La revista L'Arjau de Sant Feliu de Guíxols competirà amb l'Ajuntament de Palafrugell per optar al premi Carles Rahola de Comunicació Local

El jurat avaluador dels 73 treballs presentats a la cinquena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local s’ha reunit per elegir els finalistes de cadascuna de les set categories. Els guanyadors d’aquests guardons, instituïts per la Diputació de Girona i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, no es coneixeran fins al mateix dia que es lliurin, el dijous 20 de febrer a l’Auditori Palau de Congressos de Girona, a les vuit del vespre, i comptarà amb la presència de la majoria dels participants i amb una extensa representació del món periodístic i cultural gironí

El jurat ha elegit com a finalistes, en la categoria de millor iniciativa de comunicació institucional, el conjunt de la gestió de la comunicació digital feta des de l’Ajuntament de Palafrugell, i la revista L’Arjau, de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. 

El regidor d'Història Coneixement i Difusió de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Pau Casals, considera que la tasca realitzada per l'Arxiu Municipal (organisme que edita la revista L'Arjau) és "summament satisfactòria i excel.lent".  Per Pau Casals, "el sol fet d'haver arribat a finalistes davant d'altres sis propostes de les comarques de Girona ja demostra que la publicació guixolenca és ben vista i valorada pels professionals del periodisme i la cultura". És la segona vegada que l'Arjau se situa finalista en aquests guardons, els més rellevants de Girona en aquest àmbit, i que es donen a conèixer en una gala especial.

Els Premis de Comunicació Local Carles Rahola tenen per objectiu reconèixer la tasca de la professió periodística a les comarques gironines i fomentar la creativitat informativa i les iniciatives per difondre, recuperar, gestionar o aplegar informació de tipus periodístic en qualsevol format, àmbit i estructura. Els Premis es divideixen en set categories: projecte sobre comunicació periodística, premsa escrita, ràdio, televisió, fotoperiodisme, comunicació institucional i informació digital. Tots els premis estan dotats amb 1.000€, a excepció del guardó al millor projecte de comunicació periodística, que té una dotació de 2.000€. 

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols posa en xarxa la seva hemeroteca històrica a través de la plataforma XAC_Premsa del Departament de Cultura

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha posat en xarxa bona part de la seva hemeroteca històrica, concretament una vintena llarga de capçaleres locals compreses entre 1878 i 1991. Aquest fet ha estat possible gràcies a la col·laboració prestada pel Departament de Cultura de la Generalitat, a través de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà i la Subdirecció General d’Arxius i Museus.

Es tracta de més de 52.000 pàgines digitalitzades de publicacions periòdiques guixolenques que des d’aquesta setmana es poden consultar i descarregar lliurement a Internet a través del recurs XAC-Premsa, del Departament de Cultura (http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora).

Entre les diverses publicacions hi figuren capçaleres de finals del segle XIX com El Eco Guixolense o El Bajo Ampurdán; setmanaris dels anys 20 i 30 com L’Avi Muné o La Costa Brava; o el setmanari Àncora, el degà dels mitjans de comunicació locals, que inicià la seva etapa amb aquesta capçalera l’any 1949 i que encara es publica en l’actualitat.

Aquest extraordinari volum documental suposa una font inesgotable de dades per prendre el pols a l’actualitat que ha marcat la vida quotidiana, social, política i cultural dels guixolencs durant el darrer segle.

La càrrega de l’hemeroteca a XAC-Premsa és fruit d’un treball conjunt entre diverses institucions públiques que persegueixen l’objectiu comú d’acostar als ciutadans el ric patrimoni documental del nostre país. L’Arxiu Municipal continua treballant per completar la digitalització de la resta de fons hemerogràfics que custodia, així com per completar els buits que s’han detectat en algunes capçaleres. Si disposeu de premsa històrica de Sant Feliu de Guíxols que creieu que pot ser d’interès per a la ciutat, poseu-vos en contacte amb l’Arxiu Municipal (tel . 972 322 593, arxiu@guixols.cat).

El conjunt de capçaleres guixolenques disponible a XAC-Premsa és el següent:

Acció Social Obrera (1919-1932)
Alcaldia de Sant Feliu de Guíxols (1940-1941)
Àncora (1949-1991)
Chut (1947-1949)
Ciutat Nova (1910-1920)
El Bajo Ampurdán (1884-1889)
El Eco Guixolense (1878-1884)
El Faro (1906-1909)
El Guixolense (1880-1881)
El Noticiero (1891-1894)
El Noticiero. Suplement (1892-1892)
El Programa (1907-1934)
El Puerto (1899-1900)
Espalmatorium (1923-1924)
La Costa Brava (1930-1936)
La Información (1903-1905)
La Lealtad (1895-1898)
L’Avi Muné (1918-1932)
L’Ideal (1920-1923)
Llevor (1901-1908)
L’Onada (1932-1933)
Palmarium (1922-1926)
Proa (1936-1936)
Quaderns d’Informació Municipal (1979-1980)
Setmana (1988-1988)
Símbolo (1942-1961)

El darrer número de L’Arjau

Aquest mes de gener ha sortit publicat el darrer número de la revista cultural L’Arjau que, aquest cop, ha estat dedicat monogràficament a l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu de Guíxols amb motiu del seu cinquantè aniversari. En aquest número es parla de com i quan es va constituir l’AFiC, de les persones que n’han format part, de les activitats que s’organitzen i de les experiències d’alguns afeccionats. També es fa referència al naixement i a l’evolució de la fotografia i del cinema, de la seva història a Sant Feliu de Guíxols. Durant aquests anys l’AFIC ha crescut, s’ha renovat i ha sabut engrescar un bon grapat de ganxons de diverses generacions: l’Agrupació, de fet, ha esdevingut la cronista gràfica de la ciutat. Amb aquest Arjau volem felicitar-la per tota la feina feta i desitjar-li un càlid “per molts anys!”.

Xerrada sobre rebirthing a la Biblioteca Municipal

El proper dijous 16 de gener, a les 19 h., tindrà lloc a la Biblioteca una xerrada sobre Rebirthing, a càrrec de Carme Frigola.

El Rebirthing és una tècnica, creada per Leonard Orr, que treballa amb la respiració conscient i connectada. Mitjançant aquesta tècnica es pot superar l’estrés que genera l’activitat diària.

Carme Frigola s’ha format amb el mateix Leonard Orr, a més de la Sondra Ray, en Bob Mandel i també a l’escola de Manuel Rodríguez i Doia Riera, i de formar part de la junta directiva de Rebirthing Internacional España, organització internacional creada per Leonard Orr per tal de difondre i mantenir el coneixement del Rebirthing tal com ell el concep.

Amb aquesta xerrada la Biblioteca inaugura el cicle Les altres teràpies: el proper dijous 6 de febrer Cecilia Jori, mestra i terapeuta, ens parlarà de "Els sòlids platònics i la seva relació amb la salut"; i el 6 de març,  tindrem una “Xerrada pràctica sobre Constel·lacions familiars” a càrrec de Neus Pont Quirós.

Totes les xerrades seran a les 19 h., a la sala d’actes de la Biblioteca Pública.

Lucien Demazel, un dels pioners de l'aviació i Sant Feliu de Guíxols

Lucien Demazel és fill d’un mecànic de cotxes que s’interessa per l’aviació des del seu començament. L’any 1911 pare i fill són constructors d’avions a Issy-les-Moulineaux, prop de París. L’any 1913, quan el contracta Sant Feliu de Guíxols, Demazel té solamente dinou anys. És un jove valent i decideix que el seu avió no arribarà a Sant Feliu de Guíxols desmuntat: ell mateix el portarà volant des de Barcelona, farà un viatge en avió entre dues ciutats catalanes, una cosa que encara no ha fet ningú. Demazel s’enlaira a l’hipòdrom de Can Tunis de Barcelona, puja a mil metres i va seguint la costa. Si té una parada de motor aterrarà a una platja, però el motor aguanta i una hora després sobrevola vàries vegades la vila de Sant Feliu de Guíxols i aterra als horts d’en Riembau, a Sant Pol, prop d’on ara hi ha el parc de les Dunes, on s’ha improvisat un camp d’aviació seguint les instruccions del seu mecànic Labatut.

L’any 1963 Sant Feliu de Guíxols celebra el cinquantenari de la Festa de l’Aviació. Lucien Demazel torna a Sant Feliu de Guíxols, rep un homenatge a l’hotel de l’Hostal de la Gavina i és nomenat fill adoptiu de Sant Feliu de Guíxols. Entre els assistents a la festa, hi ha la senyora Aurora Duran. Demazel li diu “així que vostè és aquella bella jove de l’ofrena floral, ja fa cinquanta anys?” tot traient de la butxaca la cinta de seda del ram que li havia entregat i que l’aviador havia guardat durant cinquanta anys i dues guerres. Aurora va respondre en francès “sí, Monsieur, però ja ho veu, amb la diferència que aquella vestia de blanc i tenia els cabells negres, mentre que ara vesteix de negre i té els cabells blancs”. Qui sap si en aquell ja llunyà 1913 va saltar una suspira entre el jove aviador i la bonica noia catalana que parlava francès, que la guerra va ofegar.

Text extret de l’article  Lucien Demazel, un dels pioners de l’aviació de Jaume Alonso Morejón, Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya, publicat a l’Arjau número 69.

Novembre Masferrer. Exposició de caricatures de Narcís Masferrer Narmas al pati de l’Ajuntament i d’ex-libris, tipografies i capçaleres a la Biblioteca Municipal Octavi Viader

Del 6 al 30 de novembre, al pati de l'Ajuntament, es podra gaudir de l'exposició El món vist per Narcís Masferrer: 169 personatges on s'hi veuran caricatures d'artistes, mestres, músics, personatges populars i d'altres. La gran majoria de personatges són ganxons i ganxones ben coneguts. Per altra banda, a la Biblioteca pública Octavi Viader Margarit, del 4 al 16 de novembre, s'obrira l'exposició Tipografia de Narcís Masferrer: ex-libris i capçaleres dedicada als treballs de Narcís Maferrer en l'àmbit de les capçaleres de diferents seccions de publicacions com el setmanari Àncora, el Tarlà o la revista Gerundin. Així com d'ex-libris realitzats per encàrrec de coneguts o familiars. Aquestes exposicions són un veritable recorregut per més de seixanta anys de dibuixos així com un reconeixement a la faceta de ninotaire de Narcís Masferrer en motiu del centenari del seu naixement.

Narcís Masferrer (Sant Feliu de Guíxols, 1913-2010) va ser mestre, ninotaire i un autèntic apassionat pel teatre. Conegut i estimat per moltes generacions de guixolencs, va ser nomenat fill predilecte de la Ciutat. Els seus dibuixos, entranyables i familiars, han captat personatges, tradicions i escenes de la nostra ciutat. Des dels anys 30, va publicar il·lustracions en tebeos com Flechas y Pelayos o Maravillas;  en revistes com L’Esquetlla de la Torratxa, Patufet i El Tarlà; en diaris i publicacions periòdiques com Las Noticias, Costa Brava, Los Sitios, L’Empordà o Àncora, amb la qual col·laborà des dels seus inicis. Narmas va dirigir la revista infantil il·lustrada Gerundín, editada a través de la revista de mestres Gerunda i que finalment va ser prohibida perquè hi havia articles en llengua catalana. També va treballar amb diverses editorials com l’Editorial Hispano de Barcelona, amb qui realitzà revistes infantils; amb l’editorial Dalmau Carles Pla de Girona, amb qui va fer diversos manuals escolars i una col·lecció juvenil de novel·les; i amb l’editorial Arimany, il·lustrant diverses novel·les. També fou autor dels dibuixos del llibre Rovelló, escrit per Josep Vallverdú..

Xerrada sonre el pintor Josep Albertí aquest dimecres 6 de novembre al Centre Cívic Tueda

Aquest dimecres 6 de novembre de 2013, a les 18 h, hi ha programada al Centre Cívic Tueda la xerrada “Josep Albertí Inèdit. La seva pintura escrita”, a càrrec de Sònia Agüera i Alfons Hereu. Josep Albertí Corominas (1913-1993) ha estat un dels pintors més carismàtics de Sant Feliu de Guíxols, un artista polifacètic que també escrivia poemes i assajos, a part de ser un gran aficionat al cant. A la xerrada d’aquest dimecres, Alfons Hereu i Sònia Agüera ens parlaran de l’Albertí pintor i de l’Albertí poeta, així com de la relació que l’artista va saber trobar entre ambdós llenguatges per a expressar i desenvolupar la seva creativitat.

Enguany, la ciutat de Sant Feliu de Guíxols commemora el centenari de Josep Albertí a través de diverses activitats: exposicions, xerrades... En el marc d’aquests actes, l’Arxiu Municipal va dedicar el seu número del mes d’abril de la revista cultural L’Arjau a en “Pitu” Albertí, “el pintor enamorat de la vida”. Entre les diverses col·laboracions de la revista, hi podeu llegir els articles “Albertiniana. Memòria d’un pintor-poeta”, d’Alfons Hereu, investigador i amic seu; i “Escrits inèdits”, de Sònia Agüera, llicenciada en Història de l’Art. Podeu consultar L’Arjau prement aquest enllaç http://www.guixols.cat/files/arxiu_guixols_arjau_67(1).pdf