Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

dimecres, 21 d’octubre del 2015

Curs de Paleografia aplicada a l'estudi de la genealògia



L’Arxiu Comarcal del Baix Empordà ha programat en els últims anys diversos cursos de recerca genealògica. La proposta actual vol donar més eines als genealogistes i estudiosos interessats en aquest camp per tal de facilitar la lectura i interpretació dels documents.

El curs, estructurat en dues sessions, serà bàsicament molt pràctic i es treballarà sobre les tipologies documentals que són bàsiques per buscar les arrels familiars.

PROFESSORA
Rosa Salvadó Rumech és llicenciada en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona; membre del Seminari Permanent de Paleografia i membre del Grup de Genealogia de la Societat Catalana de Genealogia
(SCGHSVN)

DISSABTE 7 DE NOVEMBRE
• .Bibliografia
• Com encarar la transcripció paleogràfica d'un document.
• Principals abreviatures
• Signes més comuns a l'hora de publicar un text.
• Llengües: català/castellà antic, llatí
• L'estructura dels documents:
− batejos
− matrimonis
− òbits
− capítols matrimonials
− testaments
− inventaris
Exemples pràctics. Lectura de diversos documents des del punt de vista paleogràfic. Algun document per treballar
individualment i voluntàriament per al dia següent.

DISSABTE 14 DE NOVEMBRE
• Més exemples pràctics.
• Correcció dels exercicis lliurats en la sessió anterior.
• Consultes. Els assistents podran portar documents propis
per comentar-los.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIÓ
MATRÍCULA: 12 €
Places limitades
INSCRIPCIÓ:
Fins al 2 de novembre del 2015
Matins: 9.00 a 14.00
Tardes: 15.30 a 18.00
Arxiu Comarcal del Baix Empordà
Carrer del Teatre Vell, 8
17100 La Bisbal d’Empordà
Telèfon: 972 64 10 93
Correu electrònic: acbaixemporda.cultura@gencat.cat

dimecres, 23 de setembre del 2015

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols posa a disposició del públic el seu audiovisual sobre la història del barri del Puig

El passat 28 d’agost, coincidint amb la festa del barri, es va presentar l’audiovisual “El barri del Puig, un racó amb història. Sant Feliu de Guíxols”. Es tracta d’un documental de l'Arxiu Municipal amb muntatge i entrevistes d'Alfons Hereu i Ferran Massans, elaborat en el marc de les actuacions del Programa del Pla de Barris del Puig que desenvolupa l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya.

Amb la voluntat de divulgar el màxim possible aquest treball, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha penjat l’audiovisual a Internet CLIC AQUÍ . El documental també està disponible, en forma de prèstec, a la Biblioteca Municipal Octavi Viader. Finalment, les persones que en desitgin còpia poden adreçar-se a l’Arxiu Municipal (carretera de Girona, 45-47, de dilluns a divendres de 9 a 15 i també els dimarts a la tarda de 16 a 18,30). La còpia és gratuïta si es porta un llapis de memòria o un DVD grabable.



El documental “El barri del Puig, un racó amb història. Sant Feliu de Guíxols” presenta l’evolució urbanística i social que ha experimentat aquest sector de la ciutat en el transcurs del temps, centrant-se en els diversos elements que l’han singularitzat, com la fortificació militar del segle XIX, els safaretjos públics de començaments del segle XX o el refugi antiaeri de la Guerra Civil. El relat es complementa amb fragments de testimonis orals de persones del barri, seleccionades d’entre més de quaranta entrevistes i un total de 20 hores d’enregistraments que han quedat dipositats a l’Arxiu com a material per a futures recerques. 

dilluns, 21 de setembre del 2015

Donació d’un interessant llegat bibliogràfic de Joaquim Molas a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Aquest mes d’agost la Sra. Maria Capdevila, ha fet donació a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, amb destinació a l’Arxiu Municipal, de dos documents d’arxiu i 46 llibres escrits o coescrits pel seu difunt marit Joaquim Molas Batllori. La Sra. Capdevila ha efectuat aquesta cessió per expressa voluntat del seu marit, que va morir el 16 de març de 2015.


Nascut a Barcelona el 1930, Joaquim Molas Batllori és una figura destacada de les lletres catalanes i un acadèmic influent en el camp de la literatura catalana, mestre i referent de diverses generacions de filòlegs. Fou escriptor, professor i catedràtic universitari i historiador de la literatura catalana. Des de fa una trentena d’anys, el Sr. Molas passava llargues temporades a Sant Feliu de Guíxols, ciutat que va descobrir gràcies a la literatura de Gaziel i on disposava de casa pròpia. Han estat tres dècades d’una estreta relació amb la nostra ciutat i el seu teixit cultural. A Sant Feliu, el Sr. Molas hi escrigué una nombrosa producció literària. Alhora, es mostrà sempre disposat a col·laborar desinteressadament en nombroses iniciatives culturals, com per exemple els premis literaris Àncora, les jornades promogudes per l’Associació Cultural Mall o activitats de la Biblioteca i l’Arxiu Municipal. Precisament la seva darrera aportació va consistir en prologar el llibre de fotografies Sant Feliu de Guíxols desaparegut, realitzat per l’Arxiu Municipal i aparegut el passat Sant Jordi.
 

La donació del llegat bibliogràfic del Sr. Joaquim Molas Batllori a l’Arxiu Municipal, per tant, contribuirà a la divulgació de la seva extensa obra literària i, alhora, permetrà mantenir viu el seu record entre els seus conciutadans guixolencs.

A la imatge, Joaquim Molas (a l’esquerra) durant la presentació del seu llibre Fragments de Memòria, al Monestir, l’any 1997, acompanyat del regidor Joan Casamitjana i la professora de literatura Margarida Casacuberta (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Autor desconegut).

dijous, 27 d’agost del 2015

Presentació de l’audiovisual sobre la història del barri del Puig aquest divendres 28 d’agost

El proper divendres 28 d’agost de 2015 se celebra la festa del barri del Puig. Entre els diversos actes programats per aquest dia hi ha l’estrena del documental “El barri del Puig, un racó amb història. Sant Feliu de Guíxols”, elaborat per l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols amb la col·laboració del Pla de Barris i la Generalitat de Catalunya. L’audiovisual recull en imatges l’evolució del Puig en el transcurs del temps, centrant-se en els diversos elements que l’han singularitzat com la fortificació militar del segle XIX, els safaretjos públics de començaments del segle XX o el refugi antiaeri de la Guerra Civil. El relat es complementa amb fragments de testimonis orals de persones del barri.


L’elaboració d’aquest documental s’inclou dins les actuacions que l’Arxiu Municipal ha anat impulsat en els darrers anys, en el marc del Programa del Pla de Barris del Puig que desenvolupa l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, amb l’objectiu de preservar i difondre la memòria col·lectiva d’aquest sector de la ciutat.

Per a aquest documental s’han fet prèviament unes 20 hores d’enregistraments, que inclouen entrevistes a més de quaranta persones i gravacions d’algunes actuacions realitzades (com ara l’enderroc de les naus de la plaça del Puig i la inauguració de la plaça remodelada). Tant els enregistraments com el muntatge han estat realitzats per Alfons Hereu i Ferran Massanas. El resultat final s’ha condensat en un documental de mitja hora de durada, motiu pel qual no ha estat possible incloure totes aquestes persones entrevistades. Tanmateix, l’Arxiu Municipal conserva tots aquests enregistraments que, sens dubte, constitueixen una font documental de gran vàlua per a futures recerques o per a l’elaboració de més continguts audiovisuals, no només del barri del Puig sinó també de molts altres temes de Sant Feliu que van anar sorgint durant les converses.

La projecció del documental “El barri del Puig, un racó amb història. Sant Feliu de Guíxols" es farà a la plaça del Puig, a les 21 del vespre. L’accés és lliure.

dilluns, 20 de juliol del 2015

Ajuda a localitzar els titulars legítims dels “Papers de Salamanca”

COMPARTEIX AQUEST CORREU
Veure aquest mail en el navegador
Ajuda a localitzar els titulars legítims dels “Papers de Salamanca”
 
L’Arxiu Nacional de Catalunya engega una campanya que pretén localitzar titulars de documents confiscats arran de la Guerra Civil espanyola. Fins ara en un centenar i escaig de casos no ha estat possible aquesta localització i identificació. És per això que el Departament de Cultura d'aquí a pocs dies donarà a conèixer en un comunicat oficial a la premsa escrita la llista de persones encara no localitzades que foren objecte de confiscacions i de les quals s’ha conservat documentació.
Si creieu que en podeu ser hereu legítim o que ens podeu ajudar en la seva localització us demanem que us poseu en contacte amb l’Arxiu Nacional de Catalunya trucant al telèfon 93 589 77 88 o a través del correu electrònicanc.cultura@gencat.cat.


Més informació
Consulta la relació de noms de persones no localitzades
Vídeo: Se buscan los herederos de los papeles de Salamanca

CONTACTAR-NOS


Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya
Rocafort 242 bis, 1r
BarcelonaCatalunya  08029
Spain

Add us to your address book
Share
Tweet
Forward
+1
Share
Copyright © 2015 Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya, All rights reserved.


unsubscribe from this list    update subscription preferences 

Email Marketing Powered by MailChimp

dilluns, 8 de juny del 2015

El cinquantenari de l’Institut Sant Elm a la revista cultural L’Arjau

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols dedica el darrer número de la revista cultural L’Arjau, editada des de l’Arxiu Municipal, al cinquantè aniversari de la inauguració a la ciutat de l’Institut Sant Elm.

L’edifici de l’Institut va ser inaugurat oficialment el 14 d'octubre de 1965 amb el nom d’Abat Sunyer, en honor al primer abat del monestir guixolenc. En la festa hi van ser presents les autoritats i institucions que havien fet possible el projecte, els docents i també totes les escoles de la ciutat. Aquest fet encetava una història que continua encara avui dia, però també era la culminació de dotze anys de lluita. En aquest mig segle de vida, el centre ha estat espai d'aprenentatge i formació per a nombroses generacions de guixolencs, però també per a joves d'altres localitats veïnes, atès que durant molt temps l'Institut donava servei a un territori més ampli que el mateix municipi.

La materialització del Liceu Abat Sunyer fou possible gràcies a la suma de molts esforços: les actuacions de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, les gestions del Patronat Local de Cultura, en el qual participava la Diputació, i fins i tot la decisiva aportació de terrenys per part de l'industrial barceloní Eduard Cros Rojas. També cal destacar-hi el paper actiu de diversos guixolencs, entre els quals destaca Margarida Wirsing, que consideraven que l'ensenyament era fonamental per a la ciutat. En aquest L'Arjau ens hem proposat aprofundir en els orígens i les vicissituds de l'Institut Sant Elm, alhora que hem volgut conèixer quins sóns els projectes educatius que es treballen actualment des del centre.

Cliqueu l'enllaç per accedir a la revista http://www.guixols.cat/files/74_arxiu_guixols_institut_sant_elm.pdf

L'Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de Sant Feliu de Guíxols, guardonada el mes de febrer de 2014 amb el premi a la millor iniciativa de comunicació institucional dins la V edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local que organitzen la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes de la demarcació. Podeu trobar la revista als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. La revista també es pot consultar a la xarxa des del número 1.

dimecres, 3 de juny del 2015

Gastronomia i Arxius al Baix Empordà



Amb motiu de la Setmana Internacional d’Arxius 2015, els Arxivers del Baix Empordà hem realitzat una nova activitat conjunta amb el Consell Comarcal del Baix Empordà -Projecte AODL-, per donar a conèixer les referències històriques i culturals dels productes i la gastronomia de la nostra comarca als professionals del món culinari i als ciutadans.

L’acte de presentació es durà a terme el 5 de juny a les 19 h, on es presentarà la selecció de materials que es poden trobar en els arxius de la comarca sobre gastronomia. A més, el contingut es publicarà com a exposició virtual a una pàgina del blog del grup, del qual celebrem el primer any de funcionament. Podeu consultar l'exposició virtual clicant aquí  

L’acte que tindrà lloc a la sala polivalent de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà té un doble objectiu:

  • Presentar els continguts, documents i bibliografia (receptes, menús, notícies, fotografies, articles i monografies) que sobre productes i gastronomia del Baix Empordà s’han trobat en els fons documentals, col·leccions i produccions impreses conservades en els arxius municipals i en l’arxiu comarcal
  • Presentar la situació actual i de futur dels professionals i empreses del sector.

Hi intervindran: Pep Vila, filòleg i historiador de la cultura i Quim Casellas, Xef del Restaurant Casamar de Llafranc.


Després de les intervencions, hi haurà una petita degustació de productes de Marca de Garantia Productes de l'Empordà.

dilluns, 4 de maig del 2015

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols penja a Internet el catàleg de l’obra musical completa de Juli Garreta i presenta sis sardanes fins ara desconegudes del compositor guixolenc

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, a través de l’Arxiu Municipal, ha penjat a la xarxa el catàleg de l’obra musical completa de Juli Garreta i Arboix (1875-1925). Garreta és considerat una de les figures més rellevants de la música contemporània catalana, autor d’una obra que transcendeix el seu Sant Feliu natal. Conegut sobretot com a compositor de sardanes, també conreà altres gèneres musicals com la música de cambra i la simfònica.

El catàleg comprèn més de 200 obres i és fruit d’una recerca exhaustiva realitzada pels musicòlegs Joaquim Rabaseda, Joan Gay i Marisa Ruiz per encàrrec de l’Arxiu Municipal. El projecte ha estat desenvolupat online per Esteban Abdala a través del web www.socsantfeliudeguixols.com.


El treball disponible en xarxa permet la consulta d’una fitxa amb dades tècniques i històriques de cadascuna de les composicions del músic guixolenc. L’objectiu és divulgar el màxim possible l’obra de Garreta, tant entre els músics i intèrprets com pel que fa al públic en general. És per aquesta raó que l’Ajuntament ha editat el catàleg en línia i l’ha dotat de continguts multimèdia. Així, des de cada fitxa és possible descarregar-se una còpia digitalitzada de la partitura i/o particel·la original. De moment ja hi ha accessibles 7.500 documents digitalitzats d’un total de 12.000, que inclouen alguns materials de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu, les partitures i particel·les originals de Garreta que es conserven al Centre de Documentació l’Orfeó Català (Barcelona), així com l’arxiu privat de la família Ferrer de Palafrugell, emparentada amb el músic i que conserva interessant material que veu la llum per primera vegada. En alguns casos també és possible escoltar un enregistrament sonor de la peça, gràcies a les aportacions de col·leccionistes privats com el Sr. Antoni Torrent (Vilassar de Mar) o d’entitats com Tritó Edicions.

La catalogació ha permès revisar en profunditat l’obra musical de Juli Garreta i trencar amb l’estereotip d’home de poble autodidacta sense formació ni coneixements musicals que amb prou feines havia sortit de Sant Feliu de Guíxols. Els autors del treball han pogut escorcollar en nombrosos arxius, tant públics com privats, la qual cosa ha permès identificar i datar algunes obres amb precisió i fins i tot, descobrir material inèdit, entre el qual hi ha sis sardanes fins ara desconegudes que Garreta presentà al concurs musical de la Casa Sobrequés de Girona el 1907 sense ser premiades.

La presentació del catàleg en línia de l’obra musical completa de Juli Garreta tindrà lloc a la Sala de Congressos de Sant Feliu de Guíxols (Monestir) el proper dissabte 9 de maig, a les 10 del matí. Seguidament la Cobla Sant Jordi estrenarà, a l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, les sis sardanes inèdites presentades per Garreta el 1907 a què ens hem referit abans. Les sardanes porten per títol Visió, Enyorança, Flor de Ginesta, Oratges d’estiu, Viola i La pubilla del mas Gran. L’acte es clourà amb la interpretació de Juny, himne oficial de Sant Feliu de Guíxols. L’assistència a la presentació i el concert són gratuïts.


El catàleg de l’obra musical completa de Juli Garreta és un primer pas de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per difondre el patrimoni documental musical dels compositors de renom que ha donat la ciutat. Després de Garreta, es preveu la continuació del catàleg en línia amb la divulgació de l’obra de Josep M. Vilà Gandol, Josep Gravalosa Geronès o Lluís Lloansí Marill, dels quals l’Arxiu Municipal conserva els fons documentals.

dijous, 30 d’abril del 2015

Els pescadors guixolencs protagonitzen el darrer número de la revista cultural L’Arjau


L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols dedica el darrer número de la revista cultural L’Arjau, editada des de l’Arxiu Municipal, a l’activitat pesquera al municipi i als seus protagonistes, els pescadors. La pesca és una de les activitats marineres amb més tradició a Sant Feliu i, en general, a la Costa Brava, que ha sobreviscut altres feines antigament consolidades al municipi com la construcció naval o la indústria surera. 


Lluny de la imatge romàntica que evoquen les fotografies antigues, la pesca avui dia no es pot concebre sense la tecnologia en la navegació i la localització de la pesquera, sense la mecanització de l'extracció. Però l'arribada dels vaixells a port i la descàrrega del peix continuen oferint als profans un espectacle fascinant. Les confraries de pescadors com la de Sant Feliu de Guíxols, vertebradores de l'activitat del sector, vetllen pels interessos dels pescadors organitzant la subhasta de peix, subministrant material i estris a les embarcacions o fent d'intermediàries en molts tràmits amb l'Administració pública.  

Cliqueu l'enllaç per accedir a la revista http://www.guixols.cat/files/73_arxiu_guixols_arjau_pescadors(1).pdf

Amb aquest L’Arjau, l’Arxiu Municipal vol contribuir a donar a conèixer el món de la pesca i a fer que els guixolencs el sentin proper. Per això, els textos i les imatges de la revista van més enllà dels estereotips idealitzats del pescador, la lluita amb el mar, la solitud o el desafiament de la captura i també expliquen la història i l’actualitat dels pescadors guixolencs.  

L'Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de Sant Feliu de Guíxols, guardonada el mes de febrer de 2014 amb el premi a la millor iniciativa de comunicació institucional dins la V edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local que organitzen la Diputació de Girona i el Col•legi de Periodistes de la demarcació. Podeu trobar la revista als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. La revista també es pot consultar a la xarxa des del número 1.

dimarts, 7 d’abril del 2015

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols publica el llibre de fotografies antigues “Sant Feliu de Guíxols desaparegut”


Portada del llibre de l'Arxiu Municipal
L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i l’Editorial Efadós presenten el proper dissabte 11 d’abril, a les 12h a la sala Abat Panyellas del Monestir de Sant Feliu de Guíxols el llibre Sant Feliu de Guíxols desaparegut, dels tècnics de l’Arxiu Municipal M. Àngels Suquet Fontana, Marc Auladell Agulló I Josep Auladell Payró. L’acte comptarà amb la presència de l’Il·lm. Alcalde de Sant Feliu, Joan Alfons Albó, i dels autors.

Les fotografies del llibre Sant Feliu de Guíxols desaparegut, realitzades entre el 1880 i el 1986, mostren un Sant Feliu que ja no podem veure. Són com petites finestres al passat que ens permeten contemplar retalls d’indrets i d’elements característics dels municipi que han experimentat nombrosos canvis o que han deixat d’existir. Un recull visual d’un Sant Feliu diferent que despertarà el record dels lectors i els descobrirà paisatges i escenes inèdits.

Aquesta novetat ha estat coeditada per l’Editoral Efadós i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Es tracta de la darrera col·laboració entre ambdues parts, de la qual n’han sortit altres llibres de fotografia amb gran acceptació del públic com Costa Brava panoràmica i Costa Brava. Història en relleu, realitzats també per l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i editats respectivament els anys 2010 i 2011. Durant l’acte es farà un recordatori especial al Sr. Joaquim Molas, autor del pròleg, amb motiu del seu recent traspàs; el Sr. Molas, reconegut filòleg i historiador de la llengua catalana, passava des de feia molts anys llargues temporades a Sant Feliu, ciutat per la qual sentia una gran estimació.

Tot i que la presentació oficial es farà el dia 11 d’abril, el llibre ja es troba a les llibreries, papereries i quioscos del municipi, com a novetat destacada per Sant Jordi.




L’obra Sant Feliu de Guíxols desaparegut forma part de la col·lecció Catalunya Desapareguda que ja compta amb altres títols al mercat: Vic, Olot, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Palamós, Sant Boi de Llobregat i Olesa de Montserrat. Conjuntament amb la publicació del llibre que fa referència a Sant Feliu, sortiran al mercat altres títols com Barcelona, Poblenou, Igualada i Gavà.

dimarts, 31 de març del 2015

En record d'Òscar Costa

Òscar Costa, caporal de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols
Dissabte passat va morir el company Òscar Costa, caporal de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols, a l’edat de 57 anys. En la cerimònia, molt emotiva, es van recordar les seves qualitats com a persona. Des de l’Arxiu volem manifestar públicament el nostre agraïment per les seves col·laboracions i recordar la seva sensibilitat i el seu interès per la història i pel patrimoni documental. L’any 2003, per exemple, va fer una interessant tasca de recerca per documentar la creació de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols i, gràcies a la seva iniciativa, es van poder aplegar cap a un centenar de fotografies de diferents procedències. Aquest material va ser utilitzat posteriorment l’any 2013 en la celebració del 125è aniversari d’aquesta institució. Novament, gràcies Òscar...

dilluns, 30 de març del 2015

Els bombardeigs del barri del Puig a la Guerra Civil Espanyola

Entrades del refugi del barri del Puig. Autor: Josep Auladell Payró, Arxiu Municipal

La Guerra Civil espanyola es va iniciar amb un alçament militar a la ciutat de Melilla el 17 de juliol de 1936, que l’endemà es va estendre a tot l’Estat. Molts historiadors consideren la Guerra Civil com un preludi, i un banc de proves, de la Segona Guerra Mundial. L’Alemanya nazi d’Adolf Hitler i la Itàlia feixista de Mussolini contribuïren a la causa dels revoltats amb tropes, municions i avions. La península Ibèrica es convertia així en una zona de proves, principalment per l’aviació i l’armament pesant.
                Un cop començada la guerra l’illa de Mallorca va quedar, ben aviat, al bàndol sollevat. Això va facilitar que es convertís en la seu de l’aviació legionària italiana i de la Legió Còndor alemanya, així com en base naval per a la flota franquista. Amb Mallorca sota control dels sollevats els pobles i ciutats de la costa catalana, que fins aleshores estaven força allunyats de la guerra, quedaven a l’abast d’atacs aeris i navals. Tot i que oficialment es deia que només s’atacaven els ports, objectius militars i comunicacions, el cert és que moltes vegades les bombes arribaven al centre de les poblacions amb total intencionalitat.
El primer atac a Sant Feliu de Guíxols va arribar el 7 de juny de 1937. Entre les 2 i les 3 de la tarda un vaixell de guerra, identificat més tard com el creuer Canarias, va disparar sobre la ciutat. Les bombes varen tocar algunes cases del carrer Tetuan (actual passeig Rius i Calvet), les oficines de la companyia elèctrica i l’Escola d’Arts i Oficis annexa a l’edifici del Monestir. L’atac no va produir cap víctima mortal, però sí vuit ferits. A partir d’aquest bombardeig, les autoritats locals varen emprendre un seguit de mesures per poder protegir la població: es crearen unes brigades de salvament, s’habilitaren alguns soterranis de fàbriques com a refugis i en construïren refugis nous a diversos indrets de la ciutat. El barri del Puig va comptar amb un dels més importants. Es tractava de galeries obertes a cop de dinamita en la roca dura. El gruix del sostre d’aquest refugi era de 2 a 7 m, la superfície excavada era d’uns 200 m amb una capacitat per a 600 persones. Tot i que, en un principi, estava prevista una capacitat de 850 persones. Aquest refugi disposava de quatre entrades, una al carrer de la Penitència cantonada baixada dels Metges, dues al carrer de la Lluna (una prop del carrer Nou del Garrofer) i una altra al carrer del Sol, prop dels safareigs públics. Seguint les normatives de construcció de defensa passiva els passadissos de les entrades estaven construïts en zig-zag per evitar que, en el cas d’una explosió just al davant de l’entrada, la metralla i l’ona expansiva penetressin al refugi. Cada entrada donava pas a una galeria. Les quatre galeries s’havien de trobar formant una gran creu, però mai s’acabaren els treballs. Així, el refugi del Puig era, de fet, quatre refugis, ja que les galeries no estaven enllaçades. La defensa del Puig es completava amb la ubicació a la fàbrica Planellas (a can Nyagues), a la carretera de Girona, de la sirena encarregada de donar l’alarma a tota la població.
                Pel barri del Puig l’hora negra va arribar el 5 de novembre de 1937. Aquell dia, a tres quarts de sis de la tarda, va començar un gran bombardeig. Fins a setze bombes explosives caigueren sobre la ciutat. Una d’elles va caure sobre la casa de telègrafs al carrer Caymó (actual Carrer Sant Domènec) deixant entre les runes la família de Ferran Alonso, el telegrafista. Ell, la seva dona i dos fills foren rescatats ferits però amb vida. També va ser destruïda la casa número 50 propietat de Jesús Vilaret. Altres edificis del carrer resultaren afectats amb major o menor mesura, com la fleca Viñas, situada al costat de telègrafs. També es produïren impactes en cases del carrer del Sol, en la fàbrica Janer i en diverses cases del carrer de la Lluna. L’endemà es va repetir el bombardeig. A dos quarts de set del matí els avions bombardejaren la ciutat. Al carrer baixada del Puig una bomba va destruir els safareigs públics i una altra va tocar la fàbrica de Joan Costa.
                El febrer de 1938 un informe de la Junta de Defensa Passiva de Sant Feliu a la Generalitat de Catalunya detallava fins a 14 bombardeigs de la ciutat, amb 221 bombes caigudes. El barri del Puig va gaudir d’una tranquil·litat relativa fins el mes de novembre. Els bombardeigs es concentraven en el port i la part baixa de la ciutat. Els atacs es dividien entre l’objectiu tàctic del port i les seves instal·lacions i l’objectiu psicològic d’aterrir la població civil amb la destrucció de les seves llars. El 26 de novembre de 1938 s’inicia un nou bombardeig amb objectiu civil. Els avions descarregaren fins a 40 bombes sobre Sant Feliu, moltes cases quedaren destruïdes. Foren bombardejats, entre d’altres, el carrer de la Creu i el carrer de Sant Domènec. Moriren deu persones durant l’atac i seixanta resultaren ferides. Deu d’aquests ferits moririen en dies posteriors, fet que fa augmentar fins a 20 el nombre de víctimes mortals de l’atac.
                Acabada la guerra, un informe de l’Ajuntament de Sant Feliu al governador de la província donava les següents estadístiques: trenta-cinc bombardeigs d’aviació i quatre de navals. Prop de cinc-centes bombes caigudes, cinquanta edificis destruïts totalment i prop de sis-centes edificacions afectades en diversos graus. Aquest informe oficial no recull el nombre de morts i ferits, però diverses fonts situen entre 56 i 70 els morts i entre 83 i 130 els ferits.

Josep Auladell Payró
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols