Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

dilluns, 16 de juny del 2025

Fins aviat, Nèstor!


El 8 de juny de 2025 ens va deixar als 88 anys, després d'una llarga malaltia, Néstor Sanchiz Guerrero, pintor, modelador naval, artesà del suro, dibuixant i arqueòleg. En Néstor va ser conservador i restaurador del Museu d'Història de Sant Feliu des del 1990 fins a la seva jubilació el 2002 i també va col·laborar amb l'Arxiu Municipal. Va treballar intensament al llarg de la seva vida per a donar a conèixer i defensar el patrimoni guixolenc.


Néstor Sanchiz durant l'homenatge que va rebre el 2023 (Autoria desconeguda)

Transcrivim a continuació les paraules que va llegir la directora del Museu d'Història, Sílvia Alemany, durant la cerimònia de comiat d'en Néstor, el 10 de juny de 2025.


Comiat per a Néstor Sanchiz Guerrero

Hi ha personalitats que quan ens deixen, ens fan veure diferent el nostre entorn, el nostre poble. Deixen una buidor perquè el seu dia a dia ha significat molt per a moltes persones, i que ha permès a la ciutat tenir una llum especial, comptar amb una expertesa que la fa sobresortir.

Com definir la trajectòria professional d’en Néstor? Valorem prou el compromís cultural i intel.lectual fet des del propi país i comarques?

En Néstor en un moment de les excavacions arqueològiques que feia amb Lluís Esteva, pels volts de la dècada de 1970 (AMSFG. Autoria: Lluís Esteva)
Ara fa poc més de 2 anys vam poder agrair a en Néstor en persona el seu paper en el coneixement de la prehistòria a les comarques gironines de l’Empordà i la Selva, on Néstor Sanchiz ha estat peça clau en la descoberta de jaciments i fent treball de conservació i divulgació, al davant i al costat de col.laboradors, de nivell internacional. Aquell dia, Eudald Carbonell va dir que Sant Feliu ha tingut la sort de tenir un Néstor Sanchiz. Perquè ell va ser una persona que amb el seu coneixement del territori i sense tenir formació a nivell acadèmic, treballant des de la penombra, va formar part i posar en comú els seus descobriments amb el grup de l’Associació d’Arqueologia de Girona. Descobriments que van canviar la perspectiva fins llavors d’analitzar l’origen de la humanitat a Catalunya, i que ha significat que les noves generacions formats a l’entorn de l’aquesta entitat siguin presents a jaciments d’arreu del món.

Puc parlar PRIMER des del Museu de la Ciutat, on vaig tenir la sort de poder estar al seu costat i a on vam coincidir amb les persones de l’Arxiu i del Museu, i copsar com tota una sèrie d’experts o artistes anaven fent xarxa d’amistat amb en Néstor, des de conservadors i investigadors d’altres museus, químics i restauradors, artistes amb qui organitzava tan exposicions com els concursos de pintura ràpida. Així Néstor Sanchiz fou un gran col.laborador molt valorat en el si de la xarxa catalana de museus marítims i la del Mediterrani (vàrem assistir plegats per difondre la col.lecció de salvament de nàufrags al Fòrum de museus a Gibraltar), per la societat de restauradors de l’Estat espanyol (amb qui pogué fer una sortida a Rússia), pel Centre de restauració de Béns mobles de la Generalitat, etc.

Néstor Sanchiz construint un vaixell dins d'una ampolla, el 1991 (AMSFG. Autoria: Joan i Josep Segur)

També vull parlar des de la perspectiva de la societat i cultura guixolenca, que avança gràcies al compromís de persones com Néstor Sanchiz Guerrero. Ingent tasca feta, en dos nivells.

Una escala més individual i solitària, per exemple:

- La seva vessant de modelista i de constructor de vaixells de miniatura dins d’ampolles. Inventor d’un nou sistema de fer vaixells dintre d’ampolles, amb títol de mestre artesà, i diplomes d’honor com a millor modelador naval de l’Estat espanyol, i el d’honor europeu.

- La seva vessant de dibuixant, aquarel.lista i constructor de retallables.

I un nivell de compromís a través de grups o associacions, en les que esmento:

- La Junta Tècnica del Museu, consell assessor i articulador del projecte del museu.

Durant el decenni del setanta, en temps -i a l’entorn- de Lluís Esteva, un petit grup de guixolencs posaren els fonaments d’un projecte de Museu d’Història. Més endavant, amb els Tallers d’Història, es recollí material i fons museístic a partir de les exposicions temporals que es feien conjuntament amb l’Arxiu Municipal. Néstor Sanchis ha estat cabdal en l’entrada de fons etnològics i de vida quotidiana, amb una implicació activa en la recerca de col.leccions interessants.

- Institut d’Estudis del Baix Empordà

El març de 1981 va ser un dels membres fundadors a Sant Feliu de Guíxols de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà (IEBE) junts amb Lluís Esteva i Cruañas, qui en fou el primer president, Joan Badia i Homs, Pere Caner, Josep Escortell Cerqueda, Lluís Pallí Buxó, Jordi Cama Ribas i Montserrat Darnaculleta.

- L’Associació Arqueològica de Girona, amb qui ja a partir de 1973 començà a treballar i compartir junt amb el seu germà Joan i Josep Escortell els descobriments prehistòrics de la comarca de la Selva.

- L’Associació Ardenya. Patrimoni i Natura, on vam coincidir des de la seva creació, en el projecte de restauració de l’ermita de Sant Amanç, i a on va exercir la seva presidència durant uns anys, fins que va poder tenir lloc un canvi generacional i continuar com una entitat ben activa.

- L’Associació d’Amics del Museu, posant-se sempre a disposició i treballant molt activament perquè al llarg de cada Dia internacional dels museus hi hagués un ambient de creació amb artistes en diferents llocs participant per al concurs de pintura ràpida.

- Grup d’adults de les classes d’aquarel.la, per transmetre les seves tècniques.

Tècnics de l'Àrea de Patrimoni, Museu i Arxiu la dècada de 1990: Francesc Aicart, Néstor Sanchiz, Àngel Jiménez, M. Àngels Comas, Sílvia Alemany i Jordi Colomeda (AMSFG. Autoria: Ramon Tauler)

Néstor Sanchiz va tenir una infància dura, amb el pare que hagué de marxar a l’exili on morí, al camp de Vernet d’Arieja, i esforçant-se per tirar endavant en la dura postguerra, com a família de vençuts. El seu testimoni forma part del dossier educatiu que es treballa amb professors i alumnes cada any:

“Hi havia un altre tipus de ferides que se’t feien per dins quan —sense entendre-ho— senties
dir: «nen, no juguis amb aquell altre nen», que era jo. O les mirades furtives, les distàncies
prudents, quan t’arraconaven per donar pas a altres. Tan perillosos érem? Teníem tan sols
quatre o cinc anys, i em van fer patir sense sentit!”.

Als anys 90 va entrar a treballar formalment al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols fins a la seva jubilació. Aquí tinc l’oportunitat de poder expressar, també en nom de l’equip del Museu, el que ha significat poder treballar i aprendre al seu costat.

Com encarar els reptes, com buscar sempre l’excel.lència, com tenir una capacitat d’inventiva i científica per crear les pròpies eines o solucions, sigui en conservació o restauració, sigui per poder dibuixar peces arqueològiques a partir d’una camèra obscura. Tot sempre amanit amb un esperit de treball d’equip, i amb molta ironia, crítica, bon humor i generositat.

Des del seu treball individual i solitari a voltes, sabé crear molts equips, una mena d’individualitat col.lectiva en molts diferents camps, actuant tal volta com si d’un home del Renaixement es tractés.


Sílvia Alemany
Juny de 2025


dijous, 23 de gener del 2025

La revista cultural L’Arjau celebra els 40 anys de vida de la Coral Cypsella

El mes de gener de 2024 ha fet quaranta anys del naixement de la Coral Cypsella del Centre Excursionista Montclar. La revista cultural L’Arjau, que edita l’Arxiu Municipal, ha volgut afegir-se a aquesta commemoració dedicant-li el seu darrer número, que acaba de sortir publicat.

Des de la fundació del Centre Excursionista Montclar, el 1950, el centre havia organitzat activitats esportives i culturals. De seguida va muntar un grup de teatre i un esbart dansaire; després, entre 1978 i 1979, va organitzar la Coral Infantil i el Cor Patufet, de la mà de Miquel Jacomet i Jordi Riera. Fou el 1984, amb Josep Lluís Rabassó al capdavant de les corals infantils, que naixeria la Coral Cypsella, per donar continuïtat als cantaires que s’havien fet grans. Inicialment estava formada per una vintena de joves, que al cap de poc ja eren el doble. Mercès a la seva il·lusió i esforç, en una dècada van fer cap a 150 concerts i van preparar un repertori de 150 peces d’autors i gèneres diversos, de diferents països, des de l’època Medieval fins a l’actualitat. Això significa l’espectacular mitjana d’un concert mensual i la preparació d’una peça al mes.


La primera sortida de la coral fou del 4 al 10 de maig de 1984 a la xx Festa de la Cançó de Muntanya celebrada a Santa Maria de Corcó. Posteriorment, Cypsella no ha deixat de participar en festivals i mostres de cant coral en moltes poblacions de la geografia catalana. També van establir actuacions anuals en dates assenyalades: concerts de primavera i tardor, de Sant Jordi, de Santa Cecília o els de la temporada nadalenca. Cypsella ha estat present en esdeveniments de Ciutat, com els agermanaments, la inauguració del Centre Cívic de Tueda i del Teatre Auditori Municipal, o la recepció de la Senyera de Rafael Patxot. 

Concert al Palau de la Música Catalana l'any 1987, sota la direcció de Lluís Rabassó
(Procedència: Coral Cypsella, Josep Lluís Rabassó. Autoria desconeguda)

La CoralCypsella ambé ha posat música en cerimònies de casament de molts guixolencs. La seva empenta no té fronteres, el 1988 van viatjar a Alemanya per actuar a Frankfurt i Darmstadt, després anirien a França en vàries ocasions: Lourdes, Mont de Marsant o la Roche des Albéres. Han fet intercanvis amb corals europees com el cor polonès Akademicki Chor Uniwersytetu Gdanskiego, l’anglesa East Grinstead Choral Society, de la ciutat agermanada amb Sant Feliu; el Cor Enrosadira de Moena, Itàlia o el Männerchor Uettligen, Suïssa. El tarannà dinàmic de Cypsella li ha fet emprendre projectes amb ressò a Catalunya, com l’òpera-rock Cats, Cants de la Mediterrània o Misticissimus amb Pedro Burruezo & Bohemia Camerata. Després de Josep Lluís Rabassó, diversos directors han deixat la seva empremta musical i humana a la coral: Lluís Cavalleria, Josep Ramon Llobet, Monti Galdón, Visi Díaz i, a l’actualitat, Cláudio Suzin. Els desitgem molts més anys d’il·lusió i projectes!

Retrat de grup de la coral i el director, Josep Ramon Llobet, caracteritzats per a la representació
del musical Cats, el 1998 (Coral Cypsella, Isabel Illas. Autoria desconeguda)
 

L’Arjau és una revista cultural gratuïta que edita l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per mitjà de l’Arxiu Municipal. Es pot aconseguir sense cap cost els serveis municipals següents de Sant Feliu de Guíxols: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. També podeu rebre'l a casa gratuïtament enviant-nos un correu amb el vostre nom i cognoms i domicili a arxiu@guixols.cat.

Si ho preferiu, podeu llegir-la en format electrònic al següent enllaç: