La Comissió Masferrer visita l’Arxiu Municipal per a la preparació d’una exposició de dibuixos de Narcís Masferrer Buixó Narmas

La Comissió Masferrer està preparant una exposició de dibuixos i obra gràfica de Narcís Masferrer Buixó Narmas (1913-2010), mestre, ninotaire i home de teatre, del qual se celebra enguany el centenari del seu naixement. Per aquesta raó, el proppassat dimecres 2 d’octubre de 2013 diversos membres de la comissió van visitar l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per començar a seleccionar el material, atès que aquest centre custodia el fons documental de Narcís Masferrer per expressa voluntat de la seva filla, Sra. Dolors Masferrer. L’Arxiu va comptar, concretament, amb la presència de Toni Ferrer Gallego, Anna Vicens, Lolita Loubat, Toni Ferrer Vicens, Lluís Palahí i Josep M. Isern.. Tots ells, a banda de ser membres de l’esmentada comissió, han col·laborat en anteriors ocasions amb l’Arxiu Municipal en la identificació de dibuixos de Masferrer.

Els representants de la comissió van començar la seva tasca consultant l’extens repertori de caricatures que Narmas va elaborar al llarg de la seva trajectòria i que inclouen des de personatges de rellevància internacional fins a guixolencs vinculats a activitats locals com el teatre, la literatura, la política, els escacs... Sens dubte les caricatures guixolenques són les que més faran gaudir el públic, que hi reconeixerà molts conciutadans... i fins i tot més d’un s’hi veurà retratat.

L’exposició sobre Narcís Masferrer està prevista per a principis de novembre i es dividirà en dos espais. Per una banda, es podrà visitar una mostra d’aquestes caricatures al pati de l’Ajuntament; per l’altra, la Biblioteca Pública Octavi Viader Margarit oferirà una selecció d’ex-libris, capçaleres i tipografies sorgides de la ploma imaginativa de Masferrer. Es tracta, en el seu conjunt, d’oferir als visitants un tastet d’aquest singular fons documental i de mostrar algunes de les facetes menys conegudes de Narmas com a il·lustrador i artista gràfic.

A la imatge, els diversos membres de la Comissió revisant algunes de les caricatures de Narmas. D’esquerra a dreta: Antoni Ferrer Vicens, Josep M. Isern, Lolita Loubat, Toni Ferrer Gallego i Anna Vicens, i Lluís Palahí.

Viquimarató fotogràfica

El proper dissabte 28 de setembre la Biblioteca Pública de Sant Feliu de Guíxols organitza una Viquimarató fotogràfica en motiu de les Jornades de Patrimoni Europees. L'objectiu és fer fotografies de monuments i elements arquitectònics (principalment recollits dins el Catàleg del patrimoni arquitectònic i elements d'interès històric i artístic local) i d'art públic per millorar els articles de la Viquipèdia on apareix Sant Feliu i difondre el patrimoni de la ciutat.

L'activitat començarà a les 10 h. a la Biblioteca, on es repartiran les rutes entre els participants amb els principals llocs a fotografiar. A les 13 h., els participants es tornaran a reunir a la Biblioteca per compartir les fotografies realitzades. Per participar-hi, es recomana incriure's els dies abans a la Biblioteca (directament allí o a través del telèfon 972 324057 o el correu electrònic biblioteca@guixols.cat ). Només cal ser major de 12 anys i portar una càmera digital pròpia el dia de la Viquimarató. 

Èxit d’assistència a la visita guiada de Jordi Reynés pel Sant Feliu de Guíxols del segle XVII

Dissabte passat, 27 de juliol de 2013, una seixantena de persones van desafiar l’extrema xafogor per guadir d’una visita guiada pel nucli antic de Sant Feliu de Guíxols. Amb el títol de Sant Feliu de Guíxols al segle XVII: pestes, pirateria i guerra, l’historiador torroellenc Jordi Reynés ens va explicar les dificultats i els reptes que hagueren d’afrontar els guixolencs durant la segona meitat del segle XVII i el primer terç del segle XVIII arran de les guerres que enfrontaren les monarquies absolutistes de Castella i França i que assolaren l’Empordà. Una època difícil, en què el poder civil local intentava sobreposar-se a les adversitats i vetllar pel benestar dels guixolencs, tot deslliurant-se del jou feudal del monestir benedictí.

La visita va ser organitzada per l’Associació d’Amics del Museu d'Història de Sant Feliu en col·laboració amb l’Arxiu Municipal de Sant Feliu, amb motiu de la publicació del llibre escrit pel mateix Jordi Reynés i que porta per títol Guerra a Sant Feliu de Guíxols i a la vall d’Aro en època moderna.

Les explicacions es van realitzar davant d’espais significatius com la plaça de l’Ajuntament, la casa de la Marquesa o l’antic Hospital. La visita finalitzà a l’edifici del Monestir, on els visitants pogueren pujar fins a la torre del Fum i assaborir una copa de cava.

El llibre Guerra a Sant Feliu de Guíxols i a la vall d’Aro en època moderna és el resultat de la IV Beca d’Investigació Lluís Esteva que l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va convocar l’any 2006. Podeu trobar aquesta publicació a les llibreries de Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí.

El Barça a Sant Feliu de Guíxols… el segle XVII? Un curiós escut municipal

És àmpliament conegut que el blau i el grana són els colors representatius del Barça, però també d’altres equips de futbol com l’Ateneu Deportiu Guíxols, el Guíxols.

A l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols conservem un llibre d’actes del ple de l’Ajuntament de 1628 a 1638 amb el dibuix a la coberta d’un singular escut de la vila. La particularitat d’aquesta imatge és el color blau i grana amb què està pintat i que mai han format part dels colors de l’escut municipal. El futbol, sens dubte l’esport més popular dels nostres tremps, va néixer tal com l’entenem avui dia a a Anglaterra, a mitjans del segle XIX. Qui sap si, fent un exercici d’història-ficció, amb molta imaginació i sense cap mena de rigor, al Sant Feliu del segle XVII ja hi havia passió barcelonista per aquest esport. O potser van ser els guixolencs de fa gairebé 400 anys els verdaders inventors del futbol? 

La filatèlia i el col·leccionisme centren el darrer número de la revista L’Arjau, amb motiu de la VIII Exposició Filatèlica de Catalunya. Memorial Juli Garreta

Del dia 20 al 28 de juliol, Sant Feliu Guíxols acull, a l'edifici del Monestir, la VIII Exposició Filatèlica Nacional de Catalunya (Exfilcat), que organitza la Federació Catalana de Filatèlia i que enguany prepara l'Associació Filatèlica i de Col·leccionisme de Sant Feliu de Guíxols.  La revista L’Arjau se suma a aquest rellevant esdeveniment per a la ciutat, i per aquest motiu dedica el seu darrer número a explicar diferents aspectes del món de la filatèlia i el col·leccionisme.

L'afició per la filatèlia i el col·leccionisme es caracteritza per dos elements fonamentals: la constància i la fortuna. La perseverança en la recerca d'objectes és bàsica per completar progressivament un conjunt aplegat amb criteri i també amb sort. A banda, la filatèlia i el col·leccionisme constitueixen una font de coneixement, sovint sobre aspectes quotidians: la història dels objectes, així com el context en què van ser creats.

L'Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de Sant Feliu de Guíxols que edita l'Ajuntament a través de l'Arxiu Municipal. Podeu trobar la revista al Monestir, on es realitza l’Exposició Filtatèlica. També està disponible als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal.

Podeu descarregar-vos l'edició digital de la revista clicant aquí

Aquelles botigues d’abans… Un treball de recerca de batxillerat analitza l’evolució dels comerços de comestibles guixolencs dels darrers 90 anys

Durant l’hivern de l’any passat l’Arxiu Municipal va comptar amb la presència de l’Anna Roure Gardó, una estudiant de segon de batxillerat de l’IES Sant Elm que preparava el seu treball de recerca. Aquest mes de juny, l’Anna ha presentat el seu treball, titulat Estudi dels petits comerços de l’alimentació de Sant Feliu de Guíxols entre 1925 i 2012, que ha dirigit el professor José Antonio Llano.

L’Anna s’ha centrat en l’evolució dels comerços d’alimentació guixolencs dels darrers 90 anys combinant el tractament estadístic de les dades amb l’anàlisi de casos concrets. Per poder-ho fer ha treballat, per una banda, la documentació de l’Arxiu Municipal i, per l’altra, les fonts orals, entrevistant-se amb guixolencs que actualment regeixen negocis de venda de productes d’alimentació.

En el cas dels documents d’arxiu, ha consultat i buidat la informació dels llibres de matrícula industrial –posteriorment registres de l’IAE- elaborats per l’Ajuntament des de l’any 1925 i que es conserven a l’Arxiu Municipal. En aquests llibres hi consta la relació anual de persones que havien de pagar un impost a l’Ajuntament pel fet de regentar un negoci, amb dades com el tipus d’establiment i el carrer.

La informació recollida ha estat representada en gràfics, a través dels quals es fan més entenedores qüestions com l’any de creació del negoci, les formes d’adquisició, la continuïtat o no familiar, els tipus de productes oferts, etc. A més, l’estudi s’emmarca en el context social i econòmic de cada moment, tant al país en general com a Sant Feliu en particular, des de la dictadura de Primo de Rivera fins a la present etapa democràtica, passant pels anys de la II República i la dictadura franquista. El treball es complementa també amb un mapa de localització dels comerços estudiats i un interessant recull d’imatges.

Des de l’Arxiu Municipal felicitem l’Anna per aquest excel·lent treball.

A la imatge, l’aparador de la confiteria i botiga de comestibles de Joan Pagès, del carrer Major, al primer terç del segle XX.

Ens ha deixat en Joan Soler “Conet”

Ahir dijous 20 de juny de 2013 va morir en Joan Soler Albertí "Conet" als 94 anys. En Joan i els seus germans Jaume i Josep provenien d’una nissaga de pescadors de Sant Feliu, si bé en Joan també va treballar en el món del suro. Persona d’una gran vitalitat i apassionat pel coneixement, fou autor de diverses maquetes d’embarcacions de fusta i esdevingué regidor en època de alcalde Josep Vicente.

En Joan va col·laborar activament amb el Museu d’Història de la Ciutat i amb l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Precisament va ser una de les persones que més va treballar per aconseguir que ingressés a l’Arxiu el fons de l’Ajudantia de Marina de Sant Feliu, del qual ell n’havia fet diversos buidatges de documentació.

(A la imatge, en Joan "Conet" urant la dècada de 1990 amb una de les maquetes construïdes per ell mateix. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Autor desconegut.)