Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

divendres, 20 d’abril del 2018

100 anys de l'aparició del setmanari guixolenc "l'Avi Muné"



Informació extreta de l’article “Inventari de la premsa guixolenca (1878-1979)” de Lluís i Elena Esteva, aparegut en “Estudis sobre temes guixolencs” Publicacions del Museu Municipal Sant Feliu de Guíxols, número 2.

Segons Lluís i Elena Esteva, L’Avi Muné era un “Setmanari en català, catalanista, conté notes informatives d’actualitat local. Per la seva llarga durada, per les campanyes que portà a terme i per l’abundosa i excel·lent col·laboració que tingué, ha estat una de les millors publicacions guixolenques (...) Josep Oliver signà els exemplars dels primers números. Des del 7, Enric Bosch i Viola fou el propietari, director, administrador i venedor: com diu Givanel, fou l’ànima de la publicació. Molts números eren escrits quasi exclusivament per ell”

Els mateixos Lluís i Elena Esteva recollien, en l’apartat del seu treball dedicat a l’ideari del setmanari, un fragment de l’editorial del primer número de l’Avi Muné, aparegut el 20 d'abril de 1918, que reflecteix l’aspiració exposada en el seu primer subtítol de “setmanari satíric i humorístic”:
“...com en temps ja passats, plau-me avui tornar entre vosaltres, que ensopits per la guerra gran, esteu tots tristos i marrits. Setmanalment, des d’aquestes columnes vos en aniré dient quatre de fresques. Mentres els altres diaris vos parlaran de la guerra grupea, jo parlaré de lo que passi en els tallers de modistes, en els cines, els camps de fut-bol, el municipi, les cantonades oscures i otras hierbas que es vagin presentant. De tot, això sí, procuraré parlar-ne imparcialment . Com que ja sóc molt vell, no tingueu por que la ambició em destrempi i em faci perdre el coneixement. Sóc jubilat voluntari, i no aspiro a ésser diputat, ni regidor solzament.”

Amb el temps l’Avi Muné es transformaria en un setmanari modern, amb molts col·laboradors i amb la realització de números extraordinaris que transcendien l’àmbit purament local com el dedicat a Àngel Guimerà, o a l’Orfeó Gracienc. Això portà l’expansió de la publicació, tal i com explicà el director Enric Bosch i Viola en el número 500 l’any 1927:
“L’Avi Muné, i no és petulància, té subscriptors a tot arreu; allà on resideixi un guixolenc, allà trobareu el nostre setmanari. Cuba, Puerto Rico, República Dominicana, Costa Rica, Xile, Argentina, Estats Units, Canada, Fernando Poo, Guinea Espanyola, Marroc, Argèlia, França, Anglaterra, Suïssa, Portugal, Bèlgica, Alemanya, Filipines, Austràlia, reben el setmanari guixolenc”


divendres, 13 d’abril del 2018

Les notes musicals de la Segona República

Enguany es compleixen 87 anys de la proclamació de la Segona República espanyola, el 14 d’abril de 1931. L’esdeveniment generà un gran entusiasme popular i va ser molt ben acollit entre molts ciutadans, entre ells el músic i compositor guixolenc Josep M. Vilà Gandol. Així es demostra a partir d’un document que es conserva en el seu fons, a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, i del qual en mostrem la caràtula. Es tracta de la partitura per a piano de l’obra titulada “Cant a la llibertat (Marxa Republicana)” que el mestre Vilà fa constar que havia musicat “En el primer aniversari de la proclamació de la República”, tot adjuntant-hi l’eloqüent bandera tricolor.

Com és sabut, la Segona República va sucumbir el 1939, pocs anys després del seu naixement, sota la bota del franquisme. Tampoc Josep M. Vilà va tenir una vida gaire llarga. El 18 de març de 1937, precisament quan ja havia esclatat la Guerra Civil, va morir d’una malaltia pulmonar hereditària, als 32 anys d’edat.