Per a l’Agustí Roldós Soler

Aquest proppassat 13 d’octubre vam acomiadar l’Agustí Roldós Soler, una persona molt coneguda, en part perquè durant la seva vida va tenir una llibreria-papereria que, els darrers anys, es trobava al c/ Anselm Clavé, número 5. Però la seva popularitat va lligada a múltiples facetes que han fet que la seva existència tingui un significat col·lectiu, que transcendeix abastament els límits de l’individu. La seva ha estat una vida dedicada a la recerca, des d’un profund coneixement per Sant Feliu de Guíxols. Polifacètic i belluguet, historiador local i col·leccionista de postals i fotografies antigues, principalment.

L’Agustí ha estat un guixolenc enamorat de la seva ciutat i ben orgullós dels seus orígens. Va néixer a Girona l’any 1952, la seva infantesa va ser feliç, encara que alguns esdeveniments van marcar durament aquesta etapa de la seva vida.

Amb poc més de vint anys, ja es comença a manifestar la seva vocació de comunicador i la seva passió per la ciutat, que inicialment tindria una forma més social i periodística i, posteriorment, es convertiria en recerca. A principis dels anys 70, l’Agustí participava en les tertúlies diàries que es feien a l’Amura, des de la tardor fins a la primavera. El tema de les converses solia girar entorn de la ciutat i dels esdeveniments que es produïen a nivell polític i social al país.

Presentació del llibre Per una clavellina, de Francesc Masferrer (text) i Josep Maria Vilà (música), el 2005, al Centre Cívic Vilartagues. D’esquerra a dreta: Narcís Masferrer, Agustí Roldós, l’alcalde Miquel Lobato, Toni Ferrer Gallego i Toni Ferrer Vicens (AMSFG. Fons Ajuntament. Autoria: Pere Carreras)

A principis de 1973 ja era col·laborador a Àncora, signant la secció “Panorama deportivo”. L’any següent, en Joan Canadell i l’Agustí Roldós feien conjuntament la secció d’entrevistes “Nuestro Personaje”.

Als 80, va conduir el programa “Enrocka l’AM”, emès els dijous a les 9 del vespre per Ràdio Sant Feliu. Aquesta dada descobreix un nou aspecte de l’abast dels seus interessos i gustos culturals: la música.

A l’Àncora del 12 de desembre de 2002, s’inicià la sèrie de la “Dèria del Col·leccionisme: fotògrafs i fotografies”, de l’Agustí. Aquest fet marca un punt d’inflexió en la seva producció escrita, ara ja basada en la recerca sobre història local, política, biografia, viatges, cinema, teatre i fotografia antiga. Així va col·laborar en diverses revistes i anuaris i també esdevingué editor dels seus propis llibres, sobre temes inèdits de Sant Feliu de Guíxols. Va ser redactor habitual del setmanari d’Àncora, on va publicar de manera especialment prolífica entre 2004 i 2009. També ha fet aportacions per la revista cultural L’Arjau, editada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, i a la revista cristinenca Ridaura. Ha publicat articles d’investigació en els llibres anuals de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà (2006, 2007, 2008). Ha col·laborat amb articles i fotografies, dins els llibres El port de Sant Feliu de Guíxols, editat per l’Ajuntament guixolenc i la Diputació de Girona (2004); Per una clavellina, editat per l’Escola d’Adults C.F.A. de Sant Feliu (2005); Silenci, rodem! Història del cinema a les comarques de Girona, de Joaquim Romaguera i Ramió, editat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona (2005); Un volt pel Sant Feliu de Gaziel, editat per l’Ajuntament guixolenc i la Diputació (2007). El 2013 va ser autor del pròleg i de la presentació del llibre Nous contes dels Guíxols de Mark Russell, anglès resident des de fa temps a la nostra ciutat.

Algunes de les sèries d’articles publicats a Àncora van ser recollits i editats pel mateix autor en forma de llibres, com Sant Feliu de Guíxols, 140 anys de fotografia (1864-2004) Imatges i glosses, editat el 2004 amb la col·laboració de l’Ajuntament guixolenc i escrits de 14 autors. A continuació va obsequiar-nos amb Història de l’Agrupació Romea i del teatre d’afeccionats a Sant Feliu de Guíxols (1901-2003), editat el 2005 per l’Ajuntament guixolenc, amb la col·laboració de la Diputació de Girona. El 2006 publicà Sant Feliu de Guíxols, Pinzellades, fantasies i membrances, il·lustrat amb fotografia antiga inèdita. El 2008 va presentar l’estudi El cinema documental i amateur a Sant Feliu de Guíxols (1898-2007) als premis Àncora d’Investigació i Recerca. El 2019 publicar i també editar Records de Sant Feliu, amb pròleg de Gerard Bussot.

Fruit d’aquest treball incessant, posteriorment revisà i completa alguns d’aquests treballs enciclopèdics. Així, el 2022 va editar i publicar Història de la fotografia i el cinema a Sant Feliu de Guíxols.

Presentació del llibre Pinzellades, fantasies i membrances d’Agustí Roldós al Monestir, el 2006. D’esquerra a dreta: el director del setmanari Àncora, Josep M. Isern, l’autor del llibre i Josep Solà, llicenciat en Filologia Catalana (AMSFG. Fons Ajuntament. Autoria: Pere Carreras)

Aquesta semblança de l’Agustí seria incompleta si no féssim esment de la seva faceta esportiva. La seva activitat no s’ha cenyit a l’àmbit intel·lectual, sinó que també ha abastat l’esport, al qual s’ha dedicat intensament, tant com a l’assaig i a la recerca. Inicialment es bolcà en el futbol. L’any 1977 ja feia d’entrenador per la Penya Guixolenca Amura i era soci de la Penya Barcelonista Guixolenca. L’any 1992, quan tenia 40 anys, es produí un fet decisiu en la seva trajectòria esportiva: el 15 de març va participar en la seva primera marató, la XV edició de la Marató de Barcelona. Ho va fer com a atleta veterà, en representació del Club Atlètic Guíxols. Durant anys, va participar i destacar en moltes més, sempre en el mateix club.

Quan va dedicar-se intensament a la recerca, l’Agustí va venir com a usuari a l’Arxiu Municipal, aleshores era director l’Àngel Jiménez. Aquella relació, que primer fou de confiança, tot seguit es convertí en col·laboració. Una relació que, com en el cas de les seves facetes de comunicador, investigador i esportista, l’Agustí va mantenir fins al final. A més del seu suport en publicacions i projectes, va fer diverses donacions de documentació. El 2005 va cedir les reproduccions del fons del seu avi matern, Joan Soler Cazeaux; el 2006, de part del fons fotogràfic de Jordi Budó. El 2007 va fer donació del fons documental del seu avi, Agustí Roldós Calzada. El 2014 va fer donació dels treballs de recerca i articles realitzats sobre Sant Feliu de Guíxols, la seva activitat com a col·leccionista de fotografies i investigador de la història guixolenca. Al cap de dos anys començaria la donació de la seva col·lecció, tant fotografies com cartells i programes de mà, acompanyats dels seus escrits. El 2017 va completar el conjunt, format per documents originals i altres materials relacionats. L’any 2023 ha tingut la generositat de donar a l’Ajuntament 34 llibres Història de la fotografia i el cinema a Sant Feliu de Guíxols, editat l’any anterior.

Mercès a la seva labor, però també al seu altruisme, en desprendre’s de la col·lecció formada al llarg d’una vida, la ciutat de Sant Feliu de Guíxols gaudeix i disposa d’un valuós llegat. Aquest llegat material ha vingut acompanyat d’una deixa intel·lectual, que és el material generat durant la recerca i elaboració del gran nombre de publicacions que va fer durant tants anys, constant, incansable, sense perdre la il·lusió, la guspira de la curiositat permanent.

Recordem en Toni

En Toni Ferrer a l'Arxiu el 2013 durant 

la identificació de caricatures de Narcís

Masferrer (AMSFG. Fons Ajuntament. 

Autoria: Marc Auladell Agulló).

En Toni Ferrer Vicens va morir aquest dissabte 1 d’octubre de 2023. Va ser una notícia que a molts ens va agafar d’imprevist, malgrat saber que estava malalt. Ha marxat massa d’hora, quan de ben segur que el cap li bullia d’idees i projectes. I és que en Toni sempre va ser una persona molt activa en temes culturals, amb interessos relacionats amb la música, el teatre, el còmic o el cinema. Durant la dècada de 1980 va formar part amb una colla d’amics del grup d’animació cultural Peti qui Peti, grup que va ser molt actiu en la recuperació de la Festa Major i del Carnaval dels primers anys de la democràcia. També a través de Peti qui Peti, en Toni Ferrer i a la seva parella Judith Albertí van especialitzar-se en la realització de diverses pel·lícules d’animació i fantasia, a partir de propostes innovadores amb ninots de plastilina i altres materials. De la mateixa manera, en Toni Ferrer Vicens va ser l’autor, juntament amb l’artista guixolenc Carles Piqueras, de diverses edicions del cartell de Festa Major durant aquells anys 80; són cartells alhora festius i irreverents, amb unes il·lustracions que destil·len una gran càrrega satírica i en què es caricaturitzaven diversos polítics i personalitats locals.

Tot aquest bagatge i coneixement, en Toni el va poder viure des de ben petit a casa seva. El seu pare, Toni Ferrer Gallego, també era un gran amant del còmic i la il·lustració i és recordat per la seva faceta de pintor de cavallet i de cineasta amateur. En Toni Ferrer pare és autor d’una bona colla de pel·lícules amb el nom de Toni Films en què també prenia part activa la seva esposa, l’Anna Vicens Feliu, mare d’en Toni Ferrer fill. La parella feia sovint d’actors de les seves pel·lícules i, de fet, a través de la seva cinematografia hi podem anar descobrint com va creixent i fent-se adult en Toni Ferrer Vicens, ja sigui com a figurant o protagonista d’alguns dels films dels seus pares. És el cas, per exemple, de la pel·lícula Conte de Festa Major, rodada el 1965, o del film L’home i l’ofici, pel·lícula de 1982, on veiem un Toni ja adult que s’enfunda fins i tot en una armadura de cavaller medieval en un singular i atrevit rodatge al castell del Montgrí.

En Toni de nen en un fotograma 

de la pel·lícula Conte de Festa 

Major, 1965.

En Toni Ferrer Vicens va ser professor i després director de l’Escola d’Adults - Centre de Formació d’Adults de Sant Feliu de Guixols. Va saber incorporar a la seva activitat docent el seu talent i interès pel cinema, impartint classes de tècniques d’enregistrament i edició digitals, amb què els alumnes aprenien a realitzar les seves pròpies filmacions. Com a cloenda de cada curs, els alumnes elaboraven conjuntament un documental a partir d’un tema concret, que sovint li permetia a en Toni recuperar o reivindicar aspectes genuïnament ganxons, des d’antigues tradicions a anècdotes populars, passant per narracions orals o aspectes del passat. I així, gràcies a aquests enregistraments coordinats des de l’Escola d’Adults, amanits amb un punt d’ironia i sorna, en Toni i els seus alumnes van posar imatges a diverses “ganxoneries” i a històries tan divertides com la de la Mesquita d’en Salvi, van rememorar les desaparegudes sales de festes de Sant Feliu o es van interrogar sobre qui havien estat els ibers que havien poblat el promontori dels Guíxols. En aquests treballs s’hi recullen nombroses entrevistes i hi podem veure el mestratge en l’ús de tècniques d’animació com la de l’stop-motion, a partir de figuretes de playmobil. Tots ells es poden veure en línia al Canal Ganxó

https://www.youtube.com/channel/UCGCFYedci6iacjAYkTYMETQ/videos

En Toni Ferrer el 1983, durant

el final de curs de l’Escola

d’Adults de Sant Feliu (AMSFG.

Fons El Punt. Autoria desconeguda).

En Toni també va col·laborar moltíssimes vegades amb l’Arxiu Municipal, en solitari, juntament als seus pares Toni Ferrer i Anna Vicens, o amb la Judith Albertí. A ell cal agrair-li especialment la seva implicació en les tasques d’inventari de dos fons documentals conservats a l’Arxiu: per una banda, la identificació de més de mig miler de caricatures de personatges locals dibuixades pel ninotaire Narcís Masferrer, de la qual cosa en va sortir una exposició al pati de l’Ajuntament l’any 2013 que també va comissariar en Toni; i, per l’altra banda, la identificació del centenar llarg de pel·lícules del cineasta amateur Alexandre Matas; en aquest cas, es tractava de bobines de filmacions en 16 mm, 8 mm o super 8, que en Toni es va dedicar pacientment a anar mirant una per una a través d’una visionadora per conèixer-ne la temàtica i el contingut. Durant molts mesos, la llarga i prima figura d’en Toni, amb el seu característic barret, apareixia a l’Arxiu per a, seguidament, tancar-se diligentment com un ermità a la sala habilitada per al visionat de les bobines, una feina delicada que ell feia amb autèntica passió.

La relació d’en Toni amb l’Arxiu ens va permetre descobrir una persona molt autèntica, reservada i de poques estridències, amb un parlar tranquil però determinat i amb les idees molt clares. Amb aquestes línies hem volgut recordar-lo a ell i a tot el llegat cultural que ha deixat a Sant Feliu de Guíxols.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Jordi Rabell Rigau: fotògraf, col·leccionista i amic

En Jordi Rabell l'any 2016, al garatge de casa seva

(Autoria i procedència: Toni Ferrer Gallego i Anna 

Vicens Feliu)

El 20 d’abril de 2023 va morir en Jordi Rabell Rigau, només tres dies abans de celebrar el seu 90è aniversari, que complia el mateix dia del sant. En Jordi va ser una persona inquieta i molt activa, amb múltiples interessos com ara la música (tocava l’harmònica i el piano), l’excursionisme i, molt especialment, el col·leccionisme i la fotografia. Al llarg de la seva llarga i prolífica vida va atresorar un volum important de maquetes i joguines de locomotores, vagons, camions, cotxes... que tenia perfectament organitzades en vitrines al garatge de casa. Deia que havia gaudit molt durant tots els anys en què havia anat formant aquestes col·leccions. De fet, el món del ferrocarril era una altra de les passions d’en Jordi, que el va dur a formar part de l’associació Amics dels Ferrocarrils i a implicar-se en la recuperació del patrimoni moble del desaparegut carrilet. Com a bon col·leccionista, però, estava interessat en aplegar molts altres objectes de tota mena, que també formaven part de l’escenografia del seu garatge, des de cartells de publicitat fins a segells, passant per revistes, postals i un llarg etcètera. A més, va formar part de l’Associació Filatèlica entre els anys 1960 i 1970, col·laborà en l’organització de diverses edicions del Festival Internacional de Cinema Amateur de la Costa Brava, fou un dels promotors de l’Associació Turística Guixolenca l’any 1982 i va ser membre de la junta tècnica del Museu d’Història de la Ciutat de 1993 a 1997.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Fons i autoria: Jordi Rabell Rigau

El contacte d’en Jordi Rabell amb l’Arxiu Municipal va venir de la seva altra gran passió: la fotografia. Va ser l’any 2008, amb motiu de l’exposició dels Tallers d’Història De bat a bat. Un lloc per viure: Sant Feliu de Guíxols 1954-2008, que en Jordi va començar a col·laborar regularment amb l’Arxiu, al qual va cedir una reproducció digitalitzada del seu fons fotogràfic. Durant els anys següents van venir altres ingressos de documentació igualment interessants. De tant en tant trucava per fer-nos saber que havia localitzat nou material que podria ser d’interès per l’Arxiu: col·leccions de postals de la Costa Brava, cartells dels banys de Sant Elm, documents personals, fotografies realitzades pel seu pare.... La relació amb en Jordi va acabar superant l’àmbit estrictament professional i ha perdurat fins al darrer moment.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. 
Fons i autoria: Jordi Rabell Rigau

L’afició d’en Jordi Rabell per la fotografia es va despertar de ben jove, de la mà del seu amic i veí del carrer Major Timoteu Font, tot i que el pare, Josep Rabell Massoni, també era fotògraf afeccionat. En Jordi va complir el servei militar com a voluntari a aviació aconseguint incorporar-se a l’especialitat de cartografia i fotografia. Després d’un període de formació a Madrid, el van destinar a Palma de Mallorca. Allà, explicava haver-se allotjat al pis d’un matrimoni que es dedicava al contraban de tabac i que guardava tot l’arsenal de cartrons de cigarretes a l’armari d’una de les habitacions, d’on tant ell com els altres soldats rellogats es podien proveir lliurement per fumar a canvi de guardar silenci. De fet, un altre dels trets inconfusibles d’en Jordi era el seu hàbit de fumador empedernit, que no va abandonar mai. Un cop feta la mili i novament a Sant Feliu, va muntar un laboratori fotogràfic a la botiga familiar del carrer Major juntament amb l’amic i també fotògraf amateur Jaume Cervera. Eren els anys de l’arribada dels primers turistes estrangers, als quals revelaven fotos i venien postals de record d’una idíl·lica Costa Brava. Mentrestant, una forta nevada a Sant Feliu el desembre de 1962 va ser el detonant perquè una colla de fotògrafs guixolencs es decidissin a organitzar-se col·lectivament per promoure i gaudir de la seva afició. D’aquesta manera naixia, el 1963, l’Associació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu de Guíxols (AFiC), entitat encara en actiu de la qual en Jordi, com no podia ser d’altra manera, en fou un dels membres fundadors.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. 
Fons i autoria: Jordi Rabell Rigau

La qualitat de l’obra fotogràfica d’en Jordi Rabell és excepcional i conté imatges que podrien atribuir-se perfectament a fotògrafs professionals que gaudeixen d'un gran reconeixement. Les seves fotografies van més enllà de la voluntat de documentar la realitat i incorporen conscientment una mirada artística i social, en què la figura humana adquireix un notable protagonisme. Es tracta d’una obra molt personal, d’autor, en què es conjuga l’habilitat narrativa amb aspectes més tècnics com l’enquadrament de l’escena i el domini de la llum. Moltes de les seves fotografies han aparegut a la revista L’Arjau, que edita l’Arxiu Municipal, i en altres llibres i publicacions locals. Al llarg de la seva dilatada trajectòria, en Jordi va rebre nombrosos premis i distincions, dels quals destaca el Primer Premi del XI Concurs Nacional de Fotografia l’any 1965 amb una exquisit retrat de mig cos en clarobscur de la seva esposa, la Joaquima.

Vaig convertir-me en l’interlocutor habitual d’en Jordi quan venia a l’Arxiu a portar-nos fotografies o altra documentació. Amb ell ja ens coneixíem perquè, de fet, érem veïns del carrer Ortiz de la Vega. La diferència d’edat feia que la nostra relació mai hagués anat més enllà de la salutació formal quan ens trobàvem pel carrer. Però el punt de trobada a l’Arxiu i l’interès compartit per la fotografia i el passat guixolenc van acabar teixint una relació d’amistat i, en el meu cas, d’admiració pel talent creatiu d’aquella persona que vivia a la casa del davant i que fins aleshores m’havia passat absolutament desapercebuda. 

En Jordi a Andorra, l'any 1952 (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Fons Jordi Rabell. Autoria desconeguda)

Quan la suma d’anys va fer que en Jordi ja no es veiés prou valent per venir a l’Arxiu, les trobades es van traslladar al garatge del seu domicili; ens assèiem a la taula d’un despatx muntat de manera informal, envoltats d’objectes i peces de col·leccionista. Al cap de poca estona venia a fer-nos companyia el seu gat, mentre en Jordi encenia l’habitual cigarret. Aleshores em mostrava la darrera troballa que havia fet remenant algun calaix, fent endreça d’un prestatge o a l’interior d’una capsa oblidada, i passàvem una bona estona fent-la petar. En Jordi sabia que era un dels darrers supervivents d’una generació en vies d’extinció i que el seu món ja havia quedat arraconat pels nous temps; però alhora era conscient que podia invocar-lo a través de tots aquells documents i objectes aplegats pacientment amb els anys i retrobar, encara que fos momentàniament, vells amics i vivències. Així, m’explicava els seus inicis en el món de la fotografia, l’estada a l’estranger de jove per aprendre anglès, la mili a Palma... Recordava amb satisfacció la Costa Brava verge i l’època daurada del turisme, que també va viure de la mà de Vicenç Gandol, un home de gran talent empresarial amb qui compartia l’interès per la fotografia i pel qual va treballar en l’administració de finques i el lloguer d’habitatges d’estiueig. 

En els darrers anys, quan les forces ja li flaquejaven, el punt de reunió es va traslladar al menjador, tot ell també decorat amb mobles antics i peces de col·leccionista. Aleshores les visites ja havien deixat de tenir una suposada justificació professional: es tractava només de compartir una estona amb en Jordi i fer-li companyia. Va ser aquí on encara el vaig visitar fa una mica més d’un mes. Em van advertir que portava uns dies amb poc humor, però, en canvi, va ser una de les millors trobades que recordo. La conversa va ser animada i en algun moment –ell, que era una persona força seriosa- fins i tot es va deixar anar amb algun somriure. M’agrada recordar el bon regust d’aquella trobada, ara que sé que va ser la darrera. Sigui on sigui, en Jordi sap que gràcies a les seves magnífiques fotografies i a les seves aportacions documentals, el Sant Feliu de Guíxols i la Costa Brava que li van tocar viure i que tan enyorava ja formen part del nostre llegat històric i cultural.

Marc Auladell Agulló

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

A reveure “vell ganxó”

Dimecres 8 de març de 2023 ens va deixar, als 98 anys d’edat, l’Albert Tauler Payet. Des de l’Arxiu Municipal i la Biblioteca Octavi Viader vam tenir el privilegi de tractar l’Albert arran de la preparació del seu llibre “Memòries i reflexions d’un vell ganxó”, que va publicar l’abril de 2012, amb 87 anys d’edat. En aquesta obra, a mig camí de l’autobiografia, el diari i l’assaig, l’Albert recordava amb passió el trajecte d’una llarga vida i de les persones que havia trobat tot fent camí, alhora que reivindicava el seu amor per Sant Feliu de Guíxols; també s’hi revelava una lúcida mirada de la realitat sociopolítica que es vivia en aquell moment tant a nivell nacional com internacional, fruit de la seva inquietud i capacitat analítica. La portada del llibre venia il·lustrada amb una fotografia de la pista de patinatge inaugurada el 1952 a l’extrem del passeig del Mar promoguda per ell mateix juntament amb el seu soci Salvador Guebara i que va suposar un autèntic revulsiu per a l’oci dels guixolencs d’aquella època.

L’Albert es va dedicar professionalment a fer de pastisser durant 47 anys i no va descobrir la seva vocació literària fins a una època tardana. Va destacar especialment en l’àmbit de la poesia, i fruit d’aquesta afició el 2017 va publicar el llibre “42 sonets i uns complements”. La seva poesia també va aparèixer a la pàgines del setmanari Àncora. Aquesta passió poètica-literària el duia a recitar-te alguna de les seves darrers composicions quan coincidies amb ell pel carrer o a la Biblioteca, d’on era un lector assidu. També a través dels sonets, l’Albert expressava el seu amor per a la família que havia construït amb la seva esposa Maria Rosa i que ja els havia convertit en besavis. Queda pendent encara de publicació un recull de 120 poesies que l’Albert va entregar a l’Arxiu Municipal i que condensen la seva gran capacitat creativa i emotiva a través de la paraula escrita.

Es fa difícil resumir la llarga vida, gairebé centenària, de l’Albert Tauler Payet, i per aquesta raó us convidem a llegir les seves vivències, els seus records i els seus pensaments, que quedaran com el seu llegat inesborrable. Per això mateix, ens sembla que la millor manera de recordar-lo i homenatjar-lo és finalitzant aquesta modesta necrològica amb un sonet seu publicat al llibre “42 sonets i uns complements” on defineix què suposa la poesia per a ell:

Què és poesia?

Certament, és la cosa més bonica

posar un xic de poesia a la vida

parlar del sentiment que mai s’oblida

amb belles paraules quan s’explica.

L’esclat d’una flor quan el sol la toca

després que hagi sortit de l’horitzó,

el sentir de les onades la remor,

també la salabror a la nostra boca.

Aquestes coses que ara i sempre passen

i que són molt senzilles d’explicar

després de contemplar-les cada dia,

quan notem que el nostre cor traspassen

i aconsegueixen fer-nos emocionar,

és perquè hem fet servir la poesia.

Albert Tauler Payet (1924-2023)

En record de Carmela Palahí

El mes de gener de 2023 ens ha deixat, als 87 anys d’edat, Carme Palahí Fuertes. La Carmela, com molta gent la coneixia, era neta de l’intel·lectual Josep Palahí Auter, director de la fàbrica de gas Palahí i cia i, alhora, filla del futbolista professional Joan Palahí Condom, que arribà a jugar a primera divisió amb el Real Murcia i el València CF. Però més enllà d’aquest pòsit cultural familiar, que ella sempre va reivindicar, la Carmela també va destacar per mèrits propis en la vida cultural guixolenca. Va ser membre de l’Esbart Dansaire del Centre Excursionista Montclar. La seva sensibilitat per a la preservació i divulgació de la memòria col·lectiva guixolenca es va traduir en diverses col·laboracions amb el Museu de la Ciutat, per exemple, en l’exposició “Sant Feliu de Guíxols durant el franquisme (1939-1975)”, i en donacions de documents i fotografies a l’Arxiu Municipal. D’aquestes, són especialment destacables un conjunt d’imatges de l’any 1952 d’una joveníssima Carme Palahí treballant al guarda-roba dels emblemàtics Banys de S’Agaró, a la platja de Sant Pol. Per altra banda, la vocació literària de la Carmela va quedar recollida en diversos escrits i poesies al setmanari Àncora. En aquest mateix sentit, l’any 1995 va escriure el llibre Plantes medicinals guixolenques, amb dibuixos d’Albert Palahí Cervera. L’any 2003 va presentar, amb il·lustracions de Natàlia Román, un nou llibre titulat Tot jugant i recordant...: jocs de la postguerra a Sant Feliu de Guíxols, amb el qual recollia a partir de records i vivències propis els jocs, cançons i passatemps amb què la mainada es divertia durant les primeres dècad
es del franquisme.

El darrer número de la revista L’Arjau fa balanç de gairebé un any del Coronavirus i recorda altres epidèmies que han sacsejat la vida dels guixolencs al llarg de la història

L’any 2020 passarà als annals de la Humanitat per l’esclat de la pandèmia del Coronavirus i per les seves repercussions tant individuals com col·lectives arreu del planeta. El darrer número de L’Arjau es fa ressò d’aquesta situació i dona les claus per a la contextualització i valoració de la covid-19 a Sant Feliu de Guíxols durant aquests mesos en què hem hagut d’adaptar-nos a noves pautes socials i laborals. Alhora, la revista fa una mirada cap al passat i aborda de quina manera aquesta mena de malalties contagioses han afectat la vida dels guixolencs al llarg de la història. També s'explica com la nostra ciutat s’ha dotat de recursos per fer front a epidèmies i pandèmies i com la medicina ha evolucionat fins a l'actualitat, amb una Sanitat Pública i la millora de les condicions de vida de la ciutadania; una situació molt allunyada de la dels països en vies de desenvolupament, on malauradament les epidèmies es propaguen entre unes condicions de vulnerabilitat extrema en temes de salut, molt allunyades de les que hi ha en el món desenvolupat.

“A grans mals, grans remeis” és el títol d’aquest nou número de L’Arjau, on hi trobareu entrevistes, articles i nombroses fotografies, en una edició especial a color amb gairebé el doble de pàgines del que és habitual en la revista. L’Arjau l’edita l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per mitjà de l’Arxiu Municipal i és gratuïta. Es pot aconseguir sense cap cost els serveis municipals següents de Sa
nt Feliu de Guíxols: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. També podeu rebre'l a casa gratuïtament enviant-nos un correu amb el vostre nom i cognoms i domicili a arxiu@guixols.cat.

Si ho preferiu, podeu llegir-la en format electrònic al següent enllaç:

  http://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/arjau_guixols_arxiu_084_pandemia_coronavirus.pdf

El cinema de la vida. Adéu a en Toni Ferrer Gallego

El dia 17 d’octubre de 2020 va morir, als 94 anys d’edat, en Toni Ferrer Gallego, reconegut artista pintor, home de teatre i cineasta amateur de la nostra ciutat. En els darrers anys, des de l’Arxiu Municipal vam tenir la sort de comptar sovint amb les visites i la col·laboració d’en Toni en tasques com per exemple la identificació de caricatures i dibuixos del qui fou ninotaire i també home de teatre guixolenc Narcís Masferrer Buixó, la documentació del qual es conserva a l’Arxiu. De fet, en Toni era un gran coneixedor del món del còmic, dels dibuixos animats i dels seus creadors. La vinculació d’en Toni amb l’Arxiu, però, va venir donada sobretot per una altra de les seves grans passions: el món del cinema i, més concretament, del cinema amateur guixolenc, del qual ell en va ser una destacada figura local. En aquesta aventura creativa cinematogràfica en Toni ha format un binomi inseparable amb la seva esposa i també cineasta amateur, l’Anna Vicens Feliu. 

Toni Ferrer Gallego el 2005 (Fotografia de Pere Carreras).

L’Arxiu ha trobat en el tàndem format per en Toni Ferrer i l’Anna Vicens uns col·laboradors entusiastes en la recuperació i preservació del patrimoni fílmic guixolenc, als quals cal sumar-hi el fill, en Toni Ferrer Vicens, i la jove, la Judith Albertí. Els treballs de telecinat d’en Toni i l’Anna, que sempre han realitzat desinteressadament, han permès a l’Arxiu disposar d’una còpia digitalitzada de bona part de la seva producció artística i documental. Gràcies a en Toni i l’Anna, l’Arxiu també ha pogut digitalitzar algunes de les pel·lícules que custodia del desaparegut Alexandre Matas, pintor i cineasta amateur guixolenc i que fou amic de la parella. A tot això cal afegir-hi la cessió de fotografies o de cartells i impresos d’obres de teatre. En Toni també va col·laborar, el desembre de 2013, en el monogràfic que, des de la revista cultural L’Arjau, l’Arxiu Municipal va dedicar als 50 anys de la creació de l’Associació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu de Guíxols. 

Toni Ferrer (dreta) amb Alexandre Matas durant la projecció
de la pel·lícula “L’home i l’ofici” per a l’equip de rodatge
 i col·laboradors, l’any 1982 (Autoria desconeguda.
Procedència: Antoni Ferrer i Anna Vicens).

D’entre les diverses obres d’en Toni Ferrer disponibles a l’Arxiu podem citar Escapada amb tren (1965), en què uns nens aconsegueixen el somni de pujar en un tren real; L’home que va morir (1968), basada en un conte argentí; o Il castel·lo maladetto, també de 1968, un divertit conte de dibuixos animats d’aires medievals narrat per en Toni en llatí macarrònic i en el qual es reflecteix la seva passió pel món del còmic i el dibuix. També mereixen una atenció especial Ciutat entre pedra i aigua (1971), documental en homenatge al compositor guixolenc Juli Garreta, segons una idea de Josep Vicente; o la interpretació lliure en format de videoclip, l’any 1973, de la cançó All-i-oli del grup La Trinca. En altres produccions veiem en Toni fent d’actor, com per exemple a L’Anell, rodada el 1968 per l’Anna Vicens. 

Precisament, en aquests darrers anys l’Anna Vicens s’ha mostrat molt activa cinematogràficament i ha estat autora de diverses pel·lícules documentals sobre la història i la cultura de Sant Feliu de Guíxols. Això l’ha portat a acudir regularment a l’Arxiu Municipal a la recerca de materials o per a entrevistar-ne el personal. En Toni sempre l’acompanyava en aquestes visites, disposat a donar-li un cop de mà en el que calgués. En aquests moments, mentre l’Anna estava més ocupada, era quan més gaudíem de l’agradable conversa d’en Toni, del seu ànim alegre i del seu bon humor. Xerraire com pocs, en Toni explicava anècdotes i vivències divertides que sempre t’arrencaven un somriure. D’una manera o altra, a les seves històries hi acabaven apareixent els noms dels actors, de les actrius i dels cantants que tant l’havien fascinat de jove al teatre o al cinema i que ell era capaç de recordar fins al menor detall amb una prodigiosa memòria enciclopèdica. 

En Toni ha arribat al final de la pel·lícula de la vida, després d’un llarg i fructífer recorregut. Però el seu record perviurà en tots els qui hem tingut la sort de conèixer-lo i, més enllà encara, a través dels films que va crear o protagonitzar. 

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols