Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barri del Puig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barri del Puig. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 de setembre del 2015

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols posa a disposició del públic el seu audiovisual sobre la història del barri del Puig

El passat 28 d’agost, coincidint amb la festa del barri, es va presentar l’audiovisual “El barri del Puig, un racó amb història. Sant Feliu de Guíxols”. Es tracta d’un documental de l'Arxiu Municipal amb muntatge i entrevistes d'Alfons Hereu i Ferran Massans, elaborat en el marc de les actuacions del Programa del Pla de Barris del Puig que desenvolupa l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya.

Amb la voluntat de divulgar el màxim possible aquest treball, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha penjat l’audiovisual a Internet CLIC AQUÍ . El documental també està disponible, en forma de prèstec, a la Biblioteca Municipal Octavi Viader. Finalment, les persones que en desitgin còpia poden adreçar-se a l’Arxiu Municipal (carretera de Girona, 45-47, de dilluns a divendres de 9 a 15 i també els dimarts a la tarda de 16 a 18,30). La còpia és gratuïta si es porta un llapis de memòria o un DVD grabable.



El documental “El barri del Puig, un racó amb història. Sant Feliu de Guíxols” presenta l’evolució urbanística i social que ha experimentat aquest sector de la ciutat en el transcurs del temps, centrant-se en els diversos elements que l’han singularitzat, com la fortificació militar del segle XIX, els safaretjos públics de començaments del segle XX o el refugi antiaeri de la Guerra Civil. El relat es complementa amb fragments de testimonis orals de persones del barri, seleccionades d’entre més de quaranta entrevistes i un total de 20 hores d’enregistraments que han quedat dipositats a l’Arxiu com a material per a futures recerques. 

dilluns, 30 de març del 2015

Els bombardeigs del barri del Puig a la Guerra Civil Espanyola

Entrades del refugi del barri del Puig. Autor: Josep Auladell Payró, Arxiu Municipal

La Guerra Civil espanyola es va iniciar amb un alçament militar a la ciutat de Melilla el 17 de juliol de 1936, que l’endemà es va estendre a tot l’Estat. Molts historiadors consideren la Guerra Civil com un preludi, i un banc de proves, de la Segona Guerra Mundial. L’Alemanya nazi d’Adolf Hitler i la Itàlia feixista de Mussolini contribuïren a la causa dels revoltats amb tropes, municions i avions. La península Ibèrica es convertia així en una zona de proves, principalment per l’aviació i l’armament pesant.
                Un cop començada la guerra l’illa de Mallorca va quedar, ben aviat, al bàndol sollevat. Això va facilitar que es convertís en la seu de l’aviació legionària italiana i de la Legió Còndor alemanya, així com en base naval per a la flota franquista. Amb Mallorca sota control dels sollevats els pobles i ciutats de la costa catalana, que fins aleshores estaven força allunyats de la guerra, quedaven a l’abast d’atacs aeris i navals. Tot i que oficialment es deia que només s’atacaven els ports, objectius militars i comunicacions, el cert és que moltes vegades les bombes arribaven al centre de les poblacions amb total intencionalitat.
El primer atac a Sant Feliu de Guíxols va arribar el 7 de juny de 1937. Entre les 2 i les 3 de la tarda un vaixell de guerra, identificat més tard com el creuer Canarias, va disparar sobre la ciutat. Les bombes varen tocar algunes cases del carrer Tetuan (actual passeig Rius i Calvet), les oficines de la companyia elèctrica i l’Escola d’Arts i Oficis annexa a l’edifici del Monestir. L’atac no va produir cap víctima mortal, però sí vuit ferits. A partir d’aquest bombardeig, les autoritats locals varen emprendre un seguit de mesures per poder protegir la població: es crearen unes brigades de salvament, s’habilitaren alguns soterranis de fàbriques com a refugis i en construïren refugis nous a diversos indrets de la ciutat. El barri del Puig va comptar amb un dels més importants. Es tractava de galeries obertes a cop de dinamita en la roca dura. El gruix del sostre d’aquest refugi era de 2 a 7 m, la superfície excavada era d’uns 200 m amb una capacitat per a 600 persones. Tot i que, en un principi, estava prevista una capacitat de 850 persones. Aquest refugi disposava de quatre entrades, una al carrer de la Penitència cantonada baixada dels Metges, dues al carrer de la Lluna (una prop del carrer Nou del Garrofer) i una altra al carrer del Sol, prop dels safareigs públics. Seguint les normatives de construcció de defensa passiva els passadissos de les entrades estaven construïts en zig-zag per evitar que, en el cas d’una explosió just al davant de l’entrada, la metralla i l’ona expansiva penetressin al refugi. Cada entrada donava pas a una galeria. Les quatre galeries s’havien de trobar formant una gran creu, però mai s’acabaren els treballs. Així, el refugi del Puig era, de fet, quatre refugis, ja que les galeries no estaven enllaçades. La defensa del Puig es completava amb la ubicació a la fàbrica Planellas (a can Nyagues), a la carretera de Girona, de la sirena encarregada de donar l’alarma a tota la població.
                Pel barri del Puig l’hora negra va arribar el 5 de novembre de 1937. Aquell dia, a tres quarts de sis de la tarda, va començar un gran bombardeig. Fins a setze bombes explosives caigueren sobre la ciutat. Una d’elles va caure sobre la casa de telègrafs al carrer Caymó (actual Carrer Sant Domènec) deixant entre les runes la família de Ferran Alonso, el telegrafista. Ell, la seva dona i dos fills foren rescatats ferits però amb vida. També va ser destruïda la casa número 50 propietat de Jesús Vilaret. Altres edificis del carrer resultaren afectats amb major o menor mesura, com la fleca Viñas, situada al costat de telègrafs. També es produïren impactes en cases del carrer del Sol, en la fàbrica Janer i en diverses cases del carrer de la Lluna. L’endemà es va repetir el bombardeig. A dos quarts de set del matí els avions bombardejaren la ciutat. Al carrer baixada del Puig una bomba va destruir els safareigs públics i una altra va tocar la fàbrica de Joan Costa.
                El febrer de 1938 un informe de la Junta de Defensa Passiva de Sant Feliu a la Generalitat de Catalunya detallava fins a 14 bombardeigs de la ciutat, amb 221 bombes caigudes. El barri del Puig va gaudir d’una tranquil·litat relativa fins el mes de novembre. Els bombardeigs es concentraven en el port i la part baixa de la ciutat. Els atacs es dividien entre l’objectiu tàctic del port i les seves instal·lacions i l’objectiu psicològic d’aterrir la població civil amb la destrucció de les seves llars. El 26 de novembre de 1938 s’inicia un nou bombardeig amb objectiu civil. Els avions descarregaren fins a 40 bombes sobre Sant Feliu, moltes cases quedaren destruïdes. Foren bombardejats, entre d’altres, el carrer de la Creu i el carrer de Sant Domènec. Moriren deu persones durant l’atac i seixanta resultaren ferides. Deu d’aquests ferits moririen en dies posteriors, fet que fa augmentar fins a 20 el nombre de víctimes mortals de l’atac.
                Acabada la guerra, un informe de l’Ajuntament de Sant Feliu al governador de la província donava les següents estadístiques: trenta-cinc bombardeigs d’aviació i quatre de navals. Prop de cinc-centes bombes caigudes, cinquanta edificis destruïts totalment i prop de sis-centes edificacions afectades en diversos graus. Aquest informe oficial no recull el nombre de morts i ferits, però diverses fonts situen entre 56 i 70 els morts i entre 83 i 130 els ferits.

Josep Auladell Payró
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols