Per a l’Agustí Roldós Soler

Aquest proppassat 13 d’octubre vam acomiadar l’Agustí Roldós Soler, una persona molt coneguda, en part perquè durant la seva vida va tenir una llibreria-papereria que, els darrers anys, es trobava al c/ Anselm Clavé, número 5. Però la seva popularitat va lligada a múltiples facetes que han fet que la seva existència tingui un significat col·lectiu, que transcendeix abastament els límits de l’individu. La seva ha estat una vida dedicada a la recerca, des d’un profund coneixement per Sant Feliu de Guíxols. Polifacètic i belluguet, historiador local i col·leccionista de postals i fotografies antigues, principalment.

L’Agustí ha estat un guixolenc enamorat de la seva ciutat i ben orgullós dels seus orígens. Va néixer a Girona l’any 1952, la seva infantesa va ser feliç, encara que alguns esdeveniments van marcar durament aquesta etapa de la seva vida.

Amb poc més de vint anys, ja es comença a manifestar la seva vocació de comunicador i la seva passió per la ciutat, que inicialment tindria una forma més social i periodística i, posteriorment, es convertiria en recerca. A principis dels anys 70, l’Agustí participava en les tertúlies diàries que es feien a l’Amura, des de la tardor fins a la primavera. El tema de les converses solia girar entorn de la ciutat i dels esdeveniments que es produïen a nivell polític i social al país.

Presentació del llibre Per una clavellina, de Francesc Masferrer (text) i Josep Maria Vilà (música), el 2005, al Centre Cívic Vilartagues. D’esquerra a dreta: Narcís Masferrer, Agustí Roldós, l’alcalde Miquel Lobato, Toni Ferrer Gallego i Toni Ferrer Vicens (AMSFG. Fons Ajuntament. Autoria: Pere Carreras)

A principis de 1973 ja era col·laborador a Àncora, signant la secció “Panorama deportivo”. L’any següent, en Joan Canadell i l’Agustí Roldós feien conjuntament la secció d’entrevistes “Nuestro Personaje”.

Als 80, va conduir el programa “Enrocka l’AM”, emès els dijous a les 9 del vespre per Ràdio Sant Feliu. Aquesta dada descobreix un nou aspecte de l’abast dels seus interessos i gustos culturals: la música.

A l’Àncora del 12 de desembre de 2002, s’inicià la sèrie de la “Dèria del Col·leccionisme: fotògrafs i fotografies”, de l’Agustí. Aquest fet marca un punt d’inflexió en la seva producció escrita, ara ja basada en la recerca sobre història local, política, biografia, viatges, cinema, teatre i fotografia antiga. Així va col·laborar en diverses revistes i anuaris i també esdevingué editor dels seus propis llibres, sobre temes inèdits de Sant Feliu de Guíxols. Va ser redactor habitual del setmanari d’Àncora, on va publicar de manera especialment prolífica entre 2004 i 2009. També ha fet aportacions per la revista cultural L’Arjau, editada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, i a la revista cristinenca Ridaura. Ha publicat articles d’investigació en els llibres anuals de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà (2006, 2007, 2008). Ha col·laborat amb articles i fotografies, dins els llibres El port de Sant Feliu de Guíxols, editat per l’Ajuntament guixolenc i la Diputació de Girona (2004); Per una clavellina, editat per l’Escola d’Adults C.F.A. de Sant Feliu (2005); Silenci, rodem! Història del cinema a les comarques de Girona, de Joaquim Romaguera i Ramió, editat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona (2005); Un volt pel Sant Feliu de Gaziel, editat per l’Ajuntament guixolenc i la Diputació (2007). El 2013 va ser autor del pròleg i de la presentació del llibre Nous contes dels Guíxols de Mark Russell, anglès resident des de fa temps a la nostra ciutat.

Algunes de les sèries d’articles publicats a Àncora van ser recollits i editats pel mateix autor en forma de llibres, com Sant Feliu de Guíxols, 140 anys de fotografia (1864-2004) Imatges i glosses, editat el 2004 amb la col·laboració de l’Ajuntament guixolenc i escrits de 14 autors. A continuació va obsequiar-nos amb Història de l’Agrupació Romea i del teatre d’afeccionats a Sant Feliu de Guíxols (1901-2003), editat el 2005 per l’Ajuntament guixolenc, amb la col·laboració de la Diputació de Girona. El 2006 publicà Sant Feliu de Guíxols, Pinzellades, fantasies i membrances, il·lustrat amb fotografia antiga inèdita. El 2008 va presentar l’estudi El cinema documental i amateur a Sant Feliu de Guíxols (1898-2007) als premis Àncora d’Investigació i Recerca. El 2019 publicar i també editar Records de Sant Feliu, amb pròleg de Gerard Bussot.

Fruit d’aquest treball incessant, posteriorment revisà i completa alguns d’aquests treballs enciclopèdics. Així, el 2022 va editar i publicar Història de la fotografia i el cinema a Sant Feliu de Guíxols.

Presentació del llibre Pinzellades, fantasies i membrances d’Agustí Roldós al Monestir, el 2006. D’esquerra a dreta: el director del setmanari Àncora, Josep M. Isern, l’autor del llibre i Josep Solà, llicenciat en Filologia Catalana (AMSFG. Fons Ajuntament. Autoria: Pere Carreras)

Aquesta semblança de l’Agustí seria incompleta si no féssim esment de la seva faceta esportiva. La seva activitat no s’ha cenyit a l’àmbit intel·lectual, sinó que també ha abastat l’esport, al qual s’ha dedicat intensament, tant com a l’assaig i a la recerca. Inicialment es bolcà en el futbol. L’any 1977 ja feia d’entrenador per la Penya Guixolenca Amura i era soci de la Penya Barcelonista Guixolenca. L’any 1992, quan tenia 40 anys, es produí un fet decisiu en la seva trajectòria esportiva: el 15 de març va participar en la seva primera marató, la XV edició de la Marató de Barcelona. Ho va fer com a atleta veterà, en representació del Club Atlètic Guíxols. Durant anys, va participar i destacar en moltes més, sempre en el mateix club.

Quan va dedicar-se intensament a la recerca, l’Agustí va venir com a usuari a l’Arxiu Municipal, aleshores era director l’Àngel Jiménez. Aquella relació, que primer fou de confiança, tot seguit es convertí en col·laboració. Una relació que, com en el cas de les seves facetes de comunicador, investigador i esportista, l’Agustí va mantenir fins al final. A més del seu suport en publicacions i projectes, va fer diverses donacions de documentació. El 2005 va cedir les reproduccions del fons del seu avi matern, Joan Soler Cazeaux; el 2006, de part del fons fotogràfic de Jordi Budó. El 2007 va fer donació del fons documental del seu avi, Agustí Roldós Calzada. El 2014 va fer donació dels treballs de recerca i articles realitzats sobre Sant Feliu de Guíxols, la seva activitat com a col·leccionista de fotografies i investigador de la història guixolenca. Al cap de dos anys començaria la donació de la seva col·lecció, tant fotografies com cartells i programes de mà, acompanyats dels seus escrits. El 2017 va completar el conjunt, format per documents originals i altres materials relacionats. L’any 2023 ha tingut la generositat de donar a l’Ajuntament 34 llibres Història de la fotografia i el cinema a Sant Feliu de Guíxols, editat l’any anterior.

Mercès a la seva labor, però també al seu altruisme, en desprendre’s de la col·lecció formada al llarg d’una vida, la ciutat de Sant Feliu de Guíxols gaudeix i disposa d’un valuós llegat. Aquest llegat material ha vingut acompanyat d’una deixa intel·lectual, que és el material generat durant la recerca i elaboració del gran nombre de publicacions que va fer durant tants anys, constant, incansable, sense perdre la il·lusió, la guspira de la curiositat permanent.