L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols penja a Internet el catàleg de l’obra musical completa de Juli Garreta i presenta sis sardanes fins ara desconegudes del compositor guixolenc

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, a través de l’Arxiu Municipal, ha penjat a la xarxa el catàleg de l’obra musical completa de Juli Garreta i Arboix (1875-1925). Garreta és considerat una de les figures més rellevants de la música contemporània catalana, autor d’una obra que transcendeix el seu Sant Feliu natal. Conegut sobretot com a compositor de sardanes, també conreà altres gèneres musicals com la música de cambra i la simfònica.

El catàleg comprèn més de 200 obres i és fruit d’una recerca exhaustiva realitzada pels musicòlegs Joaquim Rabaseda, Joan Gay i Marisa Ruiz per encàrrec de l’Arxiu Municipal. El projecte ha estat desenvolupat online per Esteban Abdala a través del web www.socsantfeliudeguixols.com.

Podeu consultar el catàleg al següent enllaç: http://www.socsantfeliudeguixols.com/cataleg-de-l-obra-de-juli-garreta-i-arboix

El treball disponible en xarxa permet la consulta d’una fitxa amb dades tècniques i històriques de cadascuna de les composicions del músic guixolenc. L’objectiu és divulgar el màxim possible l’obra de Garreta, tant entre els músics i intèrprets com pel que fa al públic en general. És per aquesta raó que l’Ajuntament ha editat el catàleg en línia i l’ha dotat de continguts multimèdia. Així, des de cada fitxa és possible descarregar-se una còpia digitalitzada de la partitura i/o particel·la original. De moment ja hi ha accessibles 7.500 documents digitalitzats d’un total de 12.000, que inclouen alguns materials de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu, les partitures i particel·les originals de Garreta que es conserven al Centre de Documentació l’Orfeó Català (Barcelona), així com l’arxiu privat de la família Ferrer de Palafrugell, emparentada amb el músic i que conserva interessant material que veu la llum per primera vegada. En alguns casos també és possible escoltar un enregistrament sonor de la peça, gràcies a les aportacions de col·leccionistes privats com el Sr. Antoni Torrent (Vilassar de Mar) o d’entitats com Tritó Edicions.

La catalogació ha permès revisar en profunditat l’obra musical de Juli Garreta i trencar amb l’estereotip d’home de poble autodidacta sense formació ni coneixements musicals que amb prou feines havia sortit de Sant Feliu de Guíxols. Els autors del treball han pogut escorcollar en nombrosos arxius, tant públics com privats, la qual cosa ha permès identificar i datar algunes obres amb precisió i fins i tot, descobrir material inèdit, entre el qual hi ha sis sardanes fins ara desconegudes que Garreta presentà al concurs musical de la Casa Sobrequés de Girona el 1907 sense ser premiades.

La presentació del catàleg en línia de l’obra musical completa de Juli Garreta tindrà lloc a la Sala de Congressos de Sant Feliu de Guíxols (Monestir) el proper dissabte 9 de maig, a les 10 del matí. Seguidament la Cobla Sant Jordi estrenarà, a l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, les sis sardanes inèdites presentades per Garreta el 1907 a què ens hem referit abans. Les sardanes porten per títol Visió, Enyorança, Flor de Ginesta, Oratges d’estiu, Viola i La pubilla del mas Gran. L’acte es clourà amb la interpretació de Juny, himne oficial de Sant Feliu de Guíxols. L’assistència a la presentació i el concert són gratuïts.

El catàleg de l’obra musical completa de Juli Garreta és un primer pas de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per difondre el patrimoni documental musical dels compositors de renom que ha donat la ciutat. Després de Garreta, es preveu la continuació del catàleg en línia amb la divulgació de l’obra de Josep M. Vilà Gandol, Josep Gravalosa Geronès o Lluís Lloansí Marill, dels quals l’Arxiu Municipal conserva els fons documentals.

Els pescadors guixolencs protagonitzen el darrer número de la revista cultural L’Arjau

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols dedica el darrer número de la revista cultural L’Arjau, editada des de l’Arxiu Municipal, a l’activitat pesquera al municipi i als seus protagonistes, els pescadors. La pesca és una de les activitats marineres amb més tradició a Sant Feliu i, en general, a la Costa Brava, que ha sobreviscut altres feines antigament consolidades al municipi com la construcció naval o la indústria surera. 

Lluny de la imatge romàntica que evoquen les fotografies antigues, la pesca avui dia no es pot concebre sense la tecnologia en la navegació i la localització de la pesquera, sense la mecanització de l'extracció. Però l'arribada dels vaixells a port i la descàrrega del peix continuen oferint als profans un espectacle fascinant. Les confraries de pescadors com la de Sant Feliu de Guíxols, vertebradores de l'activitat del sector, vetllen pels interessos dels pescadors organitzant la subhasta de peix, subministrant material i estris a les embarcacions o fent d'intermediàries en molts tràmits amb l'Administració pública.  

Cliqueu l'enllaç per accedir a la revista http://www.guixols.cat/files/73_arxiu_guixols_arjau_pescadors(1).pdf

Amb aquest L’Arjau, l’Arxiu Municipal vol contribuir a donar a conèixer el món de la pesca i a fer que els guixolencs el sentin proper. Per això, els textos i les imatges de la revista van més enllà dels estereotips idealitzats del pescador, la lluita amb el mar, la solitud o el desafiament de la captura i també expliquen la història i l’actualitat dels pescadors guixolencs.  

L'Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de Sant Feliu de Guíxols, guardonada el mes de febrer de 2014 amb el premi a la millor iniciativa de comunicació institucional dins la V edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local que organitzen la Diputació de Girona i el Col•legi de Periodistes de la demarcació. Podeu trobar la revista als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. La revista també es pot consultar a la xarxa des del número 1.

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols publica el llibre de fotografies antigues “Sant Feliu de Guíxols desaparegut”

Portada del llibre de l'Arxiu Municipal

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i l’Editorial Efadós presenten el proper dissabte 11 d’abril, a les 12h a la sala Abat Panyellas del Monestir de Sant Feliu de Guíxols el llibre Sant Feliu de Guíxols desaparegut, dels tècnics de l’Arxiu Municipal M. Àngels Suquet Fontana, Marc Auladell Agulló I Josep Auladell Payró. L’acte comptarà amb la presència de l’Il·lm. Alcalde de Sant Feliu, Joan Alfons Albó, i dels autors.

Les fotografies del llibre Sant Feliu de Guíxols desaparegut, realitzades entre el 1880 i el 1986, mostren un Sant Feliu que ja no podem veure. Són com petites finestres al passat que ens permeten contemplar retalls d’indrets i d’elements característics dels municipi que han experimentat nombrosos canvis o que han deixat d’existir. Un recull visual d’un Sant Feliu diferent que despertarà el record dels lectors i els descobrirà paisatges i escenes inèdits.

Aquesta novetat ha estat coeditada per l’Editoral Efadós i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Es tracta de la darrera col·laboració entre ambdues parts, de la qual n’han sortit altres llibres de fotografia amb gran acceptació del públic com Costa Brava panoràmica i Costa Brava. Història en relleu, realitzats també per l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i editats respectivament els anys 2010 i 2011. Durant l’acte es farà un recordatori especial al Sr. Joaquim Molas, autor del pròleg, amb motiu del seu recent traspàs; el Sr. Molas, reconegut filòleg i historiador de la llengua catalana, passava des de feia molts anys llargues temporades a Sant Feliu, ciutat per la qual sentia una gran estimació.

Tot i que la presentació oficial es farà el dia 11 d’abril, el llibre ja es troba a les llibreries, papereries i quioscos del municipi, com a novetat destacada per Sant Jordi.

L’obra Sant Feliu de Guíxols desaparegut forma part de la col·lecció Catalunya Desapareguda que ja compta amb altres títols al mercat: Vic, Olot, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Palamós, Sant Boi de Llobregat i Olesa de Montserrat. Conjuntament amb la publicació del llibre que fa referència a Sant Feliu, sortiran al mercat altres títols com Barcelona, Poblenou, Igualada i Gavà.

En record d'Òscar Costa

Òscar Costa, caporal de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols

Dissabte passat va morir el company Òscar Costa, caporal de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols, a l’edat de 57 anys. En la cerimònia, molt emotiva, es van recordar les seves qualitats com a persona. Des de l’Arxiu volem manifestar públicament el nostre agraïment per les seves col·laboracions i recordar la seva sensibilitat i el seu interès per la història i pel patrimoni documental. L’any 2003, per exemple, va fer una interessant tasca de recerca per documentar la creació de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols i, gràcies a la seva iniciativa, es van poder aplegar cap a un centenar de fotografies de diferents procedències. Aquest material va ser utilitzat posteriorment l’any 2013 en la celebració del 125è aniversari d’aquesta institució. Novament, gràcies Òscar...

Els bombardeigs del barri del Puig a la Guerra Civil Espanyola

Entrades del refugi del barri del Puig. Autor: Josep Auladell Payró, Arxiu Municipal

La Guerra Civil espanyola es va iniciar amb un alçament militar a la ciutat de Melilla el 17 de juliol de 1936, que l’endemà es va estendre a tot l’Estat. Molts historiadors consideren la Guerra Civil com un preludi, i un banc de proves, de la Segona Guerra Mundial. L’Alemanya nazi d’Adolf Hitler i la Itàlia feixista de Mussolini contribuïren a la causa dels revoltats amb tropes, municions i avions. La península Ibèrica es convertia així en una zona de proves, principalment per l’aviació i l’armament pesant.

                Un cop començada la guerra l’illa de Mallorca va quedar, ben aviat, al bàndol sollevat. Això va facilitar que es convertís en la seu de l’aviació legionària italiana i de la Legió Còndor alemanya, així com en base naval per a la flota franquista. Amb Mallorca sota control dels sollevats els pobles i ciutats de la costa catalana, que fins aleshores estaven força allunyats de la guerra, quedaven a l’abast d’atacs aeris i navals. Tot i que oficialment es deia que només s’atacaven els ports, objectius militars i comunicacions, el cert és que moltes vegades les bombes arribaven al centre de les poblacions amb total intencionalitat.

El primer atac a Sant Feliu de Guíxols va arribar el 7 de juny de 1937. Entre les 2 i les 3 de la tarda un vaixell de guerra, identificat més tard com el creuer Canarias, va disparar sobre la ciutat. Les bombes varen tocar algunes cases del carrer Tetuan (actual passeig Rius i Calvet), les oficines de la companyia elèctrica i l’Escola d’Arts i Oficis annexa a l’edifici del Monestir. L’atac no va produir cap víctima mortal, però sí vuit ferits. A partir d’aquest bombardeig, les autoritats locals varen emprendre un seguit de mesures per poder protegir la població: es crearen unes brigades de salvament, s’habilitaren alguns soterranis de fàbriques com a refugis i en construïren refugis nous a diversos indrets de la ciutat. El barri del Puig va comptar amb un dels més importants. Es tractava de galeries obertes a cop de dinamita en la roca dura. El gruix del sostre d’aquest refugi era de 2 a 7 m, la superfície excavada era d’uns 200 m amb una capacitat per a 600 persones. Tot i que, en un principi, estava prevista una capacitat de 850 persones. Aquest refugi disposava de quatre entrades, una al carrer de la Penitència cantonada baixada dels Metges, dues al carrer de la Lluna (una prop del carrer Nou del Garrofer) i una altra al carrer del Sol, prop dels safareigs públics. Seguint les normatives de construcció de defensa passiva els passadissos de les entrades estaven construïts en zig-zag per evitar que, en el cas d’una explosió just al davant de l’entrada, la metralla i l’ona expansiva penetressin al refugi. Cada entrada donava pas a una galeria. Les quatre galeries s’havien de trobar formant una gran creu, però mai s’acabaren els treballs. Així, el refugi del Puig era, de fet, quatre refugis, ja que les galeries no estaven enllaçades. La defensa del Puig es completava amb la ubicació a la fàbrica Planellas (a can Nyagues), a la carretera de Girona, de la sirena encarregada de donar l’alarma a tota la població.

                Pel barri del Puig l’hora negra va arribar el 5 de novembre de 1937. Aquell dia, a tres quarts de sis de la tarda, va començar un gran bombardeig. Fins a setze bombes explosives caigueren sobre la ciutat. Una d’elles va caure sobre la casa de telègrafs al carrer Caymó (actual Carrer Sant Domènec) deixant entre les runes la família de Ferran Alonso, el telegrafista. Ell, la seva dona i dos fills foren rescatats ferits però amb vida. També va ser destruïda la casa número 50 propietat de Jesús Vilaret. Altres edificis del carrer resultaren afectats amb major o menor mesura, com la fleca Viñas, situada al costat de telègrafs. També es produïren impactes en cases del carrer del Sol, en la fàbrica Janer i en diverses cases del carrer de la Lluna. L’endemà es va repetir el bombardeig. A dos quarts de set del matí els avions bombardejaren la ciutat. Al carrer baixada del Puig una bomba va destruir els safareigs públics i una altra va tocar la fàbrica de Joan Costa.

                El febrer de 1938 un informe de la Junta de Defensa Passiva de Sant Feliu a la Generalitat de Catalunya detallava fins a 14 bombardeigs de la ciutat, amb 221 bombes caigudes. El barri del Puig va gaudir d’una tranquil·litat relativa fins el mes de novembre. Els bombardeigs es concentraven en el port i la part baixa de la ciutat. Els atacs es dividien entre l’objectiu tàctic del port i les seves instal·lacions i l’objectiu psicològic d’aterrir la població civil amb la destrucció de les seves llars. El 26 de novembre de 1938 s’inicia un nou bombardeig amb objectiu civil. Els avions descarregaren fins a 40 bombes sobre Sant Feliu, moltes cases quedaren destruïdes. Foren bombardejats, entre d’altres, el carrer de la Creu i el carrer de Sant Domènec. Moriren deu persones durant l’atac i seixanta resultaren ferides. Deu d’aquests ferits moririen en dies posteriors, fet que fa augmentar fins a 20 el nombre de víctimes mortals de l’atac.

                Acabada la guerra, un informe de l’Ajuntament de Sant Feliu al governador de la província donava les següents estadístiques: trenta-cinc bombardeigs d’aviació i quatre de navals. Prop de cinc-centes bombes caigudes, cinquanta edificis destruïts totalment i prop de sis-centes edificacions afectades en diversos graus. Aquest informe oficial no recull el nombre de morts i ferits, però diverses fonts situen entre 56 i 70 els morts i entre 83 i 130 els ferits.

Josep Auladell Payró

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

L'Univers Guixolenc del científic i mecenes Rafael Patxot protagonitza el darrer número de la revista cultural L’Arjau

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols dedica el darrer número de la revista cultural L’Arjau, coordinada des de l’Arxiu Municipal, al vincle del mecenes i científic guixolenc Rafael Patxot Jubert amb la seva ciutat natal. Enguany s’ha celebrat l'Any Univers Patxot per commemorar el cinquantè aniversari de la mort de Patxot. Nascut a Sant Feliu de Guíxols l'any 1872 en el si d’una família benestant, ha passat a la història com a científic, especialment per les seves aportacions en meteorologia, i també com a mecenes, per la seva contribució en la recuperació del patrimoni cultural de Catalunya.

Cliqueu l'enllaç per accedir a la revista  http://www.guixols.cat/files/72_arxiu_guixols_arjau_patxot(2).pdf

Rafael Patxot és un personatge colossal, per l'abast de les seves actuacions i pel carisma que els va imprimir. La celebració de l'Any Univers Patxot ha estat promoguda pel Consell Assessor de la Masia Mariona, institució depenent de la Diputació de Barcelona i situada a l'antiga residència d'estiu de Rafael Patxot, al Parc Natural del Montseny. L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols forma part d'aquest Consell Assessor des de la seva creació i ha participat activament en l'organització de l'Any Univers Patxot. Així, els centres educatius de la ciutat han donat a conèixer aquest personatge i el seu llegat als alumnes, mitjançant els Tallers d'Història que organitza l'Arxiu Municipal. També es va fer un homenatge institucional a la Casa Patxot, actual seu de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols. I el mes de setembre han estat dedicades a la seva memòria l'Exposició de Filatèlia i Col·leccionisme i la XIII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica, ambdós esdeveniments celebrats a Sant Feliu.

El darrer número de L'Arjau vol contribuir al reconeixement de la dimensió humana i cultural d'aquest català universal tot reivindicant-ne la seva essència guixolenca. L'Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de Sant Feliu de Guíxols, guardonada el mes de febrer d’aquest any amb el premi a la millor iniciativa de comunicació institucional dins la V edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local que organitzen la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes de la demarcació. Podeu trobar la revista als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. La revista també es pot consultar a la xarxa des del número 1. 

La distància dels noms

Quatre estudiants universitaris volen tirar endavant un projecte molt interessant. Han localitzat a infants que durant la guerra civil van estar en cases d'acollida de Catalunya (una de les cases estava a Sant Feliu de Guíxols) i fer un documental on recullen d'una part el procés d'investigació que van dur a terme per localitzar-los i, de l'altra les mateixes entrevistes. 

L’equip del documental està format per quatre joves recent graduats en Comunicació Audiovisual, que coincideixen en la manera de percebre el món i tenen un interès comú en el camp del documental. Havent format equip en projectes anteriors, encaren La distància dels noms com un projecte personal que els permet explorar a fons el gènere de la no-ficció i trobar els testimonis directes d’una història que sinó quedaria enterrada pel temps. Durant tot el procés han estat guiats per professionals de l'audiovisual com Jordi Balló o Isaki Lacuesta, gràcies al suport acadèmic de la UPF.

Per saber-ne més, cliqueu l’enllaç: La distància dels noms