien de pagar un impost a l’Ajuntament pel fet de regentar un negoci, amb dades com el tipus d’establiment i el carrer.

La informació recollida ha estat representada en gràfics, a través dels quals es fan més entenedores qüestions com l’any de creació del negoci, les formes d’adquisició, la continuïtat o no familiar, els tipus de productes oferts, etc. A més, l’estudi s’emmarca en el context social i econòmic de cada moment, tant al país en general com a Sant Feliu en particular, des de la dictadura de Primo de Rivera fins a la present etapa democràtica, passant pels anys de la II República i la dictadura franquista. El treball es complementa també amb un mapa de localització dels comerços estudiats i un interessant recull d’imatges.

Des de l’Arxiu Municipal felicitem l’Anna per aquest excel·lent treball.


A la imatge, l’aparador de la confiteria i botiga de comestibles de Joan Pagès, del carrer Major, al primer terç del segle XX.

divendres, 21 de juny del 2013

Ens ha deixat en Joan Soler “Conet”

Ahir dijous 20 de juny de 2013 va morir en Joan Soler Albertí "Conet" als 94 anys. En Joan i els seus germans Jaume i Josep provenien d’una nissaga de pescadors de Sant Feliu, si bé en Joan també va treballar en el món del suro. Persona d’una gran vitalitat i apassionat pel coneixement, fou autor de diverses maquetes d’embarcacions de fusta i esdevingué regidor en època de alcalde Josep Vicente.


En Joan va col·laborar activament amb el Museu d’Història de la Ciutat i amb l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Precisament va ser una de les persones que més va treballar per aconseguir que ingressés a l’Arxiu el fons de l’Ajudantia de Marina de Sant Feliu, del qual ell n’havia fet diversos buidatges de documentació.

(A la imatge, en Joan "Conet" urant la dècada de 1990 amb una de les maquetes construïdes per ell mateix. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor desconegut.)


divendres, 14 de juny del 2013

Presentació d’un original llibre de contes sobre de Sant Feliu, escrit per Mark Russell

Mark Russell és un britànic enamorat de Sant Feliu de Guíxols i la seva història, que fa temps que resideix a la nostra ciutat. Com a resultat de la seva passió guixolenca, Russell ha escrit el llibre Nous contes dels Guíxols. Es tracta d’un recull d’una cinquantena de relats breus que, d’una manera divertida i sorprenent, presenta una visió original i molt personal d’alguns dels episodis, elements o singularitats de Sant Feliu. De la ploma de Mark Russell han sorgit teories tan originals com la que atribueix als francesos i als jueus medievals l’origen del nom de la vila, o les vicissituds d’un estrany visitant caigut del cel, entre moltes altres històries.


El llibre de Mark Russell s’acompanya amb dibuixos del ninotaire Narcís Masferrer Buixó Narmas, que es conserven a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu. Si bé Narmas va elaborar aquestes il·lustracions fa anys i per a altres usos, la capacitat creativa de Narmas i la seva prolífica producció artística han permès ara reflexar amb gran fidelitat les paraules de Russell, talment com si el mateix Narmas i Russell haguessin planejat junts aquest llibre.


La presentació de Nous contes dels Guíxols tindrà lloc el proper dimecres 19 de juny de 2013 a la Biblioteca Octavi Viader Margarit de Sant Feliu, a les set de la tarda. Comptarà amb el seu autor, Mark Russell, amb el llibreter Agustí Roldós, que n’ha fet el pròleg, i amb l’editor, el també escriptor i fotògraf Quim Curbet.

dilluns, 27 de maig del 2013

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols senyalitza el patrimoni històric del municipi



Des de fa algunes setmanes es poden contemplar en diversos indrets de Sant Feliu de Guíxols uns plafons explicatius d’esdeveniments i elements singulars de la història del municipi. Aquest programa de senyalització del patrimoni guixolenc ha estat impulsat per l’Ajuntament, amb l’objectiu de visibilitzar i acostar el nostre passat col·lectiu tant als ciutadans com als visitants.

L’Arxiu Municipal ha participat activament en aquest projecte, atès que ha redactat la major part dels textos que figuren als plafons situats a l’aire lliure i ha fet la tria de pràcticament la totalitat d’imatges que els il·lustren. La coordinació del projecte i el  disseny dels plafons ha anat a càrrec del Sr. Antoni Homs. En la senyalització del patrimoni històric guixolenc hi han participat també altres serveis municipals com el Museu d’Història, que ha tingut cura dels textos referents a l’edifici del monestir, i l’Àrea de Turisme, que s’ha ocupat de la traducció dels textos al castellà, l’anglès i el francès.


Us convidem a gaudir de l’extraordinària i apassionant història de Sant Feliu de Guíxols, que ara podreu descobrir passejant tranquil·lament per la nostra ciutat.

divendres, 24 de maig del 2013

La directora de l’Arxiu Municipal participa en una ponència del XIV Congrés d’Arxivística de Catalunya

Aquesta XIV edició del Congrés d’Arxivística de Catalunya porta per títol Arxius: Identitat i Estat, i s’hi ha programat un seguit de ponències i dues taules rodones amb l’objectiu de crear un espai de debat, de confluència d’experiències i d’opinions enriquidores. Quin és el paper dels arxius en el marc de la creació de les identitats col·lectives? I en la configuració de la seva identitat nacional? O, què entenem per patrimoni nacional? En cas de conflicte institucional, els fons documentals poden arribar a ser moneda de canvi? Què passaria amb el Sistema d’Arxius de Catalunya? I amb les estructures arxivístiques de gestió compartida?

M. Àngels Suquet i Fontana, directora de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, és una de les ponents del XIV Congrés d’Arxivística, concretament en la ponència El model arxivístic de Catalunya, propostes per a un sistema propi. Presentarà la ponència conjuntament amb Ramon Alberch, director de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (UAB), Pilar Cuerva, cap de l’Arxiu del Museu Marítim de Barcelona, i Josep Matas, advocat.

dilluns, 29 d’abril del 2013

La revista cultural L’Arjau dedica el darrer número a la figura de Josep Albertí, el pintor enamorat de la vida


Josep Albertí Corominas (1913-1993) ha estat un dels pintors més carismàtics de Sant Feliu de Guíxols, un artista polifacètic que també escrivia poemes i assajos, a part d’ésser un gran aficionat al cant. Era un gran seductor que gaudia de la vida amb els cinc sentits però que alhora tenia un vessant místic i espiritual que gairebé el convertia en filòsof. Ell mateix definia la seva pintura dient que era d’estil expressionista, amb alguna cosa d’abstracte, barrejat amb una mica d’impressionisme desfet en figuratiu. “És com un còctel”, assegurava.

Josep Albertí va morir el 4 d’abril de 1993 i va deixar un important llegat per a la ciutat que comprèn la seva casa del carrer de la Penitència i més de 200 obres. Enguany, amb motiu del centenari del seu naixement, Sant Feliu de Guíxols, en el marc del Pla de Barris, li ret un merescut homenatge amb el propòsit de mantenir viu el seu record i difondre la seva obra. La revista cultural L’Arjau, que edita l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a través de l’Arxiu Municipal, se suma als actes de l’Any Albertí dedicant el seu darrer número a la figura d’aquest singular artista.

L'Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de Sant Feliu de Guíxols que edita l'Ajuntament a través de l'Arxiu Municipal. Podeu trobar la revista als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal.

Si ho preferiu, podeu llegir la revista en format digital a 

divendres, 22 de març del 2013

Ingressa a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols el fons documental de l’Associació Turística Guixolenca


L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i l’Associació Turística Guixolenca han signat un conveni de comodat pel qual aquesta entitat diposita la seva documentació a l’Arxiu Municipal atès el seu valor cultural per a la ciutat.

L’Associació Turística Guixolenca es va crear el 1982 a Sant Feliu per un grup de ciutadans amb la finalitat de defensar i enfortir els interessos turístics del municipi. Al llarg dels seus trenta anys d’existència, ha organitzat i participat en nombroses activitats de promoció turística i econòmica de la ciutat, com la Mostra de Cuina i Pastisseria, l’entrega del guardó Porta Ferrada d’Or, o la Travessia nedant al port de Sant Feliu. L’any 1991, l’Associació va crear una secció esportiva, amb l’objectiu de donar a conèixer el municipi mitjançant la promoció de la pràctica de l’esport.

La documentació dipositada a l’Arxiu permet resseguir totes aquestes activitats i per aquesta raó esdevé un testimoni significatiu per comprendre l’evolució social i turística de Sant Feliu durant les darreres tres dècades. El conjunt de documentació comprèn 3,8 metres linials que s’inicien en el moment mateix de fundació de l’Associació, el 1982, i arriben fins el 2006. Dins el fons també es conserva un petit conjunt de material audiovisual i fotografies d’algunes d’aquestes activitats.

A la imatge, l’alcalde, Sr. Joan Alfons Albertí, i el president de l’Associació Turística Guixolenca, Sr. Josep Lluís Brusi abans de procedir a la signatura del conveni.

dimecres, 13 de març del 2013

VIII Exposició Filatèlica de Catalunya



El proper divendres 15 de març a les 12 del migdia, a la sala d'actes de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, tindrà lloc l'acte de recepció de la senyera que dóna el relleu a Sant Feliu de Guíxols com a seu de la VIII Exposició Filatèlica de Catalunya. L'exposició se celebrarà al Monestir del 21 al 28 de juliol de 2013.

dilluns, 11 de març del 2013

L'Arxiu Municipal col·labora en la promoció turística de Sant Feliu a la revista "Costa Brava Magazine"



En el darrer número de la revista "Costa Brava Magazine", corresponent a hivern del 2013 s'hi pot llegir, en castellà i en anglès, l'article "Una ciudad abierta al mar. Sant Feliu de Guíxols, entre la tradición y la modernidad", signat per l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - Arxiu Municipal. L'article, il·lustrat amb espectaculars fotografies antigues del mateix Arxiu Municipal, proposa al lector els diversos atractius culturals i turístics que fan de la ciutat un racó especial que val la pena de visitar. Tal com es diu en l'encapçalament del text, Sant Feliu de Guíxols és una atractiva ciutat catalana de la Costa Brava, en ple Mediterrani, que conserva encara el sabor del seu passat mariner.




Us convidem a llegir aquest article i el conjunt de la revista. “Costa Brava magazine” és una publicació gratuïta, que podeu trobar a l’oficina de Turisme, l’OiAC, la Biblioteca Municipal  i als Centres Cívics.

dimarts, 5 de febrer del 2013

Els Carnavals d'abans a Sant Feliu de Guíxols


Els carnavals que es realitzaven a mitjan segle XIX a Sant Feliu de Guíxols eren sonats. Aquesta festa era la més esperada de l’any, juntament amb la Festa Major. La temporada carnavalesca ja començava el mes anterior amb tres o quatre balls de màscares organitzats cada setmana per la societat Lo Gibrell. Així es podien començar a lluir les disfresses i es recaptaven fons per finançar el Carnaval.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant feliu de Guíxols. Autor: Fèlix Romaní.
Carrossa desfilant al passeig del Mar durant el Carnaval de 1934.

El Carnaval començava el dissabte amb una cavalcada, descrita a El Eco Guixolense els anys 1879 i 1881. Aquesta cercavila representava la comitiva organitzada per “l’Arcalde Carnavalesch” per donar la benvinguda a sa Magestat el rei Carnestoltes. La desfilada circulava pels principals carrers de la vila i era encapçalada per un batedor a cavall (1879) o dos macers (1881), seguit per nans i galls gegants de paper. A continuació les colles desfilaven agrupades darrera el seu penó, a ritme de xarangues i orquestres. El 1879 hi havia els penons de l’Esparver, del Ratpenat, del Gibrell i també de la indústria tapera; però en la cavalcada de 1881 ja no hi ha notícia dels mateixos. Tancava la comitiva l’alcalde carnavalesc acompanyat pel seu secretari, ministres i una guàrdia d’honor amb rucs. Quan la desfilada arribava al Nuevo Casino Guixolense, el marquès se situava en el seu tro i pronunciava el seu tradicional discurs. Finalitzat aquest acte, tothom es dirigia al ball.

divendres, 1 de febrer del 2013

Carnaval...Carnaval!!!!!


Ja tenim el Carnaval a tocar!!!. Durant els propers dies mostrarem imatges i documents dels carnavals d’ahir i de sempre de Sant Feliu de Guíxols, el bressol del Carnaval a la Costa Brava!!!!.


AMSFG. Col·lecció Antoni Vidal Arxer.
Programa de ball del Casino La Constància  pel Carnaval de 1887



Segons Lluís Esteva les primeres notícies conservades del Carnaval a Sant Feliu de Guíxols corresponen al segle XV. Una de les anècdotes més antigues conegudes a Sant Feliu de Guíxols és el Carnaval de les cortines negres, que va ser el de 1862. Aquell any la societat La Constància, presidida pel demòcrata Pere Caimó i Bascós, havia decidit constituir l’orquestra Nova sota la direcció de Dionís Baró. Sebastià Andreu, alcalde conservador i simpatitzant del partit isabelí, encarregà a l’orquestra Nova el concert de sardanes de Carnaval, cosa que els músics van rebutjar al·legant que no estaven prou preparats. Davant la negativa, l’alcalde els va dir que si no tocaven les sardanes a la plaça tampoc no les podrien tocar al local de La Constància, que llavors era al número 36 de l’actual rambla Vidal. Com que els músics no van cedir, el Casino no va poder celebrar el seu ball i guarní el local amb cortines negres en senyal de dol. Els socis van anar a fer la festa a Castell d’Aro lluint barretines negres. Apunta Joan Canet que aquest incident tan sols fou una excusa i que el conflicte de fons era polític, ja que aquesta societat apostava públicament per la democràcia com a forma de govern.