Gemma Tribó i Traveria, in memoriam

Retrat de Gemma Tribó extret de la web de

l’Ajuntament del Prat de Llobregat

El passat dia 26 d’octubre, ens deixava la Gemma Tribó i Traveria, víctima d’un desafortunat accident. Mestra de mestres, dona de vocació, compromís i acció.

Filla de mestres,—matrimoni pedagògic— tal com a ella li agradava dir, havia nascut a Manlleu el 6 de juny del 1951. Tingué la primera escola a Planoles i després a Molins de Rei. Després dels estudis primaris i secundaris, amb una vocació per la Medecina, canvià de rumb per entendre el món i la societat d’aquells anys del nostre país i es decidí per la Història. Es llicencià en Filosofia i Lletres i més tard fou doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, amb una investigació sobre el Baix Llobregat. Ha estat també vinculada al Centre d’Estudis comarcals del Baix Llobregat, des d’on impulsava i dinamitzava la recerca de la Història a la comarca, ja des de la seva tesi.

A partir d’aquí inicià una tasca de docent i investigadora en paral·lel. Primer com a professora titular de la Universitat de Barcelona i després com a catedràtica a la Facultat de Ciències de l’Educació que la van portar a ser especialista en la didàctica de la Història a Secundària, participant en projectes de recuperació de la memòria històrica i democràtica. També liderà diversos grups de recerca com Arxididàctica, amb el qual inicià un debat del model de didàctica als arxius, a través de l’organització de les Jornades sobre ensenyament i arxius, que portà fins a 4 edicions. Fou també degana de la Facultat durant dues legislatures (2000-2008)

El 1999 va rebre el Premi Llorenç Presas de recerca i a Molins va impulsar la revista “Espai de recerca”, de la qual en va ser la primera presidenta.

Presentació del documental sobre el pont de Carles III, 

produït per l’Ajuntament de Molins de Rei. Josep Monfort 

i Gemma Tribó, dos dels entrevistats al documental 

(Extret de la web Viu Molins de Rei. Autoria: Ruth Font)

La seva vessant de docent la va exercir no només a les aules, sinó en tots els projectes en què s’implicava. Un dels seus objectius era que el coneixement havia d’arribar a tot arreu. És per això que publicà articles —“El nou perfil professional dels professors de secundària” (2008) adreçats als seus estudiants de la facultat —«Ensenyar a pensar històricament: els arxius i les fonts documentals en l’ensenyament de la historia»(2005)— com per a potenciar els materials didàctics per oferir a l’alumnat de secundària —« Perot Rocaguinarda, bandoler del segle XVII» així com dossiers de treball en la línia de la seva investigació.

Una de les seves especialitats fou el treball amb fonts primàries: els arxius, de la qual n’és referent i figura cabdal. Fruit del seu treball com a docent amb alumnes de doctorat establí contacte amb Sant Feliu de Guíxols, a través del l’Arxiu Municipal que dirigia Àngel Jiménez, amb els Tallers d’Història de l’Arxiu.

La seva relació amb la ciutat es mantingué sempre i en moments puntuals la col·laboració fou molt estreta. Així, va participar de manera activa en els Tallers El vaixell de la sal arriba a la vila (1998)  i el del Canvi entre dos segles (1899-1999). També en el Taller del Port, amb una conferència a la sala d’actes de l’Arxiu el 22 d’abril de 2004.

El febrer del 2022 va ser present a l’acte de presentació del Programa Àngel Jiménez de memòria democràtica, organitzat per l’Arxiu que dirigeix Mª Àngels Suquet. Participà en la taula rodona, al costat d’Àngel Jiménez, Salomó Marqués, Joaquim Nadal i Ramon Alberch. Podeu veure la intervenció de la Gemma clicant aquí.

Acte de presentació del Programa Àngel Jiménez de Memòria Democràtica, creat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, el febrer de 2022 (AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autoria: Pere Carreras)

Darrerament havia escrit una novel·la històrica, basada en fets reals: «Avui per tu, demà per mi. El pacte a la recíproca de dues famílies durant la Guerra Civil (1936-1939) (2022)» per ensenyar a llegir la història de manera planera i fàcil. La idea amb la qual va escriure aquesta historia, basada en la vida del seu pare, Miquel Tribó, era la d’acostar la història als més joves i a les persones amb dificultats de comprensió amb un text de lectura fàcil.

Presentació del llibre Superació de la crisi agrària de finals 

del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1939) de Gemma Tribó 

el 2 de febrer de 2022 (Extret de la web Viu Molins de Rei. Autoria: Ruth Font)

Persona incansable, col·laboradora i planera sense deixar de ser erudita i propera a la vegada; feia fàcil el que podia semblar difícil i sabia treure de cadascú els seus millors dons. Escoltar-la o tenir-hi una conversa era un goig difícil de poder traduir en paraules. Després de deixebles, el que va construir la Gemma, van ser amistats perdurables.

La seva, és una pèrdua irreparable per la investigació, la docència i tots els que vam tenir la sort de poder-la tractar.

Maria Calzada Olivella
Tallers d’Història


Enllaç a l’article de Gemma Tribó “Memòria històrica i compromís cívic: construir un futur en pau” a L’Arjau, núm. 81, (desembre 2018) Solidaritat en temps de guerra, p. 6-15