Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

dilluns, 12 d’agost del 2019

Guixolencs víctimes de l’horror nazi

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el 9 d’agost de 2019 una relació de 4.427 espanyols que van morir durant la II Guerra Mundial al camp de concentració nazi de Mauthausen i al seu camp satèl·lit de Gusen. En aquests dos recintes d’Àustria -territori que en aquell moment Hitler havia annexionat al III Reich alemany- hi van ingressar el gruix dels republicans que s’havien exiliat a França després de la Guerra Civil espanyola i que en esclatar el conflicte bèl·lic mundial van ser capturats per l’exèrcit alemany quan aquest ocupà territori francès. Un cop sota domini germànic, la dictadura de Franco es va desentendre de la seva sort en no reconèixer-los com a ciutadans espanyols, de manera que van perdre la consideració de presoners de guerra i van ser deportats als camps de concentració. A Mauthausen, els presoners republicans van ser marcats amb el triangle blau dels apàtidres damunt del qual s’hi afegia irònicament una “S” que els identificava com Spanniers (espanyols). 

Retrat d'algunes de les víctimes guixolenques dels camps nazis

La publicació al BOE es contempla com una fórmula de reconeixement i reparació social de les víctimes i pretén que els seus familiars puguin inscriure’n formalment la defunció al Registre Civil Central. En paral·lel, el Consell de Ministres ha aprovat designar oficialment el 5 de maig com a data anual d’homenatge a les víctimes espanyoles del nazisme, coincidint amb el dia en què les tropes aliades van alliberar Mauthausen i Gusen. 

La llista apareguda al BOE conté el nom de nombrosos catalans, entre els quals hi figuren diverses persones nascudes o residents a Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro. L’existència de víctimes de la barbàrie nazi provinents de casa nostra va ser relatada l’any 1977 per la periodista i escriptora Montserrat Roig al seu llibre Els catalans als camps nazis, una obra que s’ha convertit en un referent sobre el món concentracionari nazi per la valentia i el compromís amb què va exposar un tema que fins aleshores havia estat públicament silenciat. El mes de juliol de 2006 els historiadors Benito Bermejo i Sandra Checa van revisar exhaustivament la relació de víctimes i en van oferir una nova llista ampliada al conjunt de l’Estat espanyol, a Libro Memoria. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945)

Postal enviada des d'un camp de presoners alemany per Lluís Morgat 
el 18 de febrer de 1941 (Proc. Dolors Vall-llosera)

El gener de 2006, uns mesos abans de l’aparició del llibre de Bermejo i Checa, el llistat de víctimes guixolenques va ser objecte d’un estudi que es va publicar a El Trenta-Nou, un butlletí divulgatiu que editava el Grup de Recerca de l’època Franquista (GREF) format per joves historiadors locals a l’entorn de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Les dades aparegudes recentment al BOE permeten observar-hi la permanència de diversos errors que ja van ser advertits i corregits a l’esmentat treball d'El Trenta-Nou. No es tracta, ni de bon tros, de criticar la recent publicació d’aquests 4.427 noms; ben al contrari, aquesta iniciativa dels poders públics de l'Estat és de gran importància tant pel seu valor documental i historiogràfic com per la necessària funció social que ha de complir. A més, és fàcil incórrer en errors i imprecisions quan el volum de dades recollit és tan voluminós i heterogeni que resulta impossible contrastar-les una per una, especialment en relació als noms i la procedència de les víctimes. En realitat, aquesta és una tasca que s’ha d’abordar a partir de recerques d’àmbit local, amb la intervenció d'investigadors que en coneguin les fons documentals i el territori, tal com es va fer en la recerca de Sant Feliu. Amb aquest ànim positiu i amb la voluntat de contribuir modestament a la recuperació de la memòria històrica individual i col·lectiva -en allò que té a veure amb Sant Feliu de Guíxols- d’una de les etapes més fosques i vergonyoses de la nostra història recent, relacionem a continuació les dades que tenim sobre el nombre i la identificació de les víctimes guixolenques dels camps nazis, a partir de l’article aparegut a El Trenta-Nou (podeu llegir l’article original aquí) 

Vista del camp de Mauthausen, extreta del llibre de Montserrat Roig


Guixolencs morts als camps nazis de Mauthausen i Gusen

Josep Coll Cervosa. Nascut a Sant Feliu el 14.1.1908. Deportat a Mauthausen el 6.8.1940. Traslladat a Gusen el 29.3.1941. Mort a Gusen, 2.11.1941. 

Joan Cubel Cosp. Nascut a Sant Feliu el 17.3.1920. La seva família marxà de Sant Feliu entre 1921 i 1924, probablement a Molló (Ripollès). Deportat a Mauthausen el 25.1.1941. Traslladat a Gusen el 8.4.1941. Mort a Gusen el 15.1.1942. 

Lluís Morgat Clos. Nascut a Sant Feliu el 25.8.1906. Deportat a Mauthausen el 26.4.1941. Traslladat a Gusen el 20.10.1941. Mort a Gusen el 28.11.1941. 

Francesc Parramon Ponjuan. Nascut a Sant Feliu l’1.11.1912. Deportat a Mauthausen el 27.1.1941. Traslladat a Gusen el 30.6.1941. Mort a Gusen el 30.11.1941. 

Emili Puigmolé Magrià. Nascut a Llagostera el 4.11.1909. Resident a Sant Feliu des de 1915-1916. Deportat a Mauthausen el 27.1.1941. Mort a Mauthausen el 10.3.1941. 

Josep Ribas Juncà. Nascut a Sant Feliu el 8.6.1916. Deportat a Mauthausen el 25.1.1941. Traslladat a Gusen el 21.4.1941. Mort a Gusen el 31.1.1942. 

Ricard Ruscalleda Lloveras. Nascut a Sant Feliu el 3.2.1902. Deportat a Mauthausen el 27.1.1941. Traslladat a Gusen el 8.4.1941. Mort a Gusen el 12.8.1941. 

Francesc Sabater Roquer. Nascut a Sant Feliu el 24.3.1904. Deportat a Mauthausen el 13.12.1940. Traslladat a Gusen el 27.10.1941. Mort a Gusen el 20 o 27.1.1942. 



A la llista del BOE s’hi fa constar erròniament com a víctima de Sant Feliu de Guíxols a Vicenç Pujol Orenga, quan aquesta persona era natural de Sant Feliu de Llobregat. 

A totes les llistes publicades fins a la data, també a l’edicte del BOE, es fa constar com a víctima de Sant Feliu una persona anomenada Joan Inconi Oliveras. En realitat, creiem que el mot inconi correspon a una mala interpretació de la paraula francesa inconnu, que indica que el primer cognom d’aquest intern era desconegut. Segons es dedueix de la informació que consta a les llistes de deportats dipositades al Museu d’Història de Catalunya, el seu nom complet era Joan Salvador Oliveras. No s’ha trobat cap persona anomenada així als padrons municipals d’habitants de Sant Feliu de Guíxols de 1924 a 1936 ni als llibres de baptismes de la parròquia guixolenca de 1899 a 1930, de manera que cal suposar que es tracta d’algú sense cap vinculació amb Sant Feliu de Guíxols. 

També ens hem de referir, tot i no produir-se ni a Mauthausen ni a Gusen, a la mort d’Alexandre Amir Borrell a Dora-Mittelbau, a Alemanya, el 9 de juny de 1944. Aquest jove nasqué a Sant Feliu de Guíxols l’1 d’agost de 1920, tot i que en marxà amb la família de ben petit, entre 1922 i 1924. Amir havia estat arrestat pels nazis a França el 1943, probablement com a membre de la resistència. La tardor d’aquell any fou deportat des de la localitat de Compiègne al camp de Buchenwald, i posteriorment traslladat a un Kommando d’aquest camp, a Dora, consistent en una fàbrica subterrània sense aigua, llum ni instal·lacions sanitàries on s’hi construïen els models de míssils V1 i V2. 

Finalment, creiem oportú, per proximitat geogràfica i pel vincle entre Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro, d’incloure en aquesta llista Eusebi Vicens Sagué, nascut a Castell d’Aro l’11 d’abril de 1910 i resident a Santa Cristina d’Aro. Sagué va ser deportat a Mauthausen el 13 de desembre de 1940, traslladat a Gusen el 17 de febrer de 1941 i mort al castell de Hartheim el 22 de setembre de 1941, on els nouvinguts eren gasejats normalment després d’haver realitzat experiments pseudocientífics amb els seus cossos. L’any 2016 la figura d’Eusebi Vicens va ser objecte d’un reconeixement institucional per part de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. 

(A la imatge de l'esquerra, monòlit inaugurat als jardins del passeig de Sant Feliu l'any 1994 en record de les víctimes guixolenques i baixempordaneses dels camps nazis).


Guixolencs supervivents dels camps nazis 

Esteve Esteve Mer. Nascut a Sant Feliu el 25.1.1914. La seva família marxà de Sant Feliu abans de 1924 i s’establí probablement a Montcada i Reixac. Deportat a Mauthausen el 27.1.1941. Alliberat, probablement de Mauthausen, el 5.5.1945. 

Josep Jordà Perich. Nascut a Sant Feliu el 16.4.1913. Deportat a Mauthausen el 27.1.1941. Alliberat de Mauthausen el 5.5.1945. 

Antoni Moret Bartí. Nascut a Sant Feliu el 2.6.1919. Deportat a Mauthausen el 13.12.1940. Alliberat de Mauthausen el 5.5.1945. 

Basili Polo Pulgar. Nascut a Villovela (Burgos) el 17.1.1910. Resident a Sant Feliu. Deportat a Mauthausen el 27.1.1941. Alliberat, probablement de Mauthausen, el 5.5.1945. S’establí a França. 


Per les mateixes raons apuntades a l’apartat anterior sobre Eusebi Vicens Sagué, també incloem entre la relació de supervivents a Jaume Ribas Pons, nascut a Castell d’Aro el 24.7.1915, deportat a Mauthausen el 13.12.1940 i alliberat de Mauthausen el 5.5.1945; s’establí a França.

dijous, 16 de maig del 2019

La revista cultural L’Arjau dedica un monogràfic als 40 anys d’ajuntaments democràtics a Sant Feliu de Guíxols


El 3 d’abril de 1979 es van celebrar a l’Estat espanyol les primeres eleccions municipals democràtiques després de la mort del dictador Franco. Aquests quaranta anys d’ajuntaments democràtics han suposat una profunda transformació de Sant Feliu de Guíxols i de la manera de viure dels seus ciutadans. La revista cultural L’Arjau dedica el seu darrer número a fer memòria de la transformació i la millora col·lectives que ha experimentat Sant Feliu de Guíxols en aquests darrers quaranta anys i de quina manera això ha estat possible mitjançant la participació, el teixit associatiu i l’acció política del guixolencs.

Al llarg de les pàgines de la revista es reflexiona sobre el procés de transició democràtica als municipis, es fa una crònica de les diferents candidatures i governs municipals que s’han succeït legislatura rere legislatura i s’explica el desenvolupament de la població i la dotació d’infraestructures i equipaments per a donar resposta a les necessitats dels ciutadans. També es descriu la transformació del municipi guixolenc en aquestes quatre dècades des d’un punt de vista econòmic i turístic.

L’Arjau s’integra, amb aquest número monogràfic, dins les diverses activitats que l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha programat per commemorar el quarantè aniversari de la constitució dels primers ajuntaments democràtics a casa nostra després del franquisme (vegeu-ne el programa clicant aquí).


L'Arjau és una revista gratuïta que edita l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per mitjà de l’Arxiu Municipal i es pot aconseguir sense cap cost als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. També podeu rebre'l a casa gratuïtament enviant-nos un correu amb el vostre nom i cognoms i domicili a arxiu@guixols.cat

Si ho preferiu, podeu llegir-la en format electrònic al següent enllaç: 

dimecres, 15 de maig del 2019

Ha mort Joan Canadell Mas

Aquest dissabte 11 de maig de 2019 hem conegut la mort de Joan Canadell Mas als 74 anys d’edat. La notícia ens ha sorprès a la cloenda del congrés d’arxivística que ha tingut lloc a Sant Feliu el cap de setmana i que ha aplegat més de 300 professionals del sector. Fem aquesta referència precisament perquè en Joan va mantenir la darrera dècada una estreta relació amb el nostre Arxiu Municipal, tant a l’hora de proporcionar-nos informacions diverses com facilitant-nos documentació. 

Per a moltes persones, també per a nosaltres, en Joan fou durant molts anys el llibreter de referència de la desapareguda botiga can Viader de la Rambla. Però a mesura que va començar a col·laborar amb l’Arxiu se’ns va anar dibuixant el perfil d’una persona polifacètica que des de ben jove havia mantingut una estreta implicació amb el món cultural i els mitjans de comunicació locals. Aquestes inquietuds van portar en Joan Canadell a fer de locutor de ràdio, a formar part del grup musical Sherpas o fins i tot a treballar com a corresponsal de premsa escrita (era molt divertit sentir-li explicar com ell i el seu company Jordi Budó van aconseguir l’exclusiva d’on es trobava descansant el futbolista del Barça Johann Cruyff, allunyat de tota pressió mediàtica, i com van aconseguir fotografiar-lo d'imprevist). De fet, en Joan també participà activament en el setmanari local Àncora, del qual en fou una de les cares visibles fins al tancament d’aquest rotatiu l’any 2016. 

Darrerament encara vam poder comptar amb la col·laboració d’en Joan i entrevistar-lo en el marc del projecte de memòria oral sobre els quaranta anys d’ajuntaments democràtics a Sant Feliu de Guíxols que estem portant a terme. El seu testimoni va ser un dels que va aparèixer en l’audiovisual sobre el barri de Vilartagues que es va presentar encara no fa un mes. Haurà esdevingut, sense saber-ho, el darrer reconeixement que l’Arxiu Municipal haurà fet el nostre benvolgut Joan Canadell.

A la primera imatge, retrat de Joan Canadell l'any 1994 (AMSFG, Fons Ajuntament. Autoria desconeguda). A la segona imatge, un joveníssim Joan Canadell tocant el piano, l'any 1963 (AMSFG, Fons Setmanari Àncora. Autoria. Pere Ferré Colomé).

divendres, 15 de març del 2019

En memòria de Francesc Campà i Viarnés i els represaliats pel feixisme

AMSFG. Fons Maria Pujol. Retrat de Francesc Campà Viarnés .


Enguany es commemoren els 80 anys de l’afusellament de Francesc Campà i Viarnés. Nascut a Darnius el 1901, Francesc Campà arribà a Sant Feliu l’any 1920. Lampista de professió i afiliat al sindicat CNT, va ser regidor d’ERC a l’Ajuntament republicà dels anys 30. El mes de juliol de 1936, just a l’inici de la Guerra Civil Espanyola, Campà substituí l’Alcalde Ponç Valls i Ferrer que deixà l’alcaldia de Sant Feliu per una malaltia. Francesc Campà també va ser membre del Comitè Local de Milícies Antifeixistes. Els seus càrrecs li permeteren actuar durant la repressió republicana per preservar la vida de diversos religiosos com el rector mossèn Àngel Dalmau o el vicari mossèn Salvador Planella, entre d’altres. També actuà per salvar objectes de culte de gran valor.
A finals de 1938 Campà entraria com a voluntari a l’exèrcit republicà passant a formar part de l’exèrcit de l’Ebre. A principi de l’any 1939 seria retirat del front i enviat a una línia defensiva situada en l’eix Figueres - Capmany. En aquell instant Campà decidí deixar les armes i retornar a Sant Feliu de Guíxols. Un cop a la seva ciutat va ser denunciat per ciutadans afectes al nou règim, pel solt fet d’haver estat alcalde, i portat a presó. Condemnat per rebelión militar moriria afusellat al cementiri de Girona el 16 de març de 1939 juntament amb els també guixolencs Bernabé Llorens Collell i Manuel Colom Palasí.
Per desgràcia no serien els únics afusellats de la nostra ciutat. Durant l’any 1939 executaren a Joan Castro Martínez (24 de març) Josep Tauler Perals (25 d’abril) Joan Darna Planellas (12 d’agost) i Joan Plaja Pla (7 de desembre). Mentre que el 10 de març de 1941 afusellaren a Josep Torroella Ferrer i a Josep Piqueras Canet.
Al llarg dels anys la ciutat de Sant Feliu ha homenatjat en diverses ocasions als represaliats pel feixisme. Així, l’any 1990 es decidí batejar amb el nom de Francesc Campà un passatge que va paral·lel al primer tram de la ronda de ponent, al seu inici des de la carretera de Girona. El 3 d’abril de 1994 s’inaugurà un monòlit als jardins Juli Garreta en memòria de les víctimes del feixisme i de l’extermini als camps nazis i, el 30 d’aquell mateix mes, la ciutat va retre un homenatge als guixolencs afusellats en el cementiri de Girona per la seva condició de representants de les institucions democràtiques de la república o simplement per la delació de simpatitzants del règim feixista. Durant l’acte es col·locaren làpides amb els seus noms en una de les parets del cementiri gironí.
El nombre total d’execucions decretades pels consells de guerra a la demarcació de Girona entre els anys 1939 i 1945 va ser de 514.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Informació extreta dels llibres Gent d’un segle. Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 de Gerard Bussot i Liñón i La Guerra Civil a Sant Feliu de Guíxols (1936 - 1939) d’Àngel Jiménez

divendres, 22 de febrer del 2019

23 de febrer de 1938. Bombardeig naval de Sant Feliu de Guíxols


El 23 de febrer de 1938 es produí un bombardeig naval contra el port i la ciutat de Sant Feliu. L'atac provocà la mort d'un carrabiner i danys d'importància a la ciutat.


23 de febrer de 1938
Diari de Lluís Llor:
A las 7.05 mañana sirena, repetido peligro a las 7.10 y vuelto a repetir a las 7.15 mañana en cuyo momento el “Canarias” y el “Baleares”, según dicen, descargaron más de 40 cañonazos sobre el muelle en  que había 3 vapores y los guardacostas “Ana”[1] y “V nº 16”[2], resultando alcanzado el “Cabo tres Forcas” ardiendo el puente del mismo y la metralla de los cañonazos alcanzo la casa nº 10 calle hospital abriendo un boquete por una ventana causando destrozos interior, luego alcanzo la casa nº 12 calle del Mall de la sra. Serra vda. Miró, destruyendo un balcón y causando destrozos interiores, otro trozo de  metralla dio contra la casa de enfrente nº 19 matando un carabinero que asomó por la puerta principal y varios heridos, causando daños en la fachada e interiores. Otro trozo de metralla alcanzó la casa del hortelano Palet en la calle de Pecher, de la sra. Rabasa, causando daños importantes, además destruyó mucho arbolado de los paseos del Mar, Rambla Vidal, Calle de Tetuan (casas varias) donde también sufrio daños la casa nº 8 y las casas nº 1 y 4 de la Plaza San Pedroy algunos tejados vecinos por la caida de metralla que sembraba en su explosión. También sufrió daños la cas nº 2 plazuela Raig.
Estadística Joan Bordàs:
Bombardeig naval a les 7,30 hores. 25 bombes. Víctimes: 1 mort. Danys: 2 Fàbriques i 22 cases afectades.
Fulls de camp de Joan Bordàs:
Fàbriques afectades: 2. Cases afectades: 22. Paret de tanca, jardí i pati afectats. Import total dels danys: 120.530,40 pessetes. Hi ha una anotació al marge: Mori un carrabiner




[1] Vaixell civil, militaritzat i reconvertit en Patruller o guardacostes, possiblement és el V-10, (1915-1939), ex Bona Dea, ex Santa Ana, Armament: 1 canó Krupp 105 mm; 1 canó Vickers 47 mm; 1 ametralladora Oerlikon de 20 mm; 1 ametralladora. El 1939 era a Port Vendres (França).[]
[2] Vaixell civil, militaritzat i reconvertit en Patruller o guardacostes. V-16, (1907 - 1939), ex Saxon, ex María. Enfonsat a Barcelona el 1939, Armament: 1 canó Vickers 101,6 mm; 1 canó Vickers 47 mm y 1 ametralladora.[]


Per saber-ne més, consulteu la pàgina de l'Arxiu Municipal dedicada als bombardeigs de Sant Feliu de Guíxols:


dilluns, 18 de febrer del 2019

18 de febrer de 1938. Bombardeig de Sant Feliu de Guíxols




El 18 de febrer de 1938 es produí un bombardeig naval contra la ciutat de Sant Feliu i sobre Fanals d’Aro (on es produïren dues víctimes) Els documents transcrits a continuació ens parlen dels fets.

Diari de Lluís Llor:
A las 2 de la tarde sin toque de sirena han aparecido varios aviones facciosos y leales sobre esta ciudad y muelle en cuyo momento entraba el vapor “Cabo tres forcas” y había dos barcos de vela en el muelle, oyéndose varios cañonazos de vapores de guerra y el silbido de unas bombas echadas por los aviones facciosos en los vapores. Uno de los proyectiles de los barcos de guerra ha ido a estallar en la acera de las casas nº 23 y 25 de la calle Caymó domicilio de Trinidad Bardó y Baldomero Suquet, causando daños de consideración y a las fincas de enfrente de (¿) Arará y de Narciso Suñer así como en casa de Julio Blas señalada de nº 7 y 9 calle J. Verdaguer, 19 calle de Caymó y 21 J. Verdaguer, registrándose solo un herido y otra (¿)[1] cerca Asilo Suris sin daños. Pasado peligro a las 5,10 tarde.
5.45 tarde. Sirena seguida de 8 cañonazos de buque de guerra, cesando el peligro a las 7.15 de la tarde. De Fanals d’Aro han pedido socorro y allí ha ido una ambulancia sanitaria (2 muertos, madre y niño en su propia casa).
Estadística Joan Bordàs:
Bombardeig naval a les 15 i a les 18 hores. 15 bombes. Objectiu: la població. Víctimes a Sant Feliu: cap. Danys: 2 fàbriques i 13 cases afectades.
Fulls de camp de Joan Bordàs:
Cases afectades: 13. Magatzems de can Sibils afectats. Fàbrica de can Burgell afectada. Import total dels danys: 33.756,50 pessetes.



[1] Il·legible, pel context assumim que es tracta d’una altra bomba.

Per saber-ne més:

https://sites.google.com/view/bombardeigs-guixols/inici