Exposició dels 50 anys del naixement del Festival del Film Amateur de la Costa Brava

Sabieu que durant 20 anys Sant Feliu va acollir un festival internacional de cinema amateur? Durant la primera quinzena d’agost es podrà visitar al pati de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols una exposició del cinquantenari del naixement a la nostra ciutat d'aquest certamen: el Festival Internacional del Film Amateur de la Costa Brava.

El Festival Internacional del Film de la Costa Brava nasqué l’any 1962 a Sant Feliu de Guíxols i se celebrà fins el 1982, com a mitjà de promoció turística de la ciutat. El certamen, l’únic d’aquestes característiques a l’Estat espanyol, va promoure un gènere de creació que era difícilment controlable per la dictadura franquista. Hi participaren representants de nombrosos països. A més, va acollir un congrés de la UNICA (Unión Internacional de Cine Amateur) i tres edicions del Simposi d’Estudis Cinematogràfics. Un dels símbols representatius del festival fou la imatge de la sirena Líl·lia, de la qual se n’inaugurà una escultura a la nostra localitat el 1977.

L’exposició ha estat organitzada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - Àrea de Cultura Coneixement i Difusió i l’han comissariada Alfons Hereu Ruax i l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Es podrà visitar del 2 al 14 d’agost, de dilluns a divendres de 8 a 15 h. L’entrada és lliure.

Un nou número de l'Arjau

Enguany surt publicat el número 65 de la revista cultural L’Arjau, editada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per mitjà de l’Arxiu Municipal. Aquest número està dedicat monogràficament a l’exposició “Paisatges de llum, paisatges de somni. De Gauguin a Delvaux”, organitzada per l’Espai Carmen Thyssen. A partir d’ara la revista no s’enviarà per correu sinó que cal recollir-la en els estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal.

Estiu a Sant Pol, una platja guixolenca que molts voldrien per a ells!

AMSFG. Fons Jordi Rabell Rigau. Autor: Desconegut

La platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols plena de banyistes cap a  finals dels anys 60. En aquells anys pràcticament només existien els emblemàtics xalets que, encara avui dia, donen caràcter a aquesta platja guixolenca. Avui que torna a fer calor cal imatges refrescants per alleugerir la jornada!.

Un llibre d'història naval de Sant Feliu de Guíxols

Portada del llibre

La recent publicació del llibre Història dels navilis Real San Felipe, Cambí i el Catalhan, construïts a la Real Fàbrica de navios de Sant Feliu de Guíxols d’Antoni de Padua Homs, comença a donar els seus fruits. El Museu Naval de Madrid ha pogut identificar correctament, gracies a aquest treball, dos mitjos cascos de vaixell com els prototips dels navilis construïts a Sant Feliu de Guíxols durant el segle XVIII. Vaixells utilitzats posteriorment per l’Armada Espanyola com a model per a la seva flota.

Un nou apartat sobre llegendes ganxones

La web Sóc Sant Feliu, amb la col·laboració de l'Arxiu Municipal, ha presentat el seu nou apartat dedicat a les llegendes ganxones. Una nova manera de gaudir  de les nostres tradicions i no deixar caure en l'oblit aquelles llegendes que, durant anys, varen fer volar la imaginació dels guixolencs!

AMSFG. Fons Arxiu Mas. Autor: Desconegut.
Drac de ferro forjat situat a la façana de can Barraquer (actualment hi ha el mercat municipal) Protagonista de la llegenda "l'Ocell de la Pesta"

Per accedir a les llegendes: Cliqueu aquí

Recordant el Sr. Lluís Esteva Cruañas, aquest dissabte 30 de juny

Aquest dissabte 30 de juny de 2012, a les 6 de la tarda, es presenta a la sala d'actes del Monestir el darrer número de la revista Gavarres. La revista conté un article d'Àngel Jiménez dedicat a Lluís Esteva Cruañas (1906-1994). El Sr. Esteva, mestre, arqueòleg, arxiver i investigador guixolenc, va ser un incansable defensor i divulgador del patrimoni cultural de l'Ardenya i les Gavarres i, molt especialment, de les imponents restes megalítiques que encara conserven aquestes mutanyes.

L'article d'Àngel Jiménez s'il·lustra amb fotografies del fons fotogràfic de Lluís Esteva, fons que es custodia a l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per exprés desig dels fills del Sr. Esteva, Francesc i Elena Esteva Massaguer. El conjunt el formen més de 12.000 imatges, totes elles digitalitzades, de gran interès per a l'estudi del patrimoni arqueològic i patrimonial de Sant Feliu de Guíxols, però també de l'Empordà i, fins i tot, del conjunt de les comarques gironines.

La presentació d'aquest dissabte 30 de juny anirà a càrrec del Sr. Pitu Basart, director de Gavarres, i comptarà amb la participació del Sr. Joan Alfons Albó, alcalde de Sant Feliu; la Sra. Elena Massaguer, vídua del Sr. Lluís Esteva; la Sra. Elena Esteva i el Sr. Francesc Esteva, fills del Sr. Esteva; i el Sr. Àngel Jiménez, que moderarà la tertúlia.

A les imatges, a dalt, el Dr. Lluís Pericot i Lluís Esteva a la Cova d'en Daina de Romanyà de la Selva, el 1971. A la imatge de sota, diversos col·laboradors de Lluís Esteva durant l'aixecament del menhir del Puig Ses Forques, a Sant Antoni de Calonge, pels volts de 1964. Ambdues fotos provenen de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Fons Lluís Esteva Cruañas, i el seu autor és el mateix Sr. Esteva.

Sant Feliu té música. L’Orfeó Gesòria

Des de temps immemorials, la música ha estat present a Sant Feliu amb formes i estils molt diversos. Els guixolencs i les guixolenques han ballat i escoltat ritmes i melodies que van des de la sardana i l’havanera a músiques “modernes” com el jazz o el rock o, més recentement, el hardcore i la música electrònica. La nostra ciutat ha estat bressol de compositors, orquestres, grups musicals i solistes de relleu. Tot un ventall de notes i sonoritats per a tots els gustos, que han fet de Sant Feliu una ciutat que té música. El Festival Internacional de la Porta Ferrada, que enguany compleix el seu 50è aniversari i és el degà de Catalunya, n’és un bon exemple.

Avui us presentem un document de la Societat Coral Orfeó Gesòria que es troba a l’Arxiu Municipal. En el document, de 20 d’octubre de 1919, es comunica a l’Ajuntament l’adreça social de l’entitat (a la carretera de Girona), i els membres que formen la junta. És especialment interessant el segell de l’Orfeó, que posa de relleu la relació entre la música i la nostra ciutat a què abans apuntàvem.

(Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

L’any 1891 tingué lloc a Sant Feliu la fundació de les dues societats corals més populars i de renom a la vila: la coral L’Avant i la coral Gesòria. Malgrat la forta rivalitat existent entre ambdues, el mes de juny de 1903 les dues corals es fusionaren en una sola entitat: naixia així l’Orfeó Gesòria. A mitjans de l’any 1906, l’orfeó va traslladar la seva seu social al teatre Vidal de la carretera de Girona, on hem vist que encara eren el 1919. L’entitat comptava el 1906 amb prop de 180 orfeonistes i més de 1000 socis protectors. El mateix any, la societat estrenà una nova secció lírica i dramàtica. L’Orfeó es mantingué en actiu, amb alts i baixos, fins a la seva pràctica desaparició entre els anys 1920 i 1921. Amb tot, l’any 1923 s’impulsaria de nou la constitució a Sant Feliu d’una entitat coral i cultural que recollís i continués la tasca iniciada per l’Orfeó Gesòria. És per aquesta rao que, de forma significativa, l’entitat prendria el nom de Societat Coral Nova Gesòria.

Si esteu interessats en saber més coses de l’Orfeó Gesòria, d’algunes de les personalitats musicals guixolenques que hi estiguren en contacte o bé de la música en general que s’ha fet a casa nostra, podeu llegir el llibre de Gerard Bussot “El fet musical a Sant Feliu de Guíxols (1865-1965 i apèndix)”. Us convidem també a consultar els diversos inventaris de la documentació que guardem a l’Arxiu Municipal referent a l’Orfeó Gesòria, Josep M. Vilà Gandol, Rafel Figueras Auladell, Josep i Arseni Roig, Josep Gravalosa Geronès...