Que ningú s’espanti! Aquest text no té res a veure ni amb els rescats
financers ni amb la crisi econòmica que malauradament estan tant d’actualitat.
Ben al contrari, el nostre és un d’aquells bancs per seure tranquil·lament i
gaudir d’un moment d’esbarjo o de conversa. El banc del governador es troba al
passeig del Mar, a la banda de la carretera i a l’alçada de la casa Patxot. Segur
que l’heu fet servir més d’una vegada, però mai heu observat que en un dels
laterals hi figura el nom d’una persona: Francisco Díez Ticio.
Quin és, doncs, el significat d’aquest nom tan
peculiar? I qui era, el Sr. Díez Ticio?
Durant la Guerra
Civil espanyola, els bombardejos del bàndol franquista
destruïren nombrosos edificis i malmeteren espais públics de la ciutat. A
partir de 1939 calgué començar a treballar en la reconstrucció de la ciutat.
L’Ajuntament guixolenc s’acollí a les ajudes que facilitava el mateix estat
franquista mitjançant un programa de Regiones
devastadas. Aquells que tres anys abans havien estat els causants de llançar
les bombes damunt la localitat proporcionaven ara els mitjans per reconstruir
el país. Per poder disposar d’algunes de les ajudes, la ciutat havia de ser
prèviament adoptada pel caudillo, la qual cosa a Sant Feliu
només s’aconseguí de manera parcial el juny de 1943.
Les obres d’urbanització i embelliment del passeig del Mar
s’enllestiren pels volts de 1943. L’arquitecte Joan Bordàs s’ocupà de dirigir
el projecte i del disseny dels elements ornamentals, entre ells els bancs de
pedra que tanta personalitat donen als passejos guixolencs. La part inferior
del respatller i dels laterals d’aquests bancs estan decorats amb ceràmiques que
contenen elements al·legòrics de Sant Feliu.
L’estiu de 1943, l’alcalde informava que el governador civil de Girona,
Francisco Díez Ticio, “habiendo encontrado como un
verdadero acierto la construcción y modelo de bancos monumentales del Paseo del
Mar” havia decidit regalar-ne un a l’ajuntament, és a dir, assumir-ne el cost. Una
mostra de magnanimitat de les noves autoritats del règim envers el poder local,
reduït a la mínima expressió i sota la tutela de les instàncies superiors. En correspondència,
el consistori guixolenc, col·locà el seu nom en una de les peces de ceràmica
laterals del que, per aquesta raó, ha esdevingut el banc del governador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada