La revista cultural L’Arjau dedica el darrer número a la figura de Josep Albertí, el pintor enamorat de la vida

Josep Albertí Corominas (1913-1993) ha estat un dels pintors més carismàtics de Sant Feliu de Guíxols, un artista polifacètic que també escrivia poemes i assajos, a part d’ésser un gran aficionat al cant. Era un gran seductor que gaudia de la vida amb els cinc sentits però que alhora tenia un vessant místic i espiritual que gairebé el convertia en filòsof. Ell mateix definia la seva pintura dient que era d’estil expressionista, amb alguna cosa d’abstracte, barrejat amb una mica d’impressionisme desfet en figuratiu. “És com un còctel”, assegurava.

Josep Albertí va morir el 4 d’abril de 1993 i va deixar un important llegat per a la ciutat que comprèn la seva casa del carrer de la Penitència i més de 200 obres. Enguany, amb motiu del centenari del seu naixement, Sant Feliu de Guíxols, en el marc del Pla de Barris, li ret un merescut homenatge amb el propòsit de mantenir viu el seu record i difondre la seva obra. La revista cultural L’Arjau, que edita l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a través de l’Arxiu Municipal, se suma als actes de l’Any Albertí dedicant el seu darrer número a la figura d’aquest singular artista.

L'Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de Sant Feliu de Guíxols que edita l'Ajuntament a través de l'Arxiu Municipal. Podeu trobar la revista als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal.

Si ho preferiu, podeu llegir la revista en format digital a 

http://www.guixols.cat/files/arxiu_guixols_arjau_67.pdf

Ingressa a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols el fons documental de l’Associació Turística Guixolenca

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i l’Associació Turística Guixolenca han signat un conveni de comodat pel qual aquesta entitat diposita la seva documentació a l’Arxiu Municipal atès el seu valor cultural per a la ciutat.

L’Associació Turística Guixolenca es va crear el 1982 a Sant Feliu per un grup de ciutadans amb la finalitat de defensar i enfortir els interessos turístics del municipi. Al llarg dels seus trenta anys d’existència, ha organitzat i participat en nombroses activitats de promoció turística i econòmica de la ciutat, com la Mostra de Cuina i Pastisseria, l’entrega del guardó Porta Ferrada d’Or, o la Travessia nedant al port de Sant Feliu. L’any 1991, l’Associació va crear una secció esportiva, amb l’objectiu de donar a conèixer el municipi mitjançant la promoció de la pràctica de l’esport.

La documentació dipositada a l’Arxiu permet resseguir totes aquestes activitats i per aquesta raó esdevé un testimoni significatiu per comprendre l’evolució social i turística de Sant Feliu durant les darreres tres dècades. El conjunt de documentació comprèn 3,8 metres linials que s’inicien en el moment mateix de fundació de l’Associació, el 1982, i arriben fins el 2006. Dins el fons també es conserva un petit conjunt de material audiovisual i fotografies d’algunes d’aquestes activitats.

A la imatge, l’alcalde, Sr. Joan Alfons Albertí, i el president de l’Associació Turística Guixolenca, Sr. Josep Lluís Brusi abans de procedir a la signatura del conveni.

VIII Exposició Filatèlica de Catalunya

El proper divendres 15 de març a les 12 del migdia, a la sala d'actes de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, tindrà lloc l'acte de recepció de la senyera que dóna el relleu a Sant Feliu de Guíxols com a seu de la VIII Exposició Filatèlica de Catalunya. L'exposició se celebrarà al Monestir del 21 al 28 de juliol de 2013.

L'Arxiu Municipal col·labora en la promoció turística de Sant Feliu a la revista "Costa Brava Magazine"

En el darrer número de la revista "Costa Brava Magazine", corresponent a hivern del 2013 s'hi pot llegir, en castellà i en anglès, l'article "Una ciudad abierta al mar. Sant Feliu de Guíxols, entre la tradición y la modernidad", signat per l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - Arxiu Municipal. L'article, il·lustrat amb espectaculars fotografies antigues del mateix Arxiu Municipal, proposa al lector els diversos atractius culturals i turístics que fan de la ciutat un racó especial que val la pena de visitar. Tal com es diu en l'encapçalament del text, Sant Feliu de Guíxols és una atractiva ciutat catalana de la Costa Brava, en ple Mediterrani, que conserva encara el sabor del seu passat mariner.

Us convidem a llegir aquest article i el conjunt de la revista. “Costa Brava magazine” és una publicació gratuïta, que podeu trobar a l’oficina de Turisme, l’OiAC, la Biblioteca Municipal  i als Centres Cívics.

Els Carnavals d'abans a Sant Feliu de Guíxols

Els carnavals que es realitzaven a mitjan segle XIX a Sant Feliu de Guíxols eren sonats. Aquesta festa era la més esperada de l’any, juntament amb la Festa Major. La temporada carnavalesca ja començava el mes anterior amb tres o quatre balls de màscares organitzats cada setmana per la societat Lo Gibrell. Així es podien començar a lluir les disfresses i es recaptaven fons per finançar el Carnaval.

AMSFG. Fons Ajuntament de Sant feliu de Guíxols. Autor: Fèlix Romaní.
Carrossa desfilant al passeig del Mar durant el Carnaval de 1934.

El Carnaval començava el dissabte amb una cavalcada, descrita a El Eco Guixolense els anys 1879 i 1881. Aquesta cercavila representava la comitiva organitzada per “l’Arcalde Carnavalesch” per donar la benvinguda a sa Magestat el rei Carnestoltes. La desfilada circulava pels principals carrers de la vila i era encapçalada per un batedor a cavall (1879) o dos macers (1881), seguit per nans i galls gegants de paper. A continuació les colles desfilaven agrupades darrera el seu penó, a ritme de xarangues i orquestres. El 1879 hi havia els penons de l’Esparver, del Ratpenat, del Gibrell i també de la indústria tapera; però en la cavalcada de 1881 ja no hi ha notícia dels mateixos. Tancava la comitiva l’alcalde carnavalesc acompanyat pel seu secretari, ministres i una guàrdia d’honor amb rucs. Quan la desfilada arribava al Nuevo Casino Guixolense, el marquès se situava en el seu tro i pronunciava el seu tradicional discurs. Finalitzat aquest acte, tothom es dirigia al ball.

Carnaval...Carnaval!!!!!

Ja tenim el Carnaval a tocar!!!. Durant els propers dies mostrarem imatges i documents dels carnavals d’ahir i de sempre de Sant Feliu de Guíxols, el bressol del Carnaval a la Costa Brava!!!!.

AMSFG. Col·lecció Antoni Vidal Arxer.
Programa de ball del Casino La Constància  pel Carnaval de 1887

Segons Lluís Esteva les primeres notícies conservades del Carnaval a Sant Feliu de Guíxols corresponen al segle XV. Una de les anècdotes més antigues conegudes a Sant Feliu de Guíxols és el Carnaval de les cortines negres, que va ser el de 1862. Aquell any la societat La Constància, presidida pel demòcrata Pere Caimó i Bascós, havia decidit constituir l’orquestra Nova sota la direcció de Dionís Baró. Sebastià Andreu, alcalde conservador i simpatitzant del partit isabelí, encarregà a l’orquestra Nova el concert de sardanes de Carnaval, cosa que els músics van rebutjar al·legant que no estaven prou preparats. Davant la negativa, l’alcalde els va dir que si no tocaven les sardanes a la plaça tampoc no les podrien tocar al local de La Constància, que llavors era al número 36 de l’actual rambla Vidal. Com que els músics no van cedir, el Casino no va poder celebrar el seu ball i guarní el local amb cortines negres en senyal de dol. Els socis van anar a fer la festa a Castell d’Aro lluint barretines negres. Apunta Joan Canet que aquest incident tan sols fou una excusa i que el conflicte de fons era polític, ja que aquesta societat apostava públicament per la democràcia com a forma de govern.

Aquest Nadal, "Serrans i Jurioles"!

El proper dissabte 22 de desembre, a les 18 h., a la sala Abat Panyelles del Monestir, es presentarà el llibre "Serrans i Jurioles. 21 retrats guixolencs". La publicació recull 21 retrats hiperrealistes a gran format dibuixats per l'artista Carles Piqueras, acompanyat d'una selecció de textos elaborada per l'escriptor Joaquim Pijoan. Una mirada personal a 21 guixolencs i guixolenques de procedències i trajectòries heterogènies, però tots ells molt coneguts per la resta dels seus conciutadans.

"Serrans i Jurioles" parteix de l'exposició que, amb el mateix títol, es va poder veure aquest estiu al Museu d'Història de la Ciutat, a la mateixa sala Panyelles on hi haurà la presentació. Uns retrats excel·lents, que reflexen fidelment els trets físics i psicològics dels seus protagonistes i als quals només els falta parlar. La presentació anirà a càrrec del poeta i pintor gironí Narcís Comadira.