El proppassat 22 d’agost de 2014 es va formalitzar l’ingrés a l’Arxiu
Municipal de Sant Feliu de Guíxols del fons documental Lluís Esteva Cruañas, mitjançant
la donació que n’han fet els seus fills, Sr. Francesc i Sra. Elena Esteva
Massaguer.
Lluís Esteva
Cruañas (Sant Feliu de Guíxols, 1906-1994) va ser una persona vital i
polifacètica. Fou l’impulsor i fundador, l’any 1981, de l’Institut d’Estudis
del Baix Empordà. Mestre de professió, va destacar com a investigador de temes
d’història local guixolenca i també com a arqueòleg, amb especial dedicació al
món de la prehistòria i els monuments megalítics.
El fons abarca 7,4 metres linials,
desglossats en 499 unitats documentals textuals, aprox. 12.300 negatius
fotogràfics, 134 plaques de vidre, 340 diapositives i un nombre aproximat de
600 positius fotogràfics, així com 92 publicacions i 267 separates de revistes.
Es tracta d’un conjunt documental generat entre els anys 1919 i 1994, amb
alguns documents d’època més antiga
afegits pel mateix Esteva, així com d’altres de data posterior incorporats després
de la seva mort.
Lluís
Esteva, a la dreta, amb el doctor Lluís Pericot, al Dolmen de la Cova d’en Daina de Romanyà de
la Selva , l’any
1971. Excavació
d’un forn hispanoromà localitzat l’any 1969 a tocar de la zona residencial de S’Agaró
L’any 1943, essent destinat com a mestre a Begur, el Sr. Esteva va tenir el primer contacte amb el doctor Lluís Pericot arran de la primera excavació al castell d’aquesta localitat baixempordanesa amb els alumnes de la seva escola. Destinat posteriorment com a mestre nacional a Sant Feliu de Guíxols als Estudis Nous (Escola Gaziel), Esteva endegà tot un seguit d’actuacions arqueològiques, com la reposició del menhir de
L’any 1960 va intervenir en la restauració de l’església de Bell-lloc amb
Miquel Oliva i Joan Sanz. A partir d’aquell any va centrar el seu interès
principalment en l’excavació i restauració del Monestir de Sant Feliu de
Guíxols fins el 1975. No obstant això, el 1966 va dirigir també l’excavació de
la basílica de Santa Cristina d’Aro; el 1969 va fer l’estudi d’un forn de
ceràmica ibero-romà de S’Agaró i l’any 1979 va excavar diferents dòlmens de
l’Alt Empordà (Espolla, Darnius, Agullana, Cantallops, la Jonquera ).
Obres de
restauració a l’entrada de l’església del monestir de Sant Feliu de Guíxols, el 1966
Lluís Esteva va dimitir com a Conservador del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols el 1966 i, l’any següent, es va jubilar voluntàriament de mestre nacional. L’any 1969 va ser designat acadèmic de
Les aportacions de Lluís Esteva són un referent necessari en la recerca i
el coneixement de la prehistòria i dels monuments megalítics de Catalunya.
Tanmateix, la seva obra té un abast molt més ampli, ja que va publicar més de
250 articles i estudis sobre temes i períodes històrics molt diversos, bona
part d’ells centrats en Sant Feliu de Guíxols i rodalia.
El fons comprèn material de treball utilitzat per Lluís Esteva en les seves
recerques sobre la història i el patrimoni de Sant Feliu de Guíxols i la vall
d’Aro, apareguts en la seva majoria com a articles en publicacions diverses:
còpies de documents d’arxiu, anotacions manuscrites i buidatges de dades,
articles i resums de llibres... Tots aquests documents permeten disposar d’una
font importantíssima per a aprofundir en les recerques iniciades pel Sr. Esteva
i obtenir informació de detalls que, per raons òbvies d’espai i de selecció de
la informació, no pogué incloure íntegrament en els articles que anà publicant.
Així mateix, alguns d’aquests textos romanen parcialment o totalment inèdits.
Són igualment importants els documents referents a les excavacions
arqueològiques dirigides pel Sr. Esteva, com les realitzades a la Porta Ferrada
El fons conté també la correspondència establerta entre Lluís Esteva i una
llarga llista de corresponsals. Es
tracta de cartes sobretot de caràcter professional, referides a recerques
empreses pel mateix Esteva o en les quals aconsella o facilita informació a
altres investigadors. Una menció especial mereix la correspondència generada
arran de les excavacions arqueològiques comissariades per Lluís Esteva a Sant
Feliu o en altres indrets, reflectides en la relació de cartes intercanviades
amb personalitats de referència de l’arqueologia gironina i catalana com Miquel
Oliva Prat, Lluís Pericot, Pere de Palol...
Moment de
la signatura del conveni de donació del fons documental de Lluís Esteva a
l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. D’esquerra
a dreta, Francesc Esteva, Elena Esteva i l’alcalde Joan Alfons Albó
Pel que fa a les imatges fotogràfiques, són el fruit d’activitats personals i familiars i, també professionals, com a investigador i arqueòleg. Inclouen des d’excursions i viatges amb la seva dona i amics fins a retrats de parents, retrats dels companys de l’Escola Gaziel i, sobretot, fotografia documentativa de treballs d’excavacions arqueològiques, dòlmens i patrimoni arquitectònic de les comarques gironines. Això fa aquesta part del fons especialment útil i atractiva per a recerques molt variades que van més enllà de l’àmbit local de Sant Feliu i la vall d’Aro.
La documentació de Lluís Esteva es completa amb part de la seva biblioteca,
formada per obres escrites per autors guixolencs o vinculades a Sant Feliu de
Guíxols, així com per un nombre important de separates d’articles de recerca
arqueològica, prehistòria i història intercanviades per Esteva amb diversos
companys i col·legues, tant catalans com estrangers. En aquest sentit, cal
assenyalar que la Universitat de Girona conserva també una part de la
biblioteca del Sr. Esteva formada per cap a 200 llibres que fan referència essencialment
a educació i ensenyament. Formen part del Fons per a la història de l’educació
que acull l’esmentada universitat, i foren donats a aquesta entitat pels fills
del Sr. Esteva.
En resum, el fons documental de Lluís Esteva Cruañas esdevé una valuosa
font d’informació i coneixement per a l’estudi de la història, l’arqueologia i
el patrimoni del nostre entorn; alhora, permet copsar l’evolució que han
experimentat, com a disciplines científiques, la Història i l’Arqueologia
al nostre país durant més de mig segle. La sensibilitat de la
Sra. Elena
