En memòria de Francesc Campà i Viarnés i els represaliats pel feixisme

AMSFG. Fons Maria Pujol. Retrat de Francesc Campà Viarnés .

Enguany es commemoren els 80 anys de l’afusellament de Francesc Campà i Viarnés. Nascut a Darnius el 1901, Francesc Campà arribà a Sant Feliu l’any 1920. Lampista de professió i afiliat al sindicat CNT, va ser regidor d’ERC a l’Ajuntament republicà dels anys 30. El mes de juliol de 1936, just a l’inici de la Guerra Civil Espanyola, Campà substituí l’Alcalde Ponç Valls i Ferrer que deixà l’alcaldia de Sant Feliu per una malaltia. Francesc Campà també va ser membre del Comitè Local de Milícies Antifeixistes. Els seus càrrecs li permeteren actuar durant la repressió republicana per preservar la vida de diversos religiosos com el rector mossèn Àngel Dalmau o el vicari mossèn Salvador Planella, entre d’altres. També actuà per salvar objectes de culte de gran valor.

A finals de 1938 Campà entraria com a voluntari a l’exèrcit republicà passant a formar part de l’exèrcit de l’Ebre. A principi de l’any 1939 seria retirat del front i enviat a una línia defensiva situada en l’eix Figueres - Capmany. En aquell instant Campà decidí deixar les armes i retornar a Sant Feliu de Guíxols. Un cop a la seva ciutat va ser denunciat per ciutadans afectes al nou règim, pel solt fet d’haver estat alcalde, i portat a presó. Condemnat per rebelión militar moriria afusellat al cementiri de Girona el 16 de març de 1939 juntament amb els també guixolencs Bernabé Llorens Collell i Manuel Colom Palasí.

Per desgràcia no serien els únics afusellats de la nostra ciutat. Durant l’any 1939 executaren a Joan Castro Martínez (24 de març) Josep Tauler Perals (25 d’abril) Joan Darna Planellas (12 d’agost) i Joan Plaja Pla (7 de desembre). Mentre que el 10 de març de 1941 afusellaren a Josep Torroella Ferrer i a Josep Piqueras Canet.

Al llarg dels anys la ciutat de Sant Feliu ha homenatjat en diverses ocasions als represaliats pel feixisme. Així, l’any 1990 es decidí batejar amb el nom de Francesc Campà un passatge que va paral·lel al primer tram de la ronda de ponent, al seu inici des de la carretera de Girona. El 3 d’abril de 1994 s’inaugurà un monòlit als jardins Juli Garreta en memòria de les víctimes del feixisme i de l’extermini als camps nazis i, el 30 d’aquell mateix mes, la ciutat va retre un homenatge als guixolencs afusellats en el cementiri de Girona per la seva condició de representants de les institucions democràtiques de la república o simplement per la delació de simpatitzants del règim feixista. Durant l’acte es col·locaren làpides amb els seus noms en una de les parets del cementiri gironí.

El nombre total d’execucions decretades pels consells de guerra a la demarcació de Girona entre els anys 1939 i 1945 va ser de 514.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Informació extreta dels llibres Gent d’un segle. Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 de Gerard Bussot i Liñón i La Guerra Civil a Sant Feliu de Guíxols (1936 - 1939) d’Àngel Jiménez

23 de febrer de 1938. Bombardeig naval de Sant Feliu de Guíxols

El 23 de febrer de 1938 es produí un bombardeig naval contra el port i la ciutat de Sant Feliu. L'atac provocà la mort d'un carrabiner i danys d'importància a la ciutat.

23 de febrer de 1938

Diari de Lluís Llor:

A las 7.05 mañana sirena, repetido peligro a las 7.10 y vuelto a repetir a las 7.15 mañana en cuyo momento el “Canarias” y el “Baleares”, según dicen, descargaron más de 40 cañonazos sobre el muelle en  que había 3 vapores y los guardacostas “Ana”[1] y “V nº 16”[2], resultando alcanzado el “Cabo tres Forcas” ardiendo el puente del mismo y la metralla de los cañonazos alcanzo la casa nº 10 calle hospital abriendo un boquete por una ventana causando destrozos interior, luego alcanzo la casa nº 12 calle del Mall de la sra. Serra vda. Miró, destruyendo un balcón y causando destrozos interiores, otro trozo de  metralla dio contra la casa de enfrente nº 19 matando un carabinero que asomó por la puerta principal y varios heridos, causando daños en la fachada e interiores. Otro trozo de metralla alcanzó la casa del hortelano Palet en la calle de Pecher, de la sra. Rabasa, causando daños importantes, además destruyó mucho arbolado de los paseos del Mar, Rambla Vidal, Calle de Tetuan (casas varias) donde también sufrio daños la casa nº 8 y las casas nº 1 y 4 de la Plaza San Pedroy algunos tejados vecinos por la caida de metralla que sembraba en su explosión. También sufrió daños la cas nº 2 plazuela Raig.

Estadística Joan Bordàs:

Bombardeig naval a les 7,30 hores. 25 bombes. Víctimes: 1 mort. Danys: 2 Fàbriques i 22 cases afectades.

Fulls de camp de Joan Bordàs:

Fàbriques afectades: 2. Cases afectades: 22. Paret de tanca, jardí i pati afectats. Import total dels danys: 120.530,40 pessetes. Hi ha una anotació al marge: Mori un carrabiner

---

[1] Vaixell civil, militaritzat i reconvertit en Patruller o guardacostes, possiblement és el V-10, (1915-1939), ex Bona Dea, ex Santa Ana, Armament: 1 canó Krupp 105 mm; 1 canó Vickers 47 mm; 1 ametralladora Oerlikon de 20 mm; 1 ametralladora. El 1939 era a Port Vendres (França).^[]

[2] Vaixell civil, militaritzat i reconvertit en Patruller o guardacostes. V-16, (1907 - 1939), ex Saxon, ex María. Enfonsat a Barcelona el 1939, Armament: 1 canó Vickers 101,6 mm; 1 canó Vickers 47 mm y 1 ametralladora.^[]

Per saber-ne més, consulteu la pàgina de l'Arxiu Municipal dedicada als bombardeigs de Sant Feliu de Guíxols:

https://sites.google.com/view/bombardeigs-guixols/inici

18 de febrer de 1938. Bombardeig de Sant Feliu de Guíxols

El 18 de febrer de 1938 es produí un bombardeig naval contra la ciutat de Sant Feliu i sobre Fanals d’Aro (on es produïren dues víctimes) Els documents transcrits a continuació ens parlen dels fets.

Diari de Lluís Llor:

A las 2 de la tarde sin toque de sirena han aparecido varios aviones facciosos y leales sobre esta ciudad y muelle en cuyo momento entraba el vapor “Cabo tres forcas” y había dos barcos de vela en el muelle, oyéndose varios cañonazos de vapores de guerra y el silbido de unas bombas echadas por los aviones facciosos en los vapores. Uno de los proyectiles de los barcos de guerra ha ido a estallar en la acera de las casas nº 23 y 25 de la calle Caymó domicilio de Trinidad Bardó y Baldomero Suquet, causando daños de consideración y a las fincas de enfrente de (¿) Arará y de Narciso Suñer así como en casa de Julio Blas señalada de nº 7 y 9 calle J. Verdaguer, 19 calle de Caymó y 21 J. Verdaguer, registrándose solo un herido y otra (¿)[1] cerca Asilo Suris sin daños. Pasado peligro a las 5,10 tarde.

5.45 tarde. Sirena seguida de 8 cañonazos de buque de guerra, cesando el peligro a las 7.15 de la tarde. De Fanals d’Aro han pedido socorro y allí ha ido una ambulancia sanitaria (2 muertos, madre y niño en su propia casa).

Estadística Joan Bordàs:

Bombardeig naval a les 15 i a les 18 hores. 15 bombes. Objectiu: la població. Víctimes a Sant Feliu: cap. Danys: 2 fàbriques i 13 cases afectades.

Fulls de camp de Joan Bordàs:

Cases afectades: 13. Magatzems de can Sibils afectats. Fàbrica de can Burgell afectada. Import total dels danys: 33.756,50 pessetes.

---

[1] Il·legible, pel context assumim que es tracta d’una altra bomba.

Per saber-ne més:

https://sites.google.com/view/bombardeigs-guixols/inici

Les brigades internacionals i la solidaritat durant la Guerra Civil centren els continguts del darrer número de la revista cultural L’Arjau

El 2018 es commemoren els 80 anys de la retirada de les Brigades Internacionals del front republicà durant la Guerra Civil espanyola. Els brigadistes eren voluntaris estrangers per defensar la República davant del cop d’estat militar del 18 de juliol. Alguns d’ells van morir a l’Hospital Militar que les Brigades Internacionals havien instal·lat a S’Agaró i estan enterrats al cementiri de Sant Feliu de Guíxols. Una recerca impulsada per la investigadora Esther Bussot ha permès recuperar de l’oblit els noms i la biografia d’aquestes persones i ha servit de punt de partida per a l’homenatge institucional que els tres municipis de la Vall d’Aro (Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro) han fet darrerament a aquests combatents vinguts d’arreu del món.

L’Arjau se suma a aquest reconeixement i dedica a aquests voluntaris estrangers una part important del seu darrer número. Juntament als brigadistes internacionals, la revista amplia la seva mirada cap a d’altres col·lectius i personalitats vinculats amb Sant Feliu de Guíxols que també es van unir solidàriament per fer front als patiments de la Guerra Civil o denunciar l’amenaça feixista. En aquest sentit, es rescata la labor assistencial desplegada pel Comitè Local de Creu Roja en l’atenció als nombrosos ferits que hi hagué a Sant Feliu com a conseqüència dels bombardejos del bàndol franquista, així com l’atenció que també prestà al col·lectiu de refugiats provinents d’altres punts de l’Estat. En el voluntariat de la Creu Roja s’hi incorporaren fins a 27 dones que hi prengueren un paper actiu com a infermeres i que fins ara només havien estat citades de manera genèrica.

Per altra banda, la Guerra Civil fou coberta per nombrosos enviats especials i la causa republicana es guanyà el suport de molts intel·lectuals d’esquerres. Una d’aquestes personalitats fou el periodista i corresponsal de guerra britànic John Langdon-Davies, que a partir de mitjan dècada de 1950 residiria llargues temporades a Sant Feliu de Guíxols. Durant la Guerra Civil, Langdon-Davies mantingué una postura molt crítica amb la política de no-intervenció i va promoure la primera ONG de la història, Plan Internacional, per protegir els infants del conflicte.

Comitiva de l’enterrament d’un brigadista al cementiri de Sant Feliu de Guíxols durant la Guerra Civil. AMSFG. Fons Vicenç Gandol (autoria: Vicenç Gandol)

L’Arjau també aborda el paper de la memòria històrica i de la pedagogia en la construcció de societats democràtiques i fa un reconeixement a la tenaç i pionera labor de l’arxiver Àngel Jiménez per recuperar la memòria històrica de Sant Feliu de Guíxols des de la proclamació de la república fins a la mort del dictador, amb especial atenció a la Guerra Civil.

L'Arjau es pot aconseguir gratuïtament als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. També podeu rebre'l a casa gratuïtament enviant-nos un correu amb el vostre nom i cognoms i domicili a arxiu@guixols.cat 

Si ho preferiu, podeu descarregar-vos aquest número de L'Arjau CLICANT AQUÍ

Un conte il·lustrat per Pilarín Bayés acosta als més petits la figura del mecenes i científic guixolenc Rafael Patxot

Editorial Mediterrània, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, la Diputació de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, ha publicat el conte Petita història de Rafael Patxot i Jubert. El text del llibre és obra de M. Àngels Suquet, directora de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, i les il·lustracions han anat a càrrec de Pilarín Bayés. 

Aquest conte, que es pot adquirir a les llibreries, vol divulgar entre la mainada la vida i la trajectòria del mecenes i científic Rafael Patxot i Jubert. Nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1872, la seva vocació científica el portà a instal·lar un observatori astronòmic al costat de la casa pairal de la família, al passeig del Mar, i a estudiar la meteorologia. En traslladar-se a Barcelona, Patxot desenvolupà una intensa activitat filantròpica i humanista de foment i protecció de la cultura catalana, que el va convertir en un dels mecenes més importants que ha tingut Catalunya. La biografia de Patxot se’ns presenta de la mà de Creu Casas, llicenciada en Farmàcia i primera catedràtica en Botànica de l’Estat espanyol. Casas era filla del jardiner de la finca que Patxot tenia a Barcelona i, malgrat la seva condició humil, pogué estudiar precisament gràcies al suport del mecenes guixolenc. El conte recull els diversos escenaris de la vida de Patxot: el Sant Feliu natal i l’entorn familiar -tots dos van marcar una profunda empremta en la seva personalitat, fins al punt que mai els va oblidar-, l’etapa de Barcelona i, finalment, el seu exili forçós a Suïssa, arran de la Guerra Civil espanyola, on va morir el 1964. En el conte hi podem reconèixer perfectament, amb el traç expressiu i alhora personalíssim de Pilarín Bayés, escenaris típicament guixolencs vinculats a la vida de Rafael Patxot i dels seus avantpassats, com la platja, l’observatori i la casa Patxot, el Casino dels Nois o el conjunt arquitectònic del monestir. 

La realització del conte neix d’una proposta de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols que de bon principi va rebre l’acceptació i el suport del Consell Assessor de la Masia Mariona, òrgan integrat per diverses entitats i institucions culturals catalanes vinculades a la vida i l’obra de Rafael Patxot. Els Srs. Rafel i Núria Carreras-Patxot, néts de Rafael Patxot i Jubert, també van acollir molt positivament la iniciativa i van expressar el seu desig que el guió i els textos del conte anessin a càrrec de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Aquest encàrrec, que l’Arxiu ha assumit amb orgull i responsabilitat, és una mostra més del treball conjunt realitzat entre la família i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per donar a conèixer l’obra filantròpica de Rafael Patxot, el seu amor per Sant Feliu i el compromís amb Catalunya. Aquesta bona entesa i objectius compartits ha propiciat, entre d’altres actuacions, el treball de la figura de Rafael Patxot als centres educatius guixolencs per mitjà del servei pedagògic de l'Arxiu (Tallers d'Història) o l’acte de recepció institucional i instal·lació a la sala de plens municipal, l’any 2016, de la bandera que onejava a l’Observatori Astronòmic del passeig del Mar. 

La Petita història de Rafael Patxot i Jubert forma part de la col·lecció Petita història, amb la qual l’Editorial Mediterrània dóna a conèixer als infants i joves les personalitats, esdeveniments i indrets que han marcat la història del nostre país i que des d’ara compta entre els seus títols amb una altra figura de projecció internacional, al costat, per exemple, de l’escriptor Santiago Rusiñol, el pintor Joan Miró, l’arquitecte Puig i Cadafalch o el polític Francesc Macià.  

Sant Feliu de Guíxols acollirà el 2019 el XVII Congrés d’Arxivística de Catalunya

Aquest darrer 8 de juny, coincidint amb el Dia Internacional dels Arxius, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i l’Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de Catalunya han signat un acord de col·laboració pel qual la ciutat guixolenca acollirà el proper any 2019 el XVII Congrés d’Arxivística de Catalunya i Gestió Documental. El Congrés d’Arxivística i Gestió Documental se celebra cada dos anys i és l’esdeveniment de referència en l’àmbit de l’arxivística en tot Catalunya. Aplega més de 350 professionals de l’arxivística i gestió de documents i hi participen també diversos especialistes d’àmbit internacional, amb l’objectiu d’obrir un espai de debat i de renovació de coneixements sobre la professió.

El Congrés se celebrarà a Sant Feliu de Guíxols els dies 9, 10, 11 i 12 de maig de 2019 i se centrarà en les estratègies que porten a terme els Arxius per a la dinamització cultural i la difusió entre el gran públic del patrimoni documental que custodien. Precisament, l’ús dels documents amb finalitats pedagògiques, com a eina de divulgació i comprensió de la identitat i la memòria col·lectives, és una de les línies d’actuació principals de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per mitjà dels anomenats Tallers d’Història. Cada Taller aborda monogràficament un tema vinculat a la història, el patrimoni i la cultura de Sant Feliu, que es treballa a partir de les fonts documentals amb la programació de sessions als diversos centres educatius, l’elaboració de dossiers, contes i materials pedagògics de suport als docents, etc. Els Tallers d’Història han tractat temes com l’antic tren de Sant Feliu a Girona, el món del suro o la figura del científic i mecenes guixolenc Rafael Patxot.

L’edició del XVII Congrés d’Arxivística de Catalunya i Gestió Documental comptarà com a novetat amb la programació de diverses activitats per al públic en general. Es tracta d’obrir el tema del congrés als ciutadans, amb propostes que defugin l’àmbit acadèmic i que permetin, de forma amena i didàctica, sensibilitzar la societat del valor que tenen els documents com a testimonis per a apropar-nos al coneixement del passat i entendre millor com s’ha conformat la nostra identitat i el nostre entorn. Alhora, la celebració del Congrés d’Arxivística serà també una bona oportunitat per donar a conèixer entre els seus assistents els atractius de la nostra ciutat i la seva oferta d’oci i lleure.

En paral·lel a la signatura del Conveni, el Ple de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols s’ha adherit recentment a la Declaració Universal dels Arxius (DUA), aprovada l’any 2010 pel Consell Internacional d’Arxius (ICA), òrgan creat per la UNESCO el 9 de juny del 1948. Aquesta declaració té com a finalitat reconèixer el paper clau dels arxius tant en la transparència administrativa i en la rendició de comptes democràtica com en la preservació de la memòria social col·lectiva i en la investigació històrica. A aquests efectes, la DUA promou el bon exercici de la professió d’arxiver i la conservació i difusió del patrimoni documental, tan públic com privat.

Ha mort Lluís Palahí Xargay (1925-2018)

El dijous 7 de juny de 2018 ens ha deixat Lluís Palahí Xargay, guixolenc de naixement i vocació, cronista de la ciutat i, des de feia més de cinquanta anys, col·laborador en nombroses activitats culturals i lúdiques encaminades a preservar i donar a conèixer la identitat i la història de la ciutat. El caràcter obert i proper de Palahí el va fer una persona molt estimada entre els guixolencs. Era un pou d’històries, records i anècdotes, disposat en tot moment a compartir els seus coneixements i la seva prodigiosa memòria. Lluís Palahí fou redactor del setmanari guixolenc Àncora, des del qual va escriure nombrosos articles i notícies de temàtica diversa, sempre amb el referent de la seva estimada ciutat. Precisament, el 25 d’abril de 2002 el Ple de l’Ajuntament va acordar per unanimitat atorgar-li la distinció de Fill Predilecte de la Ciutat, en públic reconeixement al seu treball i estimació per Sant Feliu de Guíxols. 

Lluís Palahí va col·laborar amb l’Arxiu Municipal fent diverses donacions de documentació. També va aportar-nos dades i informació, per exemple en la identificació de fotografies antigues o de caricatures del fons documental del ninotaire Narcís Masferrer. L’any 2010 vam entrevistar-lo per a la nostra revista cultural L’Arjau, dedicada en aquella ocasió al passeig del Mar. Recuperem ara aquella entrevista, en record i homenatge seu. Podeu llegir-la clicant aquí i anant a les pàgines 34-37.

A les imatges, Lluís Palahí el maig de 2010 al seu domicili, amb motiu de l'entrevista a L'Arjau (autor: Salvador Estibalca). Al costat d'aquestes línies, un joveníssim Palahí retratat per un fotògraf ambulant durant la Festa Major de 1942. (Procedència: Lluís Palahí i Xargay. Autor: Desconegut)