L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

dilluns, 16 de desembre de 2013

Lucien Demazel, un dels pioners de l'aviació i Sant Feliu de Guíxols


Lucien Demazel és fill d’un mecànic de cotxes que s’interessa per l’aviació des del seu començament. L’any 1911 pare i fill són constructors d’avions a Issy-les-Moulineaux, prop de París. L’any 1913, quan el contracta Sant Feliu de Guíxols, Demazel té solamente dinou anys. És un jove valent i decideix que el seu avió no arribarà a Sant Feliu de Guíxols desmuntat: ell mateix el portarà volant des de Barcelona, farà un viatge en avió entre dues ciutats catalanes, una cosa que encara no ha fet ningú. Demazel s’enlaira a l’hipòdrom de Can Tunis de Barcelona, puja a mil metres i va seguint la costa. Si té una parada de motor aterrarà a una platja, però el motor aguanta i una hora després sobrevola vàries vegades la vila de Sant Feliu de Guíxols i aterra als horts d’en Riembau, a Sant Pol, prop d’on ara hi ha el parc de les Dunes, on s’ha improvisat un camp d’aviació seguint les instruccions del seu mecànic Labatut.

L’any 1963 Sant Feliu de Guíxols celebra el cinquantenari de la Festa de l’Aviació. Lucien Demazel torna a Sant Feliu de Guíxols, rep un homenatge a l’hotel de l’Hostal de la Gavina i és nomenat fill adoptiu de Sant Feliu de Guíxols. Entre els assistents a la festa, hi ha la senyora Aurora Duran. Demazel li diu “així que vostè és aquella bella jove de l’ofrena floral, ja fa cinquanta anys?” tot traient de la butxaca la cinta de seda del ram que li havia entregat i que l’aviador havia guardat durant cinquanta anys i dues guerres. Aurora va respondre en francès “sí, Monsieur, però ja ho veu, amb la diferència que aquella vestia de blanc i tenia els cabells negres, mentre que ara vesteix de negre i té els cabells blancs”. Qui sap si en aquell ja llunyà 1913 va saltar una suspira entre el jove aviador i la bonica noia catalana que parlava francès, que la guerra va ofegar.



Text extret de l’article  Lucien Demazel, un dels pioners de l’aviació de Jaume Alonso Morejón, Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya, publicat a l’Arjau número 69.