L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

dilluns, 21 de novembre de 2016

En record de l’Enric Àguila

Aquest divendres 18 de novembre de 2016 ens ha deixat l’Enric Àguila Solsona. Durant els darrers anys, l’Enric ha estat un entusiasta col·laborador de l’Arxiu Municipal, al qual ha aportat un conjunt d’enregistraments sonors de grups i intèrprets musicals guixolencs, així com un valuós i ingent nombre de fotografies sobre la música a Sant Feliu de Guíxols des dels anys seixanta fins a l’actualitat (locals, esdeveniments, bandes...).


La col·laboració de l’Enric amb l’Arxiu s’havia intensificat en el darrer any amb motiu de la preparació des de l’Arxiu Municipal del llibre de fotografies L’Abans. L’Enric ha estat un dels principals participants en el recull d’imatges d’aquest llibre mitjançant la cessió per a la seva digitalització de la col·lecció d’àlbums de fotos i records personals en els quals es recollien els més de cinquanta anys de l’existència de l’Albatros Klub, nom amb què s’autodenominaven una colla d’amics entusiastes de la música.



Ens hem sentit molt afortunats d’haver pogut conèixer l’Enric, d’haver gaudit de la seva companyia i d’haver compartit les vivències i els coneixements que amb tant d’entusiasme ens transmetia sempre que acudia a l’Arxiu. Per a nosaltres, l’Enric ha estat una persona vital, oberta i de tracte cordial, que ràpidament s’oferia per donar-nos un cop de mà sempre que li demanàvem. Les seves històries i records ens traslladaven a una època, la dels anys seixanta del segle XX, en què alguns joves guixolencs carregats d’energia i d’idees trobaren en la música rock una fórmula de divertir-se i enriquir-se culturalment, tot fugint de l’estancament d’un temps i un país de grisors. Els amics i la música, vet aquí dues constants en la manera de ser i de viure de l’Enric, que confluïren fa més de cinquanta anys en la creació de l’abans esmentat Albatros Klub, del qual ell mateix n’era encara avui en dia el principal animador. La passió de l’Enric per la música també l’havia portat a ser locutor de ràdio i cofundador de Ràdio Sant Feliu, membre de bandes musicals com els Sherpas i The Hound Dogs, i president de l’Associació d’Amics de la Música dels Anys Seixanta, entitat des de la qual va impulsar diverses iniciatives per a la difusió de la música.

La memòria de l’Enric perviurà en tota la gent que el va conèixer, i també en el llegat que ha deixat a l’Arxiu Municipal. No podem deixar d’imaginar-nos que, allà on sigui ara, de ben segur que ja està conversant animadament de música amb els seus nous companys.

A les dues fotografies, Enric Àguila durant un programa de ràdio i tocant la guitarra, els anys 1981 i 1982 respectivament (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Fons Enric Àguila Solsona. Autor desconegut)

dilluns, 7 de novembre de 2016

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols rep la documentació del Casino dels Nois


El proppassat 31 d’octubre de 2016 es va formalitzar la cessió a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols del fons documental de l’entitat recreativa Nou Casino la Constància, coneguda popularment com a Casino dels Nois. Es tracta d’un conjunt de 63 capses d’arxiu que contenen 445 unitats documentals i 27 positius fotogràfics (alguns d’ells són reproducció digitalitzada), amb una cronologia que va de 1867 a 2010.



Vista general de l’edifici del Nou Casino la Constància pels volts de 1930 (Arxiu Municipal, col·lecció Carme Arxer, autor desconegut).


L’Ajuntament ha arribat a un acord amb l’actual junta directiva de l’entitat pel qual els documents es custodiaran a l’Arxiu Municipal en règim de comodat. Això permetrà garantir la conservació d’aquest valuós llegat documental i potenciar el seu ús cultural amb finalitats divulgatives i de recerca, tot evitant alhora el perill de dispersió o destrucció incontrolada de documents. L’acord signat ha estat possible gràcies a la predisposició i col·laboració dels membres de l’actual junta directiva del casino, que va prendre possessió dels seus càrrecs el gener de 2013, i no comporta el traspàs de la propietat dels documents a favor de l’Ajuntament. 



Moment de signatura de l’acord d’ingrés de la documentació a l’Arxiu Municipal. D’esquerra a dreta, el regidor d’Economia i Organització Josep Melcior Muñoz; l’alcalde Carles Motas; el president del Casino Josep Valentí; el secretari del Casino Joaquim Fons; i el regidor de l’Arxiu Municipal Jordi Vilà (Autor: Pere Carreras)


A començaments de l’any 1851 una quarantena de guixolencs fundaren a la vila una associació recreativa denominada La Constància. Després de passar per nombrosos locals, el 1889 inauguraren la seu de la rambla del Portalet, aleshores encara sense la característica torratxa que fa xamfrà amb el passeig dels Guíxols i que és fruit d’una ampliació de l’edifici iniciada el 1899. L’any 1894 diversos problemes provocaren la dissolució de La Constància, que ràpidament es refundà un any més tard, el 1895, amb el nom de Nou Casino la Constància. El 1929 finalitzà la darrera reforma de l’immoble, que li va donar l’aspecte actual. En el transcurs de més d’un segle i fins ben bé la dècada de 1960, el Casino simbolitzà per a molts guixolencs un espai de referència per al lleure, l’esbarjo i fins i tot la formació cultural. Els balls i concerts del Casino dels Nois atreien un gran nombre de públic, especialment a l’estiu –l’entitat muntava un envelat propi durant la Festa Major– i per les festes nadalenques. La planta baixa del local oferia el servei de consergeria, és a dir, de cafè–bar, amb terrassa exterior. L’entitat disposava també d’una assortida biblioteca per a la lectura i formació intel·lectual dels socis, amb títols d’autors nacionals i estrangers, que fou depurada el 1939 per les autoritats franquistes. Aquesta biblioteca es conserva encara, amb el seu mobiliari original. L’edifici del Casino dels Nois ha esdevingut una icona de la ciutat, si bé a mitjan dècada de 1970 estigué a punt de desaparèixer, engolit pel procés d’especulació vertical que transformà una part substancial de la façana marítima guixolenca.

La documentació conservada a l’Arxiu Municipal permet resseguir totes aquestes qüestions d’ençà de la refundació com a Nou Casino la Constància l’any 1895 i, molt especialment, les activitats realitzades per l’entitat durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle XX. Malgrat que hi ha alguns buits documentals, és possible estudiar l’entitat des de múltiples vessants: culturals, socials, econòmiques... S’hi conserven bona part dels llibres d’actes, correspondència, contractes de músics i orquestres, projectes d’ampliació de l’edifici o de construcció d’una nova seu social, etc. Es tracta, en definitiva, del testimoni d’una de les entitats amb més projecció social i cultural de casa nostra que a través de les seves vicissituds també ens explica una part significativa de la història de Sant Feliu.

La consulta de l’inventari de documents del fons del Nou Casino la Constància pot efectuar-se al recurs web Arxius en Línia http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/