Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

diumenge, 24 d’agost del 2014

Donació del fons Lluís Esteva Cruañas a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

El proppassat 22 d’agost de 2014 es va formalitzar l’ingrés a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols del fons documental Lluís Esteva Cruañas, mitjançant la donació que n’han fet els seus fills, Sr. Francesc i Sra. Elena Esteva Massaguer. Podeu consultar i descarregar en xarxa l’inventari del fons Lluís Esteva Cruañas a la web de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, dins l’apartat de l’Arxiu Municipal, clicant aquí
Lluís Esteva Cruañas (Sant Feliu de Guíxols, 1906-1994) va ser una persona vital i polifacètica. Fou l’impulsor i fundador, l’any 1981, de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà. Mestre de professió, va destacar com a investigador de temes d’història local guixolenca i també com a arqueòleg, amb especial dedicació al món de la prehistòria i els monuments megalítics.
El fons abarca 7,4 metres linials, desglossats en 499 unitats documentals textuals, aprox. 12.300 negatius fotogràfics, 134 plaques de vidre, 340 diapositives i un nombre aproximat de 600 positius fotogràfics, així com 92 publicacions i 267 separates de revistes. Es tracta d’un conjunt documental generat entre els anys 1919 i 1994, amb alguns documents d’època més antiga afegits pel mateix Esteva, així com d’altres de data posterior incorporats després de la seva mort.

 

Lluís Esteva, a la dreta, amb el doctor Lluís Pericot, al Dolmen de la Cova d’en Daina de Romanyà de la Selva, l’any 1971. Excavació d’un forn hispanoromà localitzat l’any 1969 a tocar de la zona residencial de S’Agaró

 
L’any 1943, essent destinat com a mestre a Begur, el Sr. Esteva va tenir el primer contacte amb el doctor Lluís Pericot arran de la primera excavació al castell d’aquesta localitat baixempordanesa amb els alumnes de la seva escola. Destinat posteriorment com a mestre nacional a Sant Feliu de Guíxols als Estudis Nous (Escola Gaziel), Esteva endegà tot un seguit d’actuacions arqueològiques, com la reposició del menhir de la Murtra a Romanyà de la Selva (1952), la llosa de la coberta del dolmen del mas Bousarenys a Santa Cristina d’Aro (1953), o la primera actuació a la Cova d’en Daina, també a Romanyà (1954). El 20 de maig de 1955 va ser nomenat Delegat Local del Servei Nacional d’Excavacions Arqueològiques i, el 10 de novembre del mateix any, conservador del Museu Municipal de Sant Feliu. La frenètica activitat de Lluís Esteva va proseguir en els anys següents: el 1956 es va realitzar la restauració definitiva de la Cova d’en Daina; el 1957 es va excavar i reposar el sepulcre del Mas Bousarenys; i l’any 1958 es va restaurar el menhir del Puig ses Forques (Calonge). Aquell mateix any publicava el seu llibre Prehistoria de la comarca guixolense, una obra de referència en el camp de la recerca arqueològica. 
L’any 1960 va intervenir en la restauració de l’església de Bell-lloc amb Miquel Oliva i Joan Sanz. A partir d’aquell any va centrar el seu interès principalment en l’excavació i restauració del Monestir de Sant Feliu de Guíxols fins el 1975. No obstant això, el 1966 va dirigir també l’excavació de la basílica de Santa Cristina d’Aro; el 1969 va fer l’estudi d’un forn de ceràmica ibero-romà de S’Agaró i l’any 1979 va excavar diferents dòlmens de l’Alt Empordà (Espolla, Darnius, Agullana, Cantallops, la Jonquera).


Obres de restauració a l’entrada de l’església del monestir de Sant Feliu de Guíxols, el 1966 

Lluís Esteva va dimitir com a Conservador del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols el 1966 i, l’any següent, es va jubilar voluntàriament de mestre nacional. L’any 1969 va ser designat acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. L’any 1974 va ser nomenat Director del Museu i Arxiu municipals de Sant Feliu de Guíxols, càrrecs que va exercir fins el 1985. L’any 1977 va esdevenir acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
Les aportacions de Lluís Esteva són un referent necessari en la recerca i el coneixement de la prehistòria i dels monuments megalítics de Catalunya. Tanmateix, la seva obra té un abast molt més ampli, ja que va publicar més de 250 articles i estudis sobre temes i períodes històrics molt diversos, bona part d’ells centrats en Sant Feliu de Guíxols i rodalia.
El fons comprèn material de treball utilitzat per Lluís Esteva en les seves recerques sobre la història i el patrimoni de Sant Feliu de Guíxols i la vall d’Aro, apareguts en la seva majoria com a articles en publicacions diverses: còpies de documents d’arxiu, anotacions manuscrites i buidatges de dades, articles i resums de llibres... Tots aquests documents permeten disposar d’una font importantíssima per a aprofundir en les recerques iniciades pel Sr. Esteva i obtenir informació de detalls que, per raons òbvies d’espai i de selecció de la informació, no pogué incloure íntegrament en els articles que anà publicant. Així mateix, alguns d’aquests textos romanen parcialment o totalment inèdits.
Són igualment importants els documents referents a les excavacions arqueològiques dirigides pel Sr. Esteva, com les realitzades a la Porta Ferrada del monestir de Sant Feliu de Guíxols durant la dècada de 1960; i, molt especialment, tot allò referent a l’estudi de la prehistòria i els monuments megalítics de la zona, incloent-hi dibuixos i planimetria de jaciments, dòlmens, etc.
El fons conté també la correspondència establerta entre Lluís Esteva i una llarga llista de  corresponsals. Es tracta de cartes sobretot de caràcter professional, referides a recerques empreses pel mateix Esteva o en les quals aconsella o facilita informació a altres investigadors. Una menció especial mereix la correspondència generada arran de les excavacions arqueològiques comissariades per Lluís Esteva a Sant Feliu o en altres indrets, reflectides en la relació de cartes intercanviades amb personalitats de referència de l’arqueologia gironina i catalana com Miquel Oliva Prat, Lluís Pericot, Pere de Palol...

Moment de la signatura del conveni de donació del fons documental de Lluís Esteva a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. D’esquerra a dreta, Francesc Esteva, Elena Esteva i l’alcalde Joan Alfons Albó

Pel que fa a les imatges fotogràfiques, són el fruit d’activitats personals i familiars i, també professionals, com a investigador i arqueòleg. Inclouen des d’excursions i viatges amb la seva dona i amics fins a retrats de parents, retrats dels companys de l’Escola Gaziel i, sobretot, fotografia documentativa de treballs d’excavacions arqueològiques, dòlmens i patrimoni arquitectònic de les comarques gironines. Això fa aquesta part del fons especialment útil i atractiva per a recerques molt variades que van més enllà de l’àmbit local de Sant Feliu i la vall d’Aro.
La documentació de Lluís Esteva es completa amb part de la seva biblioteca, formada per obres escrites per autors guixolencs o vinculades a Sant Feliu de Guíxols, així com per un nombre important de separates d’articles de recerca arqueològica, prehistòria i història intercanviades per Esteva amb diversos companys i col·legues, tant catalans com estrangers. En aquest sentit, cal assenyalar que la Universitat de Girona conserva també una part de la biblioteca del Sr. Esteva formada per cap a 200 llibres que fan referència essencialment a educació i ensenyament. Formen part del Fons per a la història de l’educació que acull l’esmentada universitat, i foren donats a aquesta entitat pels fills del Sr. Esteva.
En resum, el fons documental de Lluís Esteva Cruañas esdevé una valuosa font d’informació i coneixement per a l’estudi de la història, l’arqueologia i el patrimoni del nostre entorn; alhora, permet copsar l’evolució que han experimentat, com a disciplines científiques, la Història i l’Arqueologia al nostre país durant més de mig segle. La sensibilitat de la Sra. Elena i el Sr. Francesc Esteva Massaguer envers el llegat del seu pare permetrà a patir d’ara posar-lo a disposició de tothom que hi estigui interessat mitjançant la consulta a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

dilluns, 4 d’agost del 2014

El banc del governador

Que ningú s’espanti! Aquest text no té res a veure ni amb els rescats financers ni amb la crisi econòmica que malauradament estan tant d’actualitat. Ben al contrari, el nostre és un d’aquells bancs per seure tranquil·lament i gaudir d’un moment d’esbarjo o de conversa. El banc del governador es troba al passeig del Mar, a la banda de la carretera i a l’alçada de la casa Patxot. Segur que l’heu fet servir més d’una vegada, però mai heu observat que en un dels laterals hi figura el nom d’una persona: Francisco Díez Ticio.

Quin és, doncs, el significat d’aquest nom tan peculiar? I qui era, el Sr. Díez Ticio?


Durant la Guerra Civil espanyola, els bombardejos del bàndol franquista destruïren nombrosos edificis i malmeteren espais públics de la ciutat. A partir de 1939 calgué començar a treballar en la reconstrucció de la ciutat. L’Ajuntament guixolenc s’acollí a les ajudes que facilitava el mateix estat franquista mitjançant un programa de Regiones devastadas. Aquells que tres anys abans havien estat els causants de llançar les bombes damunt la localitat proporcionaven ara els mitjans per reconstruir el país. Per poder disposar d’algunes de les ajudes, la ciutat havia de ser prèviament adoptada pel caudillo, la qual cosa a Sant Feliu només s’aconseguí de manera parcial el juny de 1943.

Les obres d’urbanització i embelliment del passeig del Mar s’enllestiren pels volts de 1943. L’arquitecte Joan Bordàs s’ocupà de dirigir el projecte i del disseny dels elements ornamentals, entre ells els bancs de pedra que tanta personalitat donen als passejos guixolencs. La part inferior del respatller i dels laterals d’aquests bancs estan decorats amb ceràmiques que contenen elements al·legòrics de Sant Feliu.


L’estiu de 1943, l’alcalde informava que el governador civil de Girona, Francisco Díez Ticio, “habiendo encontrado como un verdadero acierto la construcción y modelo de bancos monumentales del Paseo del Mar” havia decidit regalar-ne un a l’ajuntament, és a dir, assumir-ne el cost. Una mostra de magnanimitat de les noves autoritats del règim envers el poder local, reduït a la mínima expressió i sota la tutela de les instàncies superiors. En correspondència, el consistori guixolenc, col·locà el seu nom en una de les peces de ceràmica laterals del que, per aquesta raó, ha esdevingut el banc del governador.