El concepte que tenim del temps lliure com a gaudi individual és un fenomen força recent. Va ser a partir dels anys 50 del segle XX que la societat del benestar va posar a l’abast de la majoria aficions que tradicionalment havien estat reservades a les classes acomodades.
Fins al segle XIX, les persones es dedicaven principalment al treball i la rutina diària tan sols es trencava amb motiu de les festes que s’anaven celebrant al llarg de l’any. La industrialització del s. XIX va implicar canvis en els costums i l’organització socials; també va donar peu a nous entreteniments. Van sorgir entitats com casinos, ateneus i societats, que actuaven com a mútues i cooperatives, alhora que organitzaven corals, grups de teatre, excursions i fomentaven la lectura per mitjà de biblioteques.
Un cop finalitzades totes les collites, la natura es prepara pel descans hivernal. Comença la temporada de les castanyes, els bolets i la cacera. La tardor i, especialment, l’hivern s’han identificat amb la mort, potser per la manca de vegetació o potser perquè les condicions climatològiques afavoreixen la mortalitat. Per aquest motiu durant aquesta època tenien lloc nombroses cerimònies paganes dedicades al record dels difunts. Per aquestes dates, el cristianisme va establir la celebració del dia dels morts, en el qual era tradicional l’anada al cementiri per arreglar les tombes dels familiars difunts.
Els mesos de novembre i desembre les males condicions per a la navegació fan que s’aturin pràcticament totes les tasques del mar. Al camp, el novembre es tasta el vi novell; el desembre, se solen podar els ceps i se sol fer la collita d’olives. La terra reposa i no creix res fins el febrer, que començaran a florir els ametllers.
Per més informació de festes i tradicions de Sant Feliu: Cliqueu aquí
