Lucien Demazel, un dels pioners de l'aviació i Sant Feliu de Guíxols

Lucien Demazel és fill d’un mecànic de cotxes que s’interessa per l’aviació des del seu començament. L’any 1911 pare i fill són constructors d’avions a Issy-les-Moulineaux, prop de París. L’any 1913, quan el contracta Sant Feliu de Guíxols, Demazel té solamente dinou anys. És un jove valent i decideix que el seu avió no arribarà a Sant Feliu de Guíxols desmuntat: ell mateix el portarà volant des de Barcelona, farà un viatge en avió entre dues ciutats catalanes, una cosa que encara no ha fet ningú. Demazel s’enlaira a l’hipòdrom de Can Tunis de Barcelona, puja a mil metres i va seguint la costa. Si té una parada de motor aterrarà a una platja, però el motor aguanta i una hora després sobrevola vàries vegades la vila de Sant Feliu de Guíxols i aterra als horts d’en Riembau, a Sant Pol, prop d’on ara hi ha el parc de les Dunes, on s’ha improvisat un camp d’aviació seguint les instruccions del seu mecànic Labatut.

L’any 1963 Sant Feliu de Guíxols celebra el cinquantenari de la Festa de l’Aviació. Lucien Demazel torna a Sant Feliu de Guíxols, rep un homenatge a l’hotel de l’Hostal de la Gavina i és nomenat fill adoptiu de Sant Feliu de Guíxols. Entre els assistents a la festa, hi ha la senyora Aurora Duran. Demazel li diu “així que vostè és aquella bella jove de l’ofrena floral, ja fa cinquanta anys?” tot traient de la butxaca la cinta de seda del ram que li havia entregat i que l’aviador havia guardat durant cinquanta anys i dues guerres. Aurora va respondre en francès “sí, Monsieur, però ja ho veu, amb la diferència que aquella vestia de blanc i tenia els cabells negres, mentre que ara vesteix de negre i té els cabells blancs”. Qui sap si en aquell ja llunyà 1913 va saltar una suspira entre el jove aviador i la bonica noia catalana que parlava francès, que la guerra va ofegar.

Text extret de l’article  Lucien Demazel, un dels pioners de l’aviació de Jaume Alonso Morejón, Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya, publicat a l’Arjau número 69.

Novembre Masferrer. Exposició de caricatures de Narcís Masferrer Narmas al pati de l’Ajuntament i d’ex-libris, tipografies i capçaleres a la Biblioteca Municipal Octavi Viader

Del 6 al 30 de novembre, al pati de l'Ajuntament, es podra gaudir de l'exposició El món vist per Narcís Masferrer: 169 personatges on s'hi veuran caricatures d'artistes, mestres, músics, personatges populars i d'altres. La gran majoria de personatges són ganxons i ganxones ben coneguts. Per altra banda, a la Biblioteca pública Octavi Viader Margarit, del 4 al 16 de novembre, s'obrira l'exposició Tipografia de Narcís Masferrer: ex-libris i capçaleres dedicada als treballs de Narcís Maferrer en l'àmbit de les capçaleres de diferents seccions de publicacions com el setmanari Àncora, el Tarlà o la revista Gerundin. Així com d'ex-libris realitzats per encàrrec de coneguts o familiars. Aquestes exposicions són un veritable recorregut per més de seixanta anys de dibuixos així com un reconeixement a la faceta de ninotaire de Narcís Masferrer en motiu del centenari del seu naixement.

Narcís Masferrer (Sant Feliu de Guíxols, 1913-2010) va ser mestre, ninotaire i un autèntic apassionat pel teatre. Conegut i estimat per moltes generacions de guixolencs, va ser nomenat fill predilecte de la Ciutat. Els seus dibuixos, entranyables i familiars, han captat personatges, tradicions i escenes de la nostra ciutat. Des dels anys 30, va publicar il·lustracions en tebeos com Flechas y Pelayos o Maravillas;  en revistes com L’Esquetlla de la Torratxa, Patufet i El Tarlà; en diaris i publicacions periòdiques com Las Noticias, Costa Brava, Los Sitios, L’Empordà o Àncora, amb la qual col·laborà des dels seus inicis. Narmas va dirigir la revista infantil il·lustrada Gerundín, editada a través de la revista de mestres Gerunda i que finalment va ser prohibida perquè hi havia articles en llengua catalana. També va treballar amb diverses editorials com l’Editorial Hispano de Barcelona, amb qui realitzà revistes infantils; amb l’editorial Dalmau Carles Pla de Girona, amb qui va fer diversos manuals escolars i una col·lecció juvenil de novel·les; i amb l’editorial Arimany, il·lustrant diverses novel·les. També fou autor dels dibuixos del llibre Rovelló, escrit per Josep Vallverdú..

Xerrada sonre el pintor Josep Albertí aquest dimecres 6 de novembre al Centre Cívic Tueda

Aquest dimecres 6 de novembre de 2013, a les 18 h, hi ha programada al Centre Cívic Tueda la xerrada “Josep Albertí Inèdit. La seva pintura escrita”, a càrrec de Sònia Agüera i Alfons Hereu. Josep Albertí Corominas (1913-1993) ha estat un dels pintors més carismàtics de Sant Feliu de Guíxols, un artista polifacètic que també escrivia poemes i assajos, a part de ser un gran aficionat al cant. A la xerrada d’aquest dimecres, Alfons Hereu i Sònia Agüera ens parlaran de l’Albertí pintor i de l’Albertí poeta, així com de la relació que l’artista va saber trobar entre ambdós llenguatges per a expressar i desenvolupar la seva creativitat.

Enguany, la ciutat de Sant Feliu de Guíxols commemora el centenari de Josep Albertí a través de diverses activitats: exposicions, xerrades... En el marc d’aquests actes, l’Arxiu Municipal va dedicar el seu número del mes d’abril de la revista cultural L’Arjau a en “Pitu” Albertí, “el pintor enamorat de la vida”. Entre les diverses col·laboracions de la revista, hi podeu llegir els articles “Albertiniana. Memòria d’un pintor-poeta”, d’Alfons Hereu, investigador i amic seu; i “Escrits inèdits”, de Sònia Agüera, llicenciada en Història de l’Art. Podeu consultar L’Arjau prement aquest enllaç http://www.guixols.cat/files/arxiu_guixols_arjau_67(1).pdf

La Comissió Masferrer visita l’Arxiu Municipal per a la preparació d’una exposició de dibuixos de Narcís Masferrer Buixó Narmas

La Comissió Masferrer està preparant una exposició de dibuixos i obra gràfica de Narcís Masferrer Buixó Narmas (1913-2010), mestre, ninotaire i home de teatre, del qual se celebra enguany el centenari del seu naixement. Per aquesta raó, el proppassat dimecres 2 d’octubre de 2013 diversos membres de la comissió van visitar l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per començar a seleccionar el material, atès que aquest centre custodia el fons documental de Narcís Masferrer per expressa voluntat de la seva filla, Sra. Dolors Masferrer. L’Arxiu va comptar, concretament, amb la presència de Toni Ferrer Gallego, Anna Vicens, Lolita Loubat, Toni Ferrer Vicens, Lluís Palahí i Josep M. Isern.. Tots ells, a banda de ser membres de l’esmentada comissió, han col·laborat en anteriors ocasions amb l’Arxiu Municipal en la identificació de dibuixos de Masferrer.

Els representants de la comissió van començar la seva tasca consultant l’extens repertori de caricatures que Narmas va elaborar al llarg de la seva trajectòria i que inclouen des de personatges de rellevància internacional fins a guixolencs vinculats a activitats locals com el teatre, la literatura, la política, els escacs... Sens dubte les caricatures guixolenques són les que més faran gaudir el públic, que hi reconeixerà molts conciutadans... i fins i tot més d’un s’hi veurà retratat.

L’exposició sobre Narcís Masferrer està prevista per a principis de novembre i es dividirà en dos espais. Per una banda, es podrà visitar una mostra d’aquestes caricatures al pati de l’Ajuntament; per l’altra, la Biblioteca Pública Octavi Viader Margarit oferirà una selecció d’ex-libris, capçaleres i tipografies sorgides de la ploma imaginativa de Masferrer. Es tracta, en el seu conjunt, d’oferir als visitants un tastet d’aquest singular fons documental i de mostrar algunes de les facetes menys conegudes de Narmas com a il·lustrador i artista gràfic.

A la imatge, els diversos membres de la Comissió revisant algunes de les caricatures de Narmas. D’esquerra a dreta: Antoni Ferrer Vicens, Josep M. Isern, Lolita Loubat, Toni Ferrer Gallego i Anna Vicens, i Lluís Palahí.

Viquimarató fotogràfica

El proper dissabte 28 de setembre la Biblioteca Pública de Sant Feliu de Guíxols organitza una Viquimarató fotogràfica en motiu de les Jornades de Patrimoni Europees. L'objectiu és fer fotografies de monuments i elements arquitectònics (principalment recollits dins el Catàleg del patrimoni arquitectònic i elements d'interès històric i artístic local) i d'art públic per millorar els articles de la Viquipèdia on apareix Sant Feliu i difondre el patrimoni de la ciutat.

L'activitat començarà a les 10 h. a la Biblioteca, on es repartiran les rutes entre els participants amb els principals llocs a fotografiar. A les 13 h., els participants es tornaran a reunir a la Biblioteca per compartir les fotografies realitzades. Per participar-hi, es recomana incriure's els dies abans a la Biblioteca (directament allí o a través del telèfon 972 324057 o el correu electrònic biblioteca@guixols.cat ). Només cal ser major de 12 anys i portar una càmera digital pròpia el dia de la Viquimarató. 

Èxit d’assistència a la visita guiada de Jordi Reynés pel Sant Feliu de Guíxols del segle XVII

Dissabte passat, 27 de juliol de 2013, una seixantena de persones van desafiar l’extrema xafogor per guadir d’una visita guiada pel nucli antic de Sant Feliu de Guíxols. Amb el títol de Sant Feliu de Guíxols al segle XVII: pestes, pirateria i guerra, l’historiador torroellenc Jordi Reynés ens va explicar les dificultats i els reptes que hagueren d’afrontar els guixolencs durant la segona meitat del segle XVII i el primer terç del segle XVIII arran de les guerres que enfrontaren les monarquies absolutistes de Castella i França i que assolaren l’Empordà. Una època difícil, en què el poder civil local intentava sobreposar-se a les adversitats i vetllar pel benestar dels guixolencs, tot deslliurant-se del jou feudal del monestir benedictí.

La visita va ser organitzada per l’Associació d’Amics del Museu d'Història de Sant Feliu en col·laboració amb l’Arxiu Municipal de Sant Feliu, amb motiu de la publicació del llibre escrit pel mateix Jordi Reynés i que porta per títol Guerra a Sant Feliu de Guíxols i a la vall d’Aro en època moderna.

Les explicacions es van realitzar davant d’espais significatius com la plaça de l’Ajuntament, la casa de la Marquesa o l’antic Hospital. La visita finalitzà a l’edifici del Monestir, on els visitants pogueren pujar fins a la torre del Fum i assaborir una copa de cava.

El llibre Guerra a Sant Feliu de Guíxols i a la vall d’Aro en època moderna és el resultat de la IV Beca d’Investigació Lluís Esteva que l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va convocar l’any 2006. Podeu trobar aquesta publicació a les llibreries de Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí.

El Barça a Sant Feliu de Guíxols… el segle XVII? Un curiós escut municipal

És àmpliament conegut que el blau i el grana són els colors representatius del Barça, però també d’altres equips de futbol com l’Ateneu Deportiu Guíxols, el Guíxols.

A l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols conservem un llibre d’actes del ple de l’Ajuntament de 1628 a 1638 amb el dibuix a la coberta d’un singular escut de la vila. La particularitat d’aquesta imatge és el color blau i grana amb què està pintat i que mai han format part dels colors de l’escut municipal. El futbol, sens dubte l’esport més popular dels nostres tremps, va néixer tal com l’entenem avui dia a a Anglaterra, a mitjans del segle XIX. Qui sap si, fent un exercici d’història-ficció, amb molta imaginació i sense cap mena de rigor, al Sant Feliu del segle XVII ja hi havia passió barcelonista per aquest esport. O potser van ser els guixolencs de fa gairebé 400 anys els verdaders inventors del futbol?