A reveure “vell ganxó”

Dimecres 8 de març de 2023 ens va deixar, als 98 anys d’edat, l’Albert Tauler Payet. Des de l’Arxiu Municipal i la Biblioteca Octavi Viader vam tenir el privilegi de tractar l’Albert arran de la preparació del seu llibre “Memòries i reflexions d’un vell ganxó”, que va publicar l’abril de 2012, amb 87 anys d’edat. En aquesta obra, a mig camí de l’autobiografia, el diari i l’assaig, l’Albert recordava amb passió el trajecte d’una llarga vida i de les persones que havia trobat tot fent camí, alhora que reivindicava el seu amor per Sant Feliu de Guíxols; també s’hi revelava una lúcida mirada de la realitat sociopolítica que es vivia en aquell moment tant a nivell nacional com internacional, fruit de la seva inquietud i capacitat analítica. La portada del llibre venia il·lustrada amb una fotografia de la pista de patinatge inaugurada el 1952 a l’extrem del passeig del Mar promoguda per ell mateix juntament amb el seu soci Salvador Guebara i que va suposar un autèntic revulsiu per a l’oci dels guixolencs d’aquella època.

L’Albert es va dedicar professionalment a fer de pastisser durant 47 anys i no va descobrir la seva vocació literària fins a una època tardana. Va destacar especialment en l’àmbit de la poesia, i fruit d’aquesta afició el 2017 va publicar el llibre “42 sonets i uns complements”. La seva poesia també va aparèixer a la pàgines del setmanari Àncora. Aquesta passió poètica-literària el duia a recitar-te alguna de les seves darrers composicions quan coincidies amb ell pel carrer o a la Biblioteca, d’on era un lector assidu. També a través dels sonets, l’Albert expressava el seu amor per a la família que havia construït amb la seva esposa Maria Rosa i que ja els havia convertit en besavis. Queda pendent encara de publicació un recull de 120 poesies que l’Albert va entregar a l’Arxiu Municipal i que condensen la seva gran capacitat creativa i emotiva a través de la paraula escrita.

Es fa difícil resumir la llarga vida, gairebé centenària, de l’Albert Tauler Payet, i per aquesta raó us convidem a llegir les seves vivències, els seus records i els seus pensaments, que quedaran com el seu llegat inesborrable. Per això mateix, ens sembla que la millor manera de recordar-lo i homenatjar-lo és finalitzant aquesta modesta necrològica amb un sonet seu publicat al llibre “42 sonets i uns complements” on defineix què suposa la poesia per a ell:

Què és poesia?

Certament, és la cosa més bonica

posar un xic de poesia a la vida

parlar del sentiment que mai s’oblida

amb belles paraules quan s’explica.

L’esclat d’una flor quan el sol la toca

després que hagi sortit de l’horitzó,

el sentir de les onades la remor,

també la salabror a la nostra boca.

Aquestes coses que ara i sempre passen

i que són molt senzilles d’explicar

després de contemplar-les cada dia,

quan notem que el nostre cor traspassen

i aconsegueixen fer-nos emocionar,

és perquè hem fet servir la poesia.

Albert Tauler Payet (1924-2023)

En record de Carmela Palahí

El mes de gener de 2023 ens ha deixat, als 87 anys d’edat, Carme Palahí Fuertes. La Carmela, com molta gent la coneixia, era neta de l’intel·lectual Josep Palahí Auter, director de la fàbrica de gas Palahí i cia i, alhora, filla del futbolista professional Joan Palahí Condom, que arribà a jugar a primera divisió amb el Real Murcia i el València CF. Però més enllà d’aquest pòsit cultural familiar, que ella sempre va reivindicar, la Carmela també va destacar per mèrits propis en la vida cultural guixolenca. Va ser membre de l’Esbart Dansaire del Centre Excursionista Montclar. La seva sensibilitat per a la preservació i divulgació de la memòria col·lectiva guixolenca es va traduir en diverses col·laboracions amb el Museu de la Ciutat, per exemple, en l’exposició “Sant Feliu de Guíxols durant el franquisme (1939-1975)”, i en donacions de documents i fotografies a l’Arxiu Municipal. D’aquestes, són especialment destacables un conjunt d’imatges de l’any 1952 d’una joveníssima Carme Palahí treballant al guarda-roba dels emblemàtics Banys de S’Agaró, a la platja de Sant Pol. Per altra banda, la vocació literària de la Carmela va quedar recollida en diversos escrits i poesies al setmanari Àncora. En aquest mateix sentit, l’any 1995 va escriure el llibre Plantes medicinals guixolenques, amb dibuixos d’Albert Palahí Cervera. L’any 2003 va presentar, amb il·lustracions de Natàlia Román, un nou llibre titulat Tot jugant i recordant...: jocs de la postguerra a Sant Feliu de Guíxols, amb el qual recollia a partir de records i vivències propis els jocs, cançons i passatemps amb què la mainada es divertia durant les primeres dècad
es del franquisme.

El darrer número de la revista L’Arjau fa balanç de gairebé un any del Coronavirus i recorda altres epidèmies que han sacsejat la vida dels guixolencs al llarg de la història

L’any 2020 passarà als annals de la Humanitat per l’esclat de la pandèmia del Coronavirus i per les seves repercussions tant individuals com col·lectives arreu del planeta. El darrer número de L’Arjau es fa ressò d’aquesta situació i dona les claus per a la contextualització i valoració de la covid-19 a Sant Feliu de Guíxols durant aquests mesos en què hem hagut d’adaptar-nos a noves pautes socials i laborals. Alhora, la revista fa una mirada cap al passat i aborda de quina manera aquesta mena de malalties contagioses han afectat la vida dels guixolencs al llarg de la història. També s'explica com la nostra ciutat s’ha dotat de recursos per fer front a epidèmies i pandèmies i com la medicina ha evolucionat fins a l'actualitat, amb una Sanitat Pública i la millora de les condicions de vida de la ciutadania; una situació molt allunyada de la dels països en vies de desenvolupament, on malauradament les epidèmies es propaguen entre unes condicions de vulnerabilitat extrema en temes de salut, molt allunyades de les que hi ha en el món desenvolupat.

“A grans mals, grans remeis” és el títol d’aquest nou número de L’Arjau, on hi trobareu entrevistes, articles i nombroses fotografies, en una edició especial a color amb gairebé el doble de pàgines del que és habitual en la revista. L’Arjau l’edita l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per mitjà de l’Arxiu Municipal i és gratuïta. Es pot aconseguir sense cap cost els serveis municipals següents de Sa
nt Feliu de Guíxols: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. També podeu rebre'l a casa gratuïtament enviant-nos un correu amb el vostre nom i cognoms i domicili a arxiu@guixols.cat.

Si ho preferiu, podeu llegir-la en format electrònic al següent enllaç:

  http://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/arjau_guixols_arxiu_084_pandemia_coronavirus.pdf

El cinema de la vida. Adéu a en Toni Ferrer Gallego

El dia 17 d’octubre de 2020 va morir, als 94 anys d’edat, en Toni Ferrer Gallego, reconegut artista pintor, home de teatre i cineasta amateur de la nostra ciutat. En els darrers anys, des de l’Arxiu Municipal vam tenir la sort de comptar sovint amb les visites i la col·laboració d’en Toni en tasques com per exemple la identificació de caricatures i dibuixos del qui fou ninotaire i també home de teatre guixolenc Narcís Masferrer Buixó, la documentació del qual es conserva a l’Arxiu. De fet, en Toni era un gran coneixedor del món del còmic, dels dibuixos animats i dels seus creadors. La vinculació d’en Toni amb l’Arxiu, però, va venir donada sobretot per una altra de les seves grans passions: el món del cinema i, més concretament, del cinema amateur guixolenc, del qual ell en va ser una destacada figura local. En aquesta aventura creativa cinematogràfica en Toni ha format un binomi inseparable amb la seva esposa i també cineasta amateur, l’Anna Vicens Feliu. 

Toni Ferrer Gallego el 2005 (Fotografia de Pere Carreras).

L’Arxiu ha trobat en el tàndem format per en Toni Ferrer i l’Anna Vicens uns col·laboradors entusiastes en la recuperació i preservació del patrimoni fílmic guixolenc, als quals cal sumar-hi el fill, en Toni Ferrer Vicens, i la jove, la Judith Albertí. Els treballs de telecinat d’en Toni i l’Anna, que sempre han realitzat desinteressadament, han permès a l’Arxiu disposar d’una còpia digitalitzada de bona part de la seva producció artística i documental. Gràcies a en Toni i l’Anna, l’Arxiu també ha pogut digitalitzar algunes de les pel·lícules que custodia del desaparegut Alexandre Matas, pintor i cineasta amateur guixolenc i que fou amic de la parella. A tot això cal afegir-hi la cessió de fotografies o de cartells i impresos d’obres de teatre. En Toni també va col·laborar, el desembre de 2013, en el monogràfic que, des de la revista cultural L’Arjau, l’Arxiu Municipal va dedicar als 50 anys de la creació de l’Associació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu de Guíxols. 

Toni Ferrer (dreta) amb Alexandre Matas durant la projecció
de la pel·lícula “L’home i l’ofici” per a l’equip de rodatge
 i col·laboradors, l’any 1982 (Autoria desconeguda.
Procedència: Antoni Ferrer i Anna Vicens).

D’entre les diverses obres d’en Toni Ferrer disponibles a l’Arxiu podem citar Escapada amb tren (1965), en què uns nens aconsegueixen el somni de pujar en un tren real; L’home que va morir (1968), basada en un conte argentí; o Il castel·lo maladetto, també de 1968, un divertit conte de dibuixos animats d’aires medievals narrat per en Toni en llatí macarrònic i en el qual es reflecteix la seva passió pel món del còmic i el dibuix. També mereixen una atenció especial Ciutat entre pedra i aigua (1971), documental en homenatge al compositor guixolenc Juli Garreta, segons una idea de Josep Vicente; o la interpretació lliure en format de videoclip, l’any 1973, de la cançó All-i-oli del grup La Trinca. En altres produccions veiem en Toni fent d’actor, com per exemple a L’Anell, rodada el 1968 per l’Anna Vicens. 

Precisament, en aquests darrers anys l’Anna Vicens s’ha mostrat molt activa cinematogràficament i ha estat autora de diverses pel·lícules documentals sobre la història i la cultura de Sant Feliu de Guíxols. Això l’ha portat a acudir regularment a l’Arxiu Municipal a la recerca de materials o per a entrevistar-ne el personal. En Toni sempre l’acompanyava en aquestes visites, disposat a donar-li un cop de mà en el que calgués. En aquests moments, mentre l’Anna estava més ocupada, era quan més gaudíem de l’agradable conversa d’en Toni, del seu ànim alegre i del seu bon humor. Xerraire com pocs, en Toni explicava anècdotes i vivències divertides que sempre t’arrencaven un somriure. D’una manera o altra, a les seves històries hi acabaven apareixent els noms dels actors, de les actrius i dels cantants que tant l’havien fascinat de jove al teatre o al cinema i que ell era capaç de recordar fins al menor detall amb una prodigiosa memòria enciclopèdica. 

En Toni ha arribat al final de la pel·lícula de la vida, després d’un llarg i fructífer recorregut. Però el seu record perviurà en tots els qui hem tingut la sort de conèixer-lo i, més enllà encara, a través dels films que va crear o protagonitzar. 

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols 

Vols coneixer Sant Feliu?

Imatges, propostes de passejades i curiositats de Sant Feliu de Guíxols. Tot això i molt més a:

Pàgina de Facebook de l'Arxiu Municipal

La disco del Lotus Park

Cartell de "La Gàbia d'Or" realitzat per gràfiques Bigas. Per saber-ne més:

Guíxols Descobreix: Cliqueu aquí

Vine a coneixer Sant Feliu de Guíxols!

Ara més que mai, sense moure’t de casa, dedica part del teu temps a conèixer Sant Feliu de Guíxols.

Visita el nou portal, un aparador on trobaràs diversos recursos per descobrir la història i el patrimoni de la nostra ciutat: personatges, tradicions, arquitectura, art, història...

Sorpren-te! https://guixolsdescobreix.com/

#GuíxolsDescobreix