La distància dels noms

Quatre estudiants universitaris volen tirar endavant un projecte molt interessant. Han localitzat a infants que durant la guerra civil van estar en cases d'acollida de Catalunya (una de les cases estava a Sant Feliu de Guíxols) i fer un documental on recullen d'una part el procés d'investigació que van dur a terme per localitzar-los i, de l'altra les mateixes entrevistes. 

L’equip del documental està format per quatre joves recent graduats en Comunicació Audiovisual, que coincideixen en la manera de percebre el món i tenen un interès comú en el camp del documental. Havent format equip en projectes anteriors, encaren La distància dels noms com un projecte personal que els permet explorar a fons el gènere de la no-ficció i trobar els testimonis directes d’una història que sinó quedaria enterrada pel temps. Durant tot el procés han estat guiats per professionals de l'audiovisual com Jordi Balló o Isaki Lacuesta, gràcies al suport acadèmic de la UPF.

Per saber-ne més, cliqueu l’enllaç: La distància dels noms

Nous contes dels quaderns didàctics "El Trinquet"

L'any 2014, els Tallers d’Història de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols han elaborat dos contes per aprendre a llegir i alhora explicar la figura de Rafael Patxot als més petits. El guió ha estat elaborat a partir de les xerrades que s’han fet als alumnes de P3, P4 i P5 de les diferents escoles de Sant Feliu de Guíxols durant el curs 2013-2014, en què s’ha commemorat l’Any Univers Patxot. L’objectiu és transmetre d’una manera molt simple el vessant humà de Rafael, la seva estimació per la família i per la seva terra i, alhora, donar a conèixer la seva passió per la ciència i per l’aprenentatge. Per això, cada conte està dedicat a una de les seves facetes com a científic: en un es parla de l’astronomia i en l’altre de la meteorologia. També es fa referència a les seves contribucions personals a la meteorologia i al fet que, com a mecenes, va ajudar econòmicament moltes persones sense mitjans perquè poguessin estudiar. En els contes es reflecteixen també les diferents etapes de la vida de Rafael Patxot des que era un infant fins a la seva vellesa. Els contes són:

Jo vull aprendre... com en Rafael Patxot

És un recurs per aprendre a llegir adreçat als alumnes d’Educació Infantil. Els textos es presenten en lletra lligada i en lletra de pal i expliquen com, des de la seva infantesa, a Rafael Patxot li agradava aprendre i com es va acostumar a observar la natura i a descobrir per què passen les coses. Quan va ser més gran, va ser meteoròleg i va fer moltes publicacions per a difondre les dades que recollia, a més, també va ajudar molta gent sense recursos perquè pogués estudiar.

Per descarregar el PDF del conte: Cliqueu aquí

Jo vull estimar... com en Rafel Patxot

És un recurs per aprendre a llegir adreçat als alumnes d’Educació Infantil. Els textos es presenten en lletra lligada i en lletra de pal i expliquen com el jove Rafael Patxot sentia passió per l’astronomia i va instal·lar un observatori astronòmic a la seva casa de Sant Feliu de Guíxols. També explica que es va casar amb Lluïsa Rabell i que van formar una família que va estimar molt; que es dedicà a les seves filles, igual com havien fet amb ell els seus pares i el seu avi; que després va estar pels seus néts i que mai no va deixar d’estimar el seu país i la seva gent. 

Per descarregar el PDF del conte: Cliqueu aquí

Cursos al Consell Comarcal del Baix Empordà

MATRÍCULA: 12 €

Places limitades

INSCRIPCIÓ:

Fins al 31 d’octubre del 2014

Arxiu Comarcal del Baix Empordà

Carrer del Teatre Vell, 8 (17100 La Bisbal d’Empordà)

Horari de l’Arxiu Comarcal:

Matins: 9.00 - 14.00 // Tardes: 15.30 - 18.00

Telèfon: 972 64 10 93

Correu electrònic: acbaixemporda.cultura@gencat.cat

Informació i inscripcions

Consell Comarcal del Baix Empordà

Promoció Econòmica

Pl. Joan Carreras i Dagas, 4-5, bxs.

17100 La Bisbal d’Empordà

Tel. 972 64 23 10

empresa@baixemporda.cat

Ja ha sortit el darrer número de la revista L’Arjau, dedicat al Casino dels Nois

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, a través del seu Arxiu Municipal, dedica el darrer número de la revista cultural L’Arjau al Casino la Constancia, conegut popularment com a Casino dels Nois, amb motiu dels 125 anys de la construcció de la seva seu social del passeig dels Guíxols cantonada amb la rambla del Portalet.

L'entitat es va fundar a Sant Feliu de Guíxols el 1850 per iniciativa d'una quarantena de joves que es van inspirar en una societat recreativa de Figueres. L'any 1888, després de diversos trasllats, el Casino dels Nois va emplaçar la seva nova seu social al xamfrà del paseig dels Guíxols amb la rambla del Portalet, tot construint un sumptuós i singular edifici com a centre d’esbarjo i cultura.

Actualment el Casino La Constancia és un element destacat del patrimoni i de la història de la ciutat. La seva seu constitueix un magnífic exemple d'arquitectura modernista amb una estètica molt singular, peça clau per a la identitat del passeig i amb elements sigificatius com la seva biblioteca; l’edifici va estar a punt de ser enderrocat el 1975 però se salvà, entre d'altres, gràcies a la mobilització popular. 125 anys després d'estrenar la seu del passeig, l'entitat del Casino dels Nois no es rendeix i es manté amb ganes de renovar-se i seguir bategant amb la ciutat.

L'Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de Sant Feliu de Guíxols, guardonada el mes de febrer d’aquest any amb el premi a la millor iniciativa de comunicació institucional dins la V edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local que organitzen la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes de la demarcació. Podeu trobar la revista als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. La revista també es pot consultar a la xarxa des del número 1. 

Cliqueu l'enllaç per consultar el darrer número

Ha mort Teresa Rovira, filla adoptiva de Sant Feliu de Guíxols

Aquest dimarts 23 de setembre ens ha deixat Teresa Rovira Comes, a l’edat de 96 anys. Filla de l’escriptor i polític Antoni Rovira Virgili, la Teresa va néixer a Barcelona el 1918 però estar molt vinculada a la nostra ciutat arran del seu matrimoni amb el guixolenc Felip Calvet Costa, comerciant de taps i col·laborador estret del qui fou president de la Generalitat a l’exili, el també guixolenc Josep Irla.

La Teresa i en Felip es van conèixer a l’exili, a la Residència d’Intel•lectuals Catalans, institució creada a Montpeller sota el patronatge de diverses entitats. Contragueren matrimoni l’any 1946 a Andorra, l’únic lloc on aleshores podien celebrar la cerimònia en català, i s’intal•laren a Perpinyà. Malgrat tot, les visites a Catalunya cada vegada eren més freqüents, especialment per part de la Teresa; bibliotecària de formació, acabà els seus estudis d’aquesta especialitat el curs 1949-1950 a Barcelona, i el 1953 obtingué una plaça de bibliotecària a la Biblioteca Popular d'Esparreguera. La parella retornà definitivament de l’exili el 1958 i s’instal•là a Barcelona, sense perdre mai el contacte amb Sant Feliu, alhora que la Teresa entrava a treballar a la Biblioteca de Catalunya. Del 1971 al 1981 dirigí la Biblioteca Popular de Santa Pau i, del 1981 al 1983, fou cap de la xarxa de biblioteques populars de la Diputació de Barcelona. Dins el camp de la biblioteconomia, s’especialitzà en literatura juvenil i infantil.

L’any 2003, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va nomenar Felip Calvet Fill Predilecte (a títol pòstum) i Teresa Rovira Filla Adoptiva de la ciutat. En aquest mateix any, Teresa Rovira féu donació del fons documental del seu marit a l’Arxiu Municipal, de gran interès per a l’estudi de l’exili català de 1939 i de la trajectòria personal i política de Josep Irla. 

A les imatges, Teresa Rovira durant l’acte de nomenament de Filla Adoptiva de Sant Feliu de Guíxols, el 2003, i el matrimoni Calvet Rovira a Sant Feliu de Guíxols el 1962.

Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya. Ruta pel Sant Feliu del XIX i XX

Ruta cientificohistòrica per diferents edificis patrimonials de la ciutat: la Casa Patxot, on es commemora el 50è aniversari de la mort del científic i mecenes Rafael Patxot; el Casino dels Nois, societat obrera de finals del s. XIX encara en actiu de la qual destaca la biblioteca, depurada durant el franquisme, i la caseta del Salvament de Nàufrags, on es descriuran les tècniques de construcció de bots de salvament. Al final hi haurà una copa de cava.

Divendres 26 de setembre, 18 h. Durada: 90 minuts. Lloc de sortida: Museu d'Història de la ciutat - Monestir. 

Inscripcions prèvies a la Biblioteca publica, carrer Joan Surís, 28 - 34.

Aquesta ruta és una activitat paral·lela de la 1a Fira del llibre prohibit (Llagostera, 14/09).

Tricentenari de la Guerra de Successió. Un pany de clau “austriacista” a Sant Feliu de Guíxols

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Col·lecció Municipal d'Imatges. Autor: Josep Auladell Payró.

Les simpaties a Catalunya per la causa austriacista varen comportar l’aparició de tota mena de simbologia en objectes d’us quotidià: plats, forjats, mobles, etc. varen ser adornats, principalment, amb retrats de Carles III i amb escuts de l’àliga bifront, tradicionalment identificada amb la casa d’Àustria. Acabada la guerra tota aquesta mena d’objectes varen ser destruïts, es tractava d’esborrar tot record de l’arxiduc Carles. Malgrat l’esforç destructiu institucional, i la destrucció dels particulars impulsada per la por, alguns d’aquest símbols han sobreviscut en diversos pobles i ciutats. A Sant Feliu de Guíxols s’ha conservat un bon exemple d’aquesta simbologia: un pany de clau amb l’àliga bicèfala. El pany està situat en un portal de la casa número 47 del carrer de sant Pere.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Col·lecció Municipal d'Imatges. Autor: Josep Auladell Payró.

Cal remarcar que, durant la Guerra de Successió, molts partidaris de Carles III varen adoptar aquesta icona com a manifestació del seu posicionament polític. L’àliga bicèfala apareixia així en molts objectes tant d’ús públic com privat. Fins i tot, alguns treballs assenyalen que l’ús de l’àliga va perdurar en anys posteriors com una forma encoberta de resistència als ocupants borbònics. És, doncs, aquesta àliga del carrer Sant Pere un indicatiu de resistència per part dels propietaris d’aquell habitatge? Un antic símbol de posicionament polític, oblidat després de la desfeta?. No ho podem assegurar amb rotunditat, fins i tot existeix una tercera possibilitat: l’àliga bicèfala va arribar a formar part, amb el temps, de tota una sèrie de formes decoratives que conformaven l’imaginari popular, ja molt allunyada de la ideologia primigènia que representava.